En primer lloc i pel que fa a la intenció i la finalitat d'aquest debat es manifesta que, per plantejar-lo, és necessari saber amb claredat i sense embuts si l'Administració té intencions decidides de donar més autonomia als centres. I també, que cal fer-lo des de la convicció de que ampliar els actuals marges d'autonomia és possible i desitjable. No es vol plantejar com a una reflexió teòrica per demostrar únicament les dificultats de posar-la en pràctica.

Es demana establir una definició d'autonomia i s'estableixen uns àmbits on poder exercir-la: curricular, econòmic o financer, contractual del professorat, i en els projectes i plans institucionals. No s'amaguen els perills de l'autonomia i s'afirma que poden eludir-se amb un control i avaluació externs i imparcials que puguin evitar situacions injustes com, per exemple, les que poden donar-se en accedir a llocs de treball docent pel sistema de comissions de servei o a proposta de directors o directores escolars produint un perjudici a terceres persones.

Un grup de persones participants opina que els marges d'autonomia són molt restringits i s'expressa de manera reiterada que l'autèntica autonomia es manifesta en la capacitat real d'intervenir en la determinació i execució dels pressupostos i en la gestió del personal, precisament els dos àmbits on les limitacions són més grans. Es declara que l'autonomia encara no ha passat del paper a la realitat i que, pel que fa a les decisions curriculars, cada centre, fins ara, ha desenvolupat la autonomia a la seva manera i que qui no ha volgut fer ús de l'autonomia i ha seguit com sempre, ningú li ha fet cap observació.

Els arguments i exemples de les persones que aporten respostes negatives a l'enunciat de la pregunta plantegen que l'autonomia només serveix per prendre decisions poc rellevants atès que el marc reglamentari és molt rígid. Es permet fer allò que no col·lisiona amb les normes o és poc problemàtic

Un altre grup de persones opina i argumenta que sí que existeixen grans parcel·les d'autonomia, sobre tot en les pràctiques docents. Els exemples positius que es presenten es refereixen a les decisions sobre l'organització i el desplegament del curriculum. A primària: la llibertat de triar els enfocaments metodològics, de decidir l'organització de l'agrupament dels alumnes, de determinar la introducció avançada de la llengua estrangera, la introducció de la informàtica o la determinació de l' horari ( mitja hora més al matí...). A secundària: determinació de la segona llengua estrangera o la determinació i programació dels crèdits variables. Altres exemples es refereixen a les decisions de govern: elecció de director/a o a la "repartició" de cursos entre el professorat (primària),

S'apunten com a perills de l'autonomia el fet de concebre-la com a un exercici o una cerimònia purament formal. També la possibilitat de què l'autonomia accentuï les diferències entre centres i contribueixi a engrandir-les. Es planteja així mateix que aquestes diferències donarien lloc a una distribució de recursos que hauria de considerar-les i que, per tant, ja no podria ser uniforme per a tots els centres. S'assenyalen també els perills de la competència entre centres i el risc de caure en la "llei de la selva".

Es destaca que cal analitzar fins a quin punt el Servei d'Inspecció està ajudant a desenvolupar l'autonomia i individualitat de cada centre o a fomentar la uniformitat.

S'insisteix en què l'autonomia s'exerceix intervenint en la constitució de l'equip docent i es destaca la necessitat de tenir presents les demandes i propostes dels equips directius. Es suggereix un intent de selecció del professorat des de dins dels centres en funció de les necessitats de l'alumnat i avaluat periòdicament

S'assenyala el concurs de trasllats, tal com està concebut actualment, com a una fórmula que impedeix l'autonomia institucional y es destaca la resposta sindical contrària al procediment que s'ha seguit recentment per proposar des de dins dels centres el professorat necessari per a l'atenció a la diversitat

També s'han fet propostes concretes per afavorir l'autonomia en els centres escolars: fomentant la investigació i l'anàlisi de casos de gestió autònoma o tractant d'aconseguir que les comissions de serveis serveixin per desenvolupar projectes institucionals concrets (no projectes personals), per a períodes ben delimitats i que s'haurien d'avaluar. S'afirma que això suposaria un canvi en la concepció que es té, tant en l'Administració com entre el propi professorat de la justificació i finalitat d'aquestes comissions.

S'assenyalen uns requisits per desenvolupar l'autonomia i la necessitats d'uns recursos per fer-la possible. Entre els primers destaquen diverses opinions que coincideixen reclamant uns equips directius amb formació suficient, autoritzats per analitzar la tasca educativa de tots els membres del Claustre; uns òrgans de govern i de coordinació dels centres amb capacitat efectiva i real per prendre decisions que permetin dur a terme el correcte desenvolupament del Projecte Educatiu en els seus centres.

Es reclama un paper decidit de l'Administració per propiciar l'autonomia que es pot manifestar de diverses maneres. Proporcionant els recursos necessaris (es demanen, sobre tot, plantilles amb major estabilitat, personal administratiu en els centres de primària i assignacions pressupostàries més actualitzades i coherents amb els requeriments que es fan als centres). Desenvolupant pràctiques que no siguin contradictòries, p.ex:. promoure una estructura escolar organitzada mitjançant cicles i requerir la gestió administrativa i curricular per nivells o graus. Gestionant amb major eficàcia, en general, i el personal, més concretament.

Les expectatives de futur són variades. Es manifesten postures d'incredulitat junt amb altres l'esperança de que els nous plans estratègics poden ser una bona ocasió per comprovar fins a quin punt es pot desenvolupar l'autonomia i fins a quin grau el Departament està disposat a fer-la possible. Es planteja també que cal que cada comunitat educativa i cada estament d'aquesta s'aclareixi i manifesti si realment vol gaudir o no d'autonomia, en quines condicions i que analitzi el compromís i la responsabilitat que això suposa.

S'apunta, finalment, que en la comunitat educativa en general, i en particular en els mestres no manquen idees ni entusiasme per crear i desenvolupar projectes que millorin l'acció educativa i que serveixin per donar prestigi a l'ensenyament públic.

La Coordinació de la Secció