Dia: 20 de febrer, dimarts, de 2001.

Lloc: Sala d'actes de l'Edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida. Rambla d'Aragó.

Hora: 7 de la tarda.

Persones participants: Pilar Charles (presidenta de la FAPAC de Lleida), Jaume Felip (director CEIP), Raül Manzano (Sindicats), Vicenç Mora (Inspecció), Daniel Porqueras (director IES), Francesc Pané (regidor Ajuntament de Lleida), Ramon Rourera (Universitat de Lleida) i Serafí Antúnez (Universitat de Barcelona), moderador.

Va actuar com a coordinadora general la professora Carme Huguet.

La sessió va reunir 110 persones (professorat i membres d'equips directius de totes les etapes educatives no universitàries; membres dels serveis escolars: EAP, CRP, Inspecció; professionals de l'Administració local de l'àrea d'educació; representants de sindicats, i, en menor quantitat, membres de juntes directives d'AMPA).

Durant les dues hores i un quart que va durar l'acte, es van fer tres rondes d'intervencions per part des membres de la taula i diverses aportacions de les persones de l'auditori.

I. En relació amb l'autonomia

En aquest informe hi recollim, de manera resumida i en tres blocs, la síntesi de les intervencions de les persones participants. En el primer, s'hi presenten les aportacions en què es va manifestar una coincidència pràcticament unànime. En el segon, s'hi agrupen les que es van expressar de manera reiterada i majoritària, i, finalment, en el següent hi apareixen altres idees i suggeriments d'interès que van proposar-se.

Bloc A

Resulta fonamental que es puguin prendre les decisions educatives en cada entitat i context particular. Cal respectar el dret a la diferència. Cada centre escolar té dret a definir els seus propis camins. No serveixen solucions educatives uniformes per a necessitats i realitats escolars i socials múltiples i diferents.

Cal decidir i definir quina autonomia volem i si som capaços d'acceptar-la i de proporcionar-la sense desconfiances. Cal que es manifestin de manera clara sobre això totes les instàncies afectades: ajuntaments, AMPA, centres escolars, Administració. Definir, entre tots, el paper de cadascú i assenyalar-ne els límits. Cal augmentar la confiança recíproca entre la comunitat educativa i l'Administració.

Resulta imprescindible entendre i adoptar els canvis en la nostra cultura professional com a docents en un marc escolar progressivament més autònom. Els nous contextos escolars i els nous requeriments que la societat planteja als nostres centres així ho requereixen. Cal passar de la cultura de l'individualisme, de l'aïllament professional, de la llibertat de càtedra mal entesa i de les decisions particulars a una altra en la qual els elements de referència siguin l'equip de professionals docents, el centre, i no tant l'aula i l'èmfasi en les decisions col·lectives i públiques. Cal entendre i admetre el canvi cultural que l'autonomia suposa per a tots els membres de la comunitat escolar i també per a l'Administració educativa.

L'autonomia s'ha d'atorgar i s'ha desenvolupar tenint com a referència principal el Projecte Educatiu Institucional. Un Projecte Educatiu de Centre (PEC) que hauria de ser prescriptiu, vinculant per a tots els membres de la comunitat educativa i reforçat per l'Administració. S'assenyala el PEC com l'eina imprescindible per exercir l'autonomia, com un instrument que ha de ser dinàmic, idiosincràtic, construït dins d'un marc normatiu flexible, elaborat de manera participativa i democràtica, coherent amb les característiques de l'entorn sociocomunitari i compromès amb el canvi, la millora i la justícia social.

Es reclama una autonomia que permeti, alhora, mantenir un professorat estable als centres i la possibilitat d'intervenir en la selecció d'aquell professorat que sigui pertinent per desenvolupar el Projecte Educatiu de la institució. Cal que els centres puguin prendre algunes decisions en el moment d'ajustar les plantilles, en funció de cada PEC i de les seves necessitats específiques.

Cal ampliar els marges d'autonomia de cada centre en relació amb l'organització del temps. Els horaris escolars s'haurien de definir en cada entitat en funció, sobretot, de les seves necessitats curriculars, però també segons el difícil equilibri (diferent en cada context social) entre el temps lectiu, laboral, productiu (de les famílies dels nostres alumnes), el dedicat a l'oci, etc.

Resulta imprescindible atorgar la necessària autonomia als centres perquè puguin agilitar els procediments administratius i burocràtics, especialment els que tenen a veure amb la gestió econòmica.

Bloc B

L'autonomia es dóna i també es guanya: cal, doncs, reivindicar-la. S'assenyala com un factor de qualitat en educació escolar i com una eina eficaç per aconseguir millorar l'equilibri territorial.

L'autonomia es desenvolupa i es potencia si existeixen equips directius estables en els nostres centres. Persones amb una sòlida formació, compromeses amb el canvi i amb eines reals al seu abast; és a dir, instruments que facin possible l'exercici del principi d'autoritat per part dels òrgans de govern, que no permetin protegir o dispensar amb permissivitat les persones insolidàries amb el PEC. Cal revisar l'actual model de direcció.

Cal deixar, sense por, en mans dels centres les decisions curriculars, especialment les que es refereixen a la determinació i desenvolupament de crèdits i de l'optativitat.

Cal reivindicar l'augment de recursos disponibles: personals, materials i funcionals (especialment temps), a la vegada que s'assumeix i s'admet que l'ús de l'autonomia implica rendiment de comptes. També cal reivindicar una oferta de formació permanent més adequada amb aquest marc escolar progressivament més autònom i aquest nou model professional que comporta.

Es demana rescatar el paper del Consell Escolar, on tothom hi és representat, com a òrgan de participació, consulta i presa de decisions. Com a òrgan per prendre decisions rellevants, substantives, no merament superficials i burocràtiques o per ratificar les decisions d'un sol estament (el professorat).

La possibilitat de gaudir d'autonomia no hauria de ser un argument que justifiqués les comparacions entre els resultats de cada centre o les classificacions o rànquings entre centres considerant aquells resultats.

S'assenyala la col·laboració interinstitucional (crear xarxes de centres, com a expressió de màxima col·laboració) com una fita desitjable en el camí del desenvolupament de l'autonomia institucional. Es mencionen les ZER, com a exemples positius.

Bloc C

Es reivindiquen millores tangibles: augments retributius per a les persones que desenvolupen tasques de coordinació, diferenciar, en suma, pel sou entre les persones que simplement assisteixen al seu lloc de treball d'aquelles que s'hi impliquen de manera més dedicada i compromesa.

Es suggereix la necessitat creixent d'analitzar l'educació escolar des de perspectives més àmplies i holístiques on s'involucren altres agents, a més dels professionals de l'educació. Es comenten els exemples de les comunitats d'aprenentatge o les iniciatives de les Ciutats Educadores.

Es suggereix l'anàlisi crítica de les normatives tant estatals com del Departament, ja que podrien limitar l'autonomia actualment disponible sota determinats arguments: eficientisme, homogeneïtzació del sistema educatiu del país, preponderància d'un determinat tipus de continguts curriculars...

Es presenta una proposta concreta per a la provisió i selecció de professorat, almenys per a una part dels membres del claustre d'un centre. Hi intervindrien comissions mixtes constituïdes per una representació de l'Administració educativa, de l'Administració local i per membres de la comunitat educativa de cada centre, respectant els principis de mèrit, publicitat i capacitat.

Alguns dels límits a l'exercici de l'autonomia haurien de ser: el control tècnic (extern) i control social (intern, per part del Consell Escolar) i el respecte als mínims curriculars.

S'assenyalen, finalment, l'autonomia i el poder per prendre decisions professionals com a factors de prestigi i de professionalització docent.

II. En relació amb la descentralització

En aquest apartat les aportacions van ser menys nombroses, atesa la manca de temps disponible, per bé que molt interessants (la discussió sobre l'autonomia es va estendre durant 90 minuts!).

Les presentarem en dos apartats, mitjançant uns enunciats o idees-eix que pretenen ser el resum de les idees sorgides a la taula.

Pel que fa a la justificació i a la necessitat de la descentralització

La descentralització dels serveis educatius és una manifestació de polítiques que posen l'accent en el principi de subsidiarietat, que pretenen atorgar el protagonisme de l'acció educativa a les entitats i a les persones més properes al lloc on es desenvolupa l'acció.

La descentralització s'ha de concebre no únicament en relació amb cada municipi, sinó també, i especialment, respecte a altres unitats territorials menors que es consideren així mateix molt importants: se citen reiteradament la comarca i la zona territorial (es posen com a exemple les ZER).

És necessari, cada vegada més, analitzar, examinar, entendre, millorar, en definitiva, el sistema escolar no tant des de dalt a baix, des del centre a la perifèria, sinó des de baix cap dalt. És des de cada realitat particular d'on s'ha de construir un model escolar i un projecte nacional. Educació per a la ciutadania des de cada context social.

Propostes concretes

Cal millorar la coordinació entre els diversos serveis externs que incideixen en els centres escolars. S'argumenta una dispersió i manca de sintonia entre les seves intervencions.

Seria convenient traspassar part de les decisions sobre les plantilles a cada instància particular (centre, municipi, zona, comarca...). Es discuteix i es dubta de l'eficàcia de les plantilles estandarditzades, definides en les instàncies centrals del Departament d'Ensenyament, que únicament consideren el criteri de la grandària dels centres.

Cal que les accions del dia a dia es desenvolupin donant protagonisme a cada instància territorial segons les seves necessitats i característiques. És en aquestes instàncies sempre particulars i diferents on s'haurien de gestionar directament els serveis, com ara els menjadors i el transport escolar, o bé els contractes entre centres i empreses per a la formació professional.

Es podrien estalviar recursos i descarregar els docents de les tasques pròpies de la gestió administrativa dels centres si aquesta gestió es concentrés en les administracions locals.

Cal valorar de manera adequada i justa la importància del paper de les AMPA, en tant que servei propi de cada centre, que permet gestionar en la pròpia institució, i a partir de les seves necessitats i projectes, fons econòmics que, en molts casos, són d'una magnitud respectable en relació amb la totalitat dels diners que es poden gestionar directament per cada centre escolar públic.

Garantits uns recursos adequats i suficients per a tots els centres, caldria transferir altres recursos econòmics i personals en funció dels projectes que s'estiguessin desenvolupant en cada centre. El servei d'Inspecció seria el responsable de vetllar pel seu bon ús i per orientar i proporcionar el suport necessari mitjançant l'assessorament.

La Coordinació de la Secció