El debat generat a l'entorn d'aquest segon interrogant ha estat molt animat i enriquidor. S'han pogut observar opinions afirmatives, és a dir, favorables a l'autonomia, i d'altres negatives o contràries al fet que els centres puguin seleccionar el seu personal docent. També s'han produït una sèrie de valoracions generals sobre la importància de l'autonomia, la seva viabilitat en el nostre sistema escolar actual o sobre la necessitat de pensar molt bé totes les conseqüències que comporta. Aquestes opinions no s'han mostrat ni partidàries ni contràries a la qüestió que encapçala el debat però han ajudat molt a centrar idees i, en tot cas, a aprofundir en la reflexió.

Opinió general

Les aportacions recollides reflecteixen visions força polaritzades al voltant d'aquest tema que ha resultat ser bastant polèmic. Són evidents discrepàncies importants. Les persones que opinen afirmativament, encara que amb matisacions, valoren aquesta possibilitat d'intervenir des de cada institució educativa com a un element de millora qualitativa i com un benefici per al funcionament dels centres. Els que opinen que no, centren els seus arguments en els riscos i perills del model, posant l'èmfasi en els aspectes que afecten més directament les condicions laborals dels docents i la igualtat de drets per tothom a l'hora d'accedir a un lloc de treball.

En general, de les diferents intervencions se'n desprèn, amb matisacions, que l'autonomia és un element potenciador de la millora qualitativa dels centres però que caldria arbitrar mecanismes de control per garantir processos transparents allunyats de situacions de favoritisme. Diverses aportacions reforcen la importància de l'opinió dels sindicats en aquest tema.

Les respostes de caràcter general a la pregunta mencionen, en la majoria dels casos, la necessitat de relacionar la possibilitat de seleccionar amb l'existència d'un projecte educatiu institucional.

Opinió afirmativa general

Moltes de les persones participants en el fòrum opinen que l'autonomia és convenient. Un bon grup d'aquestes la consideren imprescindible per tal de millorar la qualitat educativa dels centres i com a eina per al desenvolupament real dels projectes específics de cada institució. En aquest discurs es planteja com a element fonamental la selecció dels professionals a partir d'un compromís amb el projecte educatiu del centre, construït pels diferents estaments de la comunitat educativa. Aquesta possibilitat de seleccionar comportaria la definició del perfil de les persones candidates per cobrir les diferents vacants i una selecció d'acord amb aquest perfil. Aquests arguments es reiteren encara més en el cas dels centres específics, com per exemple aquells que ofereixen cicles formatius.

Propostes

S'han presentat diferents propostes per portar a terme aquest possible procés de selecció. Algunes són de caràcter global. Altres incorporen elements correctors a l'actual sistema de concurs de trasllats. Així, a més de demanar que la selecció hauria d'estar condicionada per l'existència d'un projecte educatiu institucional, s'han proposat els requisits següents:

- Els projectes de les escoles s'haurien de fer públics.
- Les vacants existents s'haurien de conèixer abans dels procés de selecció.
- Caldria també una definició prèvia dels perfils docents que es necessiten.

En relació amb quin òrgan o instància s'hauria de fer responsable d'aquest procés de selecció, es proposen algunes iniciatives. L'element més comú en les diferents propostes, apunta cap a la idea que aquesta decisió hauria de recaure o bé en els consells escolars, o bé en juntes o comissions tècniques de zona en les quals participessin representants dels diferents sectors de la comunitat educativa i també de l'Administració Educativa (Inspecció d'Ensenyament).

Procediment

Hi ha una opinió generalitzada sobre la importància que aquesta selecció es faci mitjançant procediments orientats per uns criteris clars i justos, amb transparència i amb la màxima objectivitat per tal d'evitar situacions de favoritisme.

Hi ha divisió de criteris pel que fa a la validesa i justícia en el sistema de les comissions de serveis. Tanmateix, per a algunes persones que han intervingut en el fòrum aquest és un procediment interessant que cal estudiar, però que hauria d'oferir les garanties i els límits necessaris per evitar situacions injustes

S'apunta que el procediment hauria de ser negociat amb els agents socials, de caire estrictament tècnic i professional. Entenem que dins de la categoria d'agents socials hi cabria el conjunt del representants de la comunitat educativa.

La direcció del centre tindria un paper rellevant en tot el procés de selecció atès que presideix els consells escolars i que és una figura elegida pels diferents sectors de la comunitat.

Una altra opinió generalitzada és que, a l'hora d'establir els criteris per seleccionar a les persones candidates, a més de tenir com a referent el projecte educatiu del centre, no s'haurien de considerar només els mèrits acadèmics per formar part d'un equip docent, sinó també la responsabilitat i el compromís per implicar-se i assolir els objectius del projecte institucional.

Requisits i criteris

En l'apartat anterior ja s'esmentaven, en termes generals, alguns dels criteris que caldria tenir presents. En aquest epígraf farem més explícitament referència als requisits que s'han manifestat al llarg del debat.

Hi ha alguna opinió que incideix en la idea que aquesta selecció només hauria d'afectar les vacants lliures, però sempre preservant les places definitives dels funcionaris.

La transparència i la garantia d'unes condicions d'igualtat per a tothom en aquest procés és una condició que apareix reiteradament en les diferents aportacions, i per això s'apunta la proposta que els criteris siguin recollits per mitjà d'un document escrit. Igualment es reitera la idea de fer públiques les línies generals del projecte de centre, per tal que les persones que optessin a una plaça determinada poguessin tenir l'oportunitat per mitjà d'una entrevista d'exposar en quina mesura l'accepten i poden contribuir a la seva millora.

Dins del sector dels participants que defensen aquesta postura, amb limitacions i condicions de transparència, hem d'afegir la crítica que algunes persones fan a l'actual sistema de concurs de trasllats. Les raons que la fonamenten van en la línia que no es pot deixar només a la voluntat dels docents el seu compromís amb el centre i s'apunta cap un sistema de control més gran per part de la comunitat educativa i de l'Administració.

Opinió negativa general

Com ja s'ha comentat en la introducció l'opinió està molt dividida en torn a la pregunta formulada, ja que de la mateixa manera que aporta avantatges pel que fa a la consolidació de línies de centre i projectes pedagògics, existeixen perills d'un ús inadequat. També s'expressen pors o malestar pel que un canvi d'aquest tipus podria potencialment suposar en relació amb els drets laborals adquirits, en una cultura professional arrelada durant molts anys o en certs privilegis que pot proporcionar l'antiguitat en un lloc de treball.

Per tant, les persones que han participat i que manifesten una opinió contrària, o de vegades restringida, posen sobretot l'èmfasi en els perills que suposaria un sistema que no donés a tothom les mateixes oportunitats. Sí que, en canvi, es justifiquen propostes d'un ús limitat de l'autonomia per seleccionar el personal, en aquells centres que tinguin unes característiques especials.

També cal senyalar que, en general, es mostra desconfiança cap als actuals òrgans de gestió dels centres per fer les possibles tasques de selecció i s'aposta més aviat per millorar l'actual concurs de trasllats, el sistema d'oposicions i per dotar de transparència a l'actual sistema de concessió de comissions de serveis.

Perills

El perill que més es destaca en les diferents aportacions és la possibilitat de processos poc transparents, basats en el "amiguisme" i en el sistema del '"endoll". S'apunten mecanismes de control tècnic i social per tal evitar aquestes situacions. En qualsevol cas, podem dir que no tothom mostra prou confiança en aquests mecanismes.

Hi ha alguna aportació que planteja la dificultat que suposa mantenir un equilibri entre la llibertat de càtedra, els drets laborals del professorat i el propi dret de l'alumnat a un ensenyament de qualitat.

També s'apunta el perill de limitar la diversitat ideològica del professorat si, amb la selecció a partir d'uns determinats criteris, s'elimina la discrepància i es perd aquest enriquiment com a element educatiu.

Interrogants i qüestions que planteja el model de govern dels centres

En relació amb la funció directiva

Son moltes les aportacions que s'han fet en les que la funció directiva apareix com a un factor clau de la reflexió. Molt poques reforcen la idea de potenciar els equips directius per augmentar el grau d'autonomia del centre. L'opinió majoritària posa l'èmfasi en el seu rol com a representant del claustre i en alguna de les reflexions fins i tot s'explicita la importància de la limitació en els períodes en l'exercici del càrrec.

Del conjunt de les aportacions podem interpretar que l'actual model de direcció no acaba d'estar consolidat. Així, podem comprovar com algunes veuen en les noves propostes el perill d'un retorn a "l'extingit sistema dictatorial del cos de directors"; altres identifiquen al director o directora únicament com a un representant del claustre, recordant en algun cas el model de direcció més aviat assembleari (força estès en el període anterior a la LODE), i també d'altres que valoren la importància d'una direcció amb més poder d'intervenció i d'execució, alhora que apunten la necessitat d'una avaluació de la funció per part dels representants de la comunitat educativa.

En relació amb la funció del claustre

Lligat amb l'apartat anterior, són diverses les aportacions que proposen la recuperació de les competències que els claustres havien tingut temps enrera i del protagonisme del professorat en el govern dels centres. Aquesta idea es relaciona també amb l'augment de la valoració professional dels docents.

Moltes de les contribucions en relació amb la composició del claustre es refereixen (una altra vegada) a la necessitat d'una revisió dels actuals concursos de trasllats.

En un sentit diferent, en alguna de les intervencions es planteja de manera directa que, més que qüestionar-se la selecció del personal, caldria donar suport a la idea de poder trobar mecanismes de control del professorat, per arribar a poder treure una persona que es mostra incompetent o bloqueja el treball de l'equip d'un centre.

En relació amb la funció del Consell Escolar

S'apunta la idea per part d'un sindicat que el Consell hauria de ser un òrgan consultiu però no directiu. Aquesta idea reforçaria d'alguna manera les aportacions fetes a l'apartat anterior de "recuperar" el protagonisme dels claustres del professorat.

La Coordinació de la Secció