La pregunta que plantejava el fòrum núm. 3 de la nostra Secció pretenia requerir l'opinió de les persones i entitats participants amb relació a una de les conclusions més interessants que havien sorgit del fòrum anterior. Semblava una apreciació a bastament compartida que el desenvolupament de l'autonomia en un centre escolar depèn molt de les persones que ocupen els càrrecs directius i del funcionament dels seus òrgans col·legiats de govern: el Claustre i el Consell Escolar.

Efectivament, la constitució, les competències i el desenvolupament de les funcions d'aquests òrgans poden ser factors clau que ajudin qualsevol intent per desenvolupar una autonomia capaç d'afavorir una gestió eficaç, creativa i satisfactòria per a tots els membres de la comunitat escolar o l'entorpeixin.

Així, doncs, la pregunta que vam formular va ser aquesta: En quina mesura el model de govern dels centres que sorgeix a partir de la LODE ha afavorit l'elaboració, desenvolupament i consolidació de propostes educatives pròpies i singulars en els nostres centres?

El debat generat a l'entorn d'aquest tercer interrogant ha tingut un desenvolupament irregular pel que fa al ritme de les intervencions. Fins i tot, de vegades, algunes de les aportacions emfasitzaven més la bondat i les possibilitats de l'autonomia que no pas respondre a la valoració que requeria la pregunta. Tanmateix la majoria de les intervencions han estat pertinents i han plantejat idees i aportacions rellevants.

OPINIONS QUE RECULLEN VALORACIONS POSITIVES

Les respostes de caràcter afirmatiu a la pregunta han estat majoritàries. La coincidència més gran entre aquestes respostes s'ha referit al fet que el model de govern de què disposen avui els centres docents sí que ha facilitat que les propostes educatives de cada institució poguessin ser originals, pròpies i singulars. I, també, que l'aplicació de les eines que aquest model proposa (PEC, PCC...) ha afavorit i possibilitat el desenvolupament d'iniciatives didàctiques i de projectes, en funció de les necessitats i les característiques de cada centre.

Pel que fa a com s'ha utilitzat la possibilitat d'elaborar aquestes propostes educatives singulars en cada centre, les aportacions han estat escasses. Ara bé, s'assenyala que ha depès de l'etapa educativa (més iniciatives didàctiques a primària que a secundària; més possibilitats d'autonomia a secundària que a primària, en relació amb la gestió econòmica); del clima escolar propi de cada centre; de la imaginació i creativitat dels equips de docents i dels directius; de la influència d'una cultura professional heterònoma en el professorat i, també, dels recursos disponibles, als quals ens referirem més endavant.

APORTACIONS QUE RECULLEN VALORACIONS NEGATIVES

Hi ha hagut poques opinions que responguessin de manera general i directa amb una valoració negativa. L'argument més reiterat -sobretot de manera indirecta- s'ha referit a les limitacions dels centres escolars i dels seus directius per intervenir en la determinació de l'equip docent de cada institució. Es diu que aquesta capacitat continua en mans de les instàncies centrals de l'Administració educativa, alienes als òrgans de govern unipersonals i col·legiats de cada centre.

Tres arguments han sustentat altres opinions negatives: l'estret marge de maniobra que permet l'Administració; la manca de capacitat i de formació per aprofitar aquests marges per part dels membres de la comunitat educativa i el protagonisme ­quan les iniciatives pròpies i singulars han estat presents- d'un dels estaments únicament: el docent, oblidant els altres (pares i mares i també els ajuntaments).

NECESSITAT DE REVISIÓ DEL MODEL I PROPOSTES

Diverses aportacions han plantejat de manera directa la necessitat de revisar un model que ja té 15 anys llargs de vigència. Si es vol progressar en el camí de l'autonomia institucional cal examinar, amb una intenció de modificació i millora, si les atribucions i competències que es van assignar als òrgans de govern ara fa tres lustres continuen essent pertinents i adequades per al nou marc educatiu i social en el qual es mouen els nostres centres educatius actualment.

Es manifesta que en aquesta revisió s'hi haurien d'implicar tant els centres com l'Administració. Es proposa com a mitjà per aconseguir-ho el treball conjunt i compartit d'anàlisi en un procés d'acció i reflexió sostingut.

S'ha esmentat el desig de trobar noves formes dinamitzadores de funcionament dels consells escolars de centre.

Més específicament, l'òrgan de govern al qual es fa més referència és la direcció: es demana revisar-ne el model, el rol i les competències.

La proposició més reiterada que afecta el model de govern analitzat i les funcions dels seus òrgans es refereix a la capacitat que haurien de tenir els centres per intervenir en la constitució de l'equip docent i al paper dels directius escolars en aquesta intervenció.

Els arguments semblen insistir en les aportacions que es van fer a la pregunta núm. 2 del nostre fòrum, a bastament analitzada i discutida en el seu moment.

Les raons que se citen per justificar la intervenció del centre en la constitució de l'equip docent són:

- És en cada centre on millor es coneixen les necessitats docents: perfil del professorat en funció del context, del tipus d'alumnat i dels projectes institucionals específics i particulars.

- És des de cada centre des d'on es pot cobrir més bé i més ràpidament una substitució curta.

Pel que fa als procediments que s'assenyalen per portar a terme les propostes s'indica que:

- L'adscripció i selecció de docents hauria de basar-se sempre en el criteri de coherència amb el projecte educatiu de la institució i en l'exigència del compromís d'acceptar-lo i desenvolupar-lo.

- El procés hauria de ser transparent, en qualsevol cas, mirant d'evitar amiguismes.

- Caldria establir una borsa de treball i guiar el procés amb una reglamentació feta des del Departament.

- El procés hauria d'implicar altres instàncies: pares, administració local, altres entitats de la zona, no únicament els professionals de l'educació:

- Els plans estratègics poden ser un bon camí per assajar i avaluar les possibilitats i les limitacions de la capacitat per incorporar docents als claustres des de cada centre, en funció dels objectius i projectes propis.

Existeix coincidència entre diverses aportacions en assenyalar els directors/directores com les persones que haurien de tenir un protagonisme destacat en els processos de determinació de les persones que haurien de constituir la plantilla docent. Es demana confiança a aquestes persones i també la revisió i avaluació de les seves pràctiques.

REIVINDICACIÓ DE L'AUTONOMIA I REQUISITS PER DESENVOLUPAR-LA

Tot i no respondre directament a la formulació de la pregunta, nombroses aportacions s'han referit a la necessitat de l'autonomia com a instrument per a la millora de l'educació escolar. Ha estat assenyalada com un factor de qualitat; com una eina per aconseguir l'equilibri territorial; com una oportunitat per evitar el centralisme que permeti prendre decisions en el lloc on s'esdevé l'acció educativa i no en instàncies llunyanes. Ha estat mencionada com un propòsit de consecució difícil per als centres que no estan disposats a la innovació a partir d'idees i propostes pròpies i que se senten còmodes amb un model més heterònom on s'assumeixen menys responsabilitats; i també ha estat esmentada com una oportunitat per reivindicar més àrees de "llibertat" quan es pugui demostrar que es fa un ús eficaç i satisfactori dels marges d'actuació disponibles.

Diverses intervencions, així mateix, s'han referit als requisits que haurien d'acompanyar l'autonomia:

- transparència en els processos de gestió per tal d'evitar situacions arbitràries i injustes;

- control formatiu i del resultat d'aquests processos;

- relació dialogant entre centres i Administració;

- caràcter vinculant del PEC i PCC com a instruments que han de regir l'acció educativa dels centres;

- consideració del territori i del context del qual forma part el centre en les seves propostes educatives;

- recursos suficients.

El requeriment dels recursos necessaris per exercir l'autonomia ha estat esmentat en moltes de les intervencions. S'ha assenyalat la necessitat de més recursos econòmics, materials, personals i de formació i la demanda que l'Administració tingui un posicionament més afavoridor per proporcionar-los.

La manca de recursos ha estat significada també com a obstacle per exercir l'autonomia i com a símptoma de desconfiança envers els centres.

També es demana transparència i control ens els processos d'assignació de recursos per tal d'evitar, entre altres perills, una distribució injusta que ajudi a augmentar les diferències entre centres i a originar situacions injustes.

Es demana, finalment, que les necessitats educatives assenyalin les prioritats de les assignacions econòmiques i que la gestió de l'autonomia sigui compartida entre els centres (protagonistes de desenvolupar-la) i l'Administració (responsable de promoure-la).

Volem agrair, finalment, la col·laboració de totes les persones i entitats que heu participat en aquesta consulta. Gràcies a les vostres aportacions les dades que estem recollint són més completes, plurals i consistents. Ens permetem convidar-vos a intervenir amb les vostres valoracions i propostes en el següent fòrum de la nostra Secció.

La Coordinació de la Secció