(Aportació del Consell Escolar de Catalunya)

L'Estat democràtic i de dret ha de garantir per a tots els ciutadans, des de la participació activa dels agents educatius, una formació comuna que ha d'esdevenir factor fonamental per al benestar personal i general i per a l'assoliment de capacitats o actituds per viure en societat. Cal defensar el dret universal a l'educació com una conquesta de l'Estat del benestar.

El sistema educatiu ha d'estar al servei del progrés i la cohesió social. No s'ha de confondre autonomia amb desregulació, ni amb el fet de deixar que les lleis del mercat gestionin el sistema educatiu.

L'autonomia és un element de qualitat educativa. Al sistema educatiu li cal autonomia per respondre d'una manera adequada a les necessitats dels alumnes i obrir-se a l'entorn social. Els resultats de l'aplicació d'un nivell determinat d'autonomia no sols depenen del contingut de les propostes, sinó també del context, de les circumstàncies en què s'apliquen i del grau d'interrelació amb altres mesures. L'exercici de l'autonomia ha de tenir com a objectiu la igualtat d'oportunitats i l'equilibri territorial.

L'autonomia permet la diferenciació de ritmes i processos educatius, la qual cosa afavoreix que els centres adaptin les seves respostes educatives a les necessitats detectades. Comporta la possibilitat de prendre decisions i de gestionar el propi projecte per respondre a les necessitats explicitades.

L'autonomia no es pot separar del concepte de participació, ni de l'avaluació i el control social sobre el funcionament dels centres educatius.

En el mateix sentit, l'autonomia ha de ser el marc de la innovació educativa com a factor de qualitat. Per tant, considerem que cal promoure mesures que, sobre la base de la igualtat i el servei públic, trenquin l'uniformisme i estimulin aquesta innovació i la responsabilització del professorat i la comunitat educativa.

L'autonomia comporta una delimitació de les competències i la consegüent assumpció de responsabilitats, la qual cosa demana i motiva la participació de les persones i les organitzacions en els aspectes quotidians i propers; és un instrument que afavoreix la compensació de les desigualtats i una atenció més adequada.

En parlar d'autonomia cal replantejar la distribució de competències educatives entre els diferents nivells: l'administració estatal, la de la Generalitat, la local i els centres educatius. Els diferents nivells d'autonomia han de tenir relacions clarament establertes d'interdependència per conèixer quin és l'àmbit de decisió de cadascú i quines responsabilitats s'han d'exercir.

1. Diferents nivells de descentralització administrativa

L'informe Delors especifica en el seu text que "cal plantejar-se una àmplia descentralització dels sistemes educatius", i això passa per la conjunció de quatre elements: autonomia dels centres docents, participació dels agents locals de la societat civil en els afers educatius, molt més protagonisme dels governs locals en la gestió escolar pública, i efectiva direcció global del sistema educatiu per part de les autoritats centrals: Generalitat i Estat. Les relacions entre aquests diferents nivells s'han de basar en el principi de la subsidiarietat per tal d'acostar la presa de decisions als àmbits afectats i més propers a la gestió quotidiana.

A partir de l'acceptació d'aquesta recomanació i analitzant els diferents nivells de competències educatives que exerceixen les nostres administracions públiques, considerem que l'Administració educativa catalana ha de conservar les competències en la definició dels objectius generals i del currículum, la planificació i la distribució dels recursos públics i l'avaluació de la qualitat del sistema, i també ha d'assumir altres competències que encara resten pendents de transferir des de l'Administració central. Així mateix, han de ser responsabilitat del Departament d'Ensenyament la planificació general, el foment de la innovació, els plans compensatoris de desigualtats i l'avaluació en tots els nivells i centres.

Les competències que l'Estat es reserva depenen del marc estatutari actual; cal una revisió per millorar-ne l'assignació.

Prenent l'exemple d'altres països que han descentralitzat les autoritats locals de la gestió i la coordinació de determinats aspectes del sistema educatiu, es considera imprescindible tendir a donar autonomia als àmbits menors perquè estan molt més a prop de la població, es poden coordinar millor els serveis que incideixen en el mateix territori, es poden establir línies d'actuació comunes i, en definitiva, es poden oferir serveis de més qualitat. En reconèixer aquest nou àmbit d'actuació, cal facilitar els instruments legals necessaris per al traspàs de competències educatives a l'Administració local. Considerem que els ajuntaments tenen un paper important en la gestió del sistema educatiu en el sentit que és l'administració més propera, que coneix on són les necessitats, que busca les solucions més idònies d'intervenció.

Amb referència als ajuntaments més petits, s'ha de tenir en compte la possibilitat de mancomunar els serveis, igual que per als ajuntaments més grans caldria parlar de descentralització als districtes.

2. Autonomia dels centres escolars

2.1. Autonomia i participació

L'autonomia és un principi de gestió pel qual els centres educatius poden prendre decisions en allò que els afecta. Però aquest principi cal materialitzar-lo en projectes, estructures organitzatives i formes d'actuació.

En general, l'autonomia i la descentralització són una manifestació de democràcia que a mesura que augmenten han de beneficiar l'eficàcia del sistema, en aquest cas l'educatiu. L'autonomia dels centres ha de ser considerada com un factor de qualitat que facilita la singularitat.

L'autonomia de centres, de cap manera no ha de significar un aïllament i atomització estèril. La conjuminació i planificació dels diferents centres -tant els públics com els concertats- per zones, districtes o comarques en atenció a les necessitats educatives de la població hauria de convertir-se en un element clau per optimar recursos, fixar objectius comuns i evitar una competitivitat mal entesa.

L'autonomia dels centres ha d'estar al servei de la qualitat de l'educació, i no es pot desentendre del compromís i de la funció social que corresponen a l'escola i al sistema educatiu en el seu conjunt. No pot ser tampoc un instrument utilitzat al servei d'interessos ideològics, corporatius o partidistes, ni pot ser font de desigualtats. La defensa dels valors democràtics socialment avançats i històricament consensuats ha de ser un element consubstancial del projecte educatiu de cada centre. A més, l'autonomia s'ha d'avenir amb l'articulació de propostes i estratègies sobre la base d'un projecte educatiu propi però alhora comú al d'altres centres en el marc d'un projecte comunitari.

Un augment del nivell d'autonomia dels centres, que com a principi es considera positiu, ha d'anar acompanyat d'un reforçament efectiu de tots els òrgans de participació. En aquest sentit, la participació és un element essencial en la gestió dels centres educatius i s'ha de configurar en un projecte comú que es defineix conjuntament.

Més autonomia implica més responsabilitat, i això es tradueix en la necessitat de retre comptes de com es gestiona i de com s'actua. L'autonomia dels centres fa imprescindible l'establiment d'una cultura d'avaluació interna que porti, segons s'hagi establert en el projecte educatiu de centre, a l'anàlisi permanent de la pròpia organització i de l'activitat educativa i, consegüentment, a la seva millora. Això no exclou la necessitat d'una avaluació externa amb la participació de tots els sectors implicats, coherent i complementària de la interna, que garanteix la funció social general que el centre compleix en el conjunt del sistema educatiu.

2.2. Autonomia organitzativa

L'organització i la gestió dels centres educatius s'han de definir en funció de les finalitats i els objectius pedagògics, acadèmics i socials que s'estableixen en els projectes educatiu i curricular. Cal que l'Administració reconegui el caràcter preceptiu d'aquests projectes educatius per a tota la comunitat escolar per tal que els integrants del centre orientin la seva acció al compliment de les finalitats que s'hi expressen.

L'autonomia ha de possibilitar prendre decisions sobre aspectes rellevants per al centre educatiu, com és ara el currículum, els recursos humans o el temps i el seu ús, o directament sobre l'organització i la gestió del centre.

Respecte als òrgans de govern i de coordinació i els equips docents, cal garantir la formació i la permanència de nuclis estables perquè aquest aspecte afavoreix la qualitat. Els centres han de poder intervenir en la definició de criteris i perfils en la provisió de places i en la reestructuració de les seves plantilles d'acord amb les necessitats del centre mateix. L'estabilitat i la cohesió de l'equip han de basar-se en l'acceptació del projecte educatiu propi.

L'acompliment dels projectes educatiu i curricular ha de tenir la necessària autonomia en l'organització escolar per tal de poder dur a terme la metodologia i les activitats educatives que els projectes demanen, dins el marc de la normativa general laboral i acadèmica i amb l'acord del consell escolar de centre.

Pel que fa al conjunt de la comunitat escolar, l'autonomia del centre ha de donar lloc a una estructura organitzativa que generi i impulsi els aspectes següents:

2.3. Autonomia curricular

El currículum és el conjunt d'objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació que guien l'acció docent. És, en termes de projecte, el pla que ha de presidir les activitats educatives del centre, concretar les seves finalitats i oferir una guia útil als docents, responsables de la seva aplicació.

Es reconeix l'autonomia del centre i l'autonomia del claustre de professorat per concretar el currículum a partir dels objectius i les finalitats generals recollides en les lleis, d'acord amb el marc constitucional i estatutari.

Consegüentment, és imprescindible que cada centre expliciti com es donarà coherència i continuïtat a l'acció educativa al llarg dels diferents cursos, cicles, graus i ensenyaments. En definitiva, el centre ha de desplegar el seu projecte educatiu en el projecte curricular propi, és a dir, ha de definir què, com i quan ensenyar i avaluar.

L'Administració ha de garantir que els mínims curriculars comuns es respecten en tots els centres per tal d'evitar qualsevol ombra de discriminació en els aspectes bàsics del currículum, sigui quin sigui el seu projecte educatiu i el seu context cultural o socioeconòmic.

La relació periòdica i constant entre pares i mares i professorat per intercanviar informació sobre els progressos dels alumnes ha de contribuir a la difusió dels objectius educatius del centre. Així mateix, les trobades en grup amb pares i mares són una bona ocasió perquè el centre doni a conèixer el projecte educatiu i el projecte curricular.

L'autonomia curricular dels centres docents ha de ser un factor que faciliti la participació de les institucions, les organitzacions i les associacions presents en l'àmbit on l'escola desenvolupa les seves activitats per tal d'afavorir la seva inserció en el medi i la coordinació zonal.

També aquesta autonomia ha de facilitar el desenvolupament d'accions d'innovació i l'estímul de la recerca educativa, a partir de la pròpia pràctica i de la formació permanent del professorat, especialment la vinculada a la millora dels processos d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes i la seva avaluació.

2.4. Autonomia econòmica

La qualitat de l'ensenyament requereix, entre altres aspectes, recursos econòmics adequats. Hi ha d'haver uns mínims per garantir aquesta qualitat i, paral·lelament, s'ha d'articular la disponibilitat dels centres per atendre situacions diferents i per donar resposta a la realitat del seu entorn.

Cal que les dotacions es corresponguin amb el projecte curricular i que sempre es doni prioritat a les finalitats educatives. A l'hora d'assignar-les s'ha de distingir entre despeses de personal i despeses de funcionament, inversions, a la vegada que entre despeses bàsiques i despeses complementàries.

Són imprescindibles més garanties de control en tot l'exercici de l'autonomia econòmica, ja que, com hem dit, el grau que s'assoleix d'autonomia es correspon amb les responsabilitats assumides. En aquest sentit, els òrgans responsables de la gestió econòmica dels centres públics són:

El centres docents concertats han de garantir la transparència en la utilització dels fons públics rebuts, encara que aquests no cobreixin la totalitat de les despeses efectives dels centres. A aquest efecte s'ha de posar al servei de la comissió econòmica del consell escolar del centre tota la informació necessària per fer efectiu el control social dels esmentats fons, com també d'aquells de què ha de disposar reglamentàriament. Evidentment, la resta d'ingressos no tenen el mateix tractament de control social, però cal assenyalar que el fet de facilitar informació sobre aquest àmbit sempre comportarà una major implicació de les famílies en el funcionament general del centre.

3. Consideració final

Finalment, tota autonomia requereix una avaluació per constatar el grau d'assoliment dels objectius proposats. Aquesta avaluació ha de complir dues funcions clau: d'una banda, analitzar i determinar el grau d'assoliment dels objectius i les finalitats del projecte educatiu del centre, i si s'han aconseguit els resultats esperats en concretar el projecte curricular; d'una altra, endegar processos de millora per ajustar la intervenció pedagògica a les característiques del centre, dels grups classe i de l'alumnat.