La pregunta que plantejava el fòrum número 6 de la nostra Secció pretenia requerir l'opinió de les persones i entitats participants amb relació a la revàlida o "prova general de coneixements" que s'anuncia com a possible novetat en les pròximes normatives estatals reguladores de l'educació escolar. Més concretament, es volia promoure la participació recollint valoracions relatives a les justificacions i intencions de la prova i a les seves possibles repercussions en l'autonomia curricular i la descentralització, que són alguns dels temes centrals d'anàlisi de la Secció.

Les intervencions, molt nombroses, no s'han referit, en general, de manera directa i explícita, a l'enunciat de la pregunta. La gran majoria de les aportacions han estat de tres tipus: les que defensaven els avantatges d'una prova en finalitzar l'ensenyament secundari, les que hi defensaven arguments en contra i les de les persones que manifestaven dubtes, reflexions i anàlisis -ponderant els avantatges i els inconvenients de la prova- sense, però, decantar-se amb claredat cap a una alternativa o una altra. A diferència d'altres fòrums de la nostra Secció, en aquesta ocasió han estat evidents les aportacions de l'alumnat.

Pel que fa al predomini d'unes opinions o altres, tot i que no es tracta de mesurar les intervencions ni valorar-les únicament per criteris quantitatius, ni d'atribuir més o menys pes als arguments, de les persones que es van manifestar defensant una postura o l'altra, el 60% es va inclinar a favor de l'existència de la prova, i un 40% en contra.

A favor de la prova final

Els arguments més repetits feien al·lusió a la seva utilitat com a element motivador, tant per al professorat com per a l'alumnat, com a mitjà per tractar de "mantenir un nivell" i per la necessitat de certificar i acreditar l'adquisició d'uns coneixements.

La preocupació per l'homologació de títols i la necessitat de controlar l'ús dels diners públics dedicats a l'educació han estat també arguments esmentats per algunes persones.

Considerant les respostes que acabem de comentar podem interpretar que constitueixen intervencions de persones interessades i preocupades per solucionar els problemes i millorar els resultats de l'educació escolar, que miren de trobar alguns remeis a través de la implantació de la prova final. Per tant, si les relacionem directament amb la nostra pregunta, podríem col·legir que accepten la imposició de la revàlida com una decisió necessària per garantir una educació de qualitat. També podríem deduir que no rebutgen una situació heterònoma en la qual les decisions relatives a l'avaluació curricular amb finalitat acreditadora les prengui una instància externa, probablement centralitzada i comuna a tots els centres.

Gairebé la quarta part de les persones partidàries de la prova final proposen aplicar-la també al final de l'ESO.

Un altre argument mencionat per algunes persones és que la prova final, comuna per a tots els centres, permetria conèixer i fer públics els resultats, tant els dels centres públics com els dels privats, i treure'n conseqüències.

En contra de la prova final

Una opinió molt generalitzada, especialment argumentada per les persones que estan en contra de la prova, ha estat la que adverteix dels perills i dels errors de confondre i creure que la solució única o més bona per evitar el que es denomina fracàs escolar consisteix a aplicar un examen extern per ratificar la validesa d'uns estudis quan han finalitzat. Convé recordar que, com és notori, la locució "fracàs escolar" designa múltiples significats i interpretacions i que, com sembla raonable, les aportacions de les persones participants caldria analitzar-les a la llum de l'atribució de significat que hi atorga cada persona.

Les opinions majoritàries han emfatitzat de manera molt destacada que les solucions als problemes de l'educació escolar no tenen gaire a veure amb els controls externs i sí, en canvi, amb l'existència de recursos personals i materials, l'exercici de bones pràctiques professional docents i una pertinent formació inicial i permanent, coherent amb els nous requeriments que la societat planteja a la institució educativa.

El perill del retorn a ideologies pretèrites conservadores, el risc d'involució en les polítiques que posen l'accent en els aspectes socials i la tendència a utilitzar vells procediments que denoten manca de noves idees i de creativitat per trobar solucions han estat els arguments més reiterats entre les persones que es manifesten contràries a la prova.

S'assenyala, així mateix, i de manera molt repetida, que la prova final denota un símptoma de desconfiança en el professorat i que és una manifestació de centralisme.

De manera menys insistent s'indica també la dificultat i els inconvenients de portar a terme la prova: perill de fiar-ho tot a un únic examen; determinar com valorar allò que no són conceptes; establir la manera de considerar la situació personal i familiar de l'alumnat per avaluar més justament... També s'assenyala la limitació de la utilitat de la prova al final del procés educatiu al llarg d'una etapa, quan ja no es pot rectificar, i es destaca, així mateix, el perill que els resultats dels centres educatius que atenen a un alumnat "més selecte" excel·leixin sobre els de centres que han d'atendre a poblacions escolars més difícils.

Altres aportacions

Algunes de les altres idees que han estat exposades de manera més aïllada són aquestes:

- El suggeriment de centrar l'interès, no tant en el control al final d'una etapa educativa, com en les proves d'accés d'una etapa a una altra.

- La necessitat d'augmentar l'interès, no tant per avaluar cada alumne individualment, sinó per avaluar el sistema i els centres mitjançant procediments com les certificacions externes (normes ISO 9000).

- La conveniència de l'autocrítica, assenyalant que les causes dels problemes de l'educació escolar no poden atribuir-se sempre als altres: alumnat, Administració, etc. També poden atribuir-se a la desídia d'alguns membres del col·lectiu docent, al seu desinterès per atendre alumnat difícil i al desig de retornar a èpoques passades on es dedicaven a educar només l'alumnat més capaç, una vegada seleccionats i exclosos del sistema aquells que no ho eren tant.

La coordinació de la Secció