Confer?ncia Nacional d'Educaci—
 

Síntesi del fòrum "Són suficients, les vies d'atenció a la diversitat previstes a la LOGSE? S'han posat realment en marxa? S'han explorat a fons les seves possibilitats?"

Malgrat el baix nombre d'intervencions, es constata la participació de les famílies tal com ha anat succeint en els dos darrers fòrums de la Secció. Les opinions majoritàries respecte a les vies d'atenció a la diversitat previstes a la LOGSE es poden resumir en els punts següents:

  • No són suficients, però les que hi ha tampoc no s'aprofiten degudament. Massa sovint es treballa amb un enfocament didàctic que parteix de la matèria, en comptes de partir de l'alumne/a. S'apliquen currículums basats en la LOGSE amb metodologies desfasades i poc integradores.
  • Tampoc no s'han desenvolupat totes les possibilitats que donava la LOGSE, i la LOGSE no va ser capaç de preveure les necessitats actuals de diversitat.
  • No s'ha pogut avaluar perquè no s'han posat realment en marxa totes les possibilitats.
  • És difícil dir si les vies previstes en la LOGSE són suficients, quan en molts centres s'està aplicant molt poc del que es preveu en aquestes vies.

    • Una intervenció final, des de la Coordinació de la Secció, planteja interrogants per a continuar la discussió. Per exemple:

  • L'opcionalitat està concebuda com una eina d'atenció a la diversitat, però hi ha qui diu que és un element de dispersió i d'incoherència del currículum. S'ha de continuar limitant? O cal defensar-la, com una eina potent d'adaptació a les necessitats de l'alumnat?
  • L'autonomia organitzativa de centre està concebuda per a facilitar una resposta a les necessitats que es detecten. Fins a quin punt permet atendre a la diversitat? Quines possibilitats i quins límits té?
  • L'acció tutorial i l'orientació són una eina d'atenció a la diversitat, però sovint no són prou efectives. Què caldria fer per millorar-les?
  • Malgrat que existeix una dotació de recursos humans per a atendre a la diversitat, hi ha qui diu que en els centres amb una elevada concentració d'alumnat problemàtic i conflictiu aquests recursos són totalment insuficients. En canvi, altres veus insisteixen en el fet que no es tracta de dotar-se de més recursos, sinó de saber usar coherentment els que es tenen. Fins a quin punt les tradicions culturals i organitzatives dels centres i del professorat de secundària permeten fer un ús adequat dels recursos de què es disposa?


    • LA COORDINACIÓ DE LA SECCIÓ