Confer?ncia Nacional d'Educaci—

 

Síntesi del fòrum "Com s'organitzen els centres per atendre l'alumnat d'incorporació tardana? Reben una atenció adequada? Com es pot millorar?"

La pregunta incorpora tres interrogants. En primer lloc es demanen respostes que descriguin formes d'organització dels centres que permeten atendre l'alumnat d'incorporació tardana. En segon lloc es demanen respostes que valorin si l'atenció que reben els alumnes a partir de les formes d'organització i dels recursos disponibles és adequada. A l'últim, la pregunta demana propostes de millora.

  • Les intervencions de les persones participants fan referència sobretot als interrogants referents a les formes d'organització i a les propostes de millora. Cap intervenció no valora de manera explícita si els alumnes d'incorporació tardana reben l'atenció adequada. Respecte a les formes d'organització, en les intervencions s'afirmen coses com les següents:
  • Es disposa de l'ajuda dels mestres d'educació especial, que durant unes determinades hores a la setmana treballen amb aquests alumnes, i desenvolupen feines principalment de llengua oral.
  • Es treballen, per racons, projectes i grups cooperatius en l'educació infantil i en el cicle inicial de primària, i també en l'aula de llengua anglesa i en la de música. Cal tenir en compte els referents culturals dels alumnes. S'elabora un programa d'activitats extraescolars que completen l'oferta escolar per a tots aquells alumnes que, a causa de la seva precarietat econòmica, no poden accedir a determinades activitats.
  • S'utilitza el nombre de professors disponibles per desdoblar molts més grups i reforçar els aprenentatges de l'alumnat amb més dificultats.
  • Es duen a terme un seguit de projectes:
    - Aula d'incorporació tardana: millora de les competències lingüístiques
    - Projecte d'expressió: educació emocional i dinàmica de grup
    - Projecte de capacitacions: dinamització de les aules ordinàries
    - Informàtica: noves tecnologies (P-3 a 6è)
    - Escola de mares: implicació de les famílies
  • Pel que fa a les propostes de millora, les aportacions són nombroses i variades. Es poden sintetitzar en les afirmacions següents:

  • La millor manera de tractar la diversitat passa per tenir menys alumnes per aula.
  • Les dificultats serien fàcils de solucionar amb dotacions de material i amb una ampliació de personal docent que permetés una atenció més individualitzada i l'ensenyament de la nostra llengua des del moment de la incorporació dels alumnes.
  • Cal disposar d'un mestre/a que es dediqui exclusivament a aquests alumnes i que els ajudi a adquirir les estructures bàsiques de la llengua oral quan arriben.
  • Cal identificar un mestre/a o professor/a que actuï com a referent del centre i que coordini els esforços dels professionals i membres de la comunitat educativa.
  • Caldria començar a pensar a comptar amb alguns professors que dominin i coneguin a fons la llengua i la cultura d'origen dels alumnes, especialment pel que fa a l'àrab.
  • Es necessiten més mitjans. Per exemple, si no s'omple l'aula d'un TAE amb 20 alumnes, millor; així rebran un ensenyament de més qualitat. No podem esperar a tenir tots els grups plens per decidir que en cal un de nou.
  • Es requereix més formació del professorat i també reduir el nombre d'alumnes per aula en els centres amb un índex elevat d'alumnes nouvinguts.
  • Cal augmentar la ràtio del professorat de llengua catalana per poder crear grups de conversa propis en cada Institut.
  • S'hauria d'incentivar la tutoria, per tal que fos, fins i tot, voluntària.
  • S'hauria de disminuir el nombre de professors/es que fan classe a un mateix grup d'ESO.
  • Els materials són escassos perquè, per exemple, els llibres d'espanyol per a estrangers estan pensats per a europeus o americans, i no pas per a magribins o japonesos.
  • És fonamental que la Comissió d'escolarització funcioni bé, i això depèn principalment de l'inspector que actua com a president. Això assegura que l'alumnat d'incorporació tardana no es concentri en determinades escoles.
  • Calen recursos per a l'acollida al centre: són clarament insuficients. A més, es necessiten protocols de recepció als centres: actualment es fan coses molt variades i l'Administració educativa encara no ha fomentat la unificació de criteris i procediments.
  • A l'últim, alguna de les intervencions fa referències vivencials: "Molt sovint et sents sol. Tens el grup ja organitzat i el curs començat, i veus aquell nen o nena amb aquella mirada perduda de dir: "qui són?", "on sóc?", "què fan?" I el llenguatge, que normalment et dóna un cop de mà en altres situacions, en aquesta, precisament, és un altre obstacle. Cal més ajuda per a l'adaptació d'aquests nens!"