Pel que fa a la participació, hi ha hagut 19 intervencions -a més de la pertanyent a la coordinació de la secció-, de les quals 12 corresponen a docents, 6 a famílies i 1 a personal de l'Administració.

Si mirem les diferents persones que han participat en el fòrum ens adonem que de les 6 intervencions corresponents a famílies, 4 les ha fet una mateixa persona, i el mateix s'esdevé amb les 2 que resten. Per tant, han expressat la seva opinió en total 12 docents, 2 famílies i 1 persona que treballa a l'Administració.

Ens sobta un nivell tan baix de participació i l'absència total d'opinions d'alumnes.

Pel que fa a les intervencions, hem de dir que, després de la intervenció de la coordinació de la secció, només hi ha hagut 2 intervencions posteriors i, per tant, la síntesi que ja vam publicar al fòrum és gairebé el resum de les opinions que s'hi reflecteixen.

En primer lloc, constatar que hi ha un rerefons comú a diverses intervencions: el prestigi és una cosa que es guanya personalment, portant a terme un treball honest, digne, sense deixar-se portar per les onades de la superficialitat o per l'esperit funcionarial, i atorgant molta importància a les persones, tant als alumnes com als docents.

En segon lloc, també es destaca el fet que el prestigi de la professió -no dels professionals- depèn de l'autoritat educativa. Per això es proposen mesures que millorin alhora l'estatus social i l'eficàcia professional. Les mesures van des de la llicenciatura en magisteri -amb millora de la qualitat del pla d'estudis i del professorat- fins a la millora de la retribució i de la protecció legal, passant per una selecció més rigorosa dels docents i d'una dotació més gran de recursos humans i materials a les escoles.

Sembla ben clar que una activitat tan complexa com la de la docència requereix esforços conjunts i complicitats compartides: per això, l'esforç i la il·lusió personals són imprescindibles però insuficients; també l'Administració hi ha de fer tot el que calgui. Perquè, més enllà de les disposicions personals, és cert que hi ha professions que tenen més prestigi que altres, i és normal que nosaltres vulguem pertànyer a una professió amb prestigi.

Caldria afegir que en les darreres intervencions es destaca, a més, i en línia amb coses prèviament dites, a) que és important el paper positiu o negatiu que adoptin els mitjans de comunicació en temes educatius; b) que són importants la formació i selecció del professorat; i c) que cal plantejar-se amb urgència qüestions laborals tan bàsiques com el calendari, els horaris de treball i el control de reciclatge.

Gràcies per les vostres aportacions i us encoratgem a continuar-hi participant.

La coordinació de la secció