Per les tipologies de respostes rebudes, sembla que costa d'acceptar que es tracta de dues maneres diferents de conèixer: l'una, més relacionada amb la formació de conceptes i amb la pròpia construcció del coneixement; i l'altra, amb la seva operativització i aplicació en la resolució de problemes que sorgeixen en la vida real. La primera neix com a necessitat acadèmica i, la segona, com a exigència social.

Moltes de les intervencions apunten a pensar que les competències són cosa de l'ensenyament primari i, els conceptes, del secundari. També sembla que hi ha la sensació que les competències impliquen un coneixement de segon ordre i que en tot ensenyament orientat a l'educació superior hauria de prevaler l'aprenentatge dels conceptes per davant del de les competències.

En aquesta línia, recollim, d'entre els escrits enviats, expressions com les següents:

"...A primària, crec que s'hauria de donar més importància a la implementació i avaluació de les competències, ja que és l'eina que permetrà a l'alumnat desenvolupar tant la seva personalitat i habilitats per a la vida diària com adquirir coneixements."

"...Crec que s'ha de diferenciar bé entre primària i secundària. A primària cal avaluar sobretot competències, però a secundària cal avaluar conceptes. Les competències ja vindran per si soles..."

Malgrat això, la majoria reconeixen la importància intrínseca de les competències, especialment, de les anomenades com a bàsiques.

Voldríem aportar com a tancament d'aquesta qüestió del fòrum alguns elements que considerem d'utilitat. Entenem que fer un ús competent dels conceptes exigeix un esforç suplementari, ja que demana capacitat per a interaccionar i integrar coneixements prèviament adquirits i habilitat per aplicar-los a la resolució de problemes diversos, sorgits d'àmbits, de vegades, molt allunyats.

Tot això requereix nous estils d'ensenyament i d'aprenentatge i fer un ús creatiu dels coneixements existents. Aquest nou marc exigeix noves orientacions per a l'acció docent, i és molt important conèixer la relació que té amb els nous enfocaments avaluatius.

Les competències no depenen de l'edat o de la sofisticació dels coneixements que cal emprar. Impliquen una nova manera d'incorporar i integrar els conceptes, molt més adreçada a comprendre'ls amb profunditat i a usar-los de manera operativa.