Aquesta i altres novetats quantitatives i qualitatives que introdueix la Llei fan que es pugui parlar d’un abans i un després de la política catalana de cooperació al desenvolupament, i el seu desplegament i aplicació ha significat un punt d’inflexió en la manera de fer en l’àmbit de la cooperació internacional que s’ha impulsat des de Catalunya. Cal destacar, doncs, la contribució de la Llei en la creació d’un model català de cooperació internacional, fruit de l’empenta de la societat civil catalana, que n'és la veritable impulsora. Per tant, s’arrenca amb el reconeixement de l’experiència i atenent el principi de col·laboració i complementarietat entre els poders públics i les iniciatives solidàries del ric teixit associatiu català.

Entre les mesures qualitatives, cal destacar les relatives a introduir, en una disposició de rang legal, tot un seguit de valors, finalitats, prioritats i principis ordenadors que apropen la Llei als seus destinataris, fins al punt que estableix com a finalitat l’impuls del desenvolupament econòmic i del benestar social dels habitants dels països receptors de la cooperació a fi que siguin ells mateixos els protagonistes del seu propi desenvolupament.

Probablement, una de les aportacions més importants de la Llei ha estat establir un marc de planificació estratègica que permetrà optimitzar l’actuació de la política catalana de cooperació internacional a favor dels seus destinataris.