Pel que fa a les modalitats, ateses les capacitats actuals dels agents de la cooperació per al desenvolupament catalana, es destinarà almenys un 55% del total dels recursos a la modalitat de cooperació bilateral a iniciativa d’altres actors de la cooperació catalana, vetllant especialment per les ONG i altres entitats no lucratives.

A la modalitat de cooperació bilateral de la Generalitat en concertació amb d’altres agents es destinarà entre el 10 i el 25% del total de recursos. Finalment, a la modalitat de cooperació bilateral d’iniciativa directa de la Generalitat de Catalunya i la modalitat de cooperació a través d’organitzacions multilaterals es destinarà entre el 20 i el 35%.

Pel que fa als actors, per tal de garantir una adequada participació de la societat civil ­especialment de les ONG- en la gestió dels fons destinats a la cooperació, els fons gestionats per les administracions públiques catalanes i multilaterals no seran superiors al 50% del total.

Instruments

Cooperació tècnica: les principals intervencions de la cooperació catalana en aquest àmbit són els projectes i els programes de cooperació cofinançats per la Generalitat de Catalunya i liderats i executats, majoritàriament, per la societat civil catalana, amb un pes específic de les ONGD.
En el marc del present Pla director es vol continuar apostant per aquest tipus d’instruments amb la voluntat de transitar progressivament d’una lògica basada en intervencions puntuals d’abast reduït cap a una lògica basada en programes pluriennals i amb una translació més evident de responsabilitats al país soci, incorporant els altres actors que operen en l’àmbit de la cooperació catalana.

Cooperació econòmica i financera: entre els instruments de cooperació econòmica, la Llei contempla les aportacions a projectes d’inversió per al desenvolupament amb la finalitat de millorar el capital físic dels països socis, i l’ajut econòmic a determinats sectors d’aquests països.

Per a instruments de cooperació financera, la Llei entén les contribucions oficials a organismes internacionals, les donacions, l’atorgament de crèdits destinats a programes i projectes de desenvolupament social bàsic, l’atorgament de crèdits concessius i tota altra mesura destinada a millorar l’accés dels països beneficiaris al capital financer.

Pel que fa a les contribucions oficials a organismes internacionals, es consideraran especialment els del sistema de les Nacions Unides. L’aposta per les Nacions Unides es justifica pel fet que els objectius de les Nacions Unides -el manteniment de la pau i la seguretat, les relacions pacífiques entre els països, la protecció i el respecte dels drets humans, i, en general, el suport a la cooperació en els àmbits social, econòmic, ambiental, cultural i humanitari -coincideixen amb els objectius de la Llei de cooperació i del present Pla.

Codesenvolupament: l’instrument de codesenvolupament, a partir de l’Estratègia que s’elaborarà com a resultat de la discussió del Llibre Verd del codesenvolupament un cop aprovat el Pla director, buscarà fomentar la integració positiva de les persones immigrades a la nostra societat sense que això impliqui la desvinculació dels seus orígens, per una banda i, per l’altra, afavorir la conversió de les persones immigrades en actors de desenvolupament i de millora de les seves comunitats i països d’origen.

Nous enfocaments i instruments relacionats amb la qualitat de l’ajut: l'assumpció dels compromisos de la Declaració de París sobre l’eficàcia de l’ajut implica apostar per potenciar, de manera progressiva i complementària a la resta d’instruments, els instruments que tinguin un enfocament programàtic. Entre aquests nous instruments destaquen el suport pressupostari i els fons globals, modalitats financeres que tracten d’atraure fons privats que complementin l’AOD. El Fons Global de Lluita contra la Malària, la Tuberculosi i la Sida o l’Aliança global per a les Vacunes i les Immunitzacions són exemples ben coneguts d’aquests instruments.

La cooperació catalana impulsarà aquest tipus d’instruments en aquells països i sectors prioritaris que s’estimi pertinent, especialment en els àmbits descentralitzats. Aquest suport cal condicionar-lo al desplegament de les estratègies de reducció de la pobresa i acompanyar-lo d’instàncies de diàleg polític amb el país soci.

Actors

La cooperació per al desenvolupament catalana es caracteritza per la pluralitat d’iniciatives cíviques de solidaritat i cooperació, raó per la qual el model de cooperació català vol ésser obert, participatiu i integrador de totes les iniciatives socials, i alhora respectuós amb les diferents sensibilitats i idees. D’aquí doncs que es parteixi del reconeixement de la riquesa que es deriva d’aquesta pluralitat d’actors.

En referir-nos als actors de la cooperació catalana distingirem entre els actors de la Generalitat de Catalunya, obligats pel present Pla (departaments, Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària, Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), a més d’algunes entitats, instituts i/o organismes participats), i els actors públics (ajuntaments, xarxes locals i entitats supramunicipals) i privats jurídicament autònoms de la Generalitat de Catalunya (ONG, organitzacions empresarials, organitzacions sindicals, universitats, etcètera).

En coherència, des del convenciment que la generació de sinèrgies, la complementarietat i la concentració en les actuacions esdevenen condicions de primer ordre d’una cooperació eficaç i de qualitat, el Pla director aposta per reforçar la pluralitat mitjançant la creació de xarxes, plataformes i espais de coordinació i concertació entre els agents catalans i també amb els seus homòlegs internacionals.