|
La Llei de cooperació al desenvolupament estableix que el Pla director ha de fixar les prioritats geogràfiques per a cada cicle de planificació, considerant que determinades zones geogràfiques són genèricament prioritàries.
Concretament, la Llei considera geogràficament prioritaris els països i els pobles de la Mediterrània, especialment els del Magrib, els d’Amèrica Llatina i els de l’Àfrica subsahariana, així com altres països amb els quals Catalunya ha tingut o té especials relacions de caràcter històric, social, econòmic, cultural i migratori.
En el Pla director de cooperació al desenvolupament
2007-2010 aquests són els criteris, inspirats en la Llei, que s’han emprat per a seleccionar els països i elaborar la proposta:
- Les necessitats dels països. S’han prioritzat els països més desfavorits (països amb nivells de desenvolupament humà baix o mitjà-baix, forta incidència de la pobresa i presència de grans desigualtats i exclusió social), així com, en determinats casos, criteris addicionals, com un endeutament elevat i l’existència de conflicte armat, de situacions de postconflicte armat o de tensió i risc susceptibles de generar violència.
- Les capacitats endògenes dels països -estar en condicions de rebre cooperació i de multiplicar-ne el resultat, i el seu grau de compromís explícit amb el desenvolupament de les seves poblacions.
- L’equilibri entre el nombre de països de les diverses zones i àrees geogràfiques, així com la recerca de sinèrgies subregionals a l’interior de cada àrea.
- Les capacitats comprovades de la cooperació catalana, mesurades en termes de fluxos d’AOD durant els darrers anys, presència dels diferents actors i incidència i capacitats sectorials demostrades o potencials.
- El pes de la immigració a Catalunya i les potencialitats d’engegar línies de treball en codesenvolupament.
- La continuïtat i la coherència amb les prioritats geogràfiques del Pla director 2003-2006.
La consideració de país prioritari o preferent només reflecteix un compromís de focalització i concentració de recursos i esforços, per facilitar la planificació. No implica, per tant, ni impossibilitat de treballar, ni d’esmerçar recursos ni encara menys impossibilitat de fer tasca d’incidència política o de seguiment i suport en zones o països sensibles per a la societat catalana. En aquest sentit, convé mantenir la incidència política i el seguiment i el suport en països o zones en situació de postconflicte bèl·lic (en especial els Balcans, a l’Afganistan o Timor Oriental), sotmeses a bloqueig (Cuba) o amb situacions de greu vulneració dels drets humans. Aquest Pla tindrà en compte també la llarga tradició catalana de solidaritat internacional en països en construcció (Bòsnia-Herzegovina, Kosovo, Eritrea) i nacions sense Estat (Txetxènia, Kurdistan).
Països i territoris prioritaris
MEDITERRÀNIA: Marroc, Palestina i Sàhara Occidental
ÀFRICA SUBSAHARIANA: Moçambic i Senegal
AMÈRICA CENTRAL I CARIB: Guatemala, Nicaragua i El Salvador
AMÈRICA DEL SUD: Bolívia, Colòmbia i Equador
Països i territoris preferents
MEDITERRÀNIA: Algèria* i Líban**
ÀFRICA SUBSAHARIANA: Gàmbia, Camerun i Etiòpia
AMÈRICA DEL SUD: Brasil*** i Perú
*A Algèria es prioritzarà sectorialment el treball en drets humans, governança democràtica, enfortiment del teixit social, construcció de pau i apoderament de les dones.
**Al Líban es prioritzarà el treball en els sectors que contribueixin a la millora de la situació de les persones desplaçades internes i dels refugiats palestins.
***Considerant l’extensió del Brasil i les importants desigualtats en la distribució de la riquesa al país, es prioritzaran geogràficament els Estats del país amb percentatges més alts de pobresa i nivells de desenvolupament humà més baixos.
D’acord amb la priorització geogràfica anterior, es proposa assolir, el 2010, la distribució de recursos següent:
Països prioritaris: 60% de la línia estratègica de desenvolupament
Països i territoris preferents: 20% de la línia estratègica de desenvolupament
El 20% de recursos restant es destinarà a altres països susceptibles de rebre AOD, d’acord amb el Comitè d’Ajut al Desenvolupament (CAD) de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). En aquest sentit, es tindran en compte els països o les zones en postconflicte bèl·lic, sotmeses a bloqueig, amb situacions de vulneració dels drets humans, en procés de construcció i les nacions sense estat.
De manera complementària, i amb l’objectiu d’avançar en l’assoliment dels compromisos internacionals, el 20% com a mínim del total de recursos de la línia estratègica de desenvolupament haurà d’anar adreçat als països considerats per les Nacions Unides com a “països menys desenvolupats/avançats”. |