07.2006 - Sabine Sabimbona va participar a les negociacions de l'acord de pau al seu país i va dirigir el comitè sobre genocidi al Parlament de Burundi. El mes de maig va intervenir a la jornada Les dones africanes, constructores de pau, organitzada per l'Institut Català de les Dones amb el suport de l'ACCD per reflexionar sobre el paper de les dones africanes en la resolució de conflictes.
Quin va ser el paper de les dones de Burundi en el procés de pau?
Molt important, tot i que els polítics burundesos mai no l’han acabat de reconèixer. Quan va començar el procés, dones de totes les ètnies vam demanar la fi definitiva de la violència mentre unes altres oferien refugi als desplaçats o als orfes. Vam contribuir a la restitució de béns robats i vam agrupar-nos en entitats de treball per la pau, com el CAFOB, que agrupava set entitats i que actualment ja en té més de 60.
Les dones van participar en les negociacions des del principi, però ho van fer amb una veu específica?
Doncs no. Quan el 1996 va començar el procés de pau a Tanzània, ni una sola dona formava part de les delegacions. Més tard, amb la mediació de Nelson Mandela, una dona es va incorporar a les converses. Però ens sentíem del tot excloses i realment va costar molt invertir aquesta situació.
I aleshores què van fer?
Històricament havíem estat excloses de la presa de decisions i del govern, i érem les víctimes principals del conflicte -les dones som el 52% de la població-. Va ser quan vam decidir trencar el silenci i protestar per aquestes exclusions. I vam concloure que la millor manera de garantir la participació de les dones en la reconstrucció del país era prendre part activa en les converses.
Finalment, però, se’n van sortir i les van escoltar…
Sí. Ens vam organitzar, vam demanar entrevistes al president, a tots els partits i grups armats que participaven en la negociació, a Nacions Unides... I a la tercera ronda de les converses, ja va participar una primera delegació interètnica de dones. El 2000, ja vam ser observadores permanents. La clau de l’èxit va ser, sobretot, el desig de fer sentir la nostra veu per no quedar excloses del procés.
I què creu que van aportar les dones de Burundi a les converses de pau?
Teníem ben clara una doble missió: representar un grup polític però, alhora, totes les dones, fossin de l’ètnia que fossin. Vam analitzar conjuntament tot allò que afectava la condició de la dona a Burundi i vam fer recomanacions per a ser preses en consideració en el redactat final dels acords de pau.
Suposem que ara es pot començar a veure el resultat de tot aquell procés…
La nova Constitució estableix una quota del 30% de dones en el Govern i el Parlament. Burundi ha adoptat una política nacional de gènere i la llei sobre el genocidi va reconèixer la violació com a arma de guerra i crim contra la humanitat. Amb tot, de reptes no en falten: la quota de representació de la dona a molts sectors de la societat burundesa és encara del tot insuficient i encara persisteixen inèrcies culturals discriminatòries.
Juliol de 2006
Més informació i contacte:
Agència Catalana de Cooperació
al Desenvolupament
Àrea de Premsa i Comunicació
Via Laietana, 14, 4a planta 08003 Barcelona
Tel. 93 553 89 51 / Fax: 93 567 63 85 / Correu electrònic: premsa.accd@gencat.cat |
