10.12.2007 - Barcelona va acollir el 29 de novembre una trobada entre representants de comunitats autònomes de l’Estat espanyol i de l’àmbit internacional que treballen en cooperació al desenvolupament, i el Fons Mundial contra la sida, la malària i la tuberculosi. L'objectiu de la trobada va ser difondre l’experiència de la Cooperació Catalana amb aquest Fons i fer extensiva aquesta pràctica a les altres cooperacions descentralitzades. Silvia Ferazzi, responsable de relacions amb els donants, va ser l'encarregada de presentar el Fons als assistents.

Les xifres de mortalitat per malalties infeccioses són altes i la tendència actual i de futur no sempre és a la baixa. Què podem fer per a aturar aquesta tendència?
A l’Àfrica, especialment a l’àrea subsahariana, continua havent alts percentatges, amb una estimació de 22,5 milions d’infectats. També és cert que des del 2001, quan es va signar la Declaració de compromís sobre VIH/sida de Nacions Unides, el nombre de persones que viuen amb el virus a l’Europa oriental i a Àsia també havia augmentat. La part positiva de tot això, però, és que hi ha un important increment en el nombre de persones que tenen accés a tractaments contra aquest tipus de malalties. Això es deu, en part, al treball dels països i als recursos que hi destinen, també a través del Fons Mundial per la lluita contra la sida, la tuberculosi i la malària. La insistència en la prevenció és i serà crucial per a gestionar aquest desafiament.

El Fons Mundial per la lluita contra la sida, la tuberculosi i la malària és un vehicle a través del qual es pot donar suport a la lluita contra aquestes malalties. Quan es crea i com funciona?
És un mecanisme financer creat l’any 2002, durant la Cimera del G-8 a Gènova, impulsat per activistes, xarxes, moviments internacionals i governs amb l’objectiu d’obtenir recursos financers per a la lluita contra aquestes malalties en països pobres. I, no menys important, també amb la finalitat d’assegurar que aquests recursos siguin ben gestionats. Ja existeixen altres organismes similars, que també hi lluiten a través de l’assistència tècnica (UNAIDS, OMS...), però no disposen dels recursos financers necessaris. Nosaltres volem contribuir a la consecució dels Objectius del Mil·lenni al 2015 i garantir l’accés universal a la prevenció i el tractament i el suport a les persones malaltes.

Quants donants hi ha al Fons Mundial?
Actualment comptem amb el suport de més de 40 països i diverses organitzacions privades. Inicialment, els països donants eren els membres del G-7. Amb el temps, la selecció de donants s’ha ampliat a tots els països de la OCDE, i molts d’altres, com la Xina i la Índia i la cooperació descentralitzada, inicialment amb l’experiència catalana. Gràcies a la contribució de tots ells, el Fons funciona com un canal multilateral que promou la coordinació d’esforços i recursos internacionals en la lluita contra aquestes tres malalties.

Com es gestionen els diners del donant?
El primer pas és la crida. Demanem suport i implicació als països i a partir de la seva resposta, un comitè independent fa una anàlisi tècnica de les propostes d’intervenció i fa les recomanacions que considera necessàries a la Junta Directiva, responsable en última instància d’aprovar la proposta i de posar en contacte als donants i als receptors de l’ajuda. A partir d’aquest moment, comencen les negociacions i se signen els acords amb els països receptors. La Junta garanteix un pagament inicial de dos anys. I si l’avaluació de la feina feta és positiva, s’amplia el suport a tres anys més. Hi ha un sistema d’avaluació de resultats molt sofisticat que permet els donants fer un seguiment de l’ús que es fan dels seus fons i avaluar l’eficàcia de la seva aportació.

Com s’inverteixen les donacions i en quin percentatge per a cada malaltia?
El Fons proporciona prop del 25% dels recursos internacionals per als programes de lluita contra la sida a nivell mundial, i dues terceres parts als programes contra la malària i la tuberculosi. El 33% dels fons es destinen a la prevenció; i el 44% a programes de tractament. És cada cop més freqüent que donem suport a programes de salut. De fet, dels percentatges que estem parlant, el 50% de les subvencions es destinen a reforçar les infraestructures bàsiques necessàries per a fer efectiu el control de malalties, tals com centres de salut, laboratoris, equips bàsics, formació dels treballadors de la salut i els salaris.

I, per l’altre costat, quin és el paper dels països receptors en el procés?
El finançament internacional ha d’anar de la mà de la inversió en els recursos nacionals. Per a nosaltres és fonamental la presència i el paper dels mecanismes nacionals de coordinació: una taula en la qual s’hi asseguin els governs, les ONG, les associacions nacionals i internacionals de les persones o comunitats afectades per alguna d’aquestes malalties, els organismes de cooperació de les Nacions Unides, la societat civil... Una de les nostres directrius és que el 40% dels participants en aquests mecanismes de coordinació nacional estigui representat per societat civil, perquè són ells, a la pràctica, els qui estan més a prop de les víctimes de les tres malalties.

Veu possible aturar o revertir la propagació del VIH/sida al 2015?
Està clar que la magnitud de l’epidèmia dependrà de la resposta i de les inversions que hi fem ara. Per exemple, les inversions en prevenció poden incidir perquè les corbes de mortalitat comencin a baixar. En alguns districtes i països això ja està passant. La diferència, en un futur, serà veure si el sida és un problema de salut pública o un desafiament per a la reducció de la pobresa i el treball pel desenvolupament. En tot cas, hem de saber jugar bé les cartes perquè no volem cansar els donants davant d’una lluita necessària i que requereix una alta implicació a llarg termini.

Per tant, la lluita contra aquestes malalties serà un element clau per a reduir la pobresa?
Aquesta lluita és al centre dels esforços mundials per assolir els Objectius del Mil·lenni i guanyar la lluita contra la pobresa. Els països en desenvolupament suporten el 90% de la càrrega mundial de malalties infecciones, tot i que només tenen el 20% del PIB mundial i el 12% de les despeses en salut al món. La salut no s’ha de veure com un cost, o com un subproducte del desenvolupament, sinó com una inversió necessària per arribar al desenvolupament.

I a tot això ara s’hi suma el problema del canvi climàtic...
Els països pobres són particularment vulnerables al canvi climàtic. Els principals efectes en la salut es faran sentir als països en desenvolupament degut als alts nivells de pobresa i a la limitada capacitat dels sistemes de salut pública per a donar-hi resposta. Les principals malalties mortals podrien ampliar la seva cobertura. Per exemple, s’estima que entre 220-400 milions de persones podrien estar exposades a la malària, una malaltia que ja s’enduu al voltant d’un milió de vides anuals...

Què li sembla la iniciativa del Govern de Catalunya com a únic donant no estatal, de participar al Fons?
Per a nosaltres és un clar senyal del creixent interès de les autoritats locals a Europa per a reforçar el seu paper en la cooperació internacional per al desenvolupament. Els governs locals estan en una bona posició per a reforçar el desenvolupament en favor de l’opinió pública gràcies a la seva estreta relació amb la ciutadania i les organitzacions socials, i poden canalitzar recursos molt substancials per a la causa que ens uneix.

Què els diria a altres possibles donants perquè també col·laborin amb el Fons?
Que vegin els resultats de la feina feta pel Fons i els seus associats tècnics i de la forma en què aquests resultats estan ajudant als donants a augmentar i millorar l’eficàcia de la seva cooperació. Avui dia, mitjançant programes finançats pel Fons, hi ha 1,1 milions de persones en tractament per sida, 2,8 milions més sota tractament per la tuberculosi; i 30 milions de mosquiteres impregnades amb insecticides distribuïdes als països del Sud. Pel que fa a les activitats de prevenció, desenes de milers de persones tenen accés a fer-se proves gratuïtes del VIH, a més de poder participar de les activitats de sensibilització que es fan en comunitats, pobles i centres de joventut. Encara queda molt per fer, però en alguns països com Rwanda, Tanzània i Zàmbia, hi ha indicis alentadors d’una disminució en les taxes de la sida. Són resultats importants als quals hem contribuït d’una o altra manera.

10 de desembre de 2007


Enllaç a més notícies


Més informació i contacte:

Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
Àrea de Premsa i Comunicació
Via Laietana, 14, 4a planta 08003 Barcelona
Tel. 93 553 89 51 / Fax: 93 567 63 85 / Correu electrònic: premsa.accd@gencat.net

Silvia Ferazzi. Imatge: ACCD