Les jornades van obrir les portes ahir dilluns amb un plantejament positiu: avui dia l’acció humanitària és a les agendes de totes les administracions públiques i altres ONG i organismes que dediquen part dels seus esforços en aquest àmbit. Així, el director de l’ACCD, Andreu Felip, va explicar durant la inauguració de les jornades que l’acció humanitària ja és una de les tres línies estratègiques d’actuació de la Cooperació Catalana, que s’ha creat una àrea específica de treball i que s’han obert convocatòries destinades exclusivament a donar respostes a situacions d’emergència.

El codirector de l’IECAH, Jesús Núñez, per la seva banda, va ser crític i va definir l’actual AH com a "unilateralista (en contra d’una mentalitat multilateral), militarista (per donar resposta a problemes socials, polítics i econòmics) i selectiva (en societats globalitzades hi ha una selecció dels conflictes als quals es dóna resposta)". A més, va afegir, aquestes definicions contribueixen a "una instrumentalització més gran de la cooperació i l’AH" i a crear més confusió per la barreja d’actors (humanitaris vs. els no humanitaris, però que exerceixen com a tals).

Com a possibles solucions, Núñez va apuntar que “cal canviar l’enfocament global i pensar en la seguretat de l’individu, però sense entendre que els actors humanitaris i de cooperació en són els màxims responsables”.

Avui dimarts continuen les jornades amb dos tallers pràctics (“Do no harm” i “Peace and Conflict Impact Assessment”) a partir dels quals els i les assistents treballaran els instruments d’avaluació de l’impacte de l’acció humanitària en els conflictes violents i els principals reptes plantejats.

Programa de les jornades Cooperació i acció humanitària en conflictes violents