12.03.2008 - Fernando Cardenal, sacerdot jesuïta i exministre nicaragüenc d'Educació dels sandinistes, va coordinar el 1980 la coneguda com a Creuada per l'Alfabetització a Nicaragua, que va aconseguir alfabetitzar prop de mig milió de persones. Cardenal és actualment el director a Nicaragua de l'ONG jesuïta Fe y Alegría, present a 17 països de l'Amèrica Llatina i que centra el seu treball en el món educatiu i escolar.
Quin és el treball de l'ONG Fe y Alegría?
Som un moviment que treballa amb infants i adolescents pobres a més de 18 països perquè esdevinguin constructors del seu futur a través de la solidaritat i la pau. Tenim 22 col·legis de Fe y Alegría a Nicaragua i treballem en 42 col·legis més del ministeri d’Educació, a partir de la capacitació de mestres. A les nostres escoles hi estudien prop de 10.000 alumnes.
I el seu mètode pedagògic?
Sempre cal buscar més a través d’un mateix per transformar la societat. Hi ha dues activitats que s'integren un sol objectiu: educació de qualitat i promoció social per incidir en el barri. Tot el que sigui superació personal sempre acaba beneficiant la comunitat.
Quin és el paper de la Teologia de l’Alliberament en ple segle XXI?
Ara hi ha menys activitat de forma visible, però hi ha molta gent treballant de forma callada. Sempre per als més pobres, per a les seves necessitats, compromesos amb ells. Ara els processos revolucionaris han desaparegut i es vol transformar la societat de manera progressiva. Però els seus principis no han mort i hi ha molta gent que encara hi creu.
Una de les seves principals conclusions és que la pobresa és la causa de la gran majoria dels mals...
És el més dolorós, el que fa vessar més llàgrimes. Has d’estar en contacte amb la pobresa per veure-ho. Sempre impera el sofriment, el dolor, les llàgrimes, la insensatesa... La vida dels pobres és espartana i insuportable. No es pot permetre que hi hagi tanta gent que visqui així. No hi ha pecat que es compari amb la pobresa. No són disquisicions, són realitats. S’ha de lluitar contra el sofriment. No se solventa la pobresa amb oracions, sinó amb el treball i amb programes de desenvolupament: s’ha de superar. És el gran mal del nostre temps que hi hagi tants amb tan poc i tan pocs amb tant.
Com es pot combatre aquesta disfunció? Vosté ha actuat en diferents nivells per combatre-la: des de la política, des d’una ONG i també per lliure...
Sí, he estat als tres nivells i ara, bàsicament, em moc en l’àmbit particular. Als 90, al sortir del govern el moviment sandinista, vaig fundar l’Institut Nicaragüenc d’Investigació i Educació Popular (INIEP) a on vaig estar 10 anys fins a passar a Fe y Alegría. La INIEP té com a objectiu l’alfabetització d’adults i el suport a cooperatives de producció amb projectes de desenvolupament econòmic. A part, em relaciono amb adults que viuen en la pobresa, perquè Fe y Alegría només treballa amb infants. Ara bé, la forma més efectiva d'incidir en la lluita contra la pobresa és el govern, sobretot pel que fa al tema de l’educació i a la prestació de serveis socials.
Com va viure aquesta lluita quan era ministre a la Nicaragua sandinista dels 80?
L’economia estava per terra quan vam arribar al poder. No es podia construir ni una sola escola perquè no hi havia pressupost. Però va créixer la qualitat del que es feia perquè es treballava amb amor i colze a colze amb la gent. Inventàrem el concepte d’educació en la pobresa, que pretenia tirar endavant la seva educació perquè sortissin de la pobresa. Es tractava, i es tracta, de motivar les persones perquè donin el millor de si mateixos. El meu germà Ernesto, també jesuïta aleshores, practicava el mateix des del ministeri de Cultura.
Des d’aleshores fins ara, ens trobem a prop d'assolir la plena alfabetització?
Sembla que sí, perquè als vuitanta vam fer molta tasca d’alfabetització, tot i que després els governs han afluixat una mica i ara sembla que finalment es reactivarà.
Fa poc Costa Rica va decidir entrar al Tractat de Lliure Comerç amb els EUA i altres països. Ho va fer via referèndum i l’opció afirmativa va guanyar per un estret marge. Contràriament, Nicaragua s’hi va sumar en el govern anterior sense consulta i, de moment, no sembla que l'actual govern sandinista vulgui desfer-se del tot de l’acord....
El tractat té més de 10.000 pàgines i no l’he llegit, però m’inclino a pensar que no funcionarà a casa nostra perquè som dèbils i no tenim manera de defensar-nos. El panís és la base de la nostra economia i ara arribarà més barat dels EUA. Això provocarà que es reventin els preus i que milers de pagesos es quedin sense ingressos. Els nord-americans sempre guanyaran a la competència, ja que no podem competir pel nostre volum. En una aliança, els socis han de ser similars en potència. No podem competir amb el més poderós. És difícil que això funcioni. És com aquella imatge d’un ruc lligat davant un tigre solt. I Nicaragua és el ruc!
Amb tantes desigualtats socials i econòmiques, per tant sense una igualtat real d’oportuntitats, quines són les bases de la democràcia?
No hi pot haver autèntica democràcia amb tanta pobresa. Si no hi ha democràcia econòmica no hi ha autèntica democràcia. Què pot opinar una persona amb fam? La democràcia passa per l’economia. No hi ha democràcia autèntica. No hi ha llibertat quan tens fam i no hi ha una autèntica i real participació ciutadana
I aquesta participació ciutadana com s’ha d'aconseguir?
Com que estem plenament concentrats i absorbits en la supervivència no podem anar gaire més enllà. Amb prou feines tenen per sobreviure. Eradicada la fam es podria crear una societat civil potent. Aquesta societat ha de tenir satisfetes les necessitats bàsiques per a poder participar en plenitud a la vida civil.
Als anys vuitanta, Catalunya i Nicaragua van iniciar un idil·li de cooperació.
Els dos pobles són germans. La solidaritat és la paraula clau, una paraula bonica i plena de respecte que practiquen els dos pobles. La caritat té un to de minusvaloració.
Més informació i contacte:
Agència Catalana de Cooperació
al Desenvolupament
Àrea de Premsa i Comunicació
Via Laietana, 14, 4a planta 08003 Barcelona
Tel. 93 553 89 51 / Fax: 93 567 63 85 / Correu electrònic: premsa.accd@gencat.net |
