05.10.2007 - El Fons de les Nacions Unides per al Desenvolupament de les Dones (UNIFEM) apareix per la pressió del moviment internacional de dones el 1975, en l’Any Internacional de la Dona. Actualment UNIFEM té unes 15 oficines subregionals arreu del món i programes país a l'Uruguai i Colòmbia amb el suport de l’ACCD. Ana Falú és la directora regional d'UNIFEM per al Con Sud i Brasil.
Quin ha estat l’impacte d’UNIFEM sobre la situació de la dona arreu del món?
Els drets de les dones són el mateix que els drets humans. Aquests drets els han conquerit les pròpies dones i és un resultat de la demanda de les dones. Si no s’aposta per les dones, no s’acabarà amb les desigualtats. Falta lideratge per a les dones. UNIFEM ha estat un catalitzador. Sense UNIFEM, moltes xarxes de dones potents no podrien funcionar, nosaltres les ajudem a tenir una massa crítica. La dona és la impulsora del desenvolupament, com s’ha demostrat amb el tema dels microcrèdits, però això és així des que el món és món. Necessitem espais iguals que els homes, cal prioritzar la visualització. A més, cal recordar que les millors defenses de la pau són les dones. I de la democràcia també. Potenciar les dones és potenciar la societat.
Quins són els objectius d’UNIFEM?
Tots els temes afecten les dones, ja que no són una qüestió de números. Un dels eixos és la pobresa i la desigualtat, si les dones no tenen les seves demandes satisfetes no es poden apoderar i demanar els seus drets. El segon eix és la governança per promoure la igualtat real de gènere i els drets de les dones en tot tipus de règims polítics o en situació de conflicte, post-conflicte o pau. El tercer eix és la lluita contra la violència vers les dones. Hi ha el dret de les dones a viure una vida lliure de violències. La violència limita la llibertat de les persones. Tant la violència pública com la privada contra les dones segueix un mateix patró i es reprodueix i es retroalimenta. El quart eix se centra en la lluita contra la sida, que ha crescut especialment en el nostre gènere. I, cal tenir en compte que a part de víctimes de la malaltia, també acostumen a ser les persones que tenen cura de les persones malaltes.
Manca perspectiva de gènere en cooperació al desenvolupament?
Estem avançant de manera sostinguda. En el cas de la Cooperació Catalana ocupa un lloc específic i, alhora, transversal. S’entén que la cooperació pel que fa a igualtat de gènere va més enllà del concepte territorial i que és global. Arreu s’ha d’escoltar la veu de les dones, cal consultar-les i parlar amb les organitzacions respectives. Aquest és el nostre compromís conjuntament amb la cooperació al desenvolupament.
A Xile hi ha Michelle Bachellet com a presidenta i a Argentina Cristina Fernández de Kirchner és la flamant presidenta. Quina és la realitat darrere d’aquests dos exemples?
Precisament, Bachellet va ser la primera en crear un govern paritari i a fer polítiques de dones de manera prioritària. És una visualització dins d’unes societats molt masclistes. Què hi hagi ministres dones de Defensa, això ajuda a canviar! Però no és suficient. Calen polítiques específiques que col·laborin en la igualtat de gènere. Calen lleis i recursos, sobretot recursos i que siguin sostenibles en el temps. Això implica temps que superen la dècada per lluitar contra segles d’inèrcia. Sostinc que els temes d’igualtat de gènere no reconeixen rendes o ingressos. Si bé cal privilegiar a les dones en situació de major vulnerabilitat, sí que cal també treballar en l’ampli espectre per poder tirar endavant. I sobretot en aquelles dones que poden modelitzar conductes. Calen models i precedents perquè aleshores tothom seguirà com un castell de naips. En el cas territorial on treballo, també cal sumar-hi la desigualtat de color de pell.
Quines són les receptes d’UNIFEM per eradicar la violència contra les dones?
Cal avançar en les legislacions, tot modernitzant-les. Cal capacitar a tots els sectors socials, inclosos els judicials i polítics… El tema de la violència és complex que afecta la vida privada de les persones, per això costa incidir-hi. Qui més qui menys ha tingut experiències negatives al respecte. És molt difícil per a una dona sense ingressos propis i amb fills denunciar l’home que la maltracta. És precís treballar sobre els homes de manera especial. Si potenciem els valors del total de la societat, eradicarem la violència i podrem eliminar el domini masclista d’un gènere sobre l’altre. Es precisa la complicitat d’un gènere amb l’altre.
Com es pot visualitzar el paper de la dona?
Amb estudis d’ús del temps s’ha demostrat l’aportació de la dona en valors econòmics. La seva tasca té un valor econòmic dins el PIB. Les tasques “naturalitzades” (atribuïdes per la societat) a la dona sumen en total una doble o una triple jornada laboral. En molts països, la seva feina ajuda a reduir la pobresa entre un 10 o un 20% gràcies al treball familiar i comunitari. Els homes quan no treballen, estan en període d’oci: juguen, miren la tele, però no cuiden, cuinen o eduquen.
Un dels principals reptes en molts països del Sud és la prostitució. A més, per pura estadística, 1 de cada tres dones serà víctima d’abusos al món.
Tot el que sigui forçar o privar d’un dret està en el camp de la denúncia i vulnera els drets humans. No pot ser que encara hi hagi esclavatge sexual en ple segle XXI. Això no ho podem permetre.
5 d'octubre de 2007
Més informació i contacte:
Agència Catalana de Cooperació
al Desenvolupament
Àrea de Premsa i Comunicació
Via Laietana, 14, 4a planta 08003 Barcelona
Tel. 93 553 89 51 / Fax: 93 567 63 85 / Correu electrònic: premsa.accd@gencat.net |
|
Ana Falú - UNIFEM. Imatge: ACCD
|
