09.04.2008 - Ricardo Fuentes Nieva és assessor de la Secretaria de Desenvolupament Social (SEDESOL) de Mèxic i coautor de l’Informe sobre desenvolupament humà 2007-2008 del PNUD La lluita contra el canvi climàtic: la solidaritat humana en un món dividit, que té el suport de l’ACCD per a la seva edició en català.
Els últims informes del PNUD reflecteixen tendències?
Durant els últims 30 anys hi ha un avenç considerable en el desenvolupament humà. La pobresa extrema s’ha reduït però les desigualtats han augmentat, sobretot a l’Àfrica subsahariana, on hi ha hagut un retrocés a causa de la pandèmia de la sida. A la resta del món, l’enorme riquesa generada no s’ha traduït en la desaparició de la pobresa. Actualment hi ha 2.600 milions de persones, un 40% de la població, que viuen amb menys de 2 dòlars al dia i 1.000 milions amb menys d’un dòlar al dia. Per exemple, la Xina i l’Índia, que han aconseguit taxes de creixement econòmic enormes els últims anys, han reduït la pobresa però no les desigualtats. En el cas indi, les taxes de mortalitat infantil no han disminuït prou.
I per què no s’han escurçat aquestes desigualtats?
Hi ha moltes causes, però el desenvolupament es concentra a les ciutats i en petits grups urbans poderosos. A la Xina es concentren a la costa mentre que l’interior està abandonat. Hi ha milions de persones abandonades pel progrés a tot el planeta.
Parlem de l ’informe 2007-2008 del PNUD, que se centra en el canvi climàtic.
Demostrem que el canvi climàtic té un impacte sever en el desenvolupament humà i que ja és al centre de l’agenda política. Ara s’ha comparat l’impacte en els cultius, l’aigua i els recursos naturals i la seva incidència en la supervivència de les persones. Els programes dels darrers anys es poden veure revertits pel canvi climàtic. Zones densament poblades poden perdre cultius o aigua. Aquest panorama també intensificarà els desastres naturals i poden empènyer molta gent a la marginació, sobretot quan no tenen sistemes de protecció social. Per afrontar els desastres naturals, les famílies han de vendre les possessions per sobreviure i això és un pas enrere per a ells i per a les futures generacions.
Aquest escenari farà aparèixer una nova figura, la del refugiat ambiental...
És un dels perills. L’11% de Bangla Desh es podria inundar i això implica el desplaçament directe de 70 milions de persones. 22 milions de vietnamites i 6 milions d’egipcis també es desplaçarien per causa de l’avenç del mar. I això acabarà afectant també l’Índia. En total es comptabilitza el desplaçament de més de 330 milions de persones des de zones costaneres per culpa d'inundacions i tempestes tropicals. Ara cambiarà l’escenari de distribució dels recursos. Fins ara la gent s’establia en certs llocs concrets i ara els patrons d’assentament s’hauran de variar al canviar el règim de pluges i les terres de cultius.
El concepte del 0,7% ja té 30 anys. Creu que ara s’hauria d’actualitzar amb l’afegitó del cost del canvi climàtic?
Ara seria l’1% per aconseguir alguna cosa de cara el 2015. Això vol dir ajuda nova i addicional. Calculem un pressupost de 86.000 milions de dòlars addicionals només de cara al 2015, mentre que la despesa militar al món va ser de mil milions de dòlars. Per tant, si ens ho proposem són xifres a l’abast.
Amb tot plegat, és factible assolir els Objectius del Mil·lenni (ODM) d’aquí a només set anys?
Com que el canvi climàtic és un problema a llarg termini, pel que fa als ODM les fites marcades no es veuran gaire afectades per aquest fenomen: ja només falten set anys i el canvi climàtic afecta segurament tot el que queda de segle. De cara al futur, es podrien enfonsar els sistemes agrícoles a conseqüència de la creixent exposició a sequeres, temperatures més altes i models irregulars de precipitacions. És una situació que deixarà 600 milions de persones més en risc de desnutrició. Les zones semiàrides de l’Àfrica subsahariana, regió que concentra la major part de la pobresa del món, s’enfronten a possibles pèrdues de productivitat del 26% d’aquí al 2060. I vint anys més tard, es preveu que uns 1.800 milions de persones més no disposaran d’aigua. I grans zones del sud d’Àsia i el nord de la Xina afrontaran una greu crisi ecològica com a resultat del replegament de les glaceres i els canvis en els models de precipitacions. I, com a colofó, hi haurà nous riscos per a la salut, ja que hi haurà la possibilitat que 400 milions de persones més puguin contraure la malària.
Es pot donar la paradoxa de complir els ODM i alhora provocar una situació en què hi hagi més consumidors de recursos si no canvia el paradigma productiu?
Sí, serà suïcida si no canviem els models. Si tots consumíssim com el Canadà i els Estats Units, necessitaríem 9 atmosferes. Cal que el 1.000 milions de persones que no tenen accés a l’electricitat hi tinguin accés, però a través d’un canvi de model i d’un acord global que potenciï les energies renovables. Ara la solar i l’eòlica són part de la solució, així com els biocombustibles. Però els biocombustibles poden afectar el preu dels aliments o substituir cultius, o bé provocar una desforestació més gran. En aquest cas concret, el panís per a biocombustible només redueix la contaminació un 10% ja que es fan servir combustibles per a llaurar, per als fertilitzants, en ús d’agricultura intensiva, etc... En canvi, el de canya de sucre al Brasil sí redueix un 70% les emissions. Cal seguir investigant i treballant a favor de les energies renovables.
L’Equador vol protegir la zona amazònica amb la creació d’un fons global per no explotar els recursos petroliers del subsòl i preservar el bosc.
Certament, calen incentius i recompenses per als els països que tenen boscos tropicals. Cal protegir aquests béns mundials. I de tot això, a la Conferència Mundial sobre el Clima del desembre a Bali, se’n va discutir.
I com valora els resultats de la cimera de Bali?
La substitució del Protocol de Kyoto hauria d’haver comportat una resolució conjunta de reducció del 30% de les emissions contaminants i la creació d’un fons d’adaptació dels països del Sud pels efectes del canvi climàtic. Hi ha hagut un cert acord, no obstant, sobre desforestació. Sobretot el que cal és descarbonitzar les economies dels països del Sud. El procés avança i els líders ja s’estan prenent seriosament un canvi climàtic que ens afecta a nosaltres i a les generacions futures.
La Xina i els EUA han assumit els papers de dolents de la pel·lícula pel seu malbaratament energètic?
Els EUA han estat tradicionalment els més contaminadors i la Xina ja està a punt d’atrapar-los. Aquesta és la mostra que no es pot fer un desenvolupament únicament econòmic, sense tenir en compte un model sostenible. Perquè no pot ser que el Sud es desenvolupi amb el model perniciós del Nord. Ara bé, el lideratge i la responsabilitat estan al Nord, a causa del seu procés d’industrialització previ. El principi de Kyoto de “responsabilitat conjunta, però diferenciada” també ha de prevaldre ara. L’Informe insta els països desenvolupats a liderar el canvi que permeti reduir les seves emissions de gasos hivernacle almenys en un 80% fins al 2050 respecte els nivells del 1990.
9 d'abril de 2008
Més informació i contacte:
Agència Catalana de Cooperació
al Desenvolupament
Àrea de Premsa i Comunicació
Via Laietana, 14, 4a planta 08003 Barcelona
Tel. 93 553 89 51 / Fax: 93 567 63 85 / Correu electrònic: premsa.accd@gencat.cat |
|
Ricardo Fuentes Nieva. Foto: ACCD
|
