Informe setmanal ANT XVII/3-1 (18-24/3/2000)

...prou que ho havíem de saber, havia d'arribar aquell moment que la bonança s'acabaria! Des d'ahir el Polarstern es balanceja navegant cap al mar antàrtic esvalotat i grisós, a través d'onades de cresta arrissada i escumejant. Aquesta matinada acabem de travessar el front polar, el qual no ha estat tant evident com altres vegades; doncs la temperatura de l'aigua tot just arriba als 2º C mentre que la temperatura de l'aire s'acosta al punt de congelació. La força del vent és entre 6 i 8 a l'escala de Beaufort quan més ens acostem cap a les aigües de l'Antàrtida, on durant quatre setmanes serà el nostre lloc de treball. Mentrestant, la temperatura de l'aigua ja haurà baixat fins a 1º C. El vaixell, aquest cop, va força atapeït, no només per les 45 persones que formen la tripulació i els 62 que formen part de l'equip científic d'onze països diferents (incloent-hi un meteoròleg i la tripulació dels dos helicòpters a bord), sinó per la nombrosa quantitat de contenidors plens de material i equip de recerca. Aquesta excessiva càrrega treu espai per a poder realitzar una gran festa a bord,... les immenses "boies-pancake" de l'equip britànic ocupen bona part de la coberta E, i les innumerables caixes farcides de material col·lapsen l'espai del laboratori humit. La taula de ping-pong no ha pogut ser parada encara, ja que el seu lloc és ocupat pels "immensos containers". Encara bo, que el guanyador de sempre, Detlef Knoop, no és a bord per veure-ho. Ara va de debò..., haurem de ser bastant tolerants per a poder treballar i conviure estrets fins maig. Tothom té prou voluntat i comptem amb el recolzament de la tripulació, sempre tant atenta i disposada a que hi hagi un bon ambient a bord. A més a més de comptar amb un bon cuiner, que conjuntament amb els seus col·laboradors, fa veritables miracles.

Contràriament a les nostres temences de demorar la nostra sortida (es va haver de reparar una politja a Ciutat del Cap), vàrem poder partir, finalment, el 18 de març. L'estada a Ciutat del Cap fou un xic més llarga de la prevista, i es va aprofitar per realitzar un taller de cooperació de treball científic i logístic amb Sudàfrica. En aquest taller, hi participaren un centenar de persones. Un cop acabat, va tenir lloc una celebració i una roda de premsa. Fruit d'això, ara el vaixell pot gaudir de dos meravellosos centres florals sud-africans, un situat al pont de comandament i l'altra al centre de comunicacions. Durant els primers dies de navegació, Neptú ha estat benèvol amb nosaltres. La mar calma, un sol radiant, i un petit grup de dofins i pingüins del Cap acompanyaven la nostra partença del continent africà. Fins dilluns la temperatura de l'aire i de la superfície de l'aigua es mantenia al voltant dels 17º C. Dimarts, una sobtada baixada de la temperatura d'uns 10º C ens indicava que ja havíem deixat enrera el front subtropical. No obstant, el temps seguia bo, i albatros i petrels seguien els nostres passos. Era un bon moment per a oblidar-nos dels nostres problemes i anant-nos habituant a la vida a bord. Aquest cop des de que hem sortit, el servei de cuina i menjador treballen com mai, doncs cap de nosaltres s'ha marejat.

Quan érem al front subtropical, i després de solventar el petit problema de les ampolles de la "rossette" que no es tancaven, vam aprofitar per a recollir un "multicorer" de mostres pels geòlegs a uns 4600 metres de profunditat i mostres de plàncton amb la "multinet". Més endavant, quan ja estàvem situats ben be al front polar vàrem repetir l'operació. Aquest mostreig va servir, també, per posar a prova la politja reparada i la xarxa de ròssec bento-pelàgica, i desenredar els cables de pesca. A partir d'ara, naveguem cap a la badia d'Atka sense cap entrebanc, i esperem que la gran borrasca que ens espera en direcció als 60º S s'hagi desplaçat cap a l'est un cop arribats. Hem de fer forces coses encara: fer la presentació dels programes de treball, planificar la primera campanya de mostreig; i continuar desempaquetant caixes, acabar de muntar els laboratoris, posar a punt els aparells...

Fins la propera setmana, ens despedim des de l'Antàrtida en un dia de tardor.

Cordialment,

Wolf Arntz (Cap de l'expedició)