Informe setmanal ANT XVII/3-3 (01-07/04/2000)
Quan escrivia aquest informe, poc abans d'arribar a Austasen, de nou una altra borrasca estava situada ben be a damunt de nosaltres. Tot i que navegàvem rumb fix contra el vent amb força 10 a l'escala Beaufort, el Polarstern es deixava portar de tant en tant per la deriva. El treball previst per aquesta nit ha hagut de ser aplaçat, doncs les condicions de visibilitat eren molt dolentes. De moment no tenim cap més problema que aquest, doncs ens trobem al resguard dels icebergs i en mig d'un mar completament gelat, amb onades que en prou feines arriben a ser més d'un metre d'alt. Estem patim la mateixa situació de la setmana passada. L'efecte que ocasionen aquestes condicions meteorològiques sobre el gel marí i conjuntament amb la calor acumulada de l'oceà durant l'estiu fa que l'engruiximent de la capa de gel no sigui ordenat ni l'apropiat; cosa que no és el que esperava l'equip britànic que estudia la formació de "pancakes" de gel. La capa de gel en formació encara no es massa gruixuda, i que degut als temporals es va trencant sovint, donant lloc a extensions obertes d'aigua; que és on després es formaran agulles de gel degut als continus remolins que es generen pels forts fronts de vent. L'acumulació d'agulles de gel dóna lloc a tonalitats grisoses semblants a la pell d'un tauró, i que posteriorment donaria lloc a gel gruixut si el refredament segueix sent progressiu. És així com es formen els "pancakes" de gel, doncs a mesura que l'aigua marina va perdent calor, aquests es van fent cada cop més grans. En canvi, les plaques de gel on fins ara havíem estat treballant no donava lloc -pel que semblava- a la formació de pancakes, ja havien estat formades prèviament sota condicions de més bonança, i on a més a més s'hi havia acumulat neu a sobre. No obstant, les fortes onades i les tempestats de vent anaven destruint contínuament les capes de gel fins convertir-se en plaques més petites de gel àmpliament distribuïdes per anar absorbint -tal com diu Max- cada cop més la calor de l'oceà. En la situació que ens trobem ara, es van difuminant els límits de la placa de gel desplaçada cap al nord -tal com ens mostren les fotografies de satèl·lit-, mentre que propers al continent la coberta de gel va disminuint.
Ens sorprèn la gran activitat dels icebergs del voltant. Durant aquesta època són continues les borrasques procedents de la península antàrtica; cada setmana n'hi ha una darrera l'altra. Vents de força 10-12 de l'escala de Beaufort no són gens estranys a aquestes alçades. Aquestes borrasques mantenen, conjuntament amb les marees, els viatgers icebergs en moviment. Mentrestant els oficials del Polarstern s'han interessat pel moviment dels icebergs, i preparen tot sovint cartes de navegació on s'hi pot veure la deriva de cadascun dels icebergs que ens envolten. Veien els seus desplaçaments, se'ns posa la pell de gallina. Un tros de gel d'uns 250 metres de llarg, suposadament ancorat, s'ha posat en moviment en direcció als "moorings" d'en Dieter, que degut a la tempesta segurament no podrem recuperar-los. En canvi, els aspectes biològics que volem tractar resulten ser més positius tot i l'ensolcament dels icebergs sobre les comunitats bentòniques; però tot i així trobem a faltar les grans esponges i la frondositat dels briozoos que colonitzen pràcticament tot el fons de la zona del Kapp Norvegia. No obstant, la fauna segueix essent molt rica tant en zones sotmeses a les pertorbacions dels icebergs, com en aquelles altres zones no alterades. Boris i Igor identifiquen pel cap baix i a simple vista més de 200 espècies diferents de macrofauna en cada pesca. I el nombre d'espècies d'estrella de mar -indicadores de pertorbacions- i que Lucie identifica es al voltant de les 30 espècies diferents. Tingueu present que en tota la zona de "Wattenmeer" al mar del nord només hi viu una sola espècie d'estrella de mar!
Entremig de les dues darreres borrasques de la setmana passada, vàrem tenir un temps -de veres- esplèndid, fent molt de fred amb temperatures per sota els 20º C. A més a més tinguérem sortides i postes de sol inoblidables en mig de l'impressionant cementiri d'icebergs a "Four Seasons Inlet" de Kapp Norvegia (una zona on es desprenen sovint els marges de gel de la plataforma), i també després quan arribarem al cementiri d'icebergs d'Austasen, on passarem els següents dies mostrejant. Molts metres de pel·lícula fotogràfica haurem gastat intentant captar la variada lluminositat dels icebergs i del marge de la plataforma de gel, amb diferents colors des del blanc nival passant per rosa pàl·lid fins vermellós intens quan el sol es pon. I quan el sol surt tornem a disfrutar del mateix paisatge, però en sentit contrari. L'altre nit, abans que aquest temps canviés tan sobtadament, i com si fos un regal molt especial, vàrem poder contemplar la llum polar en tons verds, vermellosos i blancs per tot el firmament. Com es pot arribar a digerir tot això?
Francament, estem disfrutant força en aquesta tercera campanya científica EASIZ, no només és un plaer admirar el bonic paisatge antàrtic que ens envolta sinó que és sorprenent com ràpidament canvia el temps. Fins ara, hem pogut treballar sistemàticament amb molt bones condicions meteorològiques amb tot l'instrumental necessari per mostrejar tot tipus de comunitats bentòniques, tant les que viuen en zones no pertorbades pels icebergs com les que viuen a la zona de Kapp Norvegia i en "Four Seasons Inlet" les quals estan un xic pertorbades. El mostreig de les comunitats bentòniques de llocs pertorbats de la zona d'Austasen també ja l'hem iniciat. La intenció és complaure amb tots els objectius dels diferents grups d'investigadors (aquells que estudien el medi pelàgic i els interessats amb el bentos). Concretament aquells interessats en saber l'efecte dels icebergs sobre el fons bentònics, i com això afecta a la biodiversitat; saber quines són les condicions de tardor que afecten sobre la dinàmica de poblacions, fisiologia, i biologia reproductora; i aquells altres interessats en la identificació de productes naturals. De dia treballem amb els estris més pesats, com la xarxa de ròssec, les dragues "múltiple" i "gegant" per extreure sediments, i també la TV- draga, doncs tots ells requereixen per ser manipulats a coberta bona part de la tripulació. En canvi, per la nit s'utilitzen aquells estris més lleugers que no necessiten de tanta tripulació, com la bio-rosette-CTD, les xarxes de bongo, la xarxa pelàgica múltiple, la petita draga bentònica d'en Martin Rauschert, i a més a mes utilitzem el ROV-subaquàtic, i la càmara fotogràfica submarina, que és un instrumental de molta ajuda per fer exploracions del fons bentònic sense danyar-lo. És així com estalviem moltes hores de treball de dia. Mentre la temperatura es mantingui uns pocs graus per sota zero -com ha estat a principis de setmana- no tindrem masses problemes amb els aparells. Però si les temperatures baixen a 15 o 20 graus sota zero, i a vegades amb vents molt forts, llavors el treball amb els estris pot ser crític, ja que es congelen els mecanismes de funcionament dels estris. Tant la TV-draga com el ROV -amb una electrònica molt complexa- deixen de funcionar. Sovint fem ús d'una manguera d'aigua calenta per descongelar els dispositius que han quedat bloquejats. Igualment, les captures de la xarxa de ròssec es congela ràpidament molt abans d'adonar-nos-en. El material viu només pot ser recuperable si diligentment es fica a l'aigua. Els munts de sediment extrets amb la TV-draga es congelen durant la nit, i a l'endemà hem d'utilitzar el pic i la pala per desfer-nos del sediment que ha quedat com un bloc completament congelat a coberta. És llavors quan científics i tripulació pateixen de fred a coberta, sobretot quan fa vent, doncs les puntes dels dits -malgrat els guants- i el tros de cara no tapada queden insensibles. Campanetes de Pasqua a Europa?... que bonic, oi?, però aquí hi ha força material per molts treballs de doctorat, publicacions per fer interessants i bona cooperació, així que... endavant!
En mica en mica es van cristalitzant alguns descobriments. Stefano, se n'adonat que una bona part dels organismes bentònics presenten, durant aquesta època de l'any, forces larves a punt de sortir; i que trobem estadis juvenils d'algunes de les espècies, per exemple l'octocoral "Ainigmaptilon antarticus", moltes actínies, 2 espècies d'estrella de mar, i les esponges -les lollipops de Cova-. Segurament, es corrobora la hipòtesi que en aquelles espècies que presenten larves pelàgiques, l'alliberament d'estadis larvaris i juvenils durant la primavera estigui relacionada amb l'augment de plàncton de la columna d'aigua. Josep-Maria creu que la gemmació per a molts suspensívors és una alternativa a la reproducció sexual i al reclutament mitjançant larves, i d'aquesta manera accelerar el procés de recolonització després de l'impacte dels icebergs. Els nous individus clònics es deixarien portar pel corrent per començar a recolonitzar nous territoris. També, la fauna d'aigües someres, on Martin ha trobat un nou i espectacular amfípode amb un disseny ratllat de línies roges i blanques, mostra una gran similitud amb la fauna litoral, també aïllada, del Mar de Lazarev. Relictes d'un passat quan l'Antàrtida no estava tan coberta de gel?
Aquesta i moltes altres preguntes encara no tenen resposta. Si us plau, hem de creuar els dits perquè el temps millori ràpidament i puguem continuar la nostra feina!
Afectuosament,
Wolf Arntz (cap de l'expedició)