Informe setmanal ANT XVII/3-4 (08-14/04/2000)

Novament hem tornat al paradís!... és la sensació que tinguérem molts de nosaltres quan divendres 14 d'abril, exactament el dia que traspassaven l'equador del nostre creuer, ens deixava la persistent borrasca que feia dies que la teníem damunt nostre, i també després d'haver estat navegant bastants dies ben bé en mig d'un mar gelat bastant aburrit i cobert de neu. Ara ens trobem navegant per la banquisa enmig de zones obertes (o polynies) plenes de "pancakes" de gel, i entre mig d'imponents icebergs que finalment es deixen veure després que la boira s'hagi esbargit definitivament. Avui el bon temps ens acompanya i ens obsequia amb un dia molt clar i soleiat; veient passar icebergs de formes molt variades: punxaguts, arrodonits, o torrasses com si fossin una església. Per tot arreu, grups de pingüins Adelia i foques crancraneres jaient enmig de les plaques de gel; balenes Minke, i l'aleta d'una orca que semblava interessar-se pels pingüins. Petrells antàrtics i nivals no paraven de volar pels voltants del vaixell. Però no penseu que estem navegant per la polynia costera de Drescher Inlet com estava previst. Sóm a 69º S, 27º W a la frontera nord de la banquisa del mar de Weddell. La raó bàsica és que el motor principal de la part interna de babor "ha passat a millor vida" dimecres pel matí es va aturar sobtadament perquè un maneguet d'un compensador de les canonades del motor va sortir de l'engrenatge i va provocar una reacció en cadena fins danyar el turbo-motor. La situació no és tan dràmatica com podia semblar, doncs hi ha tres motors principals i dos més de recolçament. No obstant, el maquinista, Volker Schulz, no pot sol.lucionar-ho a bord. La maquinària s'haurà d'arreglar quan desembarquem a Punta Arenas. Davant d'un mar completament gelat i engruixint-se de neu cada cop més, no hem tingut més opció que abandonar la banquisa (molt a pesar nostre, però cap de nosaltres vol passar l'hivern a bord). Vet-ho aquí que ens trobem navegant camí cap a la segona àrea de treball: la Península Antàrtida.

Durant aquesta quarta setmana, el temps no ens ha tractat massa bé. Exceptuant el dia que vam arribar al cementiri d'icebergs d'Austasen que feia un sol brillant -diumenge 9 d'abril- hem tingut uns dies ennuvolats, freds i tempestuosos, amb fortes nevades que feien que la capa de neu -que s'anava depositant sobre la cap de gel d'uns 30 cm de gruix- creixés fins 1 metre en alguns llocs. Aquesta situació frenava considerablement la navegació; de la mateixa manera que les barreres de gel que s'anaven formant degut al fort vent que arrossegava les plaques de gel de la banquisa, les aixecava i les sobreposava. Les onades són imperceptibles quan el mar és completament gelat, tot i que les condicions meteorològiques siguin les més desfavorables. No obstant, amb aquestes tempestats els aparells més lleugers com el CTD i les xarxes de plàncton poden ser utilitzats. Quan els gruixos de neu desdibuixen els contorns dels icebergs, com ha estat passant aquests darrers dies, només els radars del vaixell ens donen la seva posició exacte. El treball a coberta s'hagut de suspendre. Com a mínim, a la zona d'Austasen, on Uwe des de l'helicòpter va comptar 53 icebergs d'entre 250 i 3500 m de llarg en només 29 km de distància; i d'aquests, uns 35 van ser trobats a la mateixa zona d'estudi -al cementiri d'icebergs d'Austasen-. Durant el darrer diumenge per la nit, van aparèixer surant 5 nous blocs de gel. Tan sols a la zona de la vora del gel del Kapp de Norvegia s'ha observat la separació de tres grans blocs de gel en els dos darrers anys.

Abans que hi hagués el contratemps del motor, i d'interrompre el treball a la zona sud del mar de Weddell, ja havíem acabat amb el programa de mostreig de la zona d'Austasen sobre "les pertorbacions produïdes pels icebergs", i sobre "l'acoplament pelàgic-bentònic". Connie i Martha hagueren de treballar força durant tota la nit amb "l'hydrosweep" amb l'objectiu de trobar llocs adequats per llançar la xarxa de ròssec entremig de tants icebergs. Els oficials del Polarstern, bassant-se en aquesta informació, van fer que les xarxes es puguessin tirar en el lloc precís i adequat. 3 de les 4 xarxes llançades varen proveïr suficient material per a recol.lectar l'ansiada "fauna pertorbada". Varen sortir forces crinoideus; i Rainer i el seu grup obtingueren exemplars de peixos que ja en la darrera expedició EASIZ eren identificats com a espècies indicadores de zones pertorbades. Això va servir per consolar-lo una mica sabent que no podiem anar a pescar a Drescher Inlet. Dieter ha descobert com aquests icebergs que van a la deriva poden arribar a compactar completament els sediments del fons del mar, de manera que les dragues llançades en aquests indrets compactats no acabaven d'enfonsar-se. Hem tingut que abandonar els dos "mourings" instal.lats a la zona del Kapp Norvegia per culpa del motor espatllat. Temíem no arribar-hi. Pell tercer mouring instal.lat a Austasen, van ser-hi a temps per recuperar-lo; doncs un iceberg estava a punt d'aixafar-lo. Sortint d'Austasen vàrem tenir temps per llançar un patí epi-bentònic a 750 m de profunditat per l'Anne. No obstant la draga d'en Martin va robar protagonisme al patí, doncs tot i anar darrera del patí, aquesta va agafar més amfípodes que el patí.

Després del patí epi-bentònic, no fou possible, degut el mal temps, seguir treballant a coberta. Tampoc fou possible llançar cap més altre estri de pesca a les profunditats que havien planejat els investigadors que treballen amb temes de biodiversitat. Aquests acabaven de trobar un exemplar de mol.lusc monoplacòfer molt primitiu. Veient que els vents catabàtics eren tant furiosos, vam abandonar la idea de mostrejar ben bé vora del continent gelat amb el video-ROB i la TV-draga. Doncs és una pena, els nostres dos genis de l'electrònica acabaven de posar a punt els dos aparells. També en el taller del Polarstern havien arreglat la TV-draga, substituint les dents de ferro per una planxa que feia de guillotina quan es tancava. Veritablement, tenim molt bons manyans i tècnics a bord del Polarstern. Mentrestant, Boris ha conseguit posar en marxa el seu luxós container congelador. Aquest aparell està tant ben equipat, que les mostres de peixos i invertebrats del mar de Weddell competiran per un lloc en una de les seves safates durant els propers dies.

Tot el que em queda per dir ja ha estat resumit des de bon començament. Arribar-nos a Drescher-Inlet ha estat descartat definitivament dels nostres plans. El viatge de retorn per la banquisa, sense cap rastre d'animals, sense tenir visibilitat en prou feines, tempestes de neu, i amb dies molt foscos, ha estat força desagradable. Però això sí; tots ens hem convençut com les condicions de tardor poden arribar a ser tant extremes. No obstant, la situació sota l'aigua a -1.8º C pot semblar acollidora i comfortable en comparació fora de l'aigua.

Avui a l'hora de sopar, molts de nosaltres arribem tard, ja que a uns centenars de metres per davant de la proa del Polarstern, i just abans que el sol es pongués, un grup de balenes esbufegaven plàcidament per la superficie de l'aigua en mig d'un mar cobert de plaques de gel. I és així com aquests darrers dies s'ens han esfumat de cop. Pels propers dies, el grup britànic que treballa amb els "pancakes" de gel, pensa llançar els seus "OVNIS" en una zona on hi hagi les plaques de gel en forma de pancakes apropiada. Després tindrem lloc per fer la festa de mitad de campanya, i així com la festa del bateig polar...Degut la gran multitud de pamfletos penjats per totes les parets del Polarstern fent referència al bateig, es difícil trobar-hi lloc per penjar l'informe de la setmana! Un cop enllestida la feina, podrem navegar rumb cap a l'estret de Bransfield.

De part de tots els participants de la campanya, afectuoses salutacions a tots els que esteu a casa,

Wolf Arntz (cap de l'expedició)