Informe setmanal ANT XXVII/3-5 (15-21/04/2000)

Aquesta setmana només hi hagut novetats pels investigadors britànics que treballen amb la formació de pancakes de gel. El seu programa de treball ha marcat l'horari d'a bord durant aquests darrers dies. Tots els demés hem estat ocupats fent feina amb les nostres mostres recollides les setmanes anteriors. Alguns fent experiments dins de les cambres fredes, i altres començant a trencar-se les banyes amb l'informe final de campanya; doncs la feina que ens queda per fer a la Península Antàrtida no ens deixarà massa temps per fer altres coses d'ara endavant. Aquesta setmana, cada dia hem tingut una reunió per anar presentant els primers resultats d'aquesta expedició i per començar a discutir-los conjuntament. Per exemple, hem parlat de la variabilitat ambiental a petita escala a la zona costanera de la plataforma; de la deriva dels icebergs; del zooplancton de tardor; de diferents estratègies colonitzadores de la fauna bentònica,; de la reproducció durant la tardor,... Durants aquests dies , cadascun dels especialistes ens ha donat un curs accelerat sobre els seus respectius grups faunístics: crinoideus, mol.luscs primitius, pops, cnidaris, paràsits,... Val a dir que hem après molts durant aquestes setmanes amb tants científics a bord pertanyents a disciplines diferents.

Després de sis dies navegant, ens detenim a la zona nord de la banquisa, que segons hem vist per les fotos de satèl.lit ocupa completament tot el mar de Weddell. Només el diumenge passat vàrem tenir sol. Des de llavors, el cel ha estat completament ennuvolat i emboirat, però sense fer gens de vent: Això ha facilitat la navegació fent ziga-zagues a caprici dels investigadors britànics que estudien la formació dels pancakes de gel. Hem anat navegant entre la zona on els pancakes són més densos i per les zones de mar obert, fins arribar a la Península Antàrtica. Pel camí, hem anat deixant anar les boies-pancakes, utilitzant la informació que disposaben de les imatges per satèl.lit sobre el procés de formació del gel i de la seva deriva. Els tres investigadors britànics també han fet les seves particulars "pesques" agafant pancakes i trosos de gel utilitzant la "mummy chair". També amb el CTD han anat prenent les dades oceanogràfiques pertinents. Andreas ha fet anar el ROV ben bé per sota els pancakes per filmar el gel i així poder estudiar la seva estructura. D'aquestes observacions, es dedueix que hi ha pancakes que pel tipus de superficie procedeixen de les plaques de gel de la banquisa fragmentada pel vent. Sota les plaques de gel vell hi ha una gran quantitat de formes juvenils de krill. Direcció a la Península Antàrtida (i cada cop més hi ha més abundància de pans de gel vell), la vida de sang calenta agmenta. Ara veiem força grups de pingüins Adelia per tot arreu. Les seves premtes sobre la neu és cada cop més freqüent. Solitàries foques dels dos pèls es van submergint quan ens hi acostem; i tres balenes Minke foren albirades en una deles nostres estacions de treball a pocs metres distància del vaixell. Els petrells nivals i els antàrtics no ens deixen mai de seguir-nis.

Molts de nosaltres estem també concentrats amb altres coses: el bateig polar antàrtic ha tingut lloc un dia d'aquests. Neptú ha estat comprensiu amb nosaltres i ha fet pujar bastant la temperatura de l'aire fins apropar-nos als zero graus. Ahir divendres a la tarda, Tom-Triton -vestit amb indumentària tropical- feia un discurs a tots els no-batejats "acovardats impurs" a la coberta del helicòpter. L'endamà dissabte a l'hora d'esmorçar només hi havia rosegons de pa de la setmana passada, i la Petra-la noia que sempre serveix els mengars- anava vestida de pirata, i mirant-los amb cara malvada no els deixava seure a taula. Una taula que habitualment està ben parada, avui amb estovalles de sac. Cap compassió tingué el Sacerdot-Reiner, especialment amb tots els germans i germanes revolucionaris, que convertíren el seu cautiveri, en el laboratori humit de pesca, en un "happening festiu". I només un xic més suaus foren Neptú-Francesc conjuntament amb la seva adorada esposa Thetis-Igoreva en comparació amb la resta de components de la cort de Neptú que es mostraren en tot moment menys complaents a cadascuna de les estacions de la "via dolorosa" per on transcórren els que han de ser batejats. Josep Maria m'ha comentat: imagina't per un moment, que la gent esmercés tota aquesta fabulosa energia i fantasia en el seu treball científic! No sé que pensar. Energia, en contra d'això no podem dir res; perquè aquí es genera energia suficient per treballar i també per activitats d'aquesta mena. Un xic de fantasia ja li va bé a la Ciència cautelosament. Però fantasia en excés l'hem de destinar per a les festes a bord; sinó, on és la racionalitat científica?

Acabat el bateig polar antàrtic, s'ha parat una "barbacoa" a coberta i hem menjat carn a la brasa. Aquest cop han coincidit la festa del bateig, la de l'equador del viatge, i amb la de Pasqua. Demà, diumenge de Pasqua, arribem a la zona de mostreig de la Península Antàrtica, i tornem de nou a la feina a favor de la racionalitat científica les dues setmanes que ens queden.

Moltes salutacions i bona Pasqua a tots els de casa.

Wolf Arntz (cap de l'expedició)