Reducció del casquet glacial de l'illa Livingston (Shetland del Sud, Antàrtida)
L'illa Livingston, situada a l'arxipèlag de les Shetland del Sud, està coberta per un casquet de gel que, segons mesures fetes amb radioecosonda des d'avió, l'any 1975, arriba a tenir uns 400 metres de gruix. El casquet de gel cobreix el 89% de la superfície de l'illa i arriba al mar donant penya-segats de 30 a 70 metres d'alçada.
A partir de la comparació del mapa 1:200.000 del British Antarctic Territory (realitzat amb fotografies aèries de l'any 1956) i d'imatges de satèlˇlit dels anys 1962, 1986, 1988, 1989, 1991 i 1996 s'ha constatat una reducció del 4,3% de l'extensió del casquet de gel. La posició dels penya-segats de gel sobre el mar ha retrocedit, però aquest retrocés no és constant i regular. A cada sector de la costa la posició del penya-segat és fruit de la resultant entre l'avançament del gel -el moviment de la glacera- i la pèrdua de gel al front, que es produeix per caigudes de blocs al mar. Si bé hi ha sectors en els que es detecten avançaments durant un cert període de temps, la resultant des de 1956 fins a 1996 és, en tots els sectors de clar retrocés.
D'altra banda, les nostres observacions al camp des de 1989 fins ara i la comparació amb fotografies de paisatge fetes l'any 1956 (British Antarctic Survey) ens permeten constatar importants aprimaments del casquet de gel a molts punts de l'illa.
La disminució de gruix i la reducció d'extensió del casquet de gel, que també es dóna a les altres illes de les Shetland del Sud, són deguts, molt possiblement, a l'escalfament atmosfèric observat, a partir de les series meteorològiques de temperatures, a l'àrea de la Península Antàrtica. A l'estació meteorològica de Bellingshausen, situada a l'illa de King George (Shetland del Sud) es detecta, des de 1944 fins a 1991, un augment de la temperatura mitja anual de 1,17ēC.
Les nostres observacions a la illa Livingston són comparables a les de Vaughan i Doake que, en un interessant article a Nature (Nature, 379, 328-331, 1996), mostren la important reducció de la gran plataforma de gel de Larsen (Larsen ice shelf) situada a l'est de la Península Antàrtica. Segons aquest autors, aquesta reducció està associada a l'escalfament registrat a la Península. Les sèries de temperatures enregistrades a l'estació de Faraday mostren un escalfament superior al detectat a les Shetland. Més al sud, on les temperatures són més fredes, les plataformes (Wilkins Ice Shelf i Bach Ice Shelf) mantenen una certa estabilitat.
Jaume Calvet
Departament de Geodinàmica i Geofísica
Facultat de Geologia
Universitat de Barcelona
Figura 1: mapa de la Península Antàrtica. Situació de les illes Shetland del Sud i de les grans plataformes de gel (ice shelves).
Figura 2: ortoimatge de l'illa Livingston, realitzada a partir d'imatges SPOT del 30 de març de 1991. L'àrea de color groc correspon a la part del casquet de gel perduda des de 1956. (L'ortoimatge ha estat realitzada pel Departament de Geologia dinàmica i Geofísica i l'Institut Cartogràfic de Catalunya, 1992).
Figura 3a i figura 3b: fotografies d'un sector de la costa sud de l'illa Livingston. La superior fou presa l'any 1956 (British Antartic Survey), la inferior l'any 1998. En color groc s'indica l'aprimament del casquet de gel.