Missatge 1. 19 de març de 2000. (Sant Josep)

El viatge cap a l'Antàrtida ja ha començat. L'avió ens va dur de Barcelona a Ciutat del Cap (Sudàfrica), tot passant per Londres. Allà ens esperava el vaixell oceanogràfic alemany Polarstern. Abans d'embarcar-nos vam fer un tomb per la ciutat i pels seus entorns naturals.

Ciutat del Cap, o Kapstaad o Capetown, és una de les ciutats grans de Sudàfrica. Sense ser la capital, és on es reuneix el Parlament i és la capital turística del país. Pel fet de ser port de mar i ser una ciutat cosmopolita, se la podria comparar amb Barcelona. Va ser el primer lloc de l'Àfrica del Sud on els blancs (holandesos) s'hi van aturar. Sense deixar de banda l'interès que té la transició política en aquest país d'ençà de l'acabament de l'apartheid, a nosaltres ens va interessar molt la fauna i la flora d'aquest indret.

I què té d'especial la flora de la punta Sud de l'Àfrica? Doncs que no s'assembla a la d'enlloc del món. De fet se la considera com una més dels grans regnes florals del món. La gent d'aquí l'anomena Fynbos que deriva del mot afrikaner Fijnbosch, i que vol dir vegetació arbustiva baixa. Es una vegetació que recorda molt a la vegetació de màquia i de garriga de les regions mediterrànies de casa nostra. Doncs el clima de la punta sud d’Àfrica és com ara el nostre, estius eixuts i hiverns humits. Malgrat que aquest tipus de vegetació ocupa una extensió molt reduïda d'uns 90.000 km2, hi trobem la major diversitat d'espècies de tot el planeta proporcionalment, unes 8.600 espècies repartides majoritàriament en tres grans famílies (Proteàcees, Ericàcies, i Restiàcies), de les quals 5.800 són endèmiques; és a dir, única i exclusivament d'aquest indret.

I què té d'especial la fauna? Doncs que apart de trobar-hi els animals més típicament africans, com l'elefant o els antílops; de trobar-hi ocells espectaculars com ara l'"ocell del sucre" o els "ocells del sol", plens de coloraines, amb cues llargues i becs corbats que els permeten alimentar-se del nèctar dolç de les flors del fynbos, s'hi troba també pingüins. Pingüins?, pensareu, a un lloc on hi fa calor? Doncs sí, pingüins.

Aquests animals que no poden volar però que neden molt eficaçment es troben a tot l'hemisferi austral: a l'Antàrtida, però també a les costes d'Austràlia, de Xile i Argentina, i de Sudàfrica. Fins i tot a les costes tropicals de Perú i a les Galápagos. Curiosament no hi ha pingüins a l'hemisferi Nord. Per què? Ho explicarem un altre dia. El pingüí que hem vist, molt semblant al d'Austràlia i sudamèrica s'anomena en anglès jackass penguin que vol dir el pingüí-ase. I no per que sigui poc intel·ligent, sinó perquè el soroll que fa recorda al dels ases quan bramen! Viu a tota la costa de Namíbia i a part de la costa de Sudàfrica i neda tranquil·lament a la vora dels turistes que es banyen a les aigües relativament càlides d'aquests indrets.

I acabada la ruta naturalista pels entorns de Ciutat del Cap, ens embarquem definitivament al Polarstern. És una barreja de curiositat (què ens passarà, com ens anirà tot, què veurem?), inquietud (ens marejarem?) i d'il·lusió (podrem veure pingüins, icebergs, lleons i elefants marins?). Esperem explicar-vos-ho aviat!

Des de l'Oceà Austral, molts records

Els investigadors

Dades:

Imatges: