Missatge 11. 30 de març de 2000.

Avui, dijous 30 de març, podem dir que per fi hem arribat a l'Antàrtida. El Polarstern ha ancorat davant mateix de la plataforma de gel de la badia d'Atka. Unes milles endins es troba la base científica alemanya que porta el nom del primer científic alemany que va promocionar la recerca a l'Antàrtida. Després de varis dies de temporal, per fi arriba la bonança. El dia promet ser assolellat; i efectivament, les condicions són òptimes perquè bona part dels científics a bord tinguin ocasió de visitar Neumayer. Per torns, els dos helicòpters del Polarstern ens porten cap a la base. La petita estona que sobrevolem la banquisa i la plataforma de gel, aprofitem per fer fotografies d'un paisatge que per a molts de nosaltres serà inoblidable. Els colors dels diferents tons de blanc i blau-cel dels icebergs coronant els packs de gel al voltant nostre donen una imatge de somni. Els respectius pilots ens han brindat, a cadascun dels viatges, l'ocasió de poder fer fotografies de pingüins emperadors des de ben a prop. Ha estat tot un regal!

Després d'un vol excitant, aterrem a pocs metres de la bocana de la base que es troba ben be sota al gel. Per damunt només hi veiem unes torretes cilíndriques que és per a on respira l'estació soterrada. Allà ens espera en Mattias, un dels dos geofísics que treballen a la base. Ell com altres investigadors i tècnics, conviuran sota el gel durant uns 15 mesos fins que els hi arriba el següent relleu. La principal activitat científica que duen a terme es resumeix en les següents modalitats: 1/ geofísica (registren en continu els canvis temporals del camp magnètic de la terra, els moviments de la plataforma de gel, i la localització de terratrèmols); 2/ química atmosfèrica (seguiment de l'ozó, i partícules d'aerosol. L'extrema puresa de l'aire d'aquest indret fa que siguin considerades aquestes dades com a punt de referència d'altres llocs del planeta); i 3/ meteorologia (observatori dissenyat per fer un seguiment detallat dels canvis en la radiació solar al llarg dels anys). No es penseu pas que per fer aquesta feina cal molta gent. En aquest moments hi treballen només 9 persones: 1 enginyer, 2 geofísics, 1 química, 1 meteoròleg, 1 metgessa, 1 radio-telegrafista, 1 mecànic, i 1 cuiner. Tenir cura del menjar és cabdal en una vida com aquesta. Penseu per un moment que, un cop nosaltres haguem tornat cap al vaixell, aquestes 9 persones quedaran físicament aïllades fins l'estiu vinent, que és quan el Polarstern hi tornarà per nodrir de nou de combustible i de queviures.

Entrem per una de les bocanes que queden enlairades perquè la neu de l'hivern no les cobreixi. Més enllà observem altres mòduls que sobresurten del paisatge blanc completament pla. Un d'ells es troba a 1.5 km lluny. És l'estació de seguiment dels paràmetres químics controlada a distància per la pròpia base. Es troba expressament allunyada per a evitar cap mena de contaminació causada per la mateixa activitat diària de la base. En el moment d'entrar, a molts de nosaltres ens fa gràcia veure-hi una mountain-bike aparcada davant mateix de l'entrada. Precisament, es perquè de tant en tant s'hi arriba anant amb bicicleta. No ho trobeu això fantàstic! Cal, però, estar molt ben preparats físicament. Doncs avui estàvem a –20º C tot i fent sol. Evidentment, quan el vent bufa de valent, és impossible anar-hi pedalant.

La persona que ens ha fet els honors de rebuda ha estat l'Úrsula. És la metgessa i, al mateix temps, la cap de l'estació. És simpàtica, de complexió forta i amb molta personalitat. També és la persona de més edat del grup. Ella mateixa ens fa de guia per les entranyes de l'estació. La base està construïda mitjançant dos immensos cilindres ondulats de 8 m de diàmetre i uns 90 m de llarg excavats sota el gel i disposats en paral·lel entre si. A dins de cadascun d'ells hi ha els respectius "contenidors-vivenda" completament aïllats tèrmicament. En un d'ells hi ha les habitacions; i en l'altre, hi ha els laboratoris, la sala d'estar, la cuina, el rebost. Fins i tot hi ha un quiròfan. Val a dir que han d'estar ben preparats per a intervenir si fos necessari, doncs no tenen més remei que fer-ho. Doncs, la gent que ha de passar-se tot l'any treballant en aquesta base -ben allunyats de la civilització- han de saber fer front a qualsevol eventualitat. No obstant, però, es procura sempre que la vida social dins la base sigui el màxim confortable.

Tot i els avantatges que suposa viure sota el gel des del punt vista de l'aïllament tèrmic, té l'inconvenient que aquells dos cilindres excavats es van enfonsant any rera any. El mateix pes i la calor que irradien les vivendes-contenidors van fonent de mica en mica la capa de gel que els aguanta. Cada any han d'invertir temps consolidant l'estructura. No obstant, després d'uns anys, es veuen obligats a abandonar-la i construir-ne una altra de nou.

Viure a l'Antàrtida suposa, també, ser molt respectuós amb l'entorn. No poden abandonar ni llençar cap mena de residu. Per les deixalles orgàniques i per les letrines, la base té la seva pròpia planta de tractament. Però tots els residus sòlids han d'ésser evacuats a través del vaixell cada cop que els visita. No obstant, requereixen tones de combustible fòssil per mantenir funcionant dia i nit la base tots els dies de l'any, malgrat que poden arribar a estalviar encara no un 20% de l'energia mitjançant un generador eòlic de 20 kw.

La vida a l'Antàrtida no és gens fàcil. Molt sovint no poden sortir a l'exterior car les tempestats de neu i vent són extremes. L'única connexió que tenen amb el món exterior és per radio. Avui, per a ells ha estat un dia molt especial. Han vist molta gent i han rebut noticies fresques del seu país.

Són quarts de cinc de la tarda, l'helicòpter del Polarstern ens espera per tornar. El sol de mitja tarda ens despedeix evocant imatges insòlites sobre la immensitat del paisatge blanc.

Una abraçada i fins el proper missatge,

Els investigadors dalt del Polarstern

Dades:

Fotografies: