Missatge 12. 31 de març de 2000.

Els dies que el barco fa el servei de logística de bases acostumen a ser una excel·lent oportunitat per gaudir d'unes hores d'esbarjo. Al Polarstern tenim la possibilitat de sortir amb helicòpter i aprofitar per fer una visita a les mateixes bases, com us hem explicat en un missatge anterior, o anar a algun indret especial on veure alguns dels veritables habitants de l'Antàrtida. El que pots ser l’autèntic resident d'aquest continent gelat és el conegut com pingüí emperador (Aptenodytes forsteri). Uns pocs de nosaltres hem tingut la sort de poder visitar una colònia d'aquests singulars animals situada unes milles a l'est d'on està situada la base de Neumayer. L'helicòpter ens a dut a un indret situat al peu dels penya-segats del gel continental i en unes plataformes de la banquisa, d'uns cent metres d'amplada, es troba una colònia de pingüins emperador. La primera sorpresa que hem tingut ha estat veure com les plaques d'aquesta banquisa es movien i a més es podien detectar petites escletxes, cosa que ens feia sentir bastant insegurs. De qualsevol manera el paisatge i la companyia dels pingüins ens han fet oblidar per una estona on estàvem. En el moment d'arribar a la colònia hi havia sobre tot pollets en un estat avançat de creixement, però encara tenien el plomatge original d'aspecte plumós, color blanc i bastant grassonets. Realment es tracta d'uns animalons molt bonics i que et venen ganes d'agafar-los com si fossin ossets de peluix. N'hi hem comptat uns 3.500 però és una colònia que acostuma a tenir fins a 10.000 individus.

L'emperador és el més gran de tots els pingüins, ja que arriba a assolir 125 centímetres d'alçada. Té la part superior del cap, les galtes i el coll de color negre mentre que la resta del cap és d'un color gris blavós característic. També es típic d'aquesta espècie una taca de color groc taronja situada darrera la orella. Aquesta taca és de color blanc en els individus que encara no han assolit la maduresa sexual. El bec és llarg, poderós i recorbat cap a baix. Aquests animals ponen tant sols un ou per parella, una vegada a l'any. La posta comença cap al mes de Maig, quant els mascles i les femelles es concentren a les colònies. El mascle ajuda durant la posta de l'ou, ja que aquest de cap manera pot tocar el terra. Així, el mascle recull l'ou que cau sobre de les seves potes i immediatament el recobreix amb la part baixa de la panxa. A partir d'aquest moment comença un període d'uns dos mesos en els que el mascle no es pot deixar mai l'ou, incubant-l'ho i sense alimentar-se. La femella se'n va i el deixa tot sol, bé de fet en companyonia amb la resta de mascles de la pingüinera. La missió de la femella és alimentar-se tant com pugui, ja que una vegada neixi el pollet ella serà la principal encarregada d'alimentar-lo. Un cop neix el pollet, el primer aliment li dona el mascle, regorgitat una papilla que ha guardat durant els quatre mesos en el seu pap. Durant les primeres tres setmanes de vida, és la femella qui alimenta el pollet i desprès s'alternen els dos pares, però la que passa més temps amb el pollet és la femella.

Al llarg dels quatre mesos següents es produeix un constant anar i venir dels adults entre el mar on van a alimentar-se i on es troba el pollet esperant-los. Una de les imatges més curioses que es pot veure en una pingüinera són les fileres d'adults que tornen buscant als seus polls o se’n van cap a la mar. El que sobta més és que els troben reconeixent el seu xisclet, ja que cada pollet sembla cridar amb una freqüència diferent, encara que a nosaltres ens semblin tots iguals. Una imatge poc agradable és veure com alguns pollets es moren per falta d'aliment ja que els pares han estat capturats pels seus depredadors, orques o foques lleopard, i els altres adults no en poden tenir cura, ja que amb prou feines poden alimentar el seu propi pollet. És en aquest moment quant els pollets poden ser atacats pels pàgals, aus molt agressives però que no s'atreveixen amb els adults. Encara que la idea no ens resulti agradable, cal reconèixer que aquesta pot ser l'única manera de controlar el creixement de les poblacions de pingüins. El pollets reben més aliment durant la primavera austral, mentre que durant l'hivern perden molt pes, ja que reben menys aliment. La cura dels pares arriba fins als 12-14 mesos, que és quant ja són abandonats pels adults i han canviat totalment el seu plomatge de pollet al de l'adult. Encara passaran com a mínim uns quatre anys per arribar a la maduresa sexual i poder-se reproduir. Un pingüí emperador pot arribar a viure fins a 10-11 anys.

El pingüí emperador es troba sempre en el continent antàrtic. Una imatge molt espectacular d'aquests ocells és quant es protegeixen dels vents formant uns grups compactes. Els individus de l'exterior es van alternant amb els altres fent una rotllana en el sentit de les agulles del rellotge. Però de tant en tant, algun que passa molt fred empeny cap a dins i en fa sortir un altre cap a fora del grup. Aquests pingüins no són els únics que podem veure en el que es coneix com a Alta Antàrtida (bàsicament el continent i una part de la Península). Altres espècies com és ara els pingüins d'Adèlia (Pygoscelis adeliae) visiten continuadament les colònies dels emperadors, ja que són dels pingüins més migratoris. Però d'aquestes espècies ja us en parlarem en un proper missatge.

Una abraçada i fins el proper missatge

Els investigadors dalt el Polarstern

Dades:

Fotografies: