Missatge 13. 1 d'abril de 2000.

Després d'alguns dies de navegació amb força mala mar, hem arribat a quasi a una força de vent 11 en l'escala Beaufort, ja hem començat a treballar en aigües antàrtiques. La nostra primera parada és Atka Bay on els equips dels nostres companys alemanys de l'Alfred-Wegener-Institut estan prospectant els fons marins amb un robot molt sofisticat equipat amb diverses cameres de vídeo i fotografia. Un dia us en parlarem amb detall d'aquesta tecnologia que permet visualitzar des del vaixell com és en realitat el fons marí. Les imatges es veuen en un monitor situat al laboratori de popa del vaixell, gravant en temps real el fons marí antàrtic. Hi veiem per primera vegada un dels objectius primordials de la nostra recerca: les comunitats de suspensívors bentònics.

És doncs el moment de parlar una mica d'aquests organismes que ens ocuparan gran part del temps al llarg d' aquesta expedició. El suspensívors bentònics són animals sèssils (que estan fixats a un substracte) i al llarg de tota la seva vida no es mouen del lloc on s'han instal·lat, i per alimentar-se necessiten que els corrents els hi acostin les preses per poder-les capturar. Això fa que depenguin de partícules i organismes que estan suspesos en la columna d'aigua. D' aquí que se'ls anomeni suspensívors. Malgrat aquesta dependència són dels organismes més abundants i comuns en tots els fons marins del món, des de les zones on trenquen les onades o les zones intermareals fins les foses oceàniques profundes. A l'Antàrtida aquests organismes ocupen, en molts llocs, tot el fons marí cobrint extensions de centenars o milers de metres quadrats. Les esponges, coralls, gorgònies, actínies, briozous, tunicats, comàtules, poliquets, etc. són suspensívors bentònics.

Com han superat els suspensívors bentònics aquesta dependència de que l' aliment els hi caigui de dalt o els hi vingui d' algun lloc? En primer lloc, aquests organismes abunden en aquells indrets on els corrents marins transporten gran quantitat de partícules prop del fons. I en segon lloc, s'han adaptat a capturar qualsevol matèria que es trobi en suspensió a l'aigua. Per exemple, una gorgònia amb pòlips d'uns 5 mil·límetres de longitud i amb tentacles armats de cèl·lules urticants pot capturar partícules i organismes des d'una micra (bacteris) a crustacis i altres organismes del zooplàncton (fins a 10 mm). Un altre avantatge per aquests organismes és que no han d'esforçar-se per anar a buscar les preses, estalviant-se així molta energia. Per exemple, un ocell amb el seu vol cercant preses gasta quasi l'equivalent del que li aporta la presa capturada. En canvi, una gorgònia al no moure's de lloc, tot el que menja ho pot invertir en créixer i reproduir-se. No obstant, hi ha un grup de suspensívors que fan un esforç per capturar preses. Aquests són coneguts com actius pel fet que bombegen aigua del seu voltant cap a l'interior del seu cos on tenen filtres que retenen les preses, com ara les esponges o els mol·luscs bivalvs (per exemple el musclo). De tota manera, el cost energètic del bombeig d'aquests organismes no és mai superior al 4% del que ingereixen. Per això, el musclos creixen tan ràpidament en llocs on hi ha corrents amb moltes partícules nutritives, particularment el fitoplàncton, del qual en parlarem més endavant.

En una comunitat de suspensívors, com les que hi ha a l'Antàrtida s'hi troben una gran varietat d'espècies, cada una amb una forma i una manera diferent de capturar preses. Unes espècies tenen forma d'arbre, com les gorgònies, que es situen perpendiculars al corrent per incrementar la superfície de captura; altres com les esponges bombegen aigua quasi en continu per extreure les petites partícules alimentícies; altres estenen els seus tentacles o braços, com les comàtules, per incrementar la possibilitat de capturar preses. En conjunt, es genera una comunitat molt heterogènia amb una estructura tridimensional que és molt eficient en extreure de l'aigua tot el que es necessita per viure i créixer. El nostre objectiu primordial és estudiar la funció d'aquests organismes en els ecosistemes antàrtics; en els propers dies us anirem explicant els diferents experiments dissenyats per aquest estudi. Mireu les imatges que us enviem, on podeu veure aquestes comunitats de suspensívors, tan espectaculars i boniques com importants per tot l'ecosistema antàrtic.

Una abraçada i fins el proper missatge,

Els investigadors dalt del Polarstern

Dades:

Fotografies: