Missatge 18. 8 d'abril de 2000.

Avui hem llençat la Multinet a 1000 metres de profunditat. La valuosa Multinet és un dels aparells que utilitzem per capturar el zooplàncton, terme que agrupa els innumerables organismes animals, d'entre 0.2 mm i 2 cm de tamany, que proliferen a l'immens oceà, des de la superfície al fons. El zooplàncton és un element fonamental de la piràmide tròfica (piràmide alimentària) antàrtica, un gràfic on normalment els elements d'un nivell determinat s'alimenten dels del nivell inferior. El zooplàncton es troba situat en el primer pis i connecta la base, on són les cèl·lules que fan la fotosíntesi (fitoplancton), amb els nivells superiors on dominen diversos predadors.

Així fins fa relativament poc temps es creia que la piràmide tròfica antàrtica girava entorn de 3 nivells bàsics, Fitoplancton-Zooplancton(Krill)-Balenes, però avui dia sabem que hi ha molts més pisos i més compartiments a cada pis. I això és el que estudiem, entre d'altres coses quines i quantes espècies zooplanctòniques hi ha a l'oceà Antàrtic, a quina profunditat hi viuen, quina és l'abundor, qui menja a qui, quant mengen i quins factors físics i hidrogràfics regulen la seva distribució, per exemple quin és el paper que hi juga l'avanç i retrocés estacional del gel en la seva distribució.

La Multinet és indispensable en aquesta tasca perquè va equipada amb cinc xarxes que s'obren i es tanquen independentment a les profunditats que nosaltres escollim. Així coneixem exactament entre quins intervals de profunditat es trobava el zooplàncton capturat. Avui hem escollit els següents: 1000-500, 500-200, 200-100, 100-50 i 50-0 metres. Abans però, hem llençat el CTD (mireu el missatge anterior) i hem conegut la temperatura i salinitat al llarg de la columna d'aigua, dades que ens ajuden a reconèixer diferents masses d'aigua i que determinen els nivells de profunditat escollits. L'obertura de la Multinet medeix 0.25 metres quadrats i la llum de la xarxa 100 micres, unes mides adients per recollir la fracció de zooplancton que va des de 100 micres a 1 cm. Per organismes més grans ens calen xarxes amb obertures mínimes de 0.5 metres quadrats i llum de 300-500 micres.

Fins avui hem censat unes 620 espècies zooplanctòniques a l'oceà Antàrtic. Aquest nombre és relativament baix en comparació amb altres regions marines del mateix volum, però sabem que hi ha moltes espècies per descobrir i aquest nombre augmentarà en els propers anys. La meitat de les espècies corresponen a copèpodes, possiblement els organismes zooplanctònics més abundants a tots els oceans. L'altre meitat de la diversitat està repartida entre altres crustacis (eufausiacis, decàpodes, ostràcodes, misidacis i anfípodes) i l'anomenat zooplancton gelatinós. Aquest darrer grup comprèn animals com les meduses, on l'aigua és l'element majoritari del seu cos (96%); sens dubte és el menys conegut en aigües polars i un dels objectius d'aquesta expedició.

Segons la dieta i estratègies per aconseguir-la, el zooplancton és herbívor o carnívor. Tant crustacis com gelatinosos tenen elements d’ambdues estratègies encara que en els darrers anys ha augmentat el coneixement d'espècies omnívores, que capturen tant fito- com zooplancton, depenent del tipus de partícules i preses accessibles. De les troballes que en fem tindreu notícies aviat.

Des de l'Oceà Antàrtic, molts records

Els investigadors

Dades:

Fotografies: