Missatge 19. 11 d'abril de 2000.

Ja estem navegant en aigües antàrtiques, el mar de Weddell ens envolta, així com el gel, que comença a tancar-se durant aquesta època de l'any. Avui fa sol i val la pena fer una passejada per la coberta. Estem en una polinia, una d'aquestes zones obertes en el gel... un bon lloc per veure... balenes!, i... hi són, un petit grup de rorcuals d'aleta blanca apareix per babord!

La necessitat dels animals de pujar a superfície a prendre aire ens dona l'oportunitat de veure-les. Les balenes i tots els altres cetacis respiren aire, això els força a pujar cada cert temps a la superfície, temps que varia segons l'espècie i la fondària a la que s'enfonsen.

Els rorcuals d'aleta blanca són una de las espècies que molt sovint es pot veure a l'Antàrtida. En aquesta època de l'any no es tan fàcil veure balenes com a l'estiu. Durant l'estiu austral moltes de les grans espècies de cetacis migren cap a l'Antàrtida per aprofitar les grans quantitats de plàncton que es produeixen durant l'estiu. El curt estiu antàrtic abasteix a aquests animals d'aliment suficient per tornar a les zones tropicals i passar allí l'hivern i reproduir-se sense necessitat de menjar fins a començar de nou el proper estiu la migració cap al sud.

El krill és la principal font d'aliment de la que moltes balenes es nodreixen. Aquest petit crustaci de fins a 75 mm de llargada màxima constitueix grans eixams que poden tenir extensions de vàries hectàrees.

Les balenes del tipus misticet, és a dir amb barbes en lloc de dents, estan proveïdes d'una gran boca amb un sofisticat aparell per filtrar que pot ser de dos tipus diferents: en uns casos les balenes prenen grans quantitats d'aliment i després tanquen la boca, sortint l'aigua sobrera per un sistema de filtre format per les anomenades barbes; l'altre sistema consisteix en mantenir la boca oberta, nedar acumulant l'aliment fins que n'hi ha una quantitat suficient per després empassar-lo.

El potencial alimentari del krill és molt significatiu, per exemple es pot calcular que 1000 quilos de fitoplàncton produeixen 100 quilos de zooplàncton, els quals es converteixen en 10 quilos de carn de balena. Cada hectàrea de l'oceà meridional produeix uns 1200 quilos de proteïna animal a l'any, més del doble que la millor de les pastures a terra!

Les espècies més freqüents vistes a l'oceà antàrtic, a més dels rorcuals d'aleta blanca (Balaenoptera acutorostrata) i la iubarta (Megaptera novaenglidae) que avui hem vist, són: el rorcual comú (Balaenoptera physalus), la balena blava (Balaenoptera musculus), la de bec d'ampolla (Hyperodon planifrons), el catxalot (Physeter macrocephalus), el cap d'olla negre (Globicephala melaena) i per últim l'orca (Orcinus orca). No és fàcil observar els cetacis, però esperem tenir sort i veure orques durant el viatge, tot nedant sovint en grups i essent possible veure les cries saltant a prop dels adults. Tant les orques com el cap d'olla i la balena de bec d'ampolla són cetacis de tipus odontocet, és a dir, provistos de dents. Les orques són poderosos –i temibles!- predadors que s'alimenten preferentment de foques i pingüins. En canvi, la dieta dels caps d'olla i de les balenes bec d'ampolla es basa fonamentalment peixos.

L'Antàrtida és doncs com una mena de gran "menjador" per aquests animals que passen la major part del temps a l'oceà sud alimentant-se i acumulant greixos per tenir prou reserves per poder així subsistir la resta de l'any en aigües tropicals i reproduir-s'hi. Esperem que les balenes visitin altra volta el Polarstern durant la seva estada en aigües antàrtiques.

Una abraçada i fins el proper missatge,

Els investigadors dalt del Polarstern

Dades:

Fotografies: