Missatge 2. 21 de març de 2000.

Després de dos dies de navegació estem prop de la latitud 40° S camí de l'Antàrtida. Hem cobert una petita part dels 4000 Km que separen el continent africà de l'Antàrtida i encara que no hem tingut mal temps fins ara, el marejol no ens ha deixat mai. Això fa que encara ens estem adaptant a viure en un moviment continu semblant al balanceig d'un bressol. Tothom està bastant bé i malgrat el moviment hem pogut endreçar les nostres coses i ja tenim els laboratoris preparats per començar a treballar.

Ens estem apropant als coneguts "rugents quarantes" de latitud, camí dels "furiosos cinquantes" (latitud 50° S). En aquesta regió els canvis atmosfèrics són continus i sobtats. Són comuns els vents forts, les borrasques intenses i el pas ràpid de fronts hidrogràfics. En aquesta regió es troben algunes de les estructures oceanogràfiques més peculiars de tot el món. Es tracta de tres fronts hidrogràfics que anirem atravessant conforme ens allunyem d'Àfrica. Primer ens trobarem amb el front que marca el límit sud d'expansió de les aigües subtropicals, més salades i càlides que les polars. Aquest front s'anomena també convergència subtropical perquè a causa dels forts vents i la interacció de les diferents masses d'aigua es produeix un enfonsament de l'aigua cap a baix. Immediatament després i amb una caiguda de la temperatura superficial de l'aigua de mar de 22 a 15°C trobem el front subantàrtic que és una divergència, és a dir, l'aigua puja. Per fi i amb una caiguda de la temperatura de l'aigua de mar fins als 4°C ens trobem amb el Front Polar. Es tracta també d'una convergència i les aigües polars s'enfonsen lentament en interactuar amb les aigües subantàrtiques. Associat al Front Polar hi trobem el Corrent Circumpolar Antàrtic que circula en la direcció de les agulles del rellotge i que es pot detectar fins a 200 metres de fondària. Aquest corrent envolta completament el continent antàrtic i és una de les barreres marines superficials més notables de la Terra: és a dir, al seu Sud i al seu Nord hi viuen organismes diferents. Cal dir però, que el corrent antàrtic més costaner circula en sentit contrari.

La regió del Front Polar és a la vegada molt activa (molta intensitat de vents i corrents) i variable. Moltes vegades es desprenen masses d'aigua que generen remolins i meandres que augmenten l'heterogeneïtat a la zona del Front Polar. En conjunt, es tracta d'una de les zones més productives de l'Oceà Austral on es concentren grans quantitats d'organismes que viuen a la columna d'aigua. En aquesta zona són molt freqüents les agregacions d'organismes zooplanctònics, cefalòpodes i peixos, que són menys comuns a pocs quilòmetres, a ambdues bandes del front. Una de les observacions més freqüents és la presència continuada d'aus marines que es concentren al front per alimentar-se. Per exemple, esperem veure els albatros de cap gris (Diomedea chrysostoma) llençar-se contra la superfície i submergir-se per capturar cefalòpodes (calamars) que són la seva presa principal. Els albatros són ocells poderosos que poden arribar a assolir 2 metres d'envergadura (distància entre les puntes de les ales). El fet que aquestes aus depenguin tant de les concentracions d'organismes marins en la zona del front ha fet que les seves colònies estiguin situades preferentment a les illes subantàrtiques com les Geòrgia del Sud, les Sandwich del Sud, les Kerguelen o les Orcades del Sud.

Ben aviat endegarem la feina pròpiament dita. Per tenir un punt de referència del que trobarem a aigües polars necessitem conèixer els nutrients i els organismes que es troben a la columna d'aigua. Ja ens estem preparant. Dels primers resultats, però, us en parlarem al proper missatge.

Des de l'Oceà Austral, molts records

Els investigadors

Dades:

Imatges: