Missatge 20. 15 d'abril de 2000.
La vida dalt d'un vaixell oceanogràfic
Quan els investigadors ens enfilem dalt d'un vaixell, hi ha una cosa que és clara: al vaixell hi hem de poder trobar tot allò necessari per viure, per treballar i per les estones de lleure. Si us podeu imaginar una mica com seria un indret que reunís la vostra casa, el vostre lloc de treball, i els vostres llocs de lleure predilectes: això seria un vaixell.
A casa, què hi fem sobretot ? Hi mengem i hi dormim. Aquest vaixell té una bona pila de camarots. Cada camarot és per a dos investigadors. Estan molt bé, tenen un armari, una taula de despatx amb calaixos, una nevereta, un sofà i unes lleixes per deixar-hi llibres. Els llits estan en dues lliteres, però cada llit té una cortina, per poder-se aillar una mica. Tots els camarots tenen finestra que la major part de les vegades dona al mar. A cada camarot hi ha també un bany, una dutxa i un lavabo. Tot plegat suficient per viure-hi, treballar-hi si cal, i fer alguna festeta durant aquests dos mesos. El cap de campanya té un camarot molt més gran, amb una immensa taula de treball, i amb un saló on molts investigadors poden seure-hi compartint un bon vi sudafricà (o un bon Priorat dels que en Josep-Maria es va preocupar que es carregués).
El vaixell té una gran cuina, on en Mathias, en Mario i en Ralf ens preparen els menjars. La cuina és, lògicament, d'estil alemany amb predominància de formatges, patates, coliflor i plats amb salses. Però no es queixa pas ningú, car sempre hi ha plats vegetarians per escollir i, de moment, tots intentem acumular vitamines menjant-nos la fruita i la verdura que vam carregar a Ciutat del Cap. La Petra, la Christina i la Stephanie es cuiden de servir-nos el menjar, parar i desparar la taula i organitzar una mica el menjador: penseu que som 62 investigadors i 8 oficials, i hem de menjar en un menjador més aviat esquifit on només hi ha lloc a la vegada per 24 persones. També ens costa adaptar-nos als horaris dels menjars, que s'han posat a aquestes hores per coincidir amb els canvis de torns dels tripulants que estan de guàrdia. L'esmorzar és de dos quarts de vuit a dos quarts de nou, el dinar de dos quarts de dotze a dos quarts d'una, i el sopar de dos quarts de sis a dos quarts de set. Tenim 11 hores per omplir la panxa, i 13 per buidar-la !
Per les estones de lleure tenim una mica de tot: hi ha un gimnàs i una piscina, un bar, una sala de conferències que serveix de cinema, i un saló-biblioteca. Al gimnàs, situat a la proa del vaixell hi ha diverses màquines per fer exercici, peses i espatlleres. També hi ha una sauna, molt solicitada els vespres "per poder pensar" i una màquina de llum UV pels que trobin que els falta vitamina B degut a la manca de sol. La piscina és una de les joies del vaixell: no és molt gran, fa uns 5x4 metres, però quan el vaixell es mou fa moltes onades i és divertit nedar-hi. S'hi organitza uns partits de bàsquet-polo que tenen molt d'èxit. El bar, anomenat "Zillertal" s'obre tres vespres a la setmana i toca als científics de triar la música i de servir la cervesa que es consumeix, us ho podeu imaginar, amb escreix.Un dia d'aquests ens en cuidarem nosaltres: ja estem preparant la llista de coses necessàries per a que l'Enrique ens prepari uns còctails margarites que deixin tothom bocabadat. Del cinema no us en podem dir massa: està pensat per a la tripulació i les pel·lícules són totes en alemany, així que molta assistència de catalans i espanyols no tenen. Finalment el Saló Blau: la biblioteca-sala de reunions, amb una taula rodona digne de la signatura d'algun acord de cooperació internacional a nivell de ministres com a mínim ! (fa uns tres metres de diàmetre).
I què més ens pot faltar per la vida diària en un poble? hospital?, doncs en tenim, i en té cura el Fridtjof que és el metge del vaixell. Penseu que estem realment molt lluny de qualsevol part habitada en el cas que algú es posés malalt de debó. Si proveu de trobar la nostra latitud i la nostra longitud en un mapa del món us n'adonareu prou bé: els helicòpters, que tenen una autonomia de vol de dues hores i mitja no podrien pas arribar a enlloc si hi hagués una emergència sanitària a bord. Mercat ? Doncs també, els dimecres al vespre s'obre la botiga i ens poden gastar els marcs alemanys comprant postals, semarretes i gorres. Ja ho veieu: tot un poble!!!
I no cal dir que moltes estones de lleure es passen a coberta per veure ocells i mamífers marins, per fruir amb els gels i amb el paisatge. I, quan estiguem encaparrats de tant de treball al laboratori, perquè la fredor dels aires antàrtics ens espavili una mica.
Un altre dia us explicarem com és que aquest vaixell que és com un poble format per més de 100 persones i plenament autosuficient, com us hem explicat, pot moure's pel mar.
Una abraçada,
Els investigadors dalt del Polarstern
Fotografies:
