Missatge 34. 1 de maig de 2000.

És evident que després de més d'un mes de vida dalt del vaixell, el temps comença a fer-se llarg. Sobretot si fa molts dies que no fa bo i no es veu massa animals ni paisatges. La major part de la nostra colla es passa el dia analitzant les mostres dels primers dies, però hi ha molta gent al vaixell, veterans, que tenen menys feina a fer. Cada dia els és igual al següent, i busquen com variar aquesta rutina.

Potser és per aquesta raó. O potser són senzillament les ganes d'aprofitar-se dels que són més nous fent-ne motiu de gresca. O potser és només una tradició que ningú sap per què es va començar ni per quina raó se segueix fent. Però al vaixell, hi ha novatades. De la mateixa manera que n'hi ha a la Universitat, o a d'altres llocs semblants. Els veterans s'organitzen per fer barrila a costa del desconeixement dels novells. L'excusa és la visita del rei Neptú per veure si tots els que han estat a les seves aigües, més enllà del Cercle Polar Antàrtic, havien estat autoritzats per fer-ho. Lògicament, els nous, no teníem permís i se'ns havia de batejar per tal d'obtenir-lo.

Com que el bateig és, de fet, tant si vols com si no vols, hi ha qui no s'ho pren massa bé. Però per la major part de gent el bateig no és una humiliació sinó una ocasió per fer una mica de gresca. I així va passar ahir i abans d'ahir, els moments en què Neptú era a bord...

"Aprenents de mariner ! Sortiu tots a rebre l'enviat del rei Neptú" cridà tronadora una veu pels altaveus. Nosaltres vam sortir a rebre'l i ell i els seus sequaços, bèsties infernals del fons del mar de sospitosa cara coneguda, ens van rebre amb una manguerada d'aigua a coberta, on estàvem a 5 sota zero. Cal dir que els mariners novells, els no-batejats, vam estar a l'alçada i vam esvalotar l'aviram fins poder-los robar les mangueres i, ben justet va anar, no ruixem "bèsties infernals" i badocs. Algun espavilat va tallar l'aigua a les mangueres quan ja eren nostres...

Però allò era l'aperitiu. L'endemà matí ens van deixar sense esmorzar i ens van tancar junts al laboratori de pesca. Dues hores després un capellà, que casualment s'assemblava molt a en Rainer; una bruixa, que era clavada a la Cova; un metge, amb la mateixa cara que en Dieter; i d'altres "bèsties infernals de cara coneguda" ens castigaven a ser batejats en "fang purificador" si volíem sortir enters de les aigües antàrtiques. El capità del vaixell va deixar-lo a les mans de Neptú que, us ho juro, tenia una retirada -ulleres incloses- al Francesc. Ell i la seva esposa Tethys van ordenar el bateig que tot seguit es celebrà: aigua glaçada al confessionari del "capellà"; fang i una barreja de menges pudentes i picants, al consultori mèdic; spaghettis fastigosos a ca'l barber Ollie; una fotografia amb una estrella de mar al cap i una carpa -de riu !- a la boca i finalment una remullada amb aigua a "temperatura ambient": allò era el bateig... i la fi de la roba que dúiem. Ah, me n'oblidava... en començar a cadascú se li dona un nom de batejat que, en acabar has de dir a Neptú. Si l'oblides... has begut oli i et fan repetir el circuit. Aquí teniu els noms de batejat: us deixem la feina d'associar-los a cadascun de nosaltres: "Pingüí presumit", "Foca excitada", "Matador radioactiu", "Professor fax", "Petrell filtrador", "Pingüí Neró", "Peixet saltirónador" i "Peix de gel chicharrero".

La dutxa d'aigua calenta reparadora després de tants fangs fastigosos va donar pas a un sopar de germanor - oi tant, amb botifarres i patates- i a l'entrega per part del capità dels diplomes que Neptú havia deixat al vaixell i que justifiquen que hem estat batejats. No es pot perdre !, que sinó un altre any ens tornaria a tocar ser batejats.

I és que, ja us ho hem dit, el Polarstern és com una petita ciutat. On hi ha, és clar, dies de festa com el d'ahir. Avui, com vosaltres, hem celebrat la Pasqua. I els catalans hem dibuixat roses i les hem regalat a totes les noies, com s'esqueia per ser el dia de Sant Jordi, mentre vosaltres badàveu les parades de llibres a rambles i passeigs. De la mateixa manera ahir vam tenir una festa "amb bèsties infernals", talment com una patum berguedana o un correfoc. No hi havia foc, que estàvem a mars antàrtics, sinó gel, aigua i fang. És la festa major del Polarstern.

Una abraçada i fins el proper missatge,

Els investigadors dalt del Polarstern

Dades:

Fotografies: