Missatge 36. 2 de maig de 2000.

Com bé sabeu, aquesta campanya s'està efectuant a la tardor. Si bé té molt d'interès científic, doncs és una època molt poc estudiada a l’Antàrtida, a la tardor hi tenim un problema... molts dels pingüins, que fan niu a la zona de la Península Antàrtica durant l'estiu ara no hi són. I ens són ben difícils de veure.

Avui hem estat a costat de l'Illa Decepció, una illa volcànica que té la forma de cràter. A l'illa Decepció hi fan niu els pingüins de collar (o també dits de cara blanca; Pygoscelis antarctica), uns pingüins blancs i negres, però que tenen una línia negre que els creua del coll cap a les orelles. Els polls són grisos i semblen talment uns nins. Fa un parell de dies vam passar per davant de Badia Esperança (a la Península Trinitat), una base antàrtica argentina que està feta pràcticament al damunt d'una colònia de pingüins d'Adèlia (Pygoscelis adeliae). Aquests són els pingüins que més s'assemblen a "l'home del frac", blancs i negres totalment, amb una petita rodona blanca encerclant l'ull negre. Fa gràcia veure'ls passejar per enmig dels edificis de la base, com si anessin perseguint els científics que no volen pagar els seus deutes...

Demà passat diuen que potser ens arribarem a l’illa Livingston. Allà és on hi ha la base antàrtica espanyola Joan Carles I. És una base petita (per una quinzena de persones) que opera els mesos d'estiu austral (de desembre a febrer). Està construïda amb mòduls prefabricats distribuïts en tres àrees: la científica, la d'habitatge i la de serveis. Aquesta base també té la seva colònia de pingüins. En aquest cas es tracta de pingüins de corona blanca (Pygoscelis papua). Molt divertits ells, tenen el bec vermell i una taca blanca damunt dels ulls, com si s'haguessin passat de la ratlla amb el llapis d'ulls... Ens explicava l'Andreas que havia visitat una base antiga anglesa, ara convertida en un museu, i que els pingüins papua havien trobat que feia un bon recer per als seus nius, de manera que tot el voltant i el dessota de l'edifici estava ple a vessar de nius de pingüí. Havies d'anar amb molt de compte si volies entrar a l'edifici, per no trepitjar cap ou o pollet. Ja us vam comentar que a la vida de pingüí hi ha una mica d'estrès. Penseu que només tenen uns pocs mesos (d'octubre a març) per fer el niu, posar els ous, covar-los i fer créixer els pollets fins que siguin capaços de sobreviure per sí sols a l'hivern. Els pingüins de collar, de corona blanca i d’Adèlia necessiten que no hi hagi neu ni gel per fer el seu niu: els cal trobar zones amb pedres i roques, així que no a tot arreu poden fer-hi niu. I s'han d'espavilar ràpid. Els pingüins emperador (Aptenodytes forsteri) són més grans i triguen més a fer créixer els polls. Adults i cries passen l'hivern al gel i a finals de febrer i començaments de març canvien la ploma i després es dispersen cap al nord, cap al gel marí i fins i tot més enllà de la convergència antàrtica.

Aquestes són les principals espècies de pingüins veritablement antàrtics. N'hi ha d'altres, com el macaroni (Eudyptes chrysolophus) o el pingüí reial (Aptenodytes patagonicus) que es troben principalment a les illes subantàrtiques (a les Malvines, a les Geòrgies, Sandwich, Orcades, etc.). El món dels pingüins no s'acaba aquí: n'hi ha a l'Equador (a les illes Galàpagos), a la costa del Pacífic de Sudamèrica, a la Terra del Foc i també, com ja us vàrem explicar, a Sudàfrica i molts d'altres a Nova Zelanda i Austràlia. Però els més bonics són sense dubte els antàrtics. Per cert, sabeu d'on ve la paraula pingüí? Del gales pen gwyn, que vol dir "cap blanc", nom donat per l’explorador britànic Sir Thomas Cavendish a l’any 1592 a aquests ocells que no volen, que només es troben a l’Hemisferi Austral i que gairebé no es coneixien fins llavors. De fet, caldria dir sempre "pingüins australs" per a diferenciar-los dels pingüins veritables, unes aus semblants de l’Hemisferi Boreal que es varen extingir a mitjans del segle XIX. Al Nord hi ha uns ocells força semblants als pingüins, els àlcids (els frarets i gavots) però que poden volar i que tenen el mateix paper ecològic que els pingüins al Sud: potser per això no hi ha àlcids al Sud, ni pingüins al Nord. Els espanyols batejaren als pingüins amb el nom de pájaros bobos perquè es deixaven acostar i prendre els ous. El nom d'origen gales és més bonic, oi? Per sort ha guanyat i avui anomenem pingüins a totes aquestes aus tan especials. Aus que avui trobem a faltar perquè ja han marxat. Segur que tornen l'any vinent!

Una abraçada i fins el proper missatge,

Els investigadors dalt del Polarstern

Dades:

Fotografies: