Missatge 6. 25 de març de 2000.

Avui ens han comunicat que a la zona on anem s'està desprenen un iceberg d'uns 20 Km de llargària i 5 d'amplada de la massa de gel continental. El servei meteorològic d'abord ha rebut una imatge de satèl·lit de la base antàrtica alemanya de Neumayer on es pot veure com una gran esquerda en el marge del gel continental de la badia d'Atka Bay està originant aquest iceberg. És precisament en aquesta badia on pensàvem començar les nostres activitats d'aquí un parell de dies mentre el vaixell portés subministraments a la base polar alemanya. Fa uns dies ens havien comunicat que també una mica a l'est d'aquesta badia s'havia desprès un altre iceberg d'uns 15 Km de llargària i que damunt d'ell hi viatja una part de la base antàrtica sud-africana Sanae. Els contenidors de material d'ús no diari i, sobretot, els dipòsits de combustible es situen a la vora del gel, uns quilòmetres lluny de les bases i sembla que és això el que s'ha desprès. Els helicòpters del nostre vaixell ja estan a punt per anar a trobar aquest iceberg i poder informar els sud-africans d'on es troba per tal que puguin rescatar la part de la base a la deriva. I per inspeccionar l'iceberg que s'està formant a Atka Bay i que molt probablement trobarem.

Aquest esdeveniment ens ha fet pensar una mica en el que són els icebergs i com s'originen. Ens han dit que també s'ha desprès un altre iceberg d'uns 400 Km de llargària al Mar de Ross. Aquestes notícies ens poden fer pensar que darrerament són molts els icebergs de gran dimensions que s'estan produint. Però cal pensar que ara, amb els avenços tecnològics actuals (com ara les fotografies via satèl·lit), és molt més fàcil adonar-se de quan es desprèn un iceberg. Per tant, és molt possible que ara n'observem més i per tant pensem que n'hi ha més. Però els experts ens expliquen que estem davant d'un fenomen molt normal a l'Antàrtida. De tota manera, no deixa de ser molt espectacular quan el pots viure d'aprop.

El continent antàrtic és la fàbrica per excel·lència d'icebergs a la terra. D'ell es desprenen anualment més de 300.000 trossos de gel que poden representar més de 2500 Km cúbics. Aquestes masses de gel poden tenir des d'uns pocs metres fins a desenes de quilòmetres de llargària. Es formen quan la massa de gel continental entra en contacte amb l'aigua i poc a poc penetra mar endins formant les plataformes de gel continental, que poden tenir desenes de metres de gruix. Al mateix temps, les glaceres poc a poc van desplaçant el gel cap al mar i regularment en deixen anar una part del final. Quan el gel flota, es torna més inestable i es formen esquerdes. Qualsevol pressió produïda pels moviments tectònics o per les tempestes fan que les esquerdes arribin fins a la base del gel i aquest es desprèn. Un cop al mar, els icebergs suren i tan sols es veu entre una setena i una dècima part del seu volum. Per exemple, un iceberg bastant normal té uns 30 metres d'alçada per damunt de la superfície del mar i uns 300 m pel dessota. Un cop separats del gel continental, els icebergs van a la deriva arrossegats pels corrents marins. Normalment queden atrapats a les aigües antàrtiques i poden vagarejar desenes d'anys fins que acaben fonent-se. Algunes vegades grans icebergs han traspassat el corrent circumpolar antàrtic i han arribat fins a la desembocadura del riu de la Plata (Argentina) a l'Oceà Atlàntic o de les illes Galàlagos a l'Oceà Pacífic. Aleshores triguen tan sols uns mesos a fondre's.

D'icebergs n'hi ha de moltes menes. Els que tenen forma aplanada i escaires rectilinis són fragments despresos directament del gel continental que es troba sobre les plataformes continentals. Els que es desprenen directament dels glaciars tenen formes mes arrodonides i no tenen la superfície plana. A més, a mesura que es van desplaçant i fonent, agafen formes molt variades. Els icebergs, en fondre's perden l'equilibri, i es donen la volta i aleshores es veu la part inferior, que és desgastada per l'erosió de l'aigua de mar. N'hi ha que porten restes de cendres dels volcans i tenen franges negres i n'hi ha de colors blau intens o fins i tot verd en lloc de blanc ja que és un gel molt vell i compactat, sense aire al seu interior. En un paisatge com l'Antàrtida, els icebergs són els nostres companys habituals de navegació. Molt sovint sembla que aquests gegants de gel no es mouen, però cal anar amb cura ja que en pocs minuts poden ser arrossegats pels vents i poden apropar-se al vaixell, la qual cosa és sempre un perill.

Seguim el gran iceberg en formació en la badia d'Atka, cap on anem. Us tindrem informats.

Una abraçada i fins al proper missatge,

Els investigadors dalt del Polarstern

Dades:

Fotografies: