EDICTE
de 24 de febrer de 2003, sobre una resolució adoptada pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques en matèria d’urbanisme referent al municipi de Vilallonga del Camp.
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, de conformitat amb el que disposa el Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, ha resolt l’assumpte que s’indica a continuació:
Exp.: 2000/001007/T/00001
Autorització de la sol·licitud d’autorització per a la construcció d’un habitatge en sòl no urbanitzable al terme municipal de Vilallonga del Camp
Recurs d’alçada interposat pel senyor Eugeni Anguera Torres, alcalde president de l’Ajuntament de Vilallonga del Camp, en relació amb la denegació de la sol·licitud d’autorització d’obres en sòl no urbanitzable per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat al polígon 2, parcel·la 32, del terme municipal de Vilallonga del Camp
Vista la proposta de la Direcció General d’Urbanisme i d’acord amb els fonaments que s’hi exposen, he resolt estimar el recurs d’alçada interposat pel senyor Eugeni Anguera Torres, alcalde president de l’Ajuntament de Vilallonga del Camp, en nom i representació del qual actua, contra l’acord de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona de 7 de novembre de 2001, pel qual es va denegar la sol·licitud d’autorització d’obres en sòl no urbanitzable per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat al polígon 2, parcel·la 32, del terme municipal de Vilallonga del Camp i, en conseqüència:
—1 Autoritzar les obres en sòl no urbanitzable per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat al polígon 2, parcel·la 32, del terme municipal de Vilallonga del Camp, de conformitat amb els articles 127 i 128 del Decret legislatiu 1/1990.
—2 Indicar que l’eficàcia de la llicència d’obres municipal resta supeditada al fet que es faci constar al Registre de la propietat corresponent la indivisibilitat de la finca i l’exhauriment del seu aprofitament urbanístic.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu, de conformitat amb el que preveuen l’article 116 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, i l’article 25 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de rebre la notificació sens perjudici que es pugui interposar qualsevol altre recurs que es consideri procedent.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest Edicte al DOGC.
Barcelona, 24 de febrer de 2003
Roser Clariana i Selva
Cap del Servei de Recursos
(03.037.107)