EDICTE
de 4 de març de 2003, sobre diversos acords de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona referents al municipi de Manresa.
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en les sessions de 13 de març i 13 de novembre de 2002, va adoptar, entre altres, els acords següents:
Exp. 2002/000057/B
Pla parcial d’ordenació Tossal dels Cigalons 2, al terme municipal de Manresa
Acord de 13 de novembre de 2002
Vista la proposta de la Ponència Tècnica i d’acord amb els fonaments que s’hi exposen, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, per delegació del conseller de Política Territorial i Obres Públiques segons l’Ordre de 7 de maig de 2001, publicada al DOGC núm. 3387, de 14.5.2001, acorda:
—1 Donar per complerta la condició a què es va subjectar l’eficàcia de l’acord d’aprovació definitiva, de 13 de març de 2002, del Pla parcial d’ordenació Tossal dels Cigalons 2, de Manresa, promogut per la societat Catllari, SL.
—2 Publicar aquest acord, el d’aprovació definitiva de 13 de març de 2002 i les normes urbanístiques corresponents al DOGC a l’efecte de la seva executivitat immediata, tal com indica l’article 100 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme. L’expedient restarà, per a la consulta i la informació que preveu l’article 101 de la Llei esmentada, a l’arxiu de planejament de la Direcció General d’Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, avinguda Josep Tarradellas, 2-6, planta baixa, 08029 Barcelona.
—3 Comunicar-ho a l’Ajuntament.
Acord de 13 de març de 2002
Vista la proposta de la Ponència Tècnica i d’acord amb els fonaments que s’hi exposen, aquesta Comissió per delegació del conseller de Política Territorial i Obres Públiques segons l’Ordre de 7 de maig de 2001, publicada al DOGC núm. 3387, de 14.5.2001, acorda:
—1 Aprovar definitivament el Pla parcial d’ordenació Tossal dels Cigalons 2, de Manresa, promogut per la societat Catllari, SL, i tramès per l’Ajuntament, amb la incorporació d’ofici de la prescripció següent:
Se situa la línia d’edificació a 25 m respecte l’aresta exterior de la calçada, d’acord amb el que disposa la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres, en compliment de l’informe de la Direcció General de Carreteres de 7 de març de 2002.
—2 Condicionar l’eficàcia d’aquest acord a la presentació davant l’Ajuntament, dins el termini màxim d’un mes a comptar des que l’Ajuntament requereixi al promotor, de la garantia del 12% del total del cost d’implantació dels serveis i d’execució de l’obra d’urbanització, tal com estableix l’article 81 del Text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística.
—3 Supeditar també la publicació d’aquest acord al DOGC fins que l’Ajuntament presenti la documentació acreditativa de la formalització de la garantia esmentada.
—4 Recordar a l’Ajuntament que, d’acord amb l’informe emès per la Direcció General de Carreteres el 7 de març de 2002, pel que fa a la previsió feta per a la rotonda en el planejament vigent, cas que es vulgui desenvolupar, els costos derivats de la seva construcció hauran d’anar a càrrec de l’administració local o dels sectors confrontants.
—5 Comunicar-ho a l’Ajuntament, al promotor i als propietaris afectats.
Contra els acords anteriors, que posen fi a la via administrativa, es pot interposar potestativament recurs de reposició, de conformitat amb el que preveuen els articles 107.1, 116 i 117 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest Edicte al DOGC. El recurs s’entendrà desestimat si passa un mes sense que s’hagi dictat i notificat la resolució expressa i quedarà aleshores oberta la via contenciosa administrativa.
En qualsevol cas, contra els acords esmentats també es pot interposar directament recurs contenciós administratiu, de conformitat amb el que preveuen l’article 116 de la Llei esmentada i l’article 25 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest Edicte al DOGC.
El recurs contenciós administratiu no es podrà interposar si s’ha interposat recurs de reposició fins que aquest hagi estat resolt expressament o se n’hagi produït la desestimació presumpta perquè hagi transcorregut el termini d’un mes, de conformitat amb els articles 116.2 i 117.2 de la Llei 4/1999 esmentada.
Barcelona, 4 de març de 2003
Mercè Albiol i Núñez
Secretària de la Comissió Territorial
d’Urbanisme de Barcelona
Annex
Normes urbanístiques de Pla parcial d’ordenació Tossal dels Cigalons 2, de Manresa
Capítol I
Disposicions de caràcter general
Article 1
Definició, àmbit i marc legal
Aquest Pla parcial desenvolupa el Sector Tossal dels Cigalons-2, de Manresa, grafiat als plànols número B-5 i B-9 del Pla general així com al plànol número 2 a escala 1/2.000 d’aquest Pla parcial.
El Pla parcial s’ha redactat de conformitat amb l’ordenament jurídic vigent en matèria urbanística, en especial el Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel que s’aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria d’urbanisme, i disposicions legals concordants.
Aquest Pla parcial i el Pla general de Manresa constitueixen l’Estatut jurídic bàsic del sòl al que s’han de sotmetre, en tot cas, les facultats derivades del dret de propietat, de conformitat amb el que preveu l’article 113 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol.
Article 2
Objecte
Aquest Pla parcial té per objecte, d’acord amb el que disposa l’article 25 del Decret legislatiu 1/1990, desenvolupar el planejament general mitjançant l’ordenació del sector de sòl urbanitzable programat Tossal dels Cigalons-2 (PP4).
Article 3
Contingut
El Pla parcial es composa dels documents següents:
a) Memòria.
b) Plànols d’informació.
c) Plànols d’ordenació.
d) Normes urbanístiques.
e) Pla d’etapes.
f) Estudi econòmic i financer.
Article 4
Vigència i revisió del Pla
Aquest Pla entrarà en vigor el dia següent de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva al DOGC.
La vigència del Pla serà indefinida, sens perjudici de que puguin formular-se modificacions o revisions del mateix, si les circumstàncies ho aconsellen.
Qualsevol modificació o revisió d’aquest Pla haurà de tenir el mateix grau de precisió que aquest.
La modificació de qualsevol dels elements del Pla es sotmetrà a la mateixa tramitació que per a la seva formació, estant-se, en tot cas, a les determinacions dels articles 75 i 76 del Decret legislatiu 1/1990.
Article 5
Interpretació
Quan hi hagi contradicció entre els plànols a diferents escales dels que integren aquest Pla parcial, es considerarà vàlida la grafia d’escala de divisor més petit.
Article 6
Obligatorietat
Els particulars i l’administració resten obligats al compliment de les disposicions d’aquest Pla parcial i, en particular, les d’aquesta normativa.
En conseqüència, qualsevol actuació sobre el sector objecte del planejament actual, ja sigui pública o privada, provisional o definitiva, haurà d’estar-se a les disposicions esmentades, d’acord amb el previst als articles 90 i 91 del Decret legislatiu 1/1990.
Article 7
Caràcter supletori del Pla general
Per a totes aquelles determinacions urbanístiques o de caire normatiu no contingudes expressament en aquest Pla parcial, regirà amb caràcter supletori el Pla general d’ordenació urbana de Manresa.
Capítol II
Desenvolupament del Pla parcial
Article 8
Règim general
1. Per tal de completar i desenvolupar les determinacions d’aquest Pla parcial, es formularan els projectes d’urbanització i compensació corresponents, sens perjudici de l’aplicació immediata i directa del Pla.
2. El document anomenat Pla d’etapes, integrant d’aquest Pla parcial, estableix els terminis per a l’execució del Pla parcial.
Article 9
Projecte d’urbanització
1. El projecte d’urbanització constitueix l’instrument tècnic per al desenvolupament de totes les determinacions previstes al Pla pel que fa a l’execució d’obres d’urbanització i de les instal·lacions, de conformitat amb els articles 27 del Decret legislatiu 1/1990, i 67 a 70 del Reglament de planejament.
2. L’aprovació definitiva i l’execució efectiva del projecte d’urbanització, juntament amb el compliment d’aquestes normes i ordenances i de la legislació urbanística vigent, serà condició indispensable per poder exercir el dret a l’edificació dels terrenys en la forma i condicions previstes al Pla. No obstant, podrà procedir-se a l’execució simultània de les obres d’urbanització i d’edificació als termes previstos per la legislació urbanística vigent.
3. L’àmbit territorial del projecte d’urbanització estarà constituït pel sector objecte d’aquest Pla parcial, sens perjudici que l’execució del mateix pugui efectuar-se per fases.
4. En cap cas el projecte d’urbanització podrà incloure determinacions relatives a l’ordenació del sòl, atès el seu caràcter de simple projecte d’obres.
5. El projecte d’urbanització seguirà les pautes establertes al Pla parcial pel que fa a traçat, rasants, cotes, seccions, paviments, i implantació de serveis urbans, especificades als plànols de les sèries (_), concretant-les i precisant-les al nivell de detall constructiu propi del projecte d’urbanització.
Article 10
Projecte de compensació
1. Els propietaris, constituïts en Junta de compensació, hauran de formular el projecte de compensació, d’acord amb el que estableix la legislació urbanística vigent. L’aprovació del projecte esmentat produirà la cessió dels terrenys destinats a ús públic a l’Ajuntament de Manresa i l’adjudicació de les finques resultants als propietaris.
2. L’aprovació del projecte de compensació per l’Ajuntament de Manresa serà condició indispensable per a l’inici de les obres d’urbanització i l’atorgament de llicències d’obres.
Capítol III
Gestió i execució del Pla
Article 11
Execució del Pla parcial
1. La iniciativa per a l’execució del Pla parcial correspondrà als propietaris del sector, essent l’Ajuntament de Manresa administració urbanística actuant.
2. Considerant les característiques del sector i l’estructura de la propietat, l’execució del mateix serà global al marc d’un únic polígon d’actuació, l’àmbit del qual coincidirà amb el del sector objecte d’aquest Pla parcial.
Article 12
Sistema d’actuació
El sistema d’actuació d’aquest Pla parcial és el de compensació, definit als articles 176 i següents del Decret legislatiu 1/1990.
Per a l’execució del Pla parcial, els propietaris s’hauran de constituir en Junta de compensació, conforme a la legislació urbanística vigent.
Article 13
Conservació de la urbanització
La conservació de les obres d’urbanització i el manteniment de les dotacions i instal·lacions dels serveis públics correspondrà a l’Ajuntament de Manresa, una vegada recepcionades les mateixes. Mentre aquesta recepció no es produeixi, la conservació correspondrà a la Junta de compensació.
Capítol IV
Règim urbanístic del sòl
Secció primera
Disposicions generals
Article 14
Qualificació urbanística
Aquest Pla parcial qualifica els sòls compresos al seu àmbit territorial en sistemes i zones, d’acord amb les determinacions del Pla general.
1. El sòl reservat per a sistemes, que haurà de ser cedit gratuïtament a l’Ajuntament de Manresa, es divideix en:
a) Viari.
b) Espais lliures.
c) Equipaments.
2. Es defineix com a zona el sòl susceptible d’aprofitament privat. En aquest Pla parcial, s’estableixen dues zones, a saber: zona subjecta a volumetria específica i zona d’ordenació en illa tancada.
Article 15
Càrregues urbanístiques
Els propietaris hauran de cedir obligatòriament els terrenys destinats a vials, espais lliures i equipaments públics d’acord amb aquest Pla parcial concretats al plànol número 5, així com les obres d’urbanització executades de conformitat amb el projecte d’urbanització, incloses les corresponents al 10% de l’aprofitament mig.
Article 16
Llicències d’obres i activitats
1. L’Ajuntament de Manresa concedirà llicències d’obres de nova planta ajustades a les determinacions del Pla, sempre que la finca tingui la consideració legal de solar i s’hagin complert les càrregues urbanístiques.
No obstant, també podran concedir-se llicències d’obres abans que la finca tingui la condició legal de solar, si es garanteix l’execució simultània de les obres d’edificació i urbanització, d’acord amb el que disposa l’article 41 del Reglament de gestió urbanística.
Secció segona
Regulació de la zona subjecta a volumetria específica
Article 17
Regulació de l’ordenació
Aquest sector està delimitat pel carrer Lepant, el carrer del Capità Cortès, un sector qualificat de sòl urbà, el carrer Prudenci Comelles i un espai lliure de cessió obligatòria, alineat amb la carretera de Cardona.
El sector, que comprèn els edificis assenyalats amb els números 1, 2, 3 i 4, es regularà pel sistema d’ordenació per volumetria específica a la modalitat de configuració flexible.
La configuració flexible és aquella ordenació de l’edificació a partir d’una definició volumètrica que admet variacions, les quals es precisen al projecte arquitectònic.
Article 18
Paràmetres reguladors de l’ordenació del sistema d’ordenació per volumetria específica
Seran d’aplicació els paràmetres reguladors fixats al Text refós del Pla general de Manresa, corresponents al sistema d’ordenació per volumetria específica i les determinacions corresponents a la zona d’ordenació en volums especials (clau 1.6).
Article 19
Illa
Es configura una única illa, que queda grafiada al Plànol de zonificació (5) i està limitada pel carrer Prudenci Comellas, un sector qualificat de sòl urbà, el carrer Capità Cortès, el Carrer Lepant i la zona de cessió obligatòria destinada a espais lliures.
Article 20
Plantes de l’edificació
A més de les fixades als paràmetres reguladors s’estableixen:
1. Planta entresòl:
S’entén per planta entresòl aquella planta d’edificació situada per sobre la planta baixa i que està expressament definida al Plànol d’ordenació (6.1).
Solament es preveuen dues plantes entresol, una a la Unitat d’edificació 1 i l’altra a la Unitat d’edificació 2.
a) La planta entresol fixada a la Unitat d’edificació 1, és deguda al fort pendent que té el carrer Lepant, ja que una part de la planta soterrani de l’edifici, donada aquesta diferència de nivell, passa a tenir la consideració de planta baixa i la part de planta baixa, la de planta entresol.
Per tal de donar una configuració unitària a l’edificació es mantindran les mateixes alçades de planta previstes al plànol corresponent, per la qual cosa la part de planta baixa que esdevindrà planta entresol haurà de mantenir una alçada de 3,50 m, així com la part de planta soterrani que esdevindrà planta baixa.
b) La planta entresol de la Unitat d’edificació 2 tindrà una alçada lliure mínima de dos metres cinquanta centímetres (2,50 metres) i la de la planta baixa, de tres metres vint centímetres (3,20 m).
Aquestes plantes no podran tenir cossos sortints.
2. Coberta de l’edifici:
La coberta de l’edifici en cap cas podrà exercir del perfil regulador màxim.
En tot cas, la distància màxima entre la part superior del darrer forjat de l’edificació i l’inici de la coberta, s’estableix en setanta centímetres (0,70 metres).
Article 21
Cossos i elements sortints
1. Cossos sortints:
Tots els cossos sortints tancats, semitancats o oberts es limiten a un vol màxim d’un metre cinquanta centímetres (1,50 m) respecte del perímetre teòric fixat per cadascun dels edificis i no podran sobrepassar els perfils i perímetres reguladors màxims definits als plànols 6.1 i 6.6.
2. Elements sortints:
Els ràfecs podran volar un màxim de cinquanta centímetres (0,50 m) respecte dels plànols de façana i també respecte de la projecció vertical dels cossos sortints i els perfils i perímetres reguladors.
Article 22
Volum de l’edificació
1. Al Plànol d’ordenació de l’edificació (6.1) es grafia l’ocupació teòrica de la construcció en base a la qual s’ha calculat l’edificabilitat màxima, així com el perímetre regulador que delimita les alineacions màximes del volum de l’edificació.
2. El volum definitiu dels blocs, que s’haurà de concretar al projecte arquitectònic, queda definit:
a) Pel perímetre regulador fixat, que delimita les alineacions màximes que poden assolir els volums o parts de l’edificació, inclosos els cossos sortints, plànol 6.1.
b) Pel perfil regulador que concreta el nombre de plantes i l’alçada màxima que podran assolir les edificacions, plànols 6.5 i 6.6.
3. Els edificis hauran d’assolir el nombre màxim de plantes fixat al perfil regulador, plànol 6.6.
Article 23
Ocupació
1. L’ocupació màxima de cadascuna de les unitats d’edificació queda definida al Plànol d’ordenació pel perímetre regulador (6.1), que a la seva totalitat representa el 42,11% de la superfície de l’illa.
2. La projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum construït per sobre la planta soterrani, inclosos els cossos sortints, no podrà sobrepassar el perímetre regulador.
3. El ràfec de la teulada, a l’última planta podrà sobrepassar un màxim de 50 cm el pla de façana o la projecció vertical dels cossos sortints encara que excedeixi del perfil regulador.
4. Les plantes soterrani podran assolir el cinquanta per cent de l’espai lliure no edificable de la parcel·la. Es podrà superar aquest percentatge quan es garanteixi adequadament la plantació d’arbrat sobre aquesta superfície.
5. L’ocupació màxima de les plantes soterrani queda grafiada al plànol 6.7.
Article 24
Unitats d’edificació
1. Unitat mínima d’edificació.
Cadascun dels blocs constitueix una unitat mínima d’edificació i hauran d’ésser objecte de projecte arquitectònic únic, encara que l’execució es pugui realitzar per fases, plànol 7.1.
El projecte arquitectònic haurà d’incorporar el disseny i tractament dels espais comunitaris privats.
2. L’edificabilitat de cadascuna de les unitats d’edificació queda concretada al quadre:
Unitats mínimes d’edificació:
Unitat mínima d’edificació 1:
Sostre màxim residencial 0,85: 4.480,00 m2.
Sostre màxim comercial i de serveis 0,20: 2.083,52 m2.
Sostre màxim total 1,05: 6.563,52 m2.
Nombre màxim d’habitatges: 40.
Unitat mínima d’edificació 2:
Sostre màxim residencial 0,85: 2.688,00 m2.
Sostre màxim comercial i de serveis 0,20: 1.551,15 m2.
Sostre màxim total 1,05: 4.239,15 m2.
Nombre màxim d’habitatges: 24.
Unitat mínima d’edificació 3:
Sostre màxim residencial 0,85: 5.376,00 m2.
Sostre màxim comercial i de serveis 0,20: —.
Sostre màxim total 1,05: 5.376,00 m2.
Nombre màxim d’habitatges: 48.
Unitat mínima d’edificació 4:
Sostre màxim residencial 0,85: 5.376,00 m2.
Sostre màxim comercial i de serveis 0,20: —.
Sostre màxim total 1,05: 5.376,00 m2.
Nombre màxim d’habitatges: 48.
Total d’unitats mínimes d’edificació:
Sostre màxim residencial 0,85: 17.920,00 m2.
Sostre màxim comercial i de serveis 0,20: 3.634,67 m2.
Sostre màxim total 1,05: 21.554,67 m2.
Nombre màxim d’habitatges: 160.
Article 25
Condicions d’ús
Blocs 1 i 2:
1. En caràcter general s’admeten els usos següents:
a) Habitatge plurifamiliar.
b) Comercial.
c) Oficines i serveis.
d) Hoteler.
e) Restauració.
f) Aparcament.
g) Educatiu.
h) Esportiu.
i) Sanitarioassistencial.
j) Cultural.
k) Associatiu.
l) Serveis públics i administratius.
2. L’ús recreatiu s’admet en aforaments inferiors a 100 persones.
3. L’ús sanitari assistencial no comprèn els tanatoris.
4. A les plantes baixa i entresol no és admès l’ús residencial.
Blocs 3 i 4:
1. En caràcter general s’admeten els usos següents:
a) Habitatge plurifamiliar.
b) Comercial.
c) Oficines i serveis.
d) Hoteler.
e) Restauració.
f) Aparcament.
g) Educatiu.
h) Esportiu.
i) Sanitarioassistencial.
j) Cultural.
k) Serveis públics i administratius.
2. L’ús sanitari assistencial no comprèn els tanatoris.
Article 26
Accessos a aparcaments
1. L’accés dels vehicles a les plantes soterrani dels diferents blocs es realitzarà exclusivament a través dels carrers Prudenci Comellas i Lepant, quedant limitat l’accés de vehicles a l’interior de l’illa als de serveis i emergències.
Al Plànol d’aparcaments i guals (9), s’indica el nombre màxim d’accessos i la seva situació orientativa, la qual s’haurà de concretar al projecte arquitectònic.
2. Les plantes soterrani previstes a cadascun dels edificis, hauran de possibilitar la comunicació directa a tots els nuclis d’accés a les plantes habitatge previstos al bloc, encara que es tracti de fases diferents, establint els mecanismes i les servituds necessàries.
3. Les plantes soterrani dels diferents blocs es podran connectar entre sí.
Article 27
Relació física entre edificacions i sòl destinat a sistemes
1. L’edificació corresponent a la Unitat d’edificació 2 podrà preveure obertures i elements sortints al límit amb el sistema d’espais lliures de cessió obligatòria.
Secció tercera
Regulació de la Zona d’ordenació per alineació de carrer (1.3)
Article 28
Tipus d’ordenació
1. Aquest sector està delimitat pel carrer Lepant, el carrer Pintor Basiana, el carrer Bambylor, una zona qualificada de sòl urbà, el passatge Tudela, una zona d’espais lliures de cessió obligatòria i el carrer Capità Cortès.
2. L’ordenació de l’edificació d’aquest sector es regularà pel sistema d’ordenació per alineació de carrer.
Article 29
Paràmetres reguladors de l’ordenació
Seran d’aplicació els paràmetres reguladors fixats al text refós del Pla general de Manresa, corresponents al sistema d’ordenació per alineació de carrer i els corresponents a la zona d’eixample (clau 1.3).
Article 30
Illa
Es configura una única illa, grafiada al Plànol de zonificació (5) que està limitada pels carrers Bambylor, Pintor Basiana, Lepant i Capità Cortès, per una zona d’espais lliures de cessió obligatòria i el passatge Tudela.
La parcel·la amb front al carrer Bernat Oller es regirà per la mateixa normativa.
Article 31
Unitats d’edificació
1. Constitueixen unitats mínimes d’edificació:
a) La parcel·la 5.
b) La parcel·la 6.
c) La parcel·la 7.
d) La parcel·la 8.
e) La parcel·la 9.
f) La parcel·la 10.
En el cas que a una unitat mínima d’edificació, fruit de l’adjudicació de finques en el procés de compensació, en resultés una estructura de la propietat que impossibilités l’execució de les determinacions del planejament mitjançant un projecte arquitectònic únic, es podrà redactar un estudi de detall que haurà d’assegurar un coronament unitari de l’edificació, un tractament homogeni de façanes i cobertes i que haurà d’evitar l’aparició de mitgeres sense un tractament de façana.
2. L’edificabilitat de cadascuna de les unitats d’edificació queda concretada al quadre:
Unitat mínima d’edificació 5:
Sostre màxim residencial 0,85: 4.217,27 m2.
Sostre màxim comercial i de serveis 0,20: 1.221,73 m2.
Sostre màxim total 1,05: 5.439,00 m2.
Nombre màxim d’habitatges: 34.
Unitat mínima d’edificació 6:
Sostre màxim residencial 0,85: 2.791,60 m2.
Sostre màxim comercial i de serveis 0,20: 677,96 m2.
Sostre màxim total 1,05: 3.469,56 m2.
Nombre màxim d’habitatges: 25.
Unitat mínima d’edificació 7:
Sostre màxim residencial 0,85: 2.791,60 m2.
Sostre màxim comercial i de serveis 0,20: 677,96 m2.
Sostre màxim total 1,05: 3.469,56 m2.
Nombre màxim d’habitatges: 25.
Unitat mínima d’edificació 8:
Sostre màxim residencial 0,85: 3.481,20 m2.
Sostre màxim comercial i de serveis 0,20: 827,02 m2.
Sostre màxim total 1,05: 4.308,22 m2.
Nombre màxim d’habitatges: 32.
Unitat mínima d’edificació 9:
Sostre màxim residencial 0,85: 1.175,14 m2.
Sostre màxim comercial i de serveis 0,20: 486,36 m2.
Sostre màxim total 1,05: 1.661,50 m2.
Nombre màxim d’habitatges: 10.
Unitat mínima d’edificació 10:
Sostre màxim residencial 0,85: 924,00 m2.
Sostre màxim comercial i de serveis 0,20: 308,00 m2.
Sostre màxim total 1,05: 1.232,00 m2.
Nombre màxim d’habitatges: 7.
Total d’unitats mínimes d’edificació:
Sostre màxim residencial 0,85: 15.380,81 m2.
Sostre màxim comercial i de serveis 0,20: 4.199,03 m2.
Sostre màxim total 1,05: 19.579,84 m2.
Nombre màxim d’habitatges: 133.
Article 32
Xamfrans
1. Estan definits per la línia perpendicular a la bisectriu de l’angle que formen les alineacions.
2. La seva longitud ha d’ésser de 10 metres.
Article 33
Alçada de l’edificació
1. Les edificacions hauran d’assolir l’alçada màxima fixada.
2. Al plànol de rasants i alçades reguladores (6.4 i 6.5) es fixa, per a cadascuna de les parcel·les, la cota de referència de la planta baixa per poder determinar l’alçada reguladora de les edificacions, que està situada seixanta centímetres (0,60 cm) per sota la rasant del vial en aquell punt.
3. Per tal que l’edifici que conforma la Unitat d’ordenació 5 tingui una continuïtat amb la construcció bastida al carrer Bambylor, s’ha establert una construcció de transició per tal d’aconseguir la màxima unitat volumètrica possible, fixant una alçada de coronació igual a la de l’edifici existent.
Article 34
Cossos sortints
1. Els cossos sortints tancats i semitancats, si n’hi ha, comptabilitzaran als efectes de sostre edificable.
Article 35
Ocupació-fondària edificable
1. L’ocupació de les edificacions vindrà determinada per les fondàries màximes edificables de cada parcel·la definides al Plànol d’ordenació (6.1).
S’estableixen fondàries màximes edificables d’onze metres (11 m) i catorze metres (14 m). Aquestes fondàries edificables tenen caràcter obligatori.
Article 36
Volum de l’edificació
1. El volum teòric de l’edificació de cada unitat d’edificació està determinat per l’alineació de façana, la fondària edificable, el nombre de plantes i el coronament.
Article 37
Condicions d’edificació
1. Per tal de poder donar una configuració unitària i una continuïtat al volum edificat, l’alçada màxima de cada unitat d’edificació queda determinada als plànols d’ordenació (6.1, 6.4 i 6.5).
2. Les diferents alçades, indicades als plànols d’alçades reguladores (6.4 i 6.5), estan determinades per les rasants de la voravia, provocant un esglaonament quan el punt es situa a l’alçada corresponent a una planta pis per sota el punt de referència.
3. Per tal de poder adaptar l’esglaonament als condicionants i necessitats del projecte arquitectònic, aquest es podrà ajustar en un tram comprès entre quatre metres (4,00 m) a la dreta i 4 metres (4,00 m) a l’esquerra del punt determinat al plànol d’ordenació.
4. Espai sotacoberta.
S’entén per espai sotacoberta aquell volum comprès entre el darrer forjat de l’edificació i la coberta de la mateixa.
A l’espai sotacoberta s’hi podran distribuir trasters vinculats als habitatges de l’edifici sense que pugui tenir una connexió directa amb els habitatges de la planta inferior i el seu accés es farà necessàriament a través de l’escala de veïns. Aquests trasters no comptabilitzaran com a sostre edificable.
En cap cas aquests espais sotacoberta podran formar entitats independents.
Article 38
Espai lliure interior d’illa
1. Al Plànol d’ordenació (6.1) es concreta l’espai que és ocupable per edificacions en planta baixa, així com el que s’ha de destinar a jardí privat.
2. Al Plànol de rasants i alçades reguladores (6.5) es concreta l’alçada màxima que podrà assolir la planta baixa en aquest espai interior d’illa.
3. El nivell de l’espai de jardí privat (clau J) podrà assolir, com a màxim, les cotes de referència fixades al Plànol d’alçades reguladores (6.5). En cap cas s’admetrà l’aprofitament sota el subsòl de la part corresponent a aquest jardí privat.
4. La consideració de jardí privat obliga al tractament d’aquest espai amb jardineria i arbrat.
5. Tant la coberta de les plantes baixes del pati interior d’illa com els espais qualificats de jardí privat, podran tenir usos vinculats a la comunitat de veïns.
6. Donades les característiques del pati interior d’illa, i degut a les diferències de nivell existents entre les rasants dels carrers que la conformen, als projectes d’edificació es definirà i concretarà la solució arquitectònica adoptada en aquests espais interiors sobretot als límits de parcel·la.
A les solucions dissenyades s’eliminaran en el possible els murs de contenció i s’utilitzaran elements de jardineria.
Article 39
Relació física entre edificacions i sòl destinat a sistemes
1. Donat que l’equipament situat al carrer Bernat Oller es desenvoluparà segons el sistema de volumetria específica, a la façana confrontant de la parcel·la 10 amb aquest espai públic s’hi podran preveure obertures, però no vols de cossos o elements sortints.
2. L’edificació corresponent a la Unitat d’ordenació 9 podrà preveure obertures i vols de cossos sortints al límit amb el sistema d’espais lliures de cessió obligatòria.
Article 40
Accessos a aparcaments
1. Al Plànol d’aparcament i guals (9), s’indica el nombre màxim d’accessos i la seva situació orientativa, la qual s’haurà de concretar al projecte arquitectònic.
2. Les plantes soterrani previstes a cadascuna de les unitats d’edificació hauran de possibilitar la comunicació directa a tots els nuclis d’accés a les plantes habitatge previstos a la unitat, encara que es tracti de fases diferents, establint els mecanismes i les servituds necessàries.
Article 41
Condicions d’ús
1. S’estableixen com a admesos els usos següents:
a) Habitatge plurifamiliar.
b) Comercial.
c) Oficines i serveis.
d) Hoteler.
e) Restauració.
f) Recreatiu.
g) Indústria artesana.
h) Indústria urbana.
i) Magatzem.
j) Tallers de reparació de vehicles.
k) Aparcament.
l) Educatiu.
m) Esportiu.
n) Sanitarioassistencial.
o) Cultural.
p) Associatiu.
q) Religiós.
r) Serveis públics i administratius.
2. No s’admet l’ús d’habitatge a la planta baixa.
3. L’ús de taller de reparació de vehicles es restringeix a les branques no compreses en carrosseria i pintura.
4. L’ús recreatiu s’admet en aforaments inferiors a 100 persones.
5. L’ús sanitarioassistencial no comprèn els tanatoris.
6. El pati interior d’illa es podrà destinar a activitats comunitàries de l’edificació (jardins comunitaris, piscines, etc.).
Secció quarta
Regulació de sistemes
Article 42
Determinacions de caràcter general
Són d’aplicació els paràmetres i determinacions relatius als sistemes continguts a la normativa del Pla general de Manresa.
Article 43
Sistema viari
La situació dels vials queda detallada al Plànol de zonificació (5).
El sistema viari comprèn els terrenys d’us i domini públic destinats a infrastructures i serveis, carrers, accessos, així com els espais reservats per aparcament de vehicles de superfície.
Són terrenys inedificables en tota la seva extensió, amb les limitacions derivades de les infrastructures de serveis, les de seguretat i regulació del trànsit, els guals i accessos a l’edificació.
Les alineacions assenyalades al plànol com a obligatòries tenen caràcter vinculant per constituir límits de zonificació entre espais públics i privats.
Les rasants definitives, l’arbrat, els punts d’enllumenat públic, les clavegueres i, en general, tots els altres serveis d’infrastructura, seran concretats al projecte d’urbanització.
Els serveis tècnics que s’hagin de traslladar, substituir o instal·lar seran localitzats al projecte d’urbanització en funció de l’economia i racionalitat de les xarxes de servei.
Article 44
Espais lliures
1. El sistema de parcs i jardins, definits al Plànol 5, comprèn els terrenys d’ús i domini públics destinats a parc i jardí urbà.
2. Són terrenys inedificables, sens perjudici del seu tractament com a zona d’esbarjo, el que s’efectuarà al projecte d’urbanització, considerant en tot cas les determinacions del Pla general.
Article 45
Sistema d’equipaments comunitaris
1. Comprèn els sòls que es dediquen a usos públics o col·lectius al servei dels ciutadans.
Són terrenys de cessió obligatòria i gratuïta a l’Ajuntament de Manresa, sens perjudici que la seva explotació i edificació pugui realitzar-se mitjançant concessió administrativa.
2. Disposicions de caràcter general.
Són d’aplicació, amb caràcter general, els paràmetres i determinacions relatives al sistema d’equipaments fixats pel Pla general.
3. Regulació de caràcter particular dels equipaments sanitari- assistencial (E.3-1) i educatiu (E.1-1).
a) Ocupació màxima:
Un mínim del 60% del sòl qualificat d’equipaments s’haurà de destinar a espais lliures. Aquests espais lliures s’hauran d’arbrar adequadament, hauran de ser accessibles i hauran de relacionar-se directament amb l’espai públic del seu entorn. Aquests espais tindran la consideració d’espai públic i, per tant, la seva ubicació i ordenació haurà de garantir la continuïtat amb l’espai públic de l’entorn.
L’edificació de l’equipament i els espais lligats directament al seu us ocuparan, com a màxim, un 40% de la superfície qualificada d’equipament.
Als plànols d’ordenació es grafia, indicativament, la posició dels equipaments i l’ordenació dels espais que quedarien com a lliures.
b) Edificabilitat:
L’edificabilitat assignada als sòls qualificats d’equipament educatiu (E.1-1) i sanitari - assistencial (E.3-1) és d’1,50 m2 sostre/m2 sòl.
c) Ús del subsòl:
Es podrà admetre al subsòl d’aquestes qualificacions l’ús d’aparcament subterrani sempre que sigui de titularitat pública.
d) Altres determinacions:
En tot el que no estigui regulat específicament en aquesta normativa, seran d’aplicació les determinacions relatives a les qualificacions d’equipament educatiu (E.1) i sanitarioassistencial (E.3) fixades pel Pla general.
(03.048.138)