EDICTE
de 27 de febrer de 2003, sobre acords de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona referents al municipi d’Arenys de Mar.
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en les sessions de 19 de setembre de 1990, 13 de març de 1991 i 11 de desembre de 2002, va adoptar, entre altres, els acords següents:
Exp.: 1990/001256/B
Pla parcial d’ordenació del sector Valldegata Ponent, al terme municipal d’Arenys de Mar
Acord d’11 de desembre de 2002
Vista la proposta de la Ponència Tècnica i d’acord amb els fonaments que s’hi exposen, aquesta Comissió acorda:
—1 Donar per acomplerta la condició a què es va subjectar l’eficàcia de l’acord d’aprovació definitiva de 19 de setembre de 1990 del Pla parcial d’ordenació del sector Valldegata Ponent, d’Arenys de Mar, promogut per la Junta de compensació del polígon industrial Valldegata Ponent sector P1 i tramès per l’Ajuntament.
—2 Publicar aquest acord, els de 13 de març de 1991 i 19 de setembre de 1990 i les normes urbanístiques corresponents al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya a l’efecte de la seva executivitat immediata, tal com indica l’article 100 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme. L’expedient restarà, per a la seva consulta i la informació que preveu l’article 101 de la Llei esmentada, a l’arxiu de planejament de la Direcció General d’Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, av. Josep Tarradellas, 2-6, planta baixa, 08029 Barcelona.
—3 Comunicar-ho a l’Ajuntament, al promotor i, si escau, als propietaris afectats.
Acord de 13 de març de 1991
Vist l’acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de 19 de setembre de 1990 pel qual es va aprovar definitivament el Pla parcial d’ordenació Valldegata Ponent, d’Arenys de Mar, promogut pel senyor José María Colomer Ribot en representació de la junta promotora, suspenent la seva executivitat i publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya fins al compliment d’una sèrie de prescripcions;
Vist el text refós aportat per l’Ajuntament en data 11 de febrer de 1991 en compliment de l’acord anterior;
Vist l’informe dels serveis tècnics segons el qual el text refós tramès incorpora degudament la prescripció 1.2 relativa a l’alçada reguladora màxima; pel que fa a la prescripció 1.1 si bé no es permet edificar a la parcel·la núm. 7, es crea una nova zona d’espai lliure privat que no es regula a la normativa i que suposa preveure una parcel·la sense aprofitament;
Atès que la qualificació adequada per a aquests terrenys és la de zona verda pública, que porta intrínsecament aparellada la seva inedificabilitat;
Atès que, segons el mateix informe, l’Ajuntament no ha presentat la documentació acreditativa d’haver-se constituït, per part del promotor, la garantia corresponent al 12% del total del cost d’implantació dels serveis i d’execució de les obres d’urbanització;
Vista la proposta de la Ponència Tècnica, aquesta Comissió acorda:
—1 Donar conformitat al Text refós del Pla parcial d’ordenació Valldegata Ponent, d’Arenys de Mar, promogut pel senyor José María Colomer Ribot en representació de la junta promotora i tramès per l’Ajuntament en compliment de l’acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de 19 de setembre de 1990, amb el benentès que els terrenys situats entre la parcel·la núm. 5 i els espais lliures públics es qualifiquen de zona verda pública.
—2 Indicar a l’Ajuntament i al promotor que l’eficàcia de l’acte d’aprovació definitiva del Pla parcial resta encara condicionada a l’acreditació d’haver-se constituït la garantia exigida en l’apartat 2 de l’acord anterior de 19 de setembre de 1990.
—3 Facultar a la secretària de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona perquè, un cop s’hagi complert la indicada condició i previ informe tècnic favorable, publiqui aquest acord i el d’aprovació definitiva al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, als efectes de la seva executivitat immediata.
Acord de 19 de setembre de 1990
Vist l’acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de 14 de gener de 1987, de suspensió de l’aprovació definitiva del Pla parcial d’ordenació Valldegata Ponent, d’Arenys de Mar, promogut per Magdalena Robert i d’altres i tramès per l’Ajuntament, fins al compliment d’un seguit de prescripcions;
Atès que en data 16 de juliol de 1990 l’Ajuntament d’Arenys de Mar tramet el text refós d’aquest Pla parcial en compliment de l’acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona anteriorment esmentat;
Atès l’informe tècnic que consta a l’expedient, segons el qual no s’han complert la totalitat de les prescripcions assenyalades;
Vista la proposta de la Ponència Tècnica, aquesta Comissió acorda:
—1 Aprovar definitivament el Pla parcial d’ordenació Valldegata Ponent, d’Arenys de Mar, promogut pel senyor José Maria Colomer Ribot en representació de la junta promotora, i tramès per l’Ajuntament, i suspendre’n l’executivitat i publicació al DOGC fins que mitjançant un text refós, que es presentarà per triplicat verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient i degudament diligenciat, es compleixin les prescripcions següents:
1.1 L’aprofitament mitjà del sector es concretarà en les parcel·les núm. 5 i 6, atesa la inviabilitat de la parcel·la núm. 7, tant per raons topogràfiques com per preservar la zona boscosa situada a ponent, tal com establia el punt d) de l’acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de 14 de gener de 1987.
1.2 Es reduirà l’alçada reguladora màxima a 7,5 m per a les edificacions situades a les parcel·les núm. 8 i 9, que es troben per sobre de la cota 140, en compliment del punt e) de l’acord de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de 14 de gener de 1987.
—2 Condicionar l’eficàcia de l’acte d’aprovació definitiva del Pla parcial d’ordenació Valldegata Ponent, a la presentació davant l’Ajuntament d’Arenys de Mar, dins el termini màxim d’un mes a comptar des que l’Ajuntament requereixi al promotor, de la garantia del 12% del total del cost d’implantació de serveis i execució de les obres d’urbanització (articles 139 del Reglament de planejament i 6 de la Llei de protecció de la legalitat urbanística), amb l’advertiment que l’incompliment de la condició resolutòria dins el termini esmentat impedirà l’eficàcia de l’acte d’aprovació definitiva, sens perjudici que es pugui tornar a promoure un projecte de planejament parcial sobre aquest sector.
—3 Supeditar la publicació de l’acord d’aprovació del Pla parcial d’ordenació Valldegata Ponent, d’Arenys de Mar, al DOGC, a la notificació de l’Ajuntament a aquesta Comissió conforme s’ha presentat la garantia econòmica esmentada.
—4 Comunicar aquest acord a l’Ajuntament i a la junta promotora.
Contra els acords anteriors, que no posen fi a la via administrativa, es pot interposar recurs d’alçada, de conformitat amb el que preveuen els articles 107.1, 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la publicació d’aquest Edicte al DOGC. El recurs s’entendrà desestimat si passen tres mesos sense que s’hagi dictat i notificat la resolució expressa i quedarà aleshores oberta la via contenciosa administrativa.
Barcelona, 27 de febrer de 2003
Mercè Albiol i Núñez
Secretària de la Comissió Territorial
d’Urbanisme de Barcelona
Annex
Normes urbanístiques del Pla parcial d’ordenació del sector Valldegata Ponent, d’Arenys de Mar
Capítol I
Disposicions generals
Article 1.1
Àmbit d’aplicació
Aquestes ordenances són d’aplicació en la totalitat de l’àmbit del Pla parcial Valldegata Ponent, segons queda delimitat a tots els plànols que integren aquest Pla i que s’acompanyen.
Article 1.2
Marc legal de referència
Aquestes normes desenvolupen, dins l’àmbit definit a l’article anterior, el Pla general d’Arenys de Mar.
En qualsevol cas i per a tot el que no estigui expressament regulat en aquestes ordenances, o sigui d’interpretació dubtosa, es remetrà al Pla general d’Arenys de Mar.
Article 1.3
Definició de conceptes
Sempre que no quedin expressament definits en aquestes ordenances els conceptes que s’empren, són els definits a la normativa del Pla general i, per tant, no serà admesa cap altra interpretació.
Article 1.4
Desenvolupament del Pla
Per al desenvolupament d’aquest Pla parcial podran redactar-se estudis de detall, projectes d’urbanització i projectes de parcel·lació, que respectaran en qualsevol cas, les determinacions del Pla parcial i del Pla general.
Article 1.5
Estudis de detall
Podran redactar-se estudis de detall amb la finalitat exclusiva de:
Adaptar o reajustar les alineacions i rasants, d’acord amb l’article 65.3 del Reglament de planejament (Reial decret 2.159/1978, de 23 de juny).
Ordenar volums, d’acord amb l’article 65.4 del Reglament de planejament (Reial decret 2.159/1978, de 23 de juny).
La tramitació i les determinacions dels estudis de detall seran les especificades a la Llei de mesures d’adequació de l’ordenament urbanístic a Catalunya, i el Reglament de planejament, respectivament.
Article 1.6
Projectes d’urbanització
Els projectes d’urbanització que es redactin desenvolupant aquest Pla parcial, hauran d’ajustar-se al que disposin els articles 67, 68, 69 i 70 del Reglament de planejament de la Llei del sòl, i a tots els condicionants tècnics que li siguin d’aplicació.
Article 1.7
Projectes de parcel·lació
La parcel·lació definitiva vindrà especificada al projecte de parcel·lació corresponent.
Article 1.8
Modificacions
Les modificacions d’aquest Pla parcial hauran de respectar les determinacions, per ordre de jerarquia, establertes al Pla general d’Arenys de Mar i al mateix Pla parcial, i s’estaran al que prescriu el títol V del Reglament de planejament de la Llei del sòl.
No suposaran modificacions les petites variacions de les alineacions ocasionades per a la millor adaptació sobre el terreny del projecte d’urbanització, que no suposin modificacions a la superfície i, per tant, a l’edificabilidad de les illes superiors al 3%.
Capítol II
Règim urbanístic del sòl
Article 2.1
Qualificació del sòl
El sòl comprès a l’àmbit d’aquest Pla parcial es qualifica en zones i sistemes.
Article 2.2
Alçada reguladora màxima
És l’alçada que poden assolir les edificacions i es mesurarà des de la cota del paviment de planta o plantes que a cada punt tinguin la consideració de plantes baixes, fins a la cara superior de l’últim sostre o element estructural de coberta. Per sobre l’alçada reguladora màxima, només es permetran els elements de formació dels pendents de coberta i els elements tècnics de les instal·lacions de l’edifici.
Article 2.3
Nombre màxim de plantes
El nombre màxim de plantes permès dins l’alçada reguladora. S’ha de respectar l’alçada mínima entre plantes.
Article 2.4
Planta baixa
És el pis o part del pis que reuneix les consideracions que seguidament s’especifiquen.
Tindrà consideració de planta baixa aquella el paviment de la qual queda situat a un metre com a màxim per sobre de la cota del terreny definitiu, anivellat o no, d’acord amb les limitacions establertes. Quan, a causa del pendent del terreny no puguin complir-se aquestes condicions a totes les parts d’una mateixa planta, es subdividirà als plànols que siguin necessaris a diverses cotes, de manera que permetin considerar cada part de planta com a planta baixa.
S’admet la readaptació topogràfica del terreny definitiu, mitjançant talussos o murs d’1,50 m, per sobre o per sota del nivell de la plataforma definida al plànol de zonificació.
Article 2.5
Planta soterrani
És la planta situada per sota la planta que tingui la consideració de planta baixa. En cap cas es permetrà l’ús d’habitatge, estudi, despatx, oficina ni qualsevol que exigeixi la permanència continuada de personal en aquesta planta.
Article 2.6
Planta pis
S’entendrà per planta pis tota planta edificada situada per sobre la planta baixa.
Article 2.7
Zones
S’entén per zona aquella part de terreny dins la qual i atenent les previsions d’aquest Pla parcial, es poden exercir els drets relatius a l’edificació.
Es defineixen les zones següents:
Indústria aïllada.
Article 2.8
Sistemes locals
S’entén per sistema, els terrenys que en virtut de l’aplicació dels articles 13 i 84 de la Llei del sòl, constitueixen l’estructura del sector i són de cessió obligatòria i gratuïta a l’Ajuntament d’Arenys de Mar.
Es defineixen els sistemes següents:
a) Sistema viari.
b) Sistema parc.
c) Sistema d’equipaments.
Capítol III
Normes particulars per a les zones i sistemes
Article 3.1
Definició de conceptes
3.1.1 Alineació de vial.
Línia que separa la vialitat, de titularitat pública, de l’espai privat.
3.1.2 Alineació de l’edificació o línia de façana.
Línia sobre la que s’ha d’alçar obligatòriament la façana davantera de l’edificació.
3.1.3 Volum net màxim.
Es defineix com la relació entre el volum màxim en m3 construït en una parcel·la i la superfície en m2 de la mateixa.
3.1.4 Àmbit edificable.
És la superfície màxima dins la qual s’ha d’inscriure obligatòriament l’edificació. Aquest àmbit queda reflectit al plànol de zonificació i és el resultat de retardar la línia d’alineació de vial i coronació i peu dels talussos i murs de contenció la distància mínima obligatòria.
3.1.5 Alçada lliure.
Distància que hi ha des de sòl a sostre a l’interior d’un local construït.
3.1.6 Ràfecs.
Part de coberta que sobresurt del pla de façana per protegir a aquesta de l’acció directa de la pluja.
3.1.7 Edificacions auxiliars.
Edificació independent de la principal, l’ús de la qual està lligat a la mateixa.
3.1.8 Espais no edificables.
Espai lliure d’edificació a l’interior de les parcel·les.
Article 3.2
Determinacions comunes a les zones i sistemes
3.2.1 Àmbit edificable i façana mínima.
L’àmbit edificable queda delimitat per la figura poligonal que resulti de retirar-se 6,00 m del vial, com també dels coronaments i peus de talussos que apareguin com a conseqüència de realitzar les terrasses i explanacions previstes.
S’admet un desenvolupament mínim de façana de 20,00 m.
3.2.2 Alçada reguladora.
L’alçada reguladora màxima es determina en cada cas. Per sobre d’aquesta alçada es permetrà que sobresurtin només les xemeneies i elements tècnics puntuals. En funció dels processos de producció es permetran alçades majors sempre que estiguin degudament justificades, mitjançant certificat de Serveis Territorials de la Conselleria d’Indústria. Mereixerà atenció especial l’aspecte estètic d’aquests elements que sobresurtin.
3.2.3 Alçada lliure entre plantes.
L’alçada lliure mínima en locals que hagin d’estar ocupats per personal, serà de 2,50 m. L’alçada lliure mínima en plantes ocupades per garatge o emmagatzematge, o qualsevol altre ús que no necessiti l’ocupació de personal serà de 2,20 m.
3.2.4 Planta soterrani.
No es permet en planta soterrani l’ús d’habitatges ni el de locals amb ús permanent de personal.
Les plantes soterrani no es computaran a l’edificabilitat permesa per a cada parcel·la.
Article 3.3
Condicions d’ús
3.3.1 Ús industrial.
S’admet l’ús industrial amb les limitacions que estableixen aquestes ordenances tant a la seva accepció general com a edificis destinats a acollir activitats diverses no relacionades entre sí, en locals separats per règim de divisió horitzontal i que comparteixin una sèrie de serveis comuns.
3.3.2 Ús comercial.
S’admeten comerços a l’engròs i establiments destinats a la venda d’elements auxiliars de la indústria sempre i quan els establiments industrials veïns siguin de naturalesa que no ho impedeixin per incompatibilitat d’usos, donat el caràcter prioritari de l’ús industrial.
3.3.3 Habitatges.
Es permet únicament l’ús d’habitatge per al personal de vigilància, conservació o guàrdia, amb un màxim d’un habitatge per indústria o conjunt industrial.
3.3.4 Oficines.
S’admeten únicament les oficines o despatxos auxiliars dels establiments industrials o comercials.
3.3.5 Sanitari.
S’admeten únicament els de dispensaris o consultoris annexos a l’ús industrial.
3.3.6 Cultural.
S’admeten aquells dedicats a la formació professional relacionats amb l’activitat industrial de la zona, així com els centres de caràcter associatiu i de reunió al servei del personal adscrit a la indústria.
3.3.7 Esportiu.
S’admeten únicament les instal·lacions esportives annexes a un altre ús industrial dominant i per a ús exclusiu del personal de la indústria esmentada.
Article 3.4
Determinacions per als sistemes
3.4.1 Sistema de vials i aparcaments.
La xarxa viària definida en aquest Pla s’executarà, d’acord amb les especificacions que són contingudes als plànols pel que fa a la distribució i amplada de les voreres i carrils circulatoris.
El projecte d’urbanització determinarà amb exactitud els rasants definitius, així com la posició dels punts d’enllumenat públic, distribució d’embornals i altres serveis urbanístics.
3.4.2 Sistema de parcs i jardins.
No es permetrà cap construcció a excepció de les relacionades amb l’ús de parc o jardí i amb la xarxa elèctrica, del polígon. En qualsevol cas, tindran una alçada màxima de 4,00 m i una ocupació inferior al 2%.
3.4.3 Sistema d’equipaments.
Està constituït pels terrenys destinats a equipaments, compatibles amb l’ús industrial, de caràcter local i municipal.
Es permetrà tot tipus d’edificació sempre que la seva alçada màxima no superi l’establerta a la resta del polígon, i la seva ocupació sigui, com a màxim, del 40% del solar corresponent.
L’edificabilidad màxima permesa serà d’1,00 m2 sostre/m2 sòl.
Les edificacions es separaran de la resta de la parcel·la 8,00 m.
Capítol IV
Condicions de parcel·lació
Article 4.1
Condicions de parcel·lació
A efectes de modificacions de límits, reparcel·lacions i segregacions, s’estableixen les condicions mínimes següents que hauran de satisfer les parcel·les:
a) Superfície mínima: 2.000 m2.
b) Front mínim a vial: 30 m.
c) Forma de la parcel·la: serà tal que permeti inscriure al seu interior un cercle de diàmetre no menor de 25 metres.
Article 4.2
Plataformes d’anivellament
El Plànol P-2 fixa els talussos i cotes de les plataformes d’anivellament de terra als efectes d’assenyalar els límits de les zones edificables i cotes d’origen de l’alçada reguladora màxima de les edificacions.
A efectes d’adaptació de les mateixes a les futures modificacions del parcel·lari proposat i a una millor disposició de les edificacions, s’estableixen les condicions següents:
a) Alçada màxima del talús: 15 m.
b) Superfície mínima horitzontal de les plataformes: 1.000 m2.
La cota d’anivellament podrà elevar-se 3 m quan la plataforma s’hagi obtingut mitjançant desmunt i 1,50 m quan s’hagi obtingut mitjançant terraplenament.
La cota d’anivellament de la plataforma podrà reduir-se fins a 3,00 m quan la plataforma s’hagi obtingut mitjançant terraplenament i 1,50 m quan s’hagi obtingut mitjançant desmunt.
Els talussos indicats corresponen a la projecció dels mateixos suposant un angle de 45º, que haurà d’entendre’s com a màxim, ja que en qualsevol cas haurà de garantir-se la seva estabilitat en funció de les característiques diverses del terreny.
Els talussos d’alçada inferior a 4 m podran substituir-se per murs de contenció de terres.
Als d’alçada superior, s’eliminarà la part inferior del talús, mitjançant murs de contenció de terres d’alçada no major a 4,00 m.
Article 4.3
Tipus edificatori
Edificació aïllada.
Ocupació màxima:
L’ocupació màxima de la parcel·la serà del 60%.
Separacions a límits:
Les edificacions hauran de separar-se de les alineacions de vial i altres límits de parcel·la, un mínim de 6,00 m.
Separació a talussos:
Les edificacions hauran de separar-se respecte dels límits inferiors i superiors dels talussos definitius de terra, un mínim de 6,00 m.
No es tindran en compte a aquests efectes, aquells talussos o murs interiors que no siguin necessaris per a la regulació de desnivells amb els límits de la parcel·la.
Article 4.4
Edificabilitat
L’edificabilitat màxima neta és 1,00 m2 sostre/m2 parcel·la.
Article 4.5
Volum net màxim
El volum net màxim edificable és 5,50 m3/m2 parcel·la.
Article 4.6
Alçada reguladora màxima
L’alçada reguladora màxima es fixa en 10,50 m per a totes les parcel·les, a excepció de les parcel·les 6 i 7, per trobar-se per sobre la cota 140.
L’alçada reguladora màxima per a les parcel·les 6 i 7, es fixa en 7,50 m.
L’origen de l’alçada esmentada serà, a cada punt, la plataforma definitiva d’anivellament. Per sobre aquesta alçada s’admetran únicament les xemeneies i elements tècnics necessaris en funció dels processos de producció diferents. S’anirà amb especial cura amb els condicionants estètics d’aquests elements que sobresurtin, i estaran en tot cas subjectes en la seva instal·lació a autorització especial.
No s’admetrà cap cos edificat per sobre l’alçada reguladora màxima.
Capítol V
Determinacions per a la indústria agrupada
Article 5.1
Plantes soterrani
No es permetrà, en plantes soterrani, la instal·lació de locals d’ús permanent de personal.
La planta soterrani no es computarà a efectes de l’edificabilitat permesa per parcel·la.
L’ocupació màxima admesa en soterrani serà del 70% de la superfície de parcel·la.
La planta soterrani podrà ocupar la faixa de separació a límits de parcel·la, sempre i quan no sobresurti a cap punt més d’un metre del nivell de terra i tingui coberta enjardinada o aterrassada.
Article 5.2
Serveis de lavabos
Tindran lavabos independents per als dos sexes, que comptaran amb un excusat, un lavabo i una dutxa per a cada vint (20) treballadors o fracció superior a deu (10) i per cada mil (1.000) metres quadrats de superfície de producció o emmagatzematge o fracció superior a cinc-cents (500) metres quadrats.
Article 5.3
Circulació interior
Les escales tindran una amplada no menor de cent (100) centímetres quan donin accés a un local amb capacitat fins a cinquanta (50) llocs de treball; de cent deu (110) centímetres quan la seva capacitat sigui fins a cent cinquanta (150) llocs de treball.
Cap pas horitzontal o en rampa tindrà una amplada menor de cent (100) centímetres.
Article 5.4
Dotació d’aparcament
Es disposarà una plaça d’aparcament no menor de 4,50x2,25 per cada cent (100) metres quadrats de superfície, a excepció dels tallers de reparació d’automòbils, que disposaran d’una plaça d’aparcament per cada vint-i-cinc (25) metres quadrats de superfície útil del taller.
Article 5.5
Ordenació de la càrrega i la descàrrega
Quan la superfície de producció o emmagatzematge superi els cinc-cents (500) metres quadrats, la instal·lació disposarà d’una zona exclusiva per a la càrrega i descàrrega dels productes a l’interior de la parcel·la (dins o fora de l’edifici) de grandària suficient per estacionar un camió, amb unes bandes perimètriques d’un (1) metre.
Per a superfícies superiors a mil (1.000) metres quadrats haurà de duplicar-se l’espai esmentat, i afegir-se una unitat més per cada mil (1.000) metres quadrats més de superfície de producció o emmagatzematges.
Article 5.6
Indústria agrupada
L’edificació haurà de fer-se desenvolupant un projecte unitari, havent de complir les condicions anteriors tant per a cada una de les parts com per al conjunt contemplat com a una unitat.
La superfície de les unitats d’activitat no seran inferiors a 100 m2 ni superiors a 600 m2.
Tota unitat d’activitat donarà directament a l’exterior amb un perímetre de façana mínim de 8 ml, computant-se a tals efectes els patis de superfície igual o major de 100 m2 que permetin inscriure una circumferència de 6 m de diàmetre.
Article 5.7
Condicions de l’ús
1. Ús industrial:
S’admet l’ús industrial amb les limitacions que estableixen aquestes ordenances.
2. Ús comercial:
S’admeten els comerços a l’engròs i els establiments dedicats a la venda d’elements auxiliars de la indústria. El comerç a l’engròs i al detall s’admet, quan els establiments industrials veïns siguin de naturalesa i efectes que no ho impedeixin a causa d’incompatibilitat entre usos, atesa la prioritat de l’ús industrial.
3. Habitabilitat:
Només es permet l’ús d’habitabilitat per al personal de vigilància, conservació o guàrdia de l’establiment només al tipus d’indústria aïllada. En aquest tipus es permet un habitatge per parcel·la. No es permet al tipus d’indústria entre mitgeres.
4. Oficines:
S’admeten només les oficines o despatxos propis de cada establiment comercial o industrial.
5. Sanitari:
S’admet només el de dispensari, consultori i ambulatoris. No s’admeten els centres sanitaris d’internament amb hospitals, sanatoris i clíniques.
6. Cultural:
S’admeten només els indicats a la formació professional relacionats amb l’activitat industrial de la zona. S’admeten els centres socials i de caràcter associatiu i de reunió, al servei del personal adscrit a la indústria.
Capítol VI
Regulació de l’ús industrial
Article 6.1
Classificació
Els efectes de la regulació de l’ús industrial i de la determinació de la seva compatibilitat amb els altres usos, les indústries i similars es classifiquen atenent en primer lloc les molèsties, els efectes nocius per la salubritat, els danys que puguin ocasionar i les alteracions que puguin produir sobre el medi ambient.
En relació amb els conceptes anunciats, s’estableixen les categories d’indústries següents:
Categoria 1a: indústries petites que són compatibles amb l’habitabilitat perquè no produeixen molèsties.
Categoria 2a: indústries mitjanes compatibles amb l’habitabilitat i que, per la seva grandària, pel trànsit que generen i per les condicions d’accessibilitat i servei que requereixen, poden situar-se en àrees d’ús residencial.
Petites indústries, no compreses a la primera categoria, que produeixen un nivell de molèsties no més gran que el màxim admissible perquè una indústria mitjana es consideri compatible amb l’habitatge.
Categoria 3a: comprèn les petites indústries no classificades dins les altres categories, les indústries mitjanes no compatibles amb els habitatges i les grans indústries en general.
Fora de categoria: aquelles activitats industrials, la insalubritat, el caràcter nociu i la perillositat de las quals no pugui ser reduïda als límits compatibles amb la proximitat de les altres activitats. Per valorar el caràcter nociu d’aquestes activitats també es tindrà en compte els perjudicis que puguin causar a la riquesa agrícola i forestal.
Article 6.2
Criteris per classificar les activitats industrials
Als efectes de classificar les activitats industrials dins les categories establertes en aquestes normes, les indústries es classifiquen en petites, mitjanes o grans, per referència a la superfície construïda i la potència dels motors instal·lats:
Petita indústria:
Superfície màxima construïda; 600 m2.
Potència màxima dels motors individuals; 5 kw.
Potència màxima instal·lada (total); 40 kw.
Mitjana indústria:
Superfície màxima construïda; 1.500 m2.
Potència màxima instal·lada; 600 kw.
Gran indústria:
Sense límit de superfície ni de potència.
Amb referència a les molèsties que puguin produir als habitatges veïns o propers, es classifiquen:
Petita indústria compatible amb l’habitatge, i en conseqüència de 1a categoria, aquella que produeix a l’exterior un nivell acústic no més gran de db (decibels), o que provoquin dins l’habitatge veí un nivell acústic més petit de 40 db (A).
Mitjana indústria compatible amb l’habitatge, i en conseqüència de 2a categoria, i petita indústria d’aquesta categoria, aquelles que produeixen a l’exterior un nivell acústic no més gran de 70 db (A), o que provoquin dins l’habitatge proper un nivell acústic més petit de 40 db (A).
1. El límit de potència fixat es podrà superar sempre que les molèsties produïdes per la instal·lació, mesurades en decibels, no superen les xifres màximes indicades. Aquest augment de potència no podrà ser mai superior al 40% dels valors màxims establerts, només estarà permès per a les instal·lacions auxiliars (ascensors, climatitzadors, etc.).
En tercera categoria no s’admetrà un nivell de soroll que traspassi a l’exterior superior a 90 db (A).
Article 6.3
Activitats reglamentades
Per determinar si les indústries són molestes, insalubres, nocives o perilloses, s’estarà al que disposi el Decret legislatiu 2.414/1961, de 30 de novembre, a aquestes normes, així com a les disposicions que es vagin produint.
Capítol VII
Modificació de categoria
Article 7.1
Condicions
1. Una activitat de categoria superior no podrà mai reduir-se a la categoria primera.
2. Per a que una indústria de 3a categoria pugui ser considerada de 2a, hauran de donar-se com a mínim, les condicions indispensables següents:
a) Que la instal·lació de la maquinària sigui de tal manera que ni als locals inferiors ni a cap altre s’originin vibracions i que aquestes no es transmetin a l’exterior.
b) Que la insonorització dels locals de feina sigui tal fora d’aquests i al lloc més afectat pel soroll originat per l’activitat, el nivell del soroll no s’incrementi en més de 3 db (A).
c) Que des de les 21 h fins a les 8 h només es permeti la càrrega i descàrrega de camionetes (càrrega màxima inferior a 3.500 kg) i sempre dins el local tancat destinat a aquesta finalitat.
d) Que, a més de les preocupacions contra incendis preceptius a tot local en el que existeixin matèries combustibles (com pot ser retalls de paper, de cartró o de plàstic), s’instal·lin sistemes d’alarma d’extinció automàtics.
Article 7.2
Prescripcions
1. Entre les 22 h i les 8 h, el nivell de soroll admès al domicili del veí més afectat per les molèsties no podrà sobrepassar en més de 3 db (A) el soroll de fons, entenent-se per tal l’ambiental, sense els valors punta accidentals.
2. Malgrat el que es disposi en aquestes normes sobre usos industrials, no podrà emprar-se ni ocupar-se cap sòl o edifici per a usos industrials que produeixin alguns dels efectes següents: sorolls, vibracions, pudors, fums, brutícia o d’altres formes de contaminació, perills especials de foc, explosió, molèstia, caràcter nociu o insalubritat en un grau tal que afecti negativament el medi ambient o impedeixi la localització de qualsevol dels altres usos permesos en aquestes normes. Amb tal final, els establiments hauran d’evitar o limitar els perills i efectes per sota els límits màxims de funcionament per a tot tipus d’efecte, que es disposen en aquestes normes i que per les causes exposades puguin ser presents als llocs d’observació o determinació de la seva existència, tal com es fixa en aquestes normes.
3. Els llocs d’observació en els que es determinen les condicions de funcionament de cada activitat seran els següents:
a) Al punt o punts en els que aquests efectes siguin més aparents en els casos de fums, pols, residus o qualsevol altra forma de contaminació i pertorbació. Al punt o punts on es pugui originar en el cas de perill especial d’incendi i de perill d’explosió.
b) Als límits de la línia de solar o parcel·la o del mur edificable en mitgera o sostre de separació pertanyent als veïns immediats, en els casos en els que s’originin molèsties per soroll, vibracions, enlluernaments, olors o similars.
4. Límits de funcionament en cada tipus d’efectes:
a) Possibilitats de foc i explosió. Totes les activitats que al seu procés de producció o emmagatzematge, inclouen inflamables i matèries explosives, s’instal·laran amb els sistemes de seguretat pertinents, que evitin la possibilitat de foc i explosió, així com els sistemes adequats, tant en equip com en utillatge, necessaris per combatre’ls en casos fortuïts. Sota cap concepte podran cremar-se materials o residus a l’aire lliure.
La instal·lació dels diferents elements haurà de complir, a més, les disposicions pertinents que es dictin pels diferents organismes estatals o locals, a l’esfera de les seves competències respectives.
En cap cas s’autoritza l’emmagatzematge a l’engròs de productes inflamables o explosius, en locals que formin part o siguin contigus als destinats a habitatge.
En conseqüència, aquestes activitats es classificaran sempre en la categoria 3a.
b) No es podrà permetre cap vibració que sigui perceptible sense instruments al lloc de mesura especificada en aquestes normes; per a l’esmena es disposarà de bancades independents de l’estructura de l’edifici i del sòl del local, per a tots aquells elements que originin la vibració, així com dispositius antivibratoris.
c) Enlluernaments. Des dels punts de mesura especificats al punt 2 d’aquestes normes, no podrà ser visible cap enlluernament directe o reflectit, a causa de fonts lluminoses de gran intensitat o a processos d’incandescència a altes temperatures, com ara combustió, soldadura o d’altres.
d) En cap cas se superen les concentracions màximes admissibles en emissió, per perfums, pols i d’altres elements contaminants atmosfèrics que determinen la Llei de protecció de l’ambient atmosfèric, del 22 de desembre de 1972, i les Ordenances ministerials subsegüents que desenvolupa aquesta Llei (Decret 833/1975 i Ordres d’agost de 1976 i del 18 d’octubre de 1976).
e) Olors. No es permetrà cap emissió de gasos ni la manipulació de matèries que produeixin olors en quantitats tals que puguin ser fàcilment detectades sense instruments, en la línia de prioritat de la parcel·la des de la que s’emeten les olors esmentades.
f) Altres formes de contaminació. No es permetrà cap tipus d’olors de cendres, fums, vapors, gasos de l’aigua o del sol, que puguin causar perill a la salut, a la riquesa animal o vegetal, o d’altres maneres que causin brutícia.
Article 7.3
Abocadors industrials
L’aigua residual derivada de processos d’elaboració industrial serà depurada en primera instància per la pròpia indústria abans de vessar-la a les xarxes generals de sanejament.
Igualment, aquelles instal·lacions que produeixin aigües residuals equiparables a les de caràcter domèstic, podran desguassar directament.
Article 7.4
Situacions
1. Es defineixen aquestes situacions d’activitats industrials:
A: Planta pis d’un edifici habitat.
B: Planta baixa, o planta baixa i pis immediatament superior, d’un edifici destinat a habitatge.
C: Edifici (no destinat a habitatge) entre mitgeres.
D: Edifici (no destinat a habitatge) totalment separat d’altres edificis.
2. No es permetran activitats industrials en subterranis d’un edifici d’habitatges.
3. A la situació A es limita la potència de motors a 2 kw per a motor individual i 15 kw de potència total instal·lada.
Capítol VIII
Condicions d’higiene, seguretat i salubritat
Article 8.1
Aigües residuals
1. Característiques de les aigües residuals:
Amb caràcter general, les aigües residuals que es generin com a conseqüència dels processos industrials, compliran les condicions següents:
No contindran substàncies que puguin originar la mort dels peixos als canals públics on es vessin.
No contindran gèrmens patògens de carbur bacterià, tuberculosi i tifus.
La temperatura de l’aigua serà igual o inferior a 35º C.
El PH de l’aigua estarà comprès entre 6 i 9.
Les aigües no contindran substàncies que originin pudors.
Les aigües no contindran substàncies tòxiques de tipus químic, que no són eliminades pel tractament. Els límits de toxicitat seran els que estableixi el Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses (Decret 2.414/1961, de 30 de novembre).
Article 8.2
Abocaments sense depuració
Mentre no entri en servei una estació depuradora, es prohibeixen els abocaments a la xarxa de clavegueram de les aigües residuals que per la seva composició i característiques no puguin vessar-se al canal públic, d’acord amb la legislació vigent.
Únicament podran vessar-se les aigües no contaminades. Si, com a conseqüència dels processos industrials, es generessin aigües contaminades a judici dels serveis tècnics municipals, la indústria estarà obligada a establir un tractament previ a l’abocament a la xarxa.
Article 8.3
Control
L’Ajuntament d’Arenys de Mar establirà les mesures necessàries per al control dels abocaments a la xarxa, de les que derivaran les resolucions i sancions corresponents.
La inspecció i control als que fa referència aquest article, comprèn els aspectes següents:
a) Revisió de les instal·lacions.
b) Comprovació d’elements de mesura instal·lats.
c) Presa de mostres instantànies o integrades per a anàlisis posteriors.
d) Realització, in situ, de mesuraments i anàlisis adequats.
Article 8.4
Residus industrials
1. Objecte i classificació:
1.1 La regulació de l’ús industrial en quant als residus produïts, deriva de la gestió necessària d’aquests, prèvia a la seva classificació.
1.2 S’entén a tal efecte que són residus industrials els productes no aprofitables que no són evacuables a l’atmosfera ni com a aigües residuals, l’evacuació de les quals ha de fer-se pels mitjans adequats a centres de tractament, d’eliminació o de dipòsit.
1.3 En funció del seu tractament, eliminació o dipòsit, els residus industrials es classificaran en:
a) Assimilables a escombraries.
b) Inerts.
c) Perillosos.
d) Molt perillosos.
1.4 Són assimilables a escombraries els residus que per la seva naturalesa puguin rebre tractament conjunt amb els residus domèstics.
1.5 Són residus inerts el que, per la seva no solubilitat en aigua, ni ser volatilitzables, ni inflamables, ni tòxics, no comporten perillositat cap el medi natural.
1.6 Són residus industrials perillosos els que per raó de les seves característiques tòxiques i/o la concentració, suposen risc greu per al medi natural. Són tots aquells materials o mescles d’ells que puguin ser letals, que no són biodegradables, que són susceptibles de biomagnificació, els corrosius, els irritants i els tòxics, els inflamables, els explosius, els radioactius, els que generen fortes pressions en descompondre’s, els que són dissolvents de substàncies tòxiques insolubles a l’aigua, els productes d’efectes crònics o a llarg termini i els acumulatius de la cadena tròfica.
1.7 Són residus industrials molt perillosos els que en contacte amb l’ésser humà poden ocasionar lesions o mort.
2. Control previ:
Les industrial estan obligades a comunicar a l’Ajuntament, conjuntament amb les sol·licituds de llicència d’activitat, i prèviament a qualsevol modificació en la producció de residus sòlids, els aspectes següents:
a) Quantitat i característiques dels residus als que donarà lloc l’activitat.
b) Forma d’emmagatzematge previ als terrenys propis, i mesures de seguretat per a la protecció del medi ambient i de les persones, i per a l’actuació en cas d’accident lligat a la producció dels residus, o provocat pel seu emmagatzematge i manipulació.
c) Mesures de seguretat previstes en relació amb les operacions de càrrega i descàrrega de residus i als accessos d’entrada i sortida.
d) Instal·lacions pròpies de tractament previstes al seu cas.
3. Gestió de residus no perillosos:
3.1 Residus industrials assimilables per a escombraries. Quan la composició i la quantitat dels residus dificulti la recollida i la indústria disposi de mitjans per al seu transport a dipòsits o instal·lacions de tractament, l’Ajuntament podrà acordar la no integració d’aquests residus residencials.
3.2 Residus industrials inerts. L’Ajuntament podrà autoritzar l’abocament de residus industrials inerts al dipòsit municipal amb la periodicitat que correspongui al volum d’abocament.
4. Gestió de residus perillosos:
4.1 Residus industrials perillosos. L’Ajuntament adoptarà, respecte als residus industrials perillosos, una de les mesures següents:
a) L’obligació d’una evacuació regular i periòdica d’una planta de tractament específic fora del límit de la indústria, segons un pla d’evacuació aprovat, d’acord amb les determinacions de l’apartat següent.
b) L’obligació d’implantar dins el límit de la pròpia indústria una instal·lació de tractament específic per a la neutralització total de la seva perillositat, o bé com a tractament previ per a l’evacuació, segons el que disposa l’apartat següent.
En ambdós casos s’establiran les mesures de seguretat per afrontar incompatibilitats entre matèries i per afrontar el transport i manipulació dels contenidors.
4.2 L’Ajuntament adoptarà, respecte als residus industrials molt perillosos, la mesura d’obligació d’un pla d’evacuació aprovat, que ha de ser redactat per la mateixa indústria, d’acord amb les determinacions següents:
Punt de destinació dels residus.
Declaració del tipus de residus i de la seva composició química, assenyalant la seva naturalesa, mitjançant un certificat que demostri el grau de perillositat de forma molt expressa.
Quantitat de pes i volum dels residus a evacuar.
Article 8.5
Pol·lució atmosfèrica
1. Prohibició:
Els fums, gasos i vapors no pol·luiran l’atmosfera ni desprendran pols que formin dipòsits al sòl. Es prohibeixen totes les emanacions de fums i gasos nocius. A aquest efecte és preceptiu el que estableix el Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses (Decret 2.414/1961), la Llei de protecció de l’ambienti atmosfèric, de data 22 de desembre de 1972, i les Ordres ministerials subsegüents que desenvolupen la Llei esmentada (Decret 833/1975 i Ordres de 10 d’agost de 1976, i 18 d’octubre de 1976).
A tots els casos als quals es superin els límits establerts, la indústria haurà d’efectuar les mesures correctores pertinents.
2. Pols:
La quantitat de pols continguda en fums i gasos no serà superior a 100 mg/m3. El pes total de pols emès per una mateixa indústria serà en tot cas inferior a 50 kg/hora.
La pols no contindrà asbest ni compostos de cadmi, mercuri, beril·li o plom.
La pols no perjudicarà, en cap cas, la vegetació ni causarà efectes irritants a les persones o als animals.
3. Gasos:
Els gasos, fums i vapors no seran nocius. Es prohibeixen expressament les emanacions de gas que siguin superiors en la seva composició als percentatges següents:
Més del 2% d’anhídrid sulfurós (SO2), mesurat en volum.
Més del 2% de monòxid de carboni (CO), mesurat en volum.
Quedaran reduïdes al mínim les concentracions d’òxids de nitrogen (NO2), clor (CL), àcid sulfhídrico (SH2) i hidrocarburs gasosos.
No es permetran gasos o vapors tòxics.
No es permetran gasos o vapors susceptibles de crear mescles explosives.
4. Combustible:
Es prohibeix l’ús de combustibles sòlids o líquids que continguin més del 2% de sofre.
Article 8.6
Sorolls
S’assenyalen dos límits d’obligat compliment del nivell sonor màxim admissible en decibels (db) que no podran sobrepassar-se pel desenvolupament de l’activitat. Un primer límit Nivell sonor màxim exterior, a mesurar a 1,50 m de la façana. Un segon límit Nivell sonor màxim interior, a comprovar a l’interior amb portes i finestres tancades. Per a cada un dels nivells sonors màxims exterior i interior, es fixen valors per al dia i la nit. La delimitació de l’horari de dia i nit s’estableix a l’ordenança municipal. En tot cas, entre les 22 hores i les 8 hores, el nivell sonor admès al domicili del veí més afectat no podrà sobrepassar en més de 3 db el soroll de fons, entenent-se com a tal, l’ambiental sense els valors punta accidentals.
El mesurament del nivell sonor s’efectuarà a petició de qualsevol afectat per les molèsties de la indústria.
L’ancoratge de tota màquina o òrgan mòbil en sòl o estructures susceptibles de produir vibracions s’efectuarà mitjançant la interposició de dispositius antivibratoris adequats. La vibració es mesurarà en pals mitjançant la fórmula: 10 log 3.200 A2 N2, en la que A és l’amplitud en cm i N és la freqüència en hertzs. La vibració, en cap cas excedirà en 5 pal, mesurada als límits de la nau industrial.
Article 8.7
Radioactivitat i pertorbacions elèctriques
No es permetrà cap activitat que emeti radiacions perilloses o pertorbacions elèctriques que afectin el funcionament de qualsevol equip o maquinària, diferents dels que originin aquesta pertorbació.
Serà precís que compleixin també les disposicions especials dels organismes competents a la matèria.
Article 8.8
Enlluernaments
Des dels límits exteriors de la línia de solar o parcel·la o del solar o edifici mitger pertanyent als veïns immediats, no podrà ser visible cap enlluernament directe o reflectit a causa de fonts lluminoses de gran intensitat o a processos d’incandescència a temperatures altes, com són combustió, soldadures o altres. Cap focus emissor de llum amb caràcter fix, bé sigui per acció directa o reflectida, podrà suposar enlluernament perillós per a vehicles i vianants que circulin per vies públiques.
Article 8.9
Olors
No es permetrà cap emissió de gasos, ni la manipulació de matèries que produeixin olors en quantitats tals que puguin ser fàcilment perceptibles, sense instruments, a la línia de la propietat de la parcel·la des de la qual s’emetin aquestes olors.
Article 8.10
Risc d’incendi o explosió
S’acomplirà a totes les edificacions i instal·lacions del Parc tecnològic, la Norma bàsica de l’edificació Condicions de protecció contra incendis als edificis (NBE-CPI-82).
Article 8.11
Serveis
S’acomplirà la legislació vigent en matèria de seguretat i higiene a la feina.
Els serveis sanitaris tindran sempre ventilació directa i estaran previstos per raó d’un inodor i una dutxa per cada vint treballadors o fracció. Aquests serveis estaran disposats de manera que, des de la sala de treball, siguin accessibles a través d’una peça intermèdia, utilitzable com a vestidor o per a la col·locació dels lavabos. El nombre de lavabos serà d’un per cada deu treballadors.
Article 8.12
Senyalització exterior
La informació que s’utilitza per indicar el trajecte a seguir amb el fi de trobar un polígon industrial determinat i, en última instància, una parcel·la dins aquest polígon, així com tota la informació complementària dels serveis que la complexitat d’un polígon industrial requereix, configuren el contingut de la seva senyalització.
Per a tot el que fa referència a la senyalització exterior, s’adaptarà a les determinacions que s’estableixen al quadern de disseny SEPI (Senyalització exterior per a polígons industrials), realitzat per l’Institut Català del Sòl.
(03.055.128)