EDICTE
de 3 de març de 2003, sobre acords de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona referents al municipi de Barberà del Vallès.
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en les sessions de 13 de novembre de 2002 i 12 de febrer de 2003, va adoptar, entre altres, els acords següents:
Exp.: 2002/004916/B
Pla especial de millora urbana de l’àrea de desenvolupament número 19, al terme municipal de Barberà del Vallès
Acord de 12 de febrer de 2003
Vista la proposta de la Ponència Tècnica i d’acord amb els fonaments que s’hi exposen, aquesta Comissió acorda:
—1 Donar per complerta la condició a què es va subjectar l’eficàcia de l’acord d’aprovació definitiva de sessió de 13 de novembre de 2002, referent al Pla especial de millora urbana de l’àrea de desenvolupament número 19, de Barberà del Vallès, promogut per BBVA Desarrollos Inmobiliarios, SL, i tramès per l’Ajuntament.
—2 Publicar aquest acord, el d’aprovació definitiva de 13 de novembre de 2002 i les normes urbanístiques corresponents al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya a l’efecte de la seva executivitat immediata, tal com indica l’article 100 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme. L’expedient restarà, per a la consulta i la informació que preveu l’article 101 de la Llei esmentada, a l’arxiu de planejament de la Direcció General d’Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, av. Josep Tarradellas, 2-6, planta baixa, 08029 Barcelona.
—3 Comunicar-ho a l’Ajuntament, al promotor i als propietaris afectats, tal com exigeix l’article 31.2 del Reglament per al desplegament i l’aplicació de la Llei 3/1984, de 9 de gener, de mesures d’adequació de l’ordenament urbanístic de Catalunya.
Acord de 13 de novembre de 2002
Vista la proposta de la Ponència Tècnica i de conformitat amb les consideracions efectuades per aquesta Comissió, s’acorda:
—1 Aprovar definitivament el Pla especial de millora urbana de l’àrea de desenvolupament número 19, de Barberà del Vallès, promogut per BBVA Desarrollos Inmobiliarios, SL, i tramès per l’Ajuntament, amb la incorporació d’ofici de la prescripció següent:
Es refon la documentació aprovada provisionalment amb les precisions d’ordenació aportades, en data 12 de novembre de 2002, per l’Ajuntament.
—2 Recordar a l’Ajuntament que la normativa, pel que fa a les plantes de l’edifici pel tipus d’ordenació de volumetria específica, es remetrà al que preveu l’article 84 de la normativa urbanística del Pla general vigent.
—3 Condicionar, a més, l’eficàcia d’aquest acord a la presentació davant l’Ajuntament, dins el termini màxim d’un mes a comptar des que l’Ajuntament requereixi al promotor, de la garantia del 12% del total del cost d’implantació dels serveis i d’execució de l’obra d’urbanització, tal com estableix l’article 81 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol.
—4 Supeditar també la publicació d’aquest acord al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya fins que l’Ajuntament presenti la documentació acreditativa de la formalització de la garantia esmentada.
—5 Comunicar-ho a l’Ajuntament, al promotor i, si escau, als propietaris afectats.
Contra els acords anteriors, que no posen fi a la via administrativa, es pot interposar recurs d’alçada, de conformitat amb el que preveuen els articles 107.1, 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la publicació d’aquest Edicte al DOGC. El recurs s’entendrà desestimat si passen tres mesos sense que s’hagi dictat i notificat la resolució expressa i quedarà aleshores oberta la via contenciosa administrativa.
Barcelona, 3 de març de 2003
Mercè Albiol i Núñez
Secretària de la Comissió Territorial
d’Urbanisme de Barcelona
Annex
Normes urbanístiques del Pla especial de millora urbana de l’àrea de desenvolupament número 19, de Barberà del Vallès.
Capítol I
Disposicions generals
Article 1
Definició i marc legal
1. El Pla especial de millora urbana del sector de planejament AD-19 TYCSL, constitueix l’instrument d’ordenació integral del territori inclòs en aquest sector que es formula en desenvolupament de les determinacions previstes pel mateix per part de la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Barberà del Vallès. A l’àmbit comprès per la carretera de Barcelona, carrer Juan de la Cierva, passatge de can Gili, carrer Urquinaona, prolongació Joan Amades, reserva Via interior, ronda Santa Maria, carrer Monturiol.
2. El Pla especial s’ha redactat de conformitat amb l’ordenament jurídic vigent en matèria urbanística.
3. Aquest Pla especial, juntament amb el Pla general d’ordenació, vinculen directament el sòl al seu Estatut urbanístic bàsic, al qual s’ha de sotmetre, en qualsevol cas l’exercici de les facultats derivades del Dret de propietat.
Article 2
Contingut
El Pla especial està integrat pels documents següents:
1) Memòria.
2) Normes urbanístiques.
3) Estudi econòmic - Pla d’etapes.
4) Plànols:
1. Informació i anàlisi:
1.1 Situació. 1:5.000.
1.2 Topogràfic. 1:1.000.
1.3 Parcel·lari, estructura de la propietat. 1:1.000.
1.4.a) Planejament vigent: modificació puntual en l’àmbit comprès per la carretera de Barcelona, carrer Juan de la Cierva, passatge de can Gili, carrer Urquinaona, prolongació Joan Amades, reserva Via interior, ronda Santa Maria, carrer Monturiol. 4.5 plànol modificat. 1:2.000.
1.4.b) Planejament vigent: modificació puntual en l’àmbit comprès per la carretera de Barcelona, carrer Juan de la Cierva, passatge de can Gili, carrer Urquinaona, prolongació Joan Amades, reserva Via interior, ronda Santa Maria, carrer Monturiol. 4.6. plànol modificat. 1:2.000.
1.5 Fotografia aèria.
2. Ordenació:
2.1 Qualificació del sòl. 1:1.000.
2.2 Alineacions i rasants. 1:1.000.
2.3.a) Condicions de l’edificació. 1:500. Illa 1 (plantes i seccions).
2.3.b) Condicions de l’edificació. 1:500. Illa 2 (plantes i seccions).
2.3.c) Condicions de l’edificació. 1:500. Illa 3 (plantes i seccions).
2.3.d) Condicions de l’edificació. 1:500. Illa 4 (plantes i seccions).
2.3.e) Condicions de l’edificació. 1:500. Illa 5 (plantes i seccions).
2.3.f) Condicions de l’edificació. 1:500. Illa 8 ronda Santa Maria.
2.4 Gestió. Delimitació de les unitats d’edificació. 1:1.000.
2.5 Imatge en planta de l’ordenació. Orientatiu, no vinculant.
2.6 Plànol resum de superfícies. 1:1.000.
2.7 Comprovació de les condicions d’assolellada.
2.8 Imatge volumètrica de l’ordenació. Orientatiu, no vinculant.
5) Annexes:
Annex 1: avanç de l’ordenació dels espais lliures públics.
Annex 2: infraestructures.
Annex 3: modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Barberà del Vallès. A l’àmbit comprès per la carretera de Barcelona, carrer Juan de la Cierva, passatge de can Gili, carrer Urquinaona, prolongació Joan Amades, reserva Via interior, ronda Santa Maria, carrer Monturiol.
Annex 4: estudi tècnic sobre la idoneïtat del subsòl.
Article 3
Vigència i revisió del Pla especial
1. Un cop adoptat l’acord d’aprovació definitiva, el Pla especial tindrà una vigència indefinida.
2. S’haurà de procedir a la revisió del Pla especial als casos següents:
a) Quan a causa de revisió o modificació del Pla general d’ordenació s’alterin les determinacions que fan referència al sector objecte de planejament.
b) Quan així ho estableixin normes legals de grau superior.
Article 4
Modificació del Pla especial
1. La modificació de qualsevol dels elements del Pla es sotmetrà a la mateixa tramitació que per la seva formació, estant-se en el seu cas a les determinacions dels articles 75 i 76 del Decret legislatiu 1/1990.
2. Qualsevol proposta de modificació del Pla especial tindrà el mateix grau de precisió que aquest, i justificarà que el seu nivell d’incidència al Pla no comporta una revisió del mateix.
3. En qualsevol cas, les propostes de modificació o revisió del Pla especial no podran alterar les determinacions del Pla general sobre aquest sector, sense la tramitació prèvia i al mateix temps del corresponent expedient de la modificació o revisió del Pla general.
Article 5
Interpretació
1. Si entre els plànols d’escales diferents que integren el Pla especial existissin contradiccions gràfiques, es considerarà vàlid el que consti al plànol d’escala major.
Article 6
Obligatorietat
1. Tant l’administració com els particulars estan obligats a complir les disposicions o determinacions del Pla especial, i en particular el contingut d’aquesta normativa. En conseqüència qualsevol actuació o intervenció sobre el territori objecte de planejament, tant si té caràcter provisional com definitiu, sigui d’iniciativa pública o privada, haurà d’estar-se a les disposicions esmentades.
2. Es prohibeix totalment, i es considerarà com nul·la de ple dret qualsevol dispensa que es pugui concedir en el compliment del Pla especial, tant en favor de particulars com de la administració pública.
Article 7
Aplicació supletòria del Pla general municipal d’ordenació
En totes aquelles determinacions urbanístiques i de caràcter normatiu que pel seu caràcter general no es regulen en aquest Pla especial seran d’aplicació les disposicions pròpies del Pla general d’ordenació del municipi de Barberà del Vallès.
Capítol II
Desenvolupament del Pla
Article 8
Règim general
1. Amb la finalitat de completar i desenvolupar les determinacions del Pla especial es formularà el projecte d’urbanització corresponent.
2. Amb independència de la necessària i obligatòria formulació del projecte d’urbanització pel desenvolupament del Pla especial de manera que permeti la seva execució efectiva, les determinacions del Pla són d’aplicació directa i immediata.
3. Al document anomenat Pla d’etapes, integrant del Pla especial, s’estableixen els terminis i prioritats pel desenvolupament de les seves determinacions.
Article 9
Projectes d’urbanització
1. El projecte d’urbanització constitueix l’instrument per al desenvolupament de totes les determinacions previstes pel Pla en quan a la realització d’obres d’urbanització i instal·lacions, de conformitat amb l’establert als articles 67 i 70 del Reglament de planejament urbanístic.
2. El projecte d’urbanització conté els projectes d’obres necessaris per a la realització de les obres de pavimentació, instal·lacions, jardineria i arbrat de zones lliures en la forma determinada pel Pla especial.
3. La iniciativa per a la formulació del projecte d’urbanització serà de caràcter privat sempre que s’executi el Pla especial pel sistema de compensació. En el suposat que es substituís el sistema esmentat pels de cooperació o expropiació, la iniciativa per a la formulació de projecte d’urbanització correspondrà a l’administració municipal.
4. L’aprovació definitiva i execució efectiva del projecte d’urbanització juntament amb els demés requisits exigits en aquesta normativa, serà condició indispensable per poder exercir el dret a l’edificació per part dels propietaris, en la forma i condicions previstes al Pla especial.
5. L’àmbit territorial per a la formulació del projecte d’urbanització està constituït pel mateix del sector objecte de planejament. Malgrat tot, si al sector esmentat es delimitessin polígons d’actuació per a l’execució del Pla especial, podran formular-se projectes d’urbanització diferents ajustats a l’àmbit territorial dels polígons esmentats.
Article 10
Estudis de detall
1. S’autoritza la formulació dels estudis de detall amb caràcter optatiu al sector objecte de planejament, amb les finalitats establertes per l’article 26 del Decret legislatiu 1/1990.
2. Aquests estudis de detall, que poden ser d’iniciativa pública o privada, hauran de sotmetre’s en contingut als paràmetres d’ordenació establerts pel Pla especial.
Article 11
Adequació al planejament superior
1. Els instruments de desenvolupament del Pla especial a que es refereix aquest capítol, en cap cas podran alterar les seves determinacions, ni les pròpies del Pla general d’ordenació que fossin d’aplicació, sense la tramitació total, amb caràcter previ, del corresponent expedient de modificació del Pla especial i, en el seu cas, del Pla general municipal d’ordenació.
2. En especial, els projectes d’urbanització no podran contenir determinacions relatives a l’ordenació urbanística del territori, degut al seu caràcter de projectes d’obres.
3. Els estudis de detall, hauran de respectar les determinacions del Pla especial, sense que puguin reduir l’amplada dels vials ni les superfícies destinades a dotacions comunitàries o a espais lliures, ni originar augments de volum, increment de la densitat de població ni alteracions als serveis fixats pel Pla especial.
Capítol III
Gestió i execució del Pla especial
Article 12
Execució del Pla especial
La iniciativa de l’execució del Pla especial correspon a la propietat del sector, conjuntament amb l’Ajuntament de Barberà del Vallès, als termes previstos per la legislació urbanística vigent i de conformitat amb el que determinen aquestes Normes urbanístiques.
Article 13
Polígons d’actuació
El Pla especial delimita una unitat d’actuació única.
Article 14
Sistema d’actuació
1. De conformitat amb la Llei de protecció de la legalitat urbanística, es defineix com a sistema d’actuació per a l’execució del Pla especial el de compensació, regulat pels articles 157 a 185 del reglament de la Llei de protecció de la legalitat urbanística.
2. L’execució del Pla pel sistema de compensació s’efectuarà a l’àmbit de tot el sector comprès pel Pla especial.
3. En conseqüència, haurà de constituir-se una Junta de compensació per la totalitat del sector, sens perjudici que la constitució esmentada sigui innecessària en el cas que tots els terrenys del sector pertanyin a un sol propietari, promotor de la urbanització.
Article 15
Conservació de la urbanització
1. La conservació de les obres de la urbanització i el manteniment de les dotacions i instal·lacions dels serveis públics seran a càrrec de l’Ajuntament de Barberà del Vallès un cop aquest hagi rebut i acceptat les obres d’urbanització executades pel promotor o per la Junta de compensació, un cop hagi transcorregut el termini de garantia de les mateixes, amb el benentès que la recepció i acceptació ha de referir-se a la totalitat de les obres d’urbanització dels espais públics del sector.
2. El manteniment dels espais lliures privats i de les franges lineals de verd públic situades al llarg de les façanes dels edificis per a protecció i aïllament dels habitatges situats en planta baixa, anirà a càrrec dels propietaris de les edificacions.
Capítol IV
Règim urbanístic del sòl
Article 16
Elements de regulació del Règim urbanístic del sòl
La regulació juridicourbanística de les condicions determinants de l’Estatut urbanístic del sòl inclòs al sector objecte del Pla especial, ve determinada pels elements següents:
a) Deures i càrregues derivats del Pla especial, que han de ser assumits pels propietaris mitjançant el sistema de compensació com a condició prèvia a fi de poder exercir les facultats derivades del Dret de propietat, al marc de l’aprofitament urbanístic assignat pel Pla.
b) Assignació d’usos detallats del sòl, mitjançant qualificació en zones i sistemes, de les que es descriuen detalladament les condicions d’edificació i ús als capítols 7, 8, 9, 10 i 11 d’aquestes Normes urbanístiques.
Article 17
Deures i càrregues derivats del Pla especial
a) La Junta de compensació o en el seu cas el propietari promotor haurà de cedir gratuïtament a favor del municipi la superfície total dels terrenys destinats a vials, parcs i jardins públics, zones esportives, d’esbarjo i expansió, centres culturals i docents i els terrenys previstos per als restants serveis públics necessaris. La totalitat dels terrenys amb el destí esmentat reben la denominació de sistemes locals.
b) Així mateix, haurà de cedir-se a l’Ajuntament de Barberà del Vallès per part de la Junta de compensació o en el seu cas pel propietari - promotor, el sòl edificable corresponent al 7% de l’aprofitament urbanístic atribuït al sector.
c) Correran també a càrrec de la propietat o de la Junta de compensació, l’execució de les obres d’urbanització necessàries per que les parcel·les edificables tinguin la consideració de solar, de conformitat amb l’establert al Pla general d’ordenació de Barberà del Vallès i a l’article 82 de la Llei del sòl.
Article 18
Llicències de parcel·lació
Serà condició imprescindible per a la realització de parcel·lacions urbanístiques a l’àmbit del Pla especial, l’obtenció prèvia de llicencia de parcel·lació, que haurà d’estar-se a les previsions establertes pel mateix Pla especial.
Article 19
Llicències d’edificació
Per a que els propietaris de terrenys puguin sol·licitar llicencia d’edificació, serà precís, a més del compliment efectiu dels deures i càrregues determinats al Pla especial, l’adequació de la llicència esmentada a les condicions de l’edificació i ús descrites als capítols corresponents, així com el compliment dels requisits d’urbanització previstos al Pla general d’ordenació de Barberà del Vallès.
Abans de fer-se qualsevol obra en zona d’influència de la carretera N-150, s’haurà de sol·licitar i ésser concedida la corresponent autorització del servei territorial de carreteres de la Generalitat de Catalunya.
La construcció de qualsevol edifici o estructura (pals, antenes, etc.) situat dins les zones de servitud aeronàutiques legals requerirà informe previ de la Direcció General d’Aviació Civil, conforme als articles 29 i 30 del Decret sobre servituds aeronàutiques.
Capítol V
Normativa general. Regulació dels sistemes d’ordenació de l’edificació
Article 20
Definicions
El Pla especial qualifica el sòl en sistemes locals i zones.
a) Sistemes locals: són aquells que completen l’estructura general i orgànica del territori a nivell local.
b) Zones: s’entén per zona l’extensió de sòl contínua o discontínua sotmesa a un règim urbanístic uniforme.
c) Unitat de zona: s’entén per unitat de zona l’extensió de sòl qualificada homogèniament i delimitada per sòl qualificat diferentment.
Article 21
Límits de sistemes i zones
1. El Pla especial estableix dos tipus de límit de zones i sistemes:
a) Límit fix: és el que no admet altra variació que la que es determina al punt següent.
b) Límit flexible: admet un moviment de +/- 5 metres, condicionat al manteniment de la superfície fixada pel Pla especial per al sistema que delimita.
2. Els projectes d’urbanització i de compensació que es desenvolupin al sector podran alterar les superfícies i límits de les zones d’aprofitament privat en més o menys un 5% com a màxim, només en els casos que es puguin justificar d’acord amb el punt 2 d’aquest article.
3. Aquestes modificacions només seran justificades si són degudes a les causes següents:
Alineacions o línies d’edificació vigents.
Característiques topogràfiques dels terrenys.
Límits de la propietat.
Existència d’arbres o altres elements d’interès.
Article 22
Divisió del sector de planejament
La superfície del Pla especial queda dividida en els sistemes i zones següents:
Sistema viari i d’aparcament: clau a.1.
Sistema d’equipaments: clau c.0.
Sistema de parc urbà: clau d.1.
Zona de desenvolupament residencial en volumetria específica: 5.2.1 a 5.2.7.
Zona industrial: 7.e.1.
Zona industrial - estació de servei: 7.e.2.
Article 23
Tipus d’ordenació
El tipus d’ordenació és el corresponent a volumetria específica.
Article 24
Parcel·la
1. Definició:
a) S’entén per parcel·la tota porció de sòl urbà edificable, que compleixi amb les condicions previstes pel planejament.
b) La unitat de parcel·la resultant del planejament no ha de coincidir necessàriament amb la unitat de propietat.
c) Quan en aquestes normes o als plans parcials, especials o estudis de detall, s’estableixen condicions mínimes de grandària o forma de les parcel·les, serà obligatori el seu compliment per poder edificar en elles.
d) Les parcel·les mínimes seran indivisibles. La qualitat de parcel·la indivisible haurà de fer-se constar obligatòriament a la inscripció de la finca al Registre de la propietat.
2. Regulació de parcel·la:
Si la partió entre dos solars contigus no és normal a la línia de façana, només podran edificar-se els solars quan l’angle menor format per la partió i la façana sigui superior a 65º.
Es podrà autoritzar l’edificació dels solars amb partions que no compleixin la norma anterior si aquestes estan consolidades per l’edificació dels solars veïns.
En altres casos, per poder edificar s’hauran de regularitzar els solars perquè compleixin la condició indicada.
En casos especials, com les partions de parcel·les, amb perímetres corbats o trencats, o parcel·les en angles, es resoldran aplicant els criteris tècnics inspirats en les regles que conté aquest article.
3. Façana mínima:
S’entén per façana mínima la longitud de front de carrer que han de tenir com a mínim les parcel·les per a que siguin edificables.
Quan la parcel·la doni front a dos carrers contigus, formant cantó o xamfrà n’hi haurà prou que aquesta condició es compleixi en qualsevol dels seus fronts.
4. Condicions de solar:
Per atorgar llicencia d’edificació en una parcel·la cal que aquesta tingui condició de solar, d’acord amb les condicions mínimes establertes per la legislació urbanística i en el seu cas pel planejament.
Així mateix, en els casos que la parcel·la no reuneixi totes les condicions per ésser considerada solar, podrà atorgar-se llicència condicionada a la realització simultània de les obres d’urbanització en els termes establerts per la legislació vigent.
Article 25
Espai de la parcel·la no ocupable per l’edificació
1. Els espais lliures de la parcel·la hauran de destinar-se a jardins privats amb tractament d’arbrat i vegetació. Tanmateix admetran el seu condicionament per a pistes esportives pavimentades, piscines o instal·lacions auxiliars, amb les limitacions següents:
a) La superfície ocupable no superarà el 25% de la superfície de la parcel·la que ha de quedar obligatòriament lliure. A aquests efectes es considerarà ocupada la part de la parcel·la que tingui soterranis exteriors a la projecció horitzontal de l’edificació.
b) Les pistes esportives descobertes, piscines descobertes i dependències per instal·lacions no computaran a efectes d’edificabilitat ni d’ocupació.
c) L’ús privatiu de terrasses tancades pels habitatges situats en planta baixa es limitarà al 25% de la superfície total de l’espai lliure interior.
Article 26
Tanques
1. Les tanques que confronten amb vials públics, dotacions i espais verds, no ultrapassaran una alçada d’un metre vuitanta centímetres (1,80 m) dels quals només 0,80 m podran ésser d’obra. La resta es composarà d’elements vegetals o lleugers. Els projectes d’edificació definiran la forma i materials de les tanques, que hauran de tenir un tractament unitari per a cada unitat de zona.
2. Les tanques que donin a espais públics s’hauran de subjectar en tota la seva longitud a les alineacions i rasants d’aquests, encara que en determinats casos, es permetrà de retirar-les en part, amb la finalitat de relacionar d’altra forma l’edificació principal o les edificacions auxiliars a l’alineació de vial en aquests casos, l’espai intermedi entre l’edificació o alineació pública s’haurà de mantenir, tractat amb jardineria a compte del propietari del sòl.
3. L’alçada màxima de les tanques opaques als altres límits mai no podrà ultrapassar l’alçada d’un metre vuitanta centímetres (1,80 m), amidats des de la cota natural del terreny en la partió amb el veí. Els projectes d’edificació definiran la forma i materials de les tanques, que hauran de tenir un tractament unitari per a cada unitat de zona.
Article 27
Paràmetres reguladors de l’ordenació
Els paràmetres reguladors del sistema d’ordenació per volumetria específica són els següents:
Unitats d’ordenació i edificació.
Edificabilitat.
Ocupació.
Paràmetres per a la determinació del volum.
Assolellada dels habitatges.
Construcció per damunt de l’alçada reguladora.
Plantes de l’edifici.
Celoberts i patis de ventilació.
Cossos i elements sortints.
Article 28
Unitats d’ordenació i edificació
1. Unitat d’ordenació:
a) S’entén per unitat d’ordenació la part de sòl privat parcel·lable o parcel·lat a la que es fa referència per aplicar l’índex d’edificabilitat i el percentatge d’ocupació establerts pel Pla general per a cada zona o subzona.
b) La unitat d’ordenació fixa l’àmbit mínim de l’estudi de detall o Pla especial.
c) El Pla especial distribueix l’edificabilitat de la unitat d’ordenació en unitats de edificació i/o parcel·les edificables, establint el repartiment numèric de l’aprofitament dins la proposta formal i especial del conjunt.
2. Unitat mínima d’edificació:
a) S’entén per unitat mínima d’edificació la part del sostre edificable adscrita a un àrea de sòl que ha de ser objecte de projecte arquitectònic únic.
b) Tota unitat d’edificació té adjudicat pel planejament un sostre i una ocupació global i ocupacions de plantes pis que poden ser desiguals entre les diferents unitats d’edificació d’una mateixa unitat d’ordenació.
c) Segons la manera en que es defineix el volum de la unitat d’edificació, aquesta pot ser flexible o unívoca.
3. Unitat d’edificació flexible:
a) És flexible quan la definició volumètrica que en fa el planejament admet variacions al projecte arquitectònic.
b) En aquest cas la definició volumètrica es farà mitjançant perímetres o volums reguladors màxims, i un índex d’edificabilitat particular, o sostre màxim edificable referits ambdós al perímetre regulador.
4. Unitat d’edificació unívoca:
a) És unívoca quan la definició volumètrica que en fa el planejament és ajustada i obligatòria per al projecte arquitectònic.
b) En aquest cas la definició volumètrica es fa mitjançant alineacions i alçades reguladores obligatòries.
Article 29
Edificabilitat
1. Índex d’edificabilitat neta:
És l’índex que relaciona els metres quadrats de sostre construïble amb els metres quadrats de sòl d’aprofitament privat que es defineix per a cada unitat d’ordenació.
2. Sostre màxim:
És la superfície màxima de sostre edificable en metres quadrats (m2) que defineix una figura de planejament per a una unitat d’ordenació o edificació aplicant els criteris d’amidament definits en aquestes normes.
3. Sostre de l’edificació a efectes de càlcul d’edificabilitat:
a) És la superfície de sostre de l’edificació tancada i semitancada.
b) La superfície de sostre situada per sota de la planta baixa no és computable a efectes de càlcul d’edificabilitat.
c) La superfície que ocupin els elements tècnics de les instal·lacions per sobre de l’alçada reguladora màxima o perímetre regulador no és computable a efectes d’edificabilitat.
d) La superfície que ocupin els patis d’il·luminació i de ventilació tancats és computable a efectes del càlcul d’edificabilitat en tot el que no excedeixi les dimensions mínimes regulades per aquestes normes. La superfície dels patis mixtes o oberts no computarà a efectes del càlcul d’edificabilitat ni d’ocupació.
e) Els volums que ocupen l’espai lliure, com ara bucs d’escala, ascensors, espais de consergeria i recepció, cambres d’instal·lacions, garatges, locals comercials i altres cossos d’edificació, són computables a efectes d’edificabilitat.
Article 30
Ocupació
1. Ocupació:
a) L’ocupació màxima d’un edifici s’amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum construït per sobre de la planta soterrani, inclosos els cossos sortints, els elements sortints permanents i els celoberts i patis de ventilació, llevat del patis mixtos o oberts.
b) Quan l’edificació es situï alineada al vial s’admetran els cossos i elements sortints segons la regulació d’alineació de vial, però seran computables dins el sostre edificable, amb les condicions definides als articles 29 i 37 d’aquesta normativa.
2. Ocupació del soterrani:
L’ocupació en plantes soterrani pot assolir el 100% del sòl ocupable per l’edifici.
Les plantes soterrani podran ocupar un màxim del 25% de l’espai lliure de parcel·la no ocupat per l’edificació.
Article 31
Alçada de les plantes
1. Alçada lliure:
a) S’entén per alçada lliure d’una planta la distància entre el paviment i la cara inferior del forjat.
b) L’alçada lliure es fixa a la regulació de la zona.
2. Alçada total per planta:
a) S’entén per alçada total d’una planta la suma de l’alçada lliure i el gruix del sostre (distància entre cares superiors de forjats).
b) L’alçada total per planta es fixa a la regulació de la zona.
3. Alçada útil:
a) S’entén per alçada útil d’una planta la distància entre el paviment i la cara inferior dels cels rasos, elements estructurals puntuals o la cara inferior dels forjats.
b) L’alçada útil mínima serà la definida per les ordenances en funció de l’ús.
4. Aquests conceptes són d’aplicació a tots els sistemes d’ordenació.
Article 32
Paràmetres per a la determinació del volum dels edificis
1. La planta de les edificacions vindrà determinada per perímetres reguladors que es composen de trams d’alineació obligatòria i d’altres trams de línia simplement no excedible per l’edificació. Aquestes alineacions es defineixen als plànols d’ordenació 2.3 Condicions de l’edificació.
Quan els perímetres reguladors són diferents en distintes plantes de l’edifici, en especial a la planta baixa, així es defineixen als plànols esmentats.
2. La secció de les edificacions vindrà determinada per perfils reguladors que podran composar-se de trams d’alineació obligatòria i d’altres trams de línia no excedible per l’edificació.
Aquests perímetres es defineixen als plànols d’ordenació 2.3 Condicions de l’edificació.
Cada perfil regulador comporta la determinació d’una alçada i un nombre de plantes màxim o obligatori.
3. Els cossos volats dels edificis es poden admetre per l’ordenació en aquells trams del perímetre regulador constituïts per alineacions obligatòries.
4. Als plànols d’ordenació 2.3 Condicions de l’edificació, s’estableix la cota de referència de les plantes baixes dels diversos volums d’edificació.
Article 33
Separació entre edificacions
Als efectes de preservació de privacitat dels habitatges o locals habitables la distància mínima entre dos edificis pròxims estarà en funció de l’alçada major de les edificacions corresponents, d’acord amb la taula següent:
Nombre de plantes:
Fins a PB+2P: 4 m de separació mínima.
PB+3PP i PB+4PP: 8 m de separació mínima.
PB+5PP i PB+6PP: 12 m de separació mínima.
PB+7PP i PB+8PP: 16 m de separació mínima.
>PB+8PP: 20 m de separació mínima.
Article 34
Assolellada dels habitatges
1. Assolellada a la mateixa illa (en façanes a carrer i pati de les noves edificacions i en façanes a pati de les edificacions existents).
Als efectes d’il·luminació i assolellada, la conjugació de les distàncies entre edificacions amb l’alçada d’aquestes, serà tal que asseguri a tota planta i habitatge de l’edificació, com a mínim, una hora de sol entre les deu i les catorze hores solars, el dia 21 de gener de cada any.
2. Assolellada a illes veïnes.
A fi de limitar els efectes negatius que poden originar-se sobre l’edificació existent o possible en zones confrontades hauran de complir-se, respecte a aquestes, les separacions mínimes establertes a l’article anterior.
Article 35
Construccions per damunt de l’alçada reguladora
1. Construccions permeses:
Per damunt de l’alçada reguladora només es permeten les construccions següents:
a) La coberta de l’edifici, de pendent inferior al trenta per cent (30%) i l’arrencada de la qual es situï sobre unes línies horitzontals situades als plans de façana anterior i posterior de l’edifici, a una alçada no superior a la reguladora màxima. Les golfes que en resultin seran ocupables sense que puguin formar habitatge independent.
Les golfes computaran a efectes d’edificabilitat a la superfície que reuneixi condicions d’habitabilitat segons el Decret 28/1999 sobre requisits mínims d’habitabilitat als edificis d’habitatge. Es podran obrir finestres a les golfes sempre i quan no sobresurtin del pla de la coberta.
b) Les cambres d’aire i elements de cobertura en casos que hi hagi terrat o coberta plana, amb una alçada total màxima de seixanta centímetres (0,60 m).
c) Les baranes de façana i dels patis interiors. L’alçada d’aquestes baranes no podrà excedir un metre (1 m) si són opaques i podrà assolir fins a un metre vuitanta centímetres (1,80 m) amb material transparent o amb reixes.
d) Els elements de separació entre terrats. L’alçada màxima d’aquests elements no podrà ultrapassar un metre cinquanta centímetres (1,50 m).
e) Els elements tècnics de les instal·lacions hauran de romandre per sota del díedre virtual traçat a quaranta cinc graus (45º) per damunt de l’alçada reguladora a la línia de façana. Es podran admetre excepcions quan es justifiquin explícitament per les necessitats pròpies del servei.
f) Els coronaments decoratius de les façanes.
2. Elements tècnics de les instal·lacions:
a) Són aquelles parts integrants dels serveis de l’edifici de caràcter comú, com a filtres d’aire, dipòsits de reserva d’aigua, de refrigeració o acumuladors, conductes de ventilació o d’aigua, de refrigeració o de fums, claraboies, antenes de telecomunicacions, ràdio i televisió, maquinària d’ascensor, espais per a recorreguts extra dels ascensors i per a accés al terrat o coberta, estenedors oberts i d’altres.
b) Aquests elements s’hauran de preveure al projecte d’edificació amb una composició arquitectònica conjunta amb la de tot l’edifici i hauran de ser acabats amb materials i colors de nivell de qualitat d’una façana a carrer.
Article 36
Plantes de l’edifici
1. Planta soterrani:
a) S’entén per planta soterrani tota planta o part de la planta que es trobi totalment o parcialment enterrada, els sostres de la qual estiguin a menys d’un metre per sobre del terreny exterior definitiu. La part de la planta semisoterrada, el sostre de la qual sobresurti més d’aquesta alçada, tindrà, a tota aquesta part, la consideració de planta baixa.
b) El límit de plantes soterrani no sobrepassarà el de tres nivells o l’equivalent a nou metres (9,00 m) de fondària. Excepcionalment es podrà ampliar a més plantes subterrànies prèvia aprovació d’un estudi de detall o Pla especial on es justifiqui que no produeix perjudicis per l’ús públic del subsòl.
c) L’alçada lliure mínima de les plantes soterrani serà de dos metres cinquanta centímetres (2,50 m).
d) L’alçada útil mínima a les plantes soterrani destinades a aparcament o magatzem podrà ser puntualment de 2,20 metres.
2. Planta baixa:
a) S’entén per planta baixa la primera planta per sobre de la planta soterrani real o possible, segons la definició de soterrani anterior.
b) No és permès el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons el sistema de semisoterrani o entresol ni la construcció d’altells.
c) Alçada lliure mínima i màxima: es fixen als capítols corresponents a la regulació de les zones.
3. Planta pis:
a) S’entendrà per planta pis tota la planta d’edificació per sobre de la planta baixa.
b) Alçada lliure mínima i màxima: es fixen als capítols corresponents a la regulació de les zones.
Article 37
Cossos i elements sortints
1. Pla de façana:
a) És el pla vertical definit a partir de l’alineació dels carrers. Esdevé una superfície homogènia construïda que configura el caràcter del buit urbà, o espai públic dels carrer i de les places.
b) La composició de les façanes haurà de referir-se a aquest pla respecte de les obertures, els cossos i els elements sortints, encara que la parcel·lació no sigui perpendicular al mateix.
c) Qualsevol element de la composició de la façana que trenqui l’ordenació d’aquest pla haurà d’ésser convenientment justificat.
2. Cossos sortints:
a) S’entén per cossos sortints aquells que sobrepassen l’alineació de façana i tenen caràcter d’habitables o ocupables, estiguin tancats, semitancats o oberts.
Són cossos sortints tancats els miradors, les tribunes i altres similars amb tots els costats amb tancaments indesmuntables.
Són cossos sortints semitancats els que tinguin tancat totalment algun dels cantons laterals amb tancaments indesmuntables i opacs, com són les galeries i similars, que reuneixin aquests característiques. També es consideraran cossos semitancats els balcons amb barana d’obra.
Són cossos sortints oberts els balcons amb barana calada, de vidre o formada per elements lleugers com xapa, fusta, etc.
b) S’entén per pla límit lateral de vol el pla normal de la façana que limita el vol de tot tipus de cossos sortints a partir de la planta pis. Aquest pla límit de vol es situarà a la distància de la paret mitgera que reguli en el seu cas la normativa de la zona.
c) A l’espai lliure interior d’illa no es permeten cossos sortints tancats o semitancats que sobrepassin la línia no excedible per l’edificació.
3. Elements sortints:
a) S’entén per elements sortints aquells elements constructius no habitables ni ocupables, de caràcter fix, que sobrepassen la línia de façana o la línia de fondària màxima edificable o d’alineació de l’edificació.
b) Es consideren com a tals els sòcols, els pilars, les volades, les gàrgoles, les marquesines, els para-sols i altres elements similars. No s’inclouen en aquesta definició els elements sortints de caràcter no permanent, tals com lones, persianes, rètols d’anuncis i similars.
Article 38
Condicions dels habitatges
1. La disposició dels habitatges dins els volums edificables que resulten de l’aplicació dels paràmetres d’aquest sistema d’ordenació serà tal que cada habitatge tingui com a mínim una hora de sol entre les deu i les catorze hores solars del dia 21 de gener de cada any.
2. Els espais que d’acord amb aquestes normes puguin quedar vinculats a l’ús d’habitatge (com és el cas d’alguns espais sota coberta) compliran els requisits mínims d’habitabilitat establerts pel Decret 274/1995 de la Generalitat de Catalunya, sobre nivell d’habitabilitat objectiva exigida als habitatges.
Article 39
Celoberts i patis de ventilació
1. Celoberts:
a) S’entendrà per celobert, l’espai no edificat situat dins el volum de l’edificació, destinat a permetre la il·luminació de les dependències de l’edifici.
b) Als edificis d’habitatge, els dormitoris i estances interiors, així com les escales d’ús col·lectiu, hauran de ventilar i captar la llum mitjançant celoberts. La ventilació i il·luminació mitjançant mitjans tècnics, sense utilització de celoberts s’admetran per dependències i peces auxiliars dels habitatges no destinats a dormitoris i estances, quan s’assegurin les condicions higièniques i es tracti de procediments d’eficàcia provada.
c) El celobert es considera interior o tancat quan no és obert a espais lliures o de vial. En cas contrari, es denominarà celobert mixt o exterior.
d) Les dimensions i superfícies mínimes dependran de l’alçada del pati i hauran de permetre la inclusió al seu interior d’un cercle de diàmetre igual a 1/6 de l’alçada total de l’edifici amb un mínim de tres metres (3 m) i una superfície mínima que es fixa al quadre següent.
Alçada del pati en nombre de plantes:
1: 9 m2 de superfície mínima.
2: 9 m2 de superfície mínima.
3: 9 m2 de superfície mínima.
4: 14 m2 de superfície mínima.
5: 16 m2 de superfície mínima.
6: 18 m2 de superfície mínima.
7: 20 m2 de superfície mínima.
Més de 7: 22 m2 de superfície mínima.
e) Es permet cobrir els celoberts amb claraboies sempre i quan es deixi un espai perifèric sense cap tipus de tancament. Entre les parets del pati i la claraboia ha d’haver una superfície de ventilació mínima igual a la superfície del pati.
2. Patis de ventilació:
S’entendrà per pati de ventilació l’espai no edificat situat dins el volum de l’edificació destinat a permetre la ventilació de dependències o peces de l’habitatge que no siguin dormitoris ni estances.
Capítol VI
Regulació de les condicions d’ús. Regulació de les condicions d’aparcament
Article 40
Classificació dels usos
1. Els usos específics admesos a l’àmbit del Pla especial són els que es relacionen a continuació. Aquests usos coincideixen en la seva definició amb la regulació de les condicions d’ús determinada al títol III de les Normes urbanístiques del Pla general municipal de Barberà del Vallès.
2) Plurihabitatge.
4) Comerç.
5) Oficines i serveis.
6) Hoteler.
7) Restauració.
9) Indústria urbana.
11) Indústria agrupada.
12) Indústria separada.
13) Magatzem.
15) Tallers de reparació de vehicles.
16) Aparcament.
17) Estació de serveis.
18) Educatiu.
19) Sanitarioassistencial.
20) Esportiu.
21) Cultural.
22) Associatiu.
23) Lleure.
Article 41
Usos principals, compatibles i complementaris
1. Ús o usos principals:
Són aquells que caracteritzen una zona, subzona o sistema, i el seu desenvolupament ha de prevaler enfront als inconvenients o limitacions que es derivessin de la presència d’altres usos també admesos a la zona, subzona o sistema de que es tracti.
2. Usos compatibles:
Són els altres usos admesos a la zona, dels que el desenvolupament no haurà de causar interferències greus als usos principals.
3. Usos complementaris:
Són aquells usos que només s’admeten en tant que derivats de l’existència dels usos principals i dels compatibles.
Article 42
Definició dels usos específics
2) Plurihabitatge:
Es defineix com aquell edifici que conté més d’un habitatge amb accés i elements comuns.
4) Ús de comerç:
Comprèn els locals oberts al públic destinats a la venda o prestacions de serveis. Inclou botigues, galeries comercials, centres comercials, etc.
Atenent a les dimensions i grandària de la superfície comercial, el Pla general estableix la classificació següent:
a) Comerç petit: és aquell destinat a la venda o prestació de serveis al detall i que la seva superfície total construïda no supera els 600 m2.
b) Comerç mitjà: és aquell destinat a la venda o prestació de servei al detall i a l’engròs i que la seva superfície total construïda és major de 600 m2 i menor de 3.500 m2, amb una superfície destinada a la venda inferior a 2.500 m2.
c) Comerç gran: és aquell destinat a la venda i prestació de serveis al detall i a l’engròs i que la seva superfície total construïda és superior a 3.500 m2 i una superfície destinada a la venda superior a 2.500 m2.
L’ús comercial quedarà limitat a aquells establiments comercials, l’obertura dels quals sigui competència municipal, d’acord amb els paràmetres establerts a la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials, exceptuant d’aquesta limitació els establiments comercials que són considerats com a excepció als criteris d’ubicació fixats a l’article 8 del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials.
Pel que fa al creixement en format de gran establiment comercial, s’estarà al que determina el Decret 346/2001, de 29 de desembre, pel qual es desplega la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials, i el Decret 211/2001, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials.
El creixement de l’oferta comercial al detall, en format d’establiment comercial mitjà, a l’àmbit d’aquest Pla especial, estarà subjecte al que determina la normativa del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials 2001-2004. En aquest sentit, si escau, li és d’aplicació la disposició addicional primera del Decret 211/2001, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials.
La dotació d’aparcament prevista per a grans establiments comercials serà com a mínim de dues places per cada 100 m2 edificats, sempre que no estigui definida una tipologia específica que requereixi una dotació superior, d’acord amb el que preveu l’Ordre de 26 de setembre de 1997, sobre tipologia d’equipaments comercials.
5) Oficines i serveis:
Comprèn totes aquelles activitats o serveis administratius, burocràtics, financers, d’assegurances, empresarials o similars, efectuats en oficines obertes al públic o en despatxos particulars. En aquest sentit comprèn les institucions financeres i les bancàries i les companyies d’assegurances, les gestories administratives, els serveis als particulars i a les empreses, les oficines vinculades al comerç i a la indústria i els despatxos professionals o similars.
6) Hoteler:
Comprèn els serveis relacionats amb l’allotjament temporal de persones amb les modalitats diferents permeses a la legislació sectorial corresponent com poden ser els hotels, motels, pensions, apart - hotels, i en general tots aquells establiments del sector de l’hoteleria i els seus serveis.
7) Restauració:
Comprèn els locals i establiments del sector de la restauració com són restaurants, cafès, bars, cafeteries, frankfurts, xocolateries, gelateries, orxateries, granges i similars.
En el supòsit que aquests locals vagin associats a discoteques, bars musicals, pubs, whiskeries o similars estaran adscrits a l’ús recreatiu.
L’ús recreatiu no és admès a l’àmbit del Pla especial.
9) Indústria urbana:
Comprèn aquelles indústries compatibles amb l’habitatge i que no produeixen efectes molestos greus sobre l’entorn. Inclou, entre altres, les indústries que es caracteritzen per oferir els seus productes industrials directament a les comunitats de residents.
La indústria urbana a més de complir amb el grau d’incidència sobre l’entorn que indiqui l’ordenança municipal reguladora dels usos i les activitats, es caracteritzarà per tenir una potència mecànica inferior a 10 kw. En el seu conjunt i qualsevol de les màquines per separat no tindrà una potencia superior a 5 kw.
11) Indústria agrupada:
Comprèn aquelles indústries no compatibles amb l’habitatge i que poden produir efectes molestos greus sobre l’entorn.
Comprenen la mitjana i gran indústria en general, excepte aquelles que per les seves característiques no poden ser admeses en proximitat a d’altres indústries.
Els tallers de reparació de vehicles, ram de planxa i pintura, s’inclouen en aquest grup.
12) Indústria separada:
Comprèn aquelles indústries que per les seves característiques s’hagin d’instal·lar a zones industrials sense contigüitat amb altres activitats alienes a elles.
13) Magatzem:
S’entén per magatzem aquell local on s’hi guarden productes i no es produeix cap manipulació, tria, agrupament o subdivisió dels mateixos. L’ús de magatzem es distingeix del logístic i de transport en tant que està funcionalment relacionat amb determinades activitats industrials o comercials.
Quan l’activitat de magatzem estigui relacionada amb una activitat industrial contigua, es considerarà tot el conjunt com a una indústria.
Quan l’activitat de magatzem estigui relacionada amb una activitat comercial contigua o es realitzi al mateix local, es considerarà tot el conjunt com a un ús comercial.
15) Tallers de reparació de vehicles:
Comprèn aquells usos destinats al manteniment de vehicles al ram mecànic i d’electricitat com activitat mixta d’indústria i servei (rentat, oli, pneumàtics, accessoris, etc.).
En aquesta categoria no s’inclouen els tallers del ram de planxa o pintura que tindran la consideració d’indústria agrupada.
16) Aparcament:
Ús destinat a l’estacionament de vehicles automòbils a un edifici o instal·lació, ja sigui al subsòl, en planta baixa o en planta pis. Inclou les instal·lacions destinades totalment a edifici d’aparcament.
17) Estació de servei:
Instal·lacions destinades a la venda al públic de benzines, gas-oil i lubricants que tingui, com a mínim, ubicats de forma conjunta els elements següents:
a) Tres aparells sortidors per al subministrament de benzines i gas-oil d’automoció.
b) Aparells necessaris per al subministrament d’aigua i aire.
c) Equip d’extinció d’incendis.
L’estació de serveis admet com a usos complementaris els d’oficines i serveis (relacionats amb la instal·lació), comerç, restauració i tallers de reparació d’automòbils i magatzem (relacionats amb la instal·lació pròpia).
18) Educatiu:
Comprèn l’ensenyament en totes les modalitats (escoles bressol, idiomes, informàtica, arts plàstiques, conducció o similars) i nivells oficials (preescolar, nivells primaris o secundaris, batxillerat i universitari) que s’imparteixen en acadèmies i escoles públiques o privades o en centres docents homologats.
Quan l’ús educatiu precisi d’instal·lacions de tipus industrial, les seves condicions d’instal·lació es regularan com a mínim amb els criteris de la indústria urbana.
19) Sanitarioassistencial:
Serveis destinats al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els hospitals, els sanatoris, les clíniques, els dispensaris, els consultoris i similars.
També comprèn els serveis destinats a allotjament comunitari com residències, llars d’ancians, etc. sempre que es tracti de centres assistits, basats en serveis comuns amb gestió centralitzada i titularitat indivisible, i per tant que no siguin assimilables a usos residencials, com també altres establiments que prestin una funció social a la comunitat com poden ser casals, menjadors, centres d’orientació i diagnòstic, unitats de tractament d’estimulació precoç, centres ocupacionals i/o d’atenció especialitzada per a disminuïts, centres de dia per a la gent gran, centres de reinserció social, etc. Aquest ús inclou també les clíniques veterinàries i establiments similars. Les residències per guarda i custòdia d’animals no s’inclouen en aquest ús.
20) Esportiu:
Comprèn els serveis destinats a la pràctica, l’aprenentatge i el desenvolupament d’activitats esportives en instal·lacions cobertes o no, com poden ser: camps de futbol, gimnàs i escoles de dansa, esquaix, piscines i similars.
21) Cultural:
Comprèn els serveis relacionats amb activitats de tipus cultural desenvolupades en sales d’art, museus, biblioteques, sales de conferències, espais d’exposicions, arxius, centres culturals, teatres, cinemes, auditoris, ludoteques i similars.
22) Associatiu:
Comprèn aquelles activitats de tipus social i de promoció que es desenvolupen en centres d’associacions cíviques, polítiques o similars i que no portin assignat cap ús complementari de tipus recreatiu, educatiu i esportiu.
23) Lleure:
Comprèn les activitats d’esbarjo, esplai o repòs que es donen en espais no edificats destinats específicament a aquests usos.
Article 43
Desenvolupament de la regulació dels usos
Les determinacions sobre usos principals, compatibles o incompatibles per a cada un dels sistemes i zones compresos a l’àmbit del sector s’estableixen als capítols VII Sistema d’equipaments comunitaris, VIII Sistema d’espais lliures, i IX Regulació de les zones.
Article 44
Usos en soterrani
1. A les plantes soterrani s’admet l’ús d’aparcament i els de serveis tècnics de l’edifici.
2. Els demés usos, llevat dels d’habitatge i d’aquells que no són propis d’un edifici, s’admetran a la primera planta soterrani sempre que aquest espai estigui funcionalment associat a l’ús de la planta baixa.
Article 45
Regulació de la compatibilitat dels usos i les activitats
Correspon a les determinacions del títol III, capítol segon de les Normes urbanístiques del Pla general de Barberà del Vallès.
Article 46
Regulació de l’ús d’aparcament
1. Definició:
S’entén per estacionament l’àrea o lloc obert fora de la calçada per a la parada o terminal de vehicles automòbils.
S’entén per aparcament els espais situats al subsòl, al sòl, en edificacions i les instal·lacions necessàries especials destinades a guardar vehicles automòbils.
2. Condicions generals sobre la previsió d’aparcament a les edificacions:
a) A totes les edificacions de nova planta s’hauran de preveure les places d’aparcament que es preveuen al punt següent. Aquestes places es situaran a l’interior de l’edifici o a sòls de la mateixa parcel·la, a raó d’un mínim de vint metres quadrats per plaça, incloses rampes d’accés, àrees de maniobra, illetes i voreres.
b) Els accessos als aparcaments definits a l’anterior apartat a) no es podran fer des de la carretera N-150.
c) Quan l’edifici es destini a més d’un ús dels expressats a l’apartat següent, el nombre mínim de places d’aparcament serà el resultat d’aplicar els paràmetres diferents sobre cada ús.
d) Els espais lliures de les illes amb ús principal d’habitatge no es podran destinar a aparcament.
e) Les places d’aparcament tindran unes dimensions mínimes de 2,20x4,50 m. S’admetrà un 25% de les places de 2,00x4,00 m.
3. Previsió mínima de places d’aparcament:
a) Edificis exclusius d’habitatge:
Dues places per cada habitatge de més de 150 m2 de superfície construïda.
Una plaça i mitja per cada habitatge major de 90 m2 i menor o igual a 150 m2 de superfície construïda.
Una plaça pels habitatges iguals o menors a 90 m2 de superfície construïda.
b) Edificis mixtes d’habitatges amb altres usos no definits:
Habitatges: segons l’apartat a).
Altres usos: una plaça per cada 60 m2 o fracció de superfície construïda.
c) Edificis comercials:
Dues places per cada 100 m2 o fracció de superfície construïda, sens perjudici de les demandes superiors que poden derivar-se de la legislació específica sobre l’ús comercial.
d) Edificis d’oficines i serveis:
Una plaça per cada 60 m2 o fracció de superfície construïda.
e) Hotels, residències o similars:
Establiments de 4 i 5 estrelles: una plaça per cada 3 habitacions.
Establiments de 3 estrelles: una plaça per cada 5 habitacions.
Resta d’establiments: una plaça per cada 6 habitacions.
f) Edificis destinats a restauració:
Una plaça per cada 10 persones o fracció d’aquest mòdul d’aforament.
g) Edificis industrials:
Una plaça per cada 100 m2 o fracció de superfície construïda.
h) Magatzems:
Una plaça per cada 200 m2 o fracció de superfície construïda.
i) Tallers de reparació de vehicles:
La superfície destinada a aparcament serà com a mínim dues vegades l’ocupada pels tallers de vehicles de quatre o més rodes; als de motos o similars la superfície destinada a aparcament serà com a mínim l’ocupada pels tallers.
j) Estacions de servei:
Als establiments de superfície construïda per a usos complementaris superior a 120 m2, una plaça per cada 20 m2 de sostre o fracció de superfície construïda.
k) Edificis per a dotacions educatives:
Escoles bressol, primàries, secundàries i no reglades: no es fixa cap estàndard. Es preveuran places d’aparcament en funció de la capacitat de l’espai lliure restant.
Escoles universitàries: una plaça per cada 100 m2 o fracció de superfície construïda.
l) Edificis per a dotacions sanitàries:
Una plaça per cada 6 llits o fracció.
m) Instal·lacions esportives:
Una plaça per cada 15 persones d’aforament o d’usuaris potencials o fracció d’aquest mòdul.
n) Edificis per a dotacions cíviques o culturals:
Teatres, auditoris, cinemes i similars: una plaça per cada 15 localitats o fracció d’aquest mòdul.
Biblioteques, galeries d’art, museus, centres cívics: una plaça per cada 100 m2 de superfície construïda en establiments de més de 160 m2 de superfície construïda.
Capítol VII
Sistema d’equipaments comunitaris (clau c)
Article 47
Definició
El sistema d’equipaments comunitaris comprèn els sòls que es destinen a usos públics, col·lectius o comunitaris al servei directe dels ciutadans.
Article 48
Tipus
Els sòls destinats per aquest Pla especial al sistema d’equipaments comunitaris es destinen a dotacions comunitàries (clau c.9).
Article 49
Titularitat
Els sòls que aquest Pla especial qualifica com a sistema d’equipaments comunitaris seran de titularitat pública.
Article 50
Règim general
1. En l’obtenció, la projecció, el finançament, la construcció, l’ús, l’explotació i la conservació dels equipament i les dotacions comunitàries s’observaran aquestes normes i el que disposa la legislació sectorial vigent per a cadascuna de les matèries.
2. Els espais no ocupats per les edificacions que constitueixen l’entorn dels equipaments es sistematitzaran com a espais lliures enjardinats. Part de la superfície d’aquests espais es podrà destinar a aparcament de vehicles.
Article 51
Condicions d’ús
1. Usos admesos en les dotacions comunitàries:
Dotacions comunitàries (clau c.9): educatiu, sanitari - assistencial, esportiu, serveis urbans, cultural.
Article 52
Condicions d’ordenació d’edificació
1. Els sistemes d’ordenació dels equipaments i dotacions comunitaris serà el d’edificació aïllada.
2. Mitjançant un estudi de detall podrà adoptar-se el sistema de volumetria específica, per a una regulació més precisa de l’edificació.
3. L’ordenació dels equipaments i dotacions seguirà en qualsevol cas, les determinacions següents:
a) S’adequarà a les característiques de l’edificació de la zona on es situï.
b) Es resoldran arquitectònicament els problemes que ocasionin les parets mitgeres, evitant que quedin vistes.
c) Es prestarà atenció especial al tractament dels espais no edificats de la parcel·la.
4. L’edificació construïble en una parcel·la destinada a equipament serà la que resulti del tipus i programa específic de l’equipament amb les limitacions següents:
Edificabilitat neta: 1,50 m2 sostre/m2 sòl.
Ocupació: 60%.
Capítol VIII
Sistema d’espais lliures (clau d)
Article 53
Definició
El sistema local d’espais lliures definit al Pla especial comprèn l’ordenació de les superfícies de sòl destinades a parc urbà, eixos cívics i carrers peatonals amb característiques d’espais d’estada i esbarjo pels ciutadans, pròxims als llocs de residència.
Article 54
Tipus d’espais lliures
Els sòls destinats per aquest Pla especial a sistema d’espais lliures corresponen al tipus de parcs urbans, jardins i places (clau d.1).
Article 55
Titularitat
Els sòls qualificats com a parcs urbans, jardins i places (clau d.1), pel Pla especial seran de titularitat pública.
Article 56
Condicions d’ús
1. Parcs urbans, jardins i places (clau d.1):
a) Ús principal: lleure.
b) Usos compatibles:
Els usos admesos a les edificacions que poden autoritzar-se, a més dels serveis propis de la utilització i el manteniment del parc, podran destinar-se a usos de restauració, recreatiu, esportiu i cultural i que no interfereixen amb les funcions de descans i esbarjo dels ciutadans.
Tanmateix s’admeten al sòl o subsòl, aquelles activitats i serveis públics vinculats als usos esmentats sempre de titularitat pública i gestionats directa o indirectament amb règim de concessió administrativa i les instal·lacions tècniques (transformadors, etc.) existents amb anterioritat a l’aprovació d’aquest Pla especial.
Article 57
Condicions d’edificació
1. Parcs urbans, jardins i places (clau d.1):
a) Als espais de superfície superior a 5.000 m2, s’admetran edificacions relacionades amb la utilització del parc, que no ocuparan en conjunt més d’un 5% de la seva superfície.
b) L’alçada màxima d’aquestes edificacions serà de 10 m i el nombre de plantes no excedirà de PB+1PP.
c) El sostre màxim del conjunt d’edificacions no excedirà del que resulti d’aplicar l’edificabilitat de 0,07 m2 sostre/m2 sòl a la superfície del parc.
Capítol IX
Regulació de la zona de volumetria específica residencial (clau 5.2)
Article 58
Definició
1. Comprèn les àrees ordenades segons volumetria específica destinades a l’ús principal d’edificació aïllada plurifamiliar.
2. Es distingeixen set subzones:
5.2.1 Volumetria específica residencial. Illa 1.
5.2.2 Volumetria específica residencial. Illa 2.
5.2.3 Volumetria específica residencial. Illa 3.
5.2.4 Volumetria específica residencial. Illa 4.
5.2.5 Volumetria específica residencial. Illa 5.
5.2.6 Volumetria específica residencial. Illa 6.
5.2.7 Volumetria específica residencial cessió habitatge protegit. Illa 7.
Article 59
Regulació de l’ordenació
1. L’ordenació de l’edificació és pel sistema de volumetria específica definida al capítol V de aquesta normativa.
2. L’ordenació detallada de cada una de les subzones es defineix als articles següents i als plànols 2.3.a a 2.3.e Condicions d’edificació.
3. Al plànol 2.4 Gestió. Delimitació de les unitats d’edificació, es defineixen les unitats d’edificació mínimes que han de ser objecte d’un projecte unitari.
L’ordenació de l’espai lliure interior d’illa haurà de ser inclosa al projecte de la primera unitat d’edificació que es desenvolupi a cada una de les illes.
Article 60
Condicions de l’edificació: alçada i nombre de plantes
1. Als plànols d’ordenació 2.3.a a 2.3.e Condicions d’edificació, es defineixen les cotes de referència de la planta baixa, el nombre de plantes i el perfil regulador per a cada una de les subzones.
2. Alçada lliure:
Alçada lliure en planta pis: 2,60 m.
Alçada lliure mínima en planta baixa: 3,25 m en el cas d’usos diferents a l’habitatge. 2,60 m en el cas d’ús d’habitatge.
Alçada lliure màxima en planta baixa: 4,00 m.
Article 61
Condicions de l’edificació: cossos sortints
1. Vol màxim de la façana a carrer:
Cossos oberts i tribunes amb tancament de vidre: 1,20 m.
Cossos tancats i semitancats: 0,50 m.
Alçada mínima: 3,25 m d’alçada lliure sobre la voravia.
Separació mínima de la mitgera: 1,00 m.
Ocupació de la façana: fins al màxim d’un 30% de la superfície de la façana a partir del primer forjat per als cossos sortints tancats o semitancats.
Longitud de la façana: l’allargada de tots els cossos sortints no podrà superar el 50% de la longitud de les façanes de l’edifici.
2. Vol màxim de la façana a l’espai lliure interior:
Els cossos sortints, oberts o tancats, no podran superar la línia no excedible per l’edificació en plantes pis, definida als plànols 2.3.a/f Condicions d’edificació.
Article 62
Condicions d’ús
1. Subzones 5.2.1, 5.2.2, 5.2.3, 5.2.4, 5.2.5 i 5.2.6:
a) Usos principals:
Plurihabitatge.
Comerç, restauració, oficines i serveis en planta baixa.
Oficines en plantes pis.
b) Usos compatibles:
Aparcament en soterrani.
Hoteler.
Educatiu.
Lleure i esportiu a l’espai lliure interior.
c) Usos no compatibles que es consideren prohibits:
Indústria artesanal.
Indústria agrupada.
Indústria separada.
Estació de servei.
Tallers de reparació de vehicles.
Recreatiu.
Logístic i transports.
Tots aquells usos que siguin propis de l’espai rural.
2. Subzona 5.2.7:
a) Usos principals:
Plurihabitatge. Habitatge protegit.
Comerç, restauració, oficines i serveis en planta baixa als edificis indicats als plànols 2.3 Condicions d’edificació.
b) Usos compatibles:
Comerç.
Restauració.
Oficines i serveis.
Aparcament en soterrani.
c) Usos no compatibles que es consideren prohibits:
Indústria artesanal.
Indústria agrupada.
Indústria separada.
Estació de servei.
Tallers de reparació de vehicles.
Recreatiu.
Logístic i transports.
Tots aquells usos que siguin propis de l’espai rural.
Article 63
Condicions específiques de la subzona 5.2.1 Volumetria específica residencial. Illa 1
1. Límit de la subzona i perímetre ocupable per l’edificació: són els definits als plànols 2.1 Qualificació del sòl, i 2.3.a Condicions de l’edificació.
2. Perfil regulador i alçades: són els derivats de la cota de referència de la planta baixa, l’alçada reguladora i el nombre de plantes definits al plànol 2.3.a Condicions de l’edificació.
3. Superfície de la subzona: 7.253 m2.
4. Ocupació màxima sobre la cota de referència de la planta baixa: 3.908 m2.
5. Ocupació màxima en soterrani: igual a l’ocupació de l’edificació sobre la cota de referència de la planta baixa, més el 25% de la superfície de l’espai lliure interior.
6. Índex màxim d’edificabilitat neta: 3,67 m2 sostre/m2 sòl, corresponent a 26.617 m2.
7. Parcel·la mínima: 500 m2 a la zona ocupable per l’edificació.
L’espai lliure interior es podrà dividir en dues unitats com a màxim.
8. Unitat mínima d’edificació i de projecte: la indicada al plànol 2.4 Gestió. Unitats d’edificació.
9. Nombre màxim d’habitatges: 245.
10. La línia d’edificació relativa a la carretera N-150 estarà a 9 metres de l’aresta exterior de la calçada.
Article 64
Condicions específiques de la subzona 5.2.2 Volumetria específica residencial. Illa 2
1. Límit de la subzona i perímetre ocupable per l’edificació: són els definits als plànols 2.1 Qualificació del sòl i 2.3.b Condicions de l’edificació.
2. Perfil regulador i alçades: són els derivats de la cota de referència de la planta baixa, l’alçada reguladora i el nombre de plantes definits al plànol 2.3.b Condicions de l’edificació.
3. Superfície de la subzona: 8.465 m2.
4. Ocupació màxima sobre la cota de referència de la planta baixa: 3.872 m2.
5. Ocupació màxima en soterrani: igual a l’ocupació de l’edificació sobre la cota de referència de la planta baixa, més el 25% de la superfície de l’espai lliure interior.
6. Índex màxim d’edificabilitat neta: 3,00 m2 sostre/m2 sòl, corresponent a 25.359 m2.
7. Parcel·la mínima: 500 m2 a la zona ocupable per l’edificació.
L’espai lliure interior es podrà dividir en dues unitats com a màxim.
8. Unitat mínima d’edificació i de projecte: la indicada al plànol 2.4 Gestió. Unitats d’edificació.
9. Nombre màxim d’habitatges: 243.
Article 65
Condicions específiques de la subzona 5.2.3 Volumetria específica residencial. Illa 3
1. Límit de la subzona i perímetre ocupable per l’edificació: són els definits als plànols 2.1 Qualificació del sòl i 2.3.c Condicions de l’edificació.
2. Perfil regulador i alçades: són els derivats de la cota de referència de la planta baixa, l’alçada reguladora i el nombre de plantes definits al plànol 2.3.c Condicions de l’edificació.
3. Superfície de la subzona: 4.955 m2.
4. Ocupació màxima sobre la cota de referència de la planta baixa: 2.863 m2.
5. Ocupació màxima en soterrani: igual a l’ocupació de l’edificació sobre la cota de referència de la planta baixa, més el 25% de la superfície de l’espai lliure interior.
6. Índex màxim d’edificabilitat neta: 4,31 m2 sostre/m2 sòl, corresponent a 21.367 m2.
7. Parcel·la mínima: 500 m2 a la zona ocupable per l’edificació.
L’espai lliure interior es podrà dividir en dues unitats com a màxim.
8. Unitat mínima d’edificació i de projecte: la indicada al plànol 2.4 Gestió. Unitats d’edificació.
9. Nombre màxim d’habitatges: 209.
Article 66
Condicions específiques de la subzona 5.2.4 Volumetria específica residencial. Illa 4
1. Límit de la subzona i perímetre ocupable per l’edificació: són els definits als plànols 2.1 Qualificació del sòl i 2.3.d Condicions de l’edificació.
2. Perfil regulador i alçades: són els derivats de la cota de referència de la planta baixa, l’alçada reguladora i el nombre de plantes definits al plànol 2.3.d Condicions de l’edificació.
3. Superfície de la subzona: 7.133 m2.
4. Ocupació màxima sobre la cota de referència de la planta baixa: 3.763 m2.
5. Ocupació màxima en soterrani: igual a l’ocupació de l’edificació sobre la cota de referència de la planta baixa, més el 25% de la superfície de l’espai lliure interior.
6. Índex màxim d’edificabilitat neta: 4,36 m2 sostre/m2 sòl, corresponent a 31.109 m2.
7. Parcel·la mínima: 500 m2 a la zona ocupable per l’edificació.
L’espai lliure interior es podrà dividir en dues unitats com a màxim.
8. Unitat mínima d’edificació i de projecte: la indicada al plànol 2.4 Gestió. Unitats d’edificació.
9. Nombre màxim d’habitatges: 321.
Article 67
Condicions específiques de la subzona 5.2.5 Volumetria específica residencial. Illa 5
1. Límit de la subzona i perímetre ocupable per l’edificació: són els definits als plànols 2.1 Qualificació del sòl i 2.3.e Condicions de l’edificació.
2. Perfil regulador i alçades: són els derivats de la cota de referència de la planta baixa, l’alçada reguladora i el nombre de plantes definits al plànol 2.3.e Condicions de l’edificació.
3. Superfície de la subzona: 1.640 m2.
4. Ocupació màxima sobre la cota de referència de la planta baixa: 1.529 m2.
5. Ocupació màxima en soterrani: 1.640 m2.
6. Índex màxim d’edificabilitat neta: 7,04 m2 sostre/m2 sòl, corresponent a 11.534 m2.
7. Parcel·la mínima: 500 m2.
8. Unitat mínima d’edificació i de projecte: la indicada al plànol 2.4 Gestió. Unitats d’edificació.
9. Nombre màxim d’habitatges: 121.
Article 68
Condicions específiques de la subzona 5.2.6 Volumetria específica residencial. Illa 6
1. Límit de la subzona i perímetre ocupable per l’edificació: són els definits als plànols 2.1 Qualificació del sòl i 2.3.e Condicions de l’edificació.
2. Perfil regulador i alçades: són els derivats de la cota de referència de la planta baixa, l’alçada reguladora i el nombre de plantes definits al plànol 2.3.e Condicions de l’edificació.
3. Superfície de la subzona: 1.667 m2.
4. Ocupació màxima sobre la cota de referència de la planta baixa: 1.556 m2.
5. Ocupació màxima en soterrani: 1.667 m2.
6. Índex màxim d’edificabilitat neta: 6,98 m2 sostre/m2 sòl, corresponent a 11.641 m2.
7. Parcel·la mínima: 500 m2.
8. Unitat mínima d’edificació i de projecte: la indicada al plànol 2.4 Gestió. Unitats d’edificació.
9. Nombre màxim d’habitatges: 122.
Article 69
Condicions específiques de la subzona 5.2.7 Volumetria específica residencial. Illa 7
1. Límit de la subzona i perímetre ocupable per l’edificació: són els definits als plànols 2.1 Qualificació del sòl i 2.3.e Condicions de l’edificació.
2. Perfil regulador i alçades: són els derivats de la cota de referència de la planta baixa, l’alçada reguladora i el nombre de plantes definits al plànol 2.3.e Condicions de l’edificació.
3. Superfície de la subzona: 2.852 m2.
4. Ocupació màxima sobre la cota de referència de la planta baixa: 1.010 m2.
5. Ocupació màxima en soterrani: 2.852 m2.
6. Índex màxim d’edificabilitat neta: 3,47 m2 sostre/m2 sòl, corresponent a 9.905 m2.
7. Parcel·la mínima: 400 m2.
8. Unitat mínima d’edificació i de projecte: la indicada al plànol 2.4 Gestió. Unitats d’edificació.
9. Nombre màxim d’habitatges: 100.
Capítol X
Regulació de la zona industrial (clau 7.e.1)
Article 70
Definició
Comprèn l’àrea destinada a la ubicació d’usos i instal·lacions industrials, i en general totes aquelles activitats econòmiques que no són compatibles amb l’habitatge.
Article 71
Regulació de l’ordenació
L’ordenació detallada de la zona es defineix als articles següents i al plànol 2.3.f Condicions d’edificació.
Article 72
Ocupació i edificabilitat
1. Superfície de la zona industrial: 4.638 m3.
2. Ocupació: 75%.
3. Edificabilitat: 3.541 m2.
Article 73
Condicions de l’edificació: alçada i nombre de plantes
1. Les edificacions industrials no superaran l’alçada màxima de 16 m, de la que només podran excedir aquells elements funcionals que justifiquin la seva alçada superior per raons tècniques derivades del procés industrial.
2. Els elements tècnics de les instal·lacions tindran també limitada la seva alçada per plànols amb inclinació de 45º traçats des dels límits d’una hipotètica projecció de la parcel·la situada a l’alçada de 16 m.
Article 74
Condicions de l’edificació: parcel·la mínima
1. Parcel·la mínima: 800 m2.
2. Façana mínima: 20 m.
Article 75
Condicions d’ús
a) Usos principals:
Industrial.
b) Usos compatibles:
Indústria urbana.
Indústria agrupada.
Indústria separada.
Magatzem.
Tallers de reparació de vehicles.
Aparcament.
L’ús d’habitatge s’admet només per al personal de vigilància o manteniment, en la proporció d’un habitatge per parcel·la de 2.400 m2.
Els demés usos s’admeten només com a usos complementaris de les activitats específicament admeses o com a serveis a la zona industrial.
c) Usos no compatibles que es consideren prohibits:
Plurihabitatge.
Comerç.
Tots aquells usos que siguin propis de l’espai rural.
Capítol XI
Regulació de la zona d’estació de serveis (clau 7.e.2)
Article 76
Definició
Comprèn l’àrea destinada a la ubicació de l’ús d’estació de servei.
L’ordenació detallada de la zona es defineix als articles següents i al plànol 2.3.f Condicions d’edificació.
Article 77
Ocupació i edificabilitat
1. Superfície de la zona d’estació de servei 7.e.2: 3.134 m2.
2. Ocupació: 400 m2.
3. Edificabilitat: 400 m2.
4. Les marquesines i les instal·lacions de rentat de vehicles no comptaran a efectes d’edificabilitat ni d’ocupació.
Article 78
Condicions de l’edificació: alçada i nombre de plantes
1. Les edificacions per a usos complementaris no superaran l’alçada de 4,50 m corresponent a planta baixa.
2. Les marquesines i els elements tècnics de les instal·lacions no superaran l’alçada de 16 metres.
Article 79
Condicions de l’edificació: parcel·la mínima
1. Parcel·la mínima: correspon a la unitat de zona de 3.245 m2.
Article 80
Condicions d’ús
a) Usos principals:
Estació de servei.
b) Usos compatibles:
Tallers de reparació de vehicles.
Aparcament.
c) Usos complementaris:
Oficines i serveis (relacionats amb la instal·lació).
Comerç, restauració i magatzem (relacionats amb la instal·lació).
d) Usos no compatibles que es consideren prohibits:
Tots els no anomenats als apartats a, b i c.
(03.059.058)