Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

ORDRE

MAB/91/2003, de 4 de març, per la qual s’estableixen les espècies objecte de pesca i es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2003.

D’acord amb el que estableix la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres, i resta de normativa aplicable, es fixen, mitjançant la present Ordre, els períodes hàbils de pesca i les normes generals aplicables a la pesca en aigües continentals a Catalunya.

Aquesta Ordre ha estat sotmesa a informe dels consells territorials de Pesca Continental de Catalunya.

A proposta del Consell General d’Aran;

Escoltat el Consell de Pesca Continental de Catalunya i a proposta de la Direcció General d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental,

Ordeno:

Article 1

Horari hàbil

A les aigües continentals públiques i privades, l’horari hàbil de pesca és des d’una hora abans del sol ixent fins a una hora després de la posta, d’acord amb l’horari oficial.

L’anguila (Anguilla anguilla) i el silur (Silurus glanis) tenen una reglamentació especial, que es detalla als articles 12 i 13.d).

Article 2

Llicència de pesca i permís de pesca

2.1  Per poder exercir la pràctica de la pesca recreativa a les aigües continentals de Catalunya cal disposar d’una llicència de pesca recreativa i per pescar en una zona de pesca controlada a més el permís personal i intransferible, que en el cas dels salmònids té durada d’un dia.

2.2  L’import de la llicència i els permisos de pesca i les exempcions i bonificacions es fixen a la Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes i preus públics.

Article 3

Espècies pescables i dimensions mínimes

3.1  A l’annex 1 s’especifiquen les espècies que poden ser objecte de pesca i les dimensions mínimes que han de tenir en cada cas, amb l’excepció esmentada a l’article 11.6. Els exemplars d’una mida inferior a la longitud que s’expressa han de ser retornats immediatament a l’aigua, sigui quin sigui l’art de pesca utilitzat. Les espècies de la fauna autòctona no incloses en aquest annex no es poden pescar.

La longitud dels peixos es compta des de l’extrem de la boca fins al punt mitjà de l’aleta caudal.

3.2  No s’autoritza la pesca de les espècies protegides ni de les espècies següents: barb cua-roig (Barbus haasi) i madrilleta roja (Chondrostoma arcasii).

Article 4

Límit de captures

Hi ha limitació màxima de captures, d’acord amb l’article 6.6, l’article 11.7 i amb l’article 13.a) d’aquesta Ordre. També hi pot haver limitació màxima de captura d’altres espècies piscícoles en les zones de pesca controlada quan així ho estableixi la seva reglamentació i així consti en el pla tècnic de gestió piscícola corresponent.

Article 5

Xarxes i ralls

Únicament s’autoritza l’ús de les xarxes i els ralls (aquests últims només per a les persones que de manera tradicional ho feien fins a la data) en els llocs i les condicions següents:

a) Només es poden autoritzar determinats tipus de xarxes en els llocs, en l’època i per a les espècies especificades a l’apartat següent, i en cap cas no poden ocupar més de la meitat de l’amplada del curs de l’aigua en el moment de pescar. La mida de la malla o llum es refereix a la xarxa convenientment mullada.

b) Comarques de les Terres de l’Ebre: a l’Ebre aigua avall del pont penjant d’Amposta, la Secció d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental de la Delegació Territorial del Departament de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre pot autoritzar, perquè es tracta d’una activitat tradicional fortament arrelada, la utilització de filat de malla o llum de 35 mm de costat com a mínim per capturar únicament les espècies marines i d’aigües salabroses següents: carpa, llissa vera, llissa calua, llissa petita, llobarro i pleuronectiformes (peixos plans). Època: xarxes, des de l’1 d’octubre fins al 28 de febrer; ralls, tot l’any, excepte en el període de fresa de la carpa, durant els mesos de març, abril i maig. Amb el rall només es poden pescar carpes i les diferents espècies de llisses.

c) L’expedició d’autoritzacions de rall es pot fer en els 30 dies naturals següents a la publicació d’aquesta Ordre al DOGC.

Article 6

Zones de pesca controlada

6.1  Són les zones de les aigües continentals que, per les seves condicions biològiques o piscícoles, tenen una regulació especial. Són zones contínues o conques i canals adjacents, amb límits concrets. Els afluents que desguassen en aquestes zones també es consideren de pesca controlada en els darrers 50 m.

Es farà la publicitat i la difusió necessàries per informar sobre la relació de zones de pesca controlada existents per a la temporada present. Entre d’altres, la relació es pot consultar a les delegacions territorials del Departament de Medi Ambient, a la web de la Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.net/mediamb/pn/pesca) i als llocs d’expedició de llicències de pesca recreativa.

6.2  Zones de pesca controlada professional.

D’acord amb la Resolució de la Direcció General del Medi Natural de 23 de setembre de 1996, es va prorrogar la concessió de pesca als estanys de l’Encanyissada i de la Tancada. A la resta de llacunes incloses en el parc natural del Delta de l’Ebre en les quals es practica la pesca professional, per poder exercir-la l’entitat titular de l’explotació elaborarà anualment un pla d’aprofitament que serà presentat a la Direcció General d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental amb el preceptiu informe del parc natural del Delta de l’Ebre. En aquestes zones no es pot superposar cap tipus de zona de pesca controlada recreativa ni de règim especial.

6.3  Zones de pesca controlada sense mort per a salmònids.

A les zones de pesca controlada sense mort únicament es pot pescar amb mosca ortodoxa (amb cua de rata) i buldau, autoritzat només ple d’aigua o d’aire (màxim 2 mosques); amb hams sense mort (sense arponet) o amb arponet esclafat que evitin els danys.

Aquest permís —d’un dia de durada— per pescar sense mort només es pot utilitzar per a aquesta finalitat. Els exemplars capturats s’han de retornar a l’aigua amb la cura i la precaució adients per evitar danyar-los.

6.4  Zones de pesca controlada intensiva.

Són zones que, per les seves característiques particulars, tenen una reglamentació especial pel que fa a períodes de pesca, repoblacions i captures.

La pesca hi és permesa durant tot l’any i poden ser repoblades amb exemplars adults de mida pescable seguint els requisits que estableix l’article 15.

Les zones de pesca controlada intensiva no poden localitzar-se en les zones de truita (annex 3), ni en zones d’aigües d’alta muntanya (annex 4), ni en espais naturals de protecció especial, ni en reserves naturals de fauna salvatge. Se n’exceptuen les masses d’aigua artificials (embassaments) i les aïllades de la xarxa fluvial.

Les zones de pesca controlada intensiva poden ser sense mort; en aquest cas només s’hi pot pescar d’acord amb la reglamentació que estableix l’article 6.3.

6.5  Zones de pesca controlada de ciprínids.

A més del permís diari, es pot utilitzar un permís, personal i intransferible, vàlid per a tota la temporada de pesca. El límit d’aquest tipus de permisos és del 20% de la quota diària de la zona.

6.6  Trams de pesca controlada infantil.

És un tram de riu dins d’una zona de pesca controlada destinat a l’ensenyament i la formació dels menors de 14 anys en els arts i les tècniques de la pesca fluvial, en el qual es fomenta la modalitat sense mort i on es permet únicament la captura d’un exemplar amb la utilització d’esquers artificials.

6.7  Senyalització.

a) En les plaques de zona de pesca controlada hi ha de figurar el número de matrícula que s’assigna a la relació de les zones de pesca controlada establertes per a aquesta temporada.

b) En les plaques hi han de figurar, a més, les sigles T en els trams de truites, AM en els trams d’alta muntanya, SM en els trams sense mort, TRE en els trams amb règim especial i INT en els trams intensius.

c) Les sigles anteriors poden coexistir en els casos següents: T/SM, AM/SM i INT/SM.

d) Els límits de les zones de pesca controlada s’han de senyalitzar prop del riu o el marge amb els senyals de la zona muntats sobre un pal de color verd (alternant franges de 10 cm clares i fosques).

6.8  Permisos en zones de pesca controlada.

a) Els llocs d’expedició dels permisos de pesca figuren a la relació de les zones de pesca controlada establertes per a aquesta temporada. En tots aquests llocs hi ha d’haver un llibre de reclamacions amb fulls fixos o fitxes numerats correlativament, o amb fitxes numerades correlativament, a disposició dels pescadors.

b) L’expedició dels permisos de pesca es farà des de les 17.00 hores del dia anterior.

c) Les entitats col·laboradores que gestionen els diferents tipus de zones de pesca controlada vetllaran perquè qualsevol pescador pugui obtenir el permís de pesca pertinent, d’acord amb el nombre de permisos màxims fixat en el pla tècnic de gestió piscícola corresponent.

Article 7

Zones lliures de pesca

7.1  Es consideren zones lliures de pesca les aigües continentals no delimitades en una zona de pesca controlada, ni incloses dins d’un refugi de pesca, ni en el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, ni en una reserva de fauna, ni en un espai natural protegit en el qual estigui explícitament prohibit.

7.2  El nombre màxim de captures i els arts permesos són els que expressen els articles 11, 12, 13 i 14 d’aquesta disposició.

7.3  Les zones lliures de pesca sense mort, detallades a l’annex 7, són zones en què, per les seves característiques, s’aplica la reglamentació que fixa l’article 6.3, però sense la necessitat de tenir un permís de pesca.

7.4  Senyalització de les zones lliures sense mort.

Les zones lliures sense mort se senyalitzaran d’acord amb les característiques establertes en la normativa vigent sobre senyalització d’aigües continentals.

A les plaques hi ha d’haver escrit "Zona lliure", amb les sigles SM.

Les zones lliures de pesca sense mort s’han de senyalitzar prop del riu o prop del marge.

Article 8

Refugi de pesca

8.1  És un refugi biològic on és vedat o prohibit pescar, per tal de protegir o fomentar la fauna ictiològica. Tampoc no es pot repoblar amb cap espècie piscícola, amb l’excepció d’espècies protegides i sempre que es disposi de la deguda autorització atorgada per la Direcció General de Boscos i Biodiversitat. És prohibit recol·lectar-hi els esquers naturals que defineix l’article 11.9.

Amb motiu de la protecció i el foment de la fauna ictiològica, per a aquesta temporada s’han fixat els refugis que es detallen a l’annex 2 d’aquesta disposició.

8.2  Les propostes de creació o modificació dels refugis de pesca s’han de presentar, per a la seva aprovació posterior, a les delegacions territorials respectives del Departament de Medi Ambient abans de l’1 d’octubre.

Article 9

Plans tècnics de gestió piscícola (PTGP). Creacions i modificacions de zones de pesca controlada i de refugis

9.1  Els PTGP són l’eina necessària per a la planificació piscícola, amb l’objectiu d’organitzar la gestió de les zones de pesca controlada de manera que s’asseguri la renovabilitat dels recursos piscícoles i la compatibilitat amb la conservació dels ecosistemes aquàtics continentals.

9.2  L’entitat col·laboradora ha de redactar i presentar a les respectives delegacions territorials del Departament de Medi Ambient el pla tècnic de gestió piscícola de la zona de pesca controlada que gestiona, el qual serà informat pels consells territorials de pesca respectius, i posteriorment ha de ser aprovat pel delegat territorial corresponent.

9.3  Qualsevol proposta de creació o modificació de les zones de pesca controlada s’ha de fer mitjançant una sol·licitud degudament emplenada d’acord amb el model normalitzat establert per la Direcció General d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental, juntament amb el pla tècnic de gestió piscícola, que s’haurà de presentar, per a l’aprovació posterior, a les delegacions territorials respectives del Departament de Medi Ambient abans de l’1 d’octubre.

9.4  L’incompliment dels plans tècnics de gestió piscícola, així com de qualsevol precepte d’aquesta Ordre, podrà donar lloc, un cop fetes les comprovacions oportunes, a la suspensió de la gestió de les zones de pesca controlada per part de les entitats col·laboradores afectades.

Article 10

Espais naturals protegits

10.1  La pesca als espais naturals protegits (declarats segons l’article 21 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i l’article 35 de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals) es regeix per la normativa específica de cada espai.

10.2  Les creacions o les modificacions de les zones de pesca controlada o dels refugis de pesca a l’interior dels espais naturals protegits han de tenir l’informe favorable dels seus òrgans gestors.

Article 11

11.1  El període hàbil general per a la pesca de la truita és el comprès entre el segon dissabte de març (dia 8) i el dia 31 d’agost, incloses ambdues dates, llevat de les excepcions que es fan a la relació de les zones de pesca controlada establertes per a aquesta temporada. A les zones de pesca sense mort es prorroga fins al 30 de setembre, inclòs.

11.2  Per a totes les espècies objecte d’aprofitament piscícola que viuen a les aigües habitades per la truita comuna assenyalades a l’annex 3 d’aquesta Ordre, el període hàbil de pesca és el de la truita comuna.

11.3  Per a les masses d’aigua considerades d’alta muntanya, que es detallen a l’annex 4, el període hàbil està comprès entre el segon dissabte de maig (dia 10) i el 30 de setembre, incloses ambdues dates.

11.4  Per a les masses d’aigua en règim especial s’autoritza la pesca de la truita amb canya durant tot l’any. És zona de pesca en règim especial l’embassament de Susqueda (Ter), l’embassament de la Llosa del Cavall i l’embassament de Sant Ponç (Cardener, conca del Llobregat), l’embassament de la Baells (Llobregat), Oliana (Segre), el llac de Puigcerdà (Segre), Alòs de Balaguer (Segre), Sant Llorenç de Montgai (Segre), Santa Anna (Noguera Ribagorçana), Canelles (Noguera Ribagorçana), Talarn o Sant Antoni (Noguera Pallaresa), Terradets o Cellers (Noguera Pallaresa) i l’embassament de Rialp (Segre). Els límits s’especifiquen a l’annex 5.

11.5  La pesca en els estanys que es glacen només es pot practicar quan la superfície desglaçada sigui de més del 90%.

11.6  A causa de les diferències morfològiques de les truites i de les diferències ecològiques dels rius del vessant nord-pirinenc, en els afluents d’Era Garona i en algunes zones de pesca controlada d’alta muntanya que s’especifiquen a l’annex 4 es permet la pesca d’exemplars d’una mida no inferior a 16 cm quan ho estableixi la reglamentació de la zona.

11.7  El límit màxim de captures és de 6 exemplars per pescador i dia en tota mena de zones de pesca, excepte a Era Val d’Aran, on és de 12; a les zones de pesca intensiva, que serà de 10, i en els casos inclosos a l’article 16.2.2. A totes les zones de pesca controlada, incloses les ubicades a les zones de reserva genètica de truita indicades a l’annex 6, és el que indica el seu pla tècnic de gestió piscícola, i no pot superar en cap cas els límits màxims abans esmentats. A les zones lliures incloses en les zones de reserva genètica de truita, el límit màxim de captures és de 4 exemplars per pescador i dia. Les zones lliures incloses en les zones de reserva genètica de truites són sense mort.

11.8  Es prohibeix l’ús d’hams més petits que el núm. 7 en la pesca de la truita amb esquer natural.

11.9  Esquers permesos.

S’autoritzen, amb les restriccions que puguin establir els plans tècnics de gestió piscícola de cada zona de pesca controlada, els esquers naturals següents: cucs de terra (anèl·lids), mosques adultes, frigànids, cucs de funda, cuques de riera, dragues o perles (efemeròpters, tricòpters, plecòpters, ortòpters). La tenya o cuc de mel (Galleria mellaeonella) s’autoritza únicament a Era Val d’Aran.

S’autoritzen tots els esquers artificials amb l’excepció de l’arrossegament de fons (nimfa amb plom d’arrossegament); cap llinya no pot tenir més de 3 mosques artificials.

Tots els altres esquers són prohibits, i també el grumeig.

11.10  Zones de reserva genètica de truites.

Són conques tancades en les quals les poblacions de truites són autòctones i presenten unes característiques genètiques pròpies en la totalitat dels individus. Aquesta consideració es basarà en l’estudi científic pertinent, d’acord amb les tècniques de genètica molecular corresponents.

En aquestes zones s’han de prendre mesures integrals encaminades a conservar aquestes poblacions i el seu hàbitat.

Es prohibeixen les repoblacions ictiològiques en aquestes conques. És prohibit l’ús d’un esquer natural.

A l’annex 6 s’assenyalen els trams que tenen la consideració de zona de reserva genètica de truita.

11.11  És prohibit pescar 50 m avall d’una presa o resclosa a les zones de truites i a les zones d’aigües d’alta muntanya.

11.12  El resultat de les captures no es pot comercialitzar ni vendre. Només es permet el comerç, la venda i el consum en establiments públics de la truita procedent de centres piscícoles privats, sempre que se’n pugui acreditar la procedència.

Article 12

12.1  S’entén per angula la cria d’anguila que no ultrapassa els 10 cm de longitud, comptats des de l’extrem de la boca fins a l’extrem de l’aleta caudal.

12.2  S’entén per anguiló la cria d’anguila que fa entre 10 i 35 cm de longitud, comptats des de l’extrem de la boca fins a l’extrem de l’aleta caudal. La pesca de l’anguiló és prohibida.

12.3  S’entén per anguila l’adult d’aquesta espècie que faci més de 35 cm.

12.4  A les aigües continentals queda prohibida la pesca de l’angula, excepte la zona maritimoterrestre, on es regula d’acord amb la normativa vigent.

12.5  Es recorda la prohibició d’utilitzar fonts lluminoses per a la pesca de l’anguila.

12.6  L’anguila es pot pescar només amb canya i cal tenir la llicència de pesca recreativa. Es pot pescar tant de dia com de nit.

Article 13

Resta d’espècies de peixos

a) La repoblació amb exemplars de les espècies piscícoles exòtiques o al·lòctones és prohibida i pot ser objecte de les actuacions sancionadores, administratives i penals que, si s’escau, corresponguin. Qualsevol exemplar d’aquestes espècies que el pescador vulgui emportar-se haurà de ser sacrificat en el moment de la captura. Per a aquestes espècies no hi ha quota o limitació de captures, excepte les que es puguin fixar en cada zona de pesca controlada segons el seu pla tècnic de gestió piscícola.

Per a les espècies piscícoles autòctones, excepte les que tenen una regulació específica, el límit màxim de captures és en totes les zones de pesca de 15 exemplars per pescador i dia.

b) Només s’autoritza la utilització de canyes de pescar, amb un màxim de dues canyes a l’abast de la mà, excepte en els casos que s’especifiquen a l’article 5. La resta d’arts queden prohibits.

c) S’autoritza el grumeig amb esquers naturals i engolats elaborats exclusivament per a la pesca de ciprínids. Aquests poden ser llançats utilitzant llançaengolats i altres arts similars.

d) El silur només es pot pescar de nit fins a les 24 hores, en aquelles zones de pesca controlada que prevegi el respectiu pla tècnic de gestió piscícola.

Article 14

Cranc de riu

14.1  El cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes) és una espècie protegida, raó per la qual se’n prohibeix la captura, la tinença, el tràfic i la venda, i la recol·lecció dels ous o les cries.

14.2  Cranc roig o americà (Procambarus clarkii).

a) Atès el caràcter invasor d’aquesta espècie, no s’estableix període de veda per a aquest cranc. És necessari la possessió de llicència de pesca recreativa per capturar exemplars de cranc roig. No hi ha limitació d’exemplars per pescador. Tots els exemplars pescats hauran de ser sacrificats en el moment de la pesca.

b) Per a la pesca del cranc roig s’autoritza l’ús de gambers i nanses.

c) Queda prohibida la comercialització i la tinença en viu de les captures de cranc roig i de qualsevol altre espècie de cranc al·lòctona. Únicament es permet el comerç, la venda i el consum en establiments públics del cranc roig procedent de fora de Catalunya o de centres piscícoles privats, sempre que se’n pugui acreditar la procedència.

d) Atesos els tractaments que s’estan portant a terme al delta de l’Ebre per al control de la població de cranc roig, es prohibeix la captura d’aquesta espècie al delta de l’Ebre durant els mesos de novembre i desembre.

14.3  Altres crancs.

Quan hi hagi constància de la seva presència mitjançant els pertinents estudis o informes, i en tractar-se d’espècies al·lòctones a Catalunya, els crancs al·lòctons seran considerats com a espècies pescables.

14.4  La repoblació amb exemplars de qualsevol espècie exòtica o al·lòctona de cranc de riu és prohibida i pot ser objecte de les actuacions sancionadores, administratives i penals que, si s’escau, corresponguin.

Article 15

Repoblació i introducció d’espècies

15.1  La repoblació de les aigües continentals requereix l’autorització prèvia de la Direcció General d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental.

15.2  Amb la finalitat d’evitar desequilibris biològics i la introducció de malalties i epizoòties en les poblacions naturals és prohibit alliberar i introduir espècies autòctones, exòtiques o introduïdes de peixos i altres organismes de la fauna fluvial, sense l’autorització prèvia de la Direcció General d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental.

15.3  Es prohibeix la repoblació amb truita irisada o arc iris a les zones de truites i a les zones d’aigües d’alta muntanya, excepte en basses o aigües artificials aïllades de la xarxa fluvial que no permetin el seu pas a les zones on habita la truita comuna, i que són exclusivament l’estany de Montcortés i la bassa d’Oles.

15.4 Resta prohibit fer repoblacions piscícoles a l’interior dels refugis de pesca, a les zones de reserva genètica de truites i a les zones on s’han diagnosticat poblacions autòctones de truita comuna.

15.5  A Era Val d’Aran, les autoritzacions per repoblar o alliberar espècies pescables definides als apartats 1 i 2, així com definir i concretar les limitacions i les prohibicions establertes als apartats 3 i 4 d’aquest article seran competència del Consell General d’Aran.

Article 16

Pesca en el rius que limiten amb la Comunitat Autònoma d’Aragó

16.1  La Comissió Tècnica Coordinadora de la Gestió Piscícola de les masses d’aigua compartides entre Catalunya i Aragó i que engloba la Comissió de la Noguera Ribagorçana i la Comissió de l’embassament de Riba-roja proposarà les mesures de gestió per tal de millorar i coordinar la gestió piscícola de les aigües que limiten amb la Comunitat Autònoma d’Aragó.

16.2  A la Noguera Ribagorçana i als seus embassaments, des del límit del terme municipal de Vielha fins al pont del poble d’Albesa, són vàlides tant les llicències de pesca recreativa expedides per la Diputació General d’Aragó com les expedides per la Generalitat de Catalunya.

16.2.1 Període hàbil de pesca:

a) Aigües d’alta muntanya: des del 10 de maig fins al 30 de setembre (ambdós inclosos).

b) Zona de truites: des del 8 de març fins al 31 d’agost (ambdós inclosos).

16.2.2 Límit de captures:

El límit màxim de captures és de 6 truites per pescador i dia.

16.2.3 Aquesta Ordre té efectes en els trams següents de la Noguera Ribagorçana fins al pont del poble d’Albesa:

a) En els trams en què discorre pel territori de Catalunya.

b) Les aigües que són compartides amb la Comunitat Autònoma d’Aragó.

16.3  A l’embassament de Riba-roja (Ebre) i els seus afluents són vàlides tant les llicències de pesca recreativa expedides per la Diputació General d’Aragó com les expedides per la Generalitat de Catalunya en els límits següents:

En la part superior: presa de l’embassament de Mequinensa, a l’Ebre; límit provincial entre Lleida i Saragossa a l’alçada del mas del Capità, al Segre-Cinca.

En la part inferior: presa de Riba-roja, a l’Ebre, i aiguabarreig amb el barranc de Taberner, al Matarranya.

16.3.1 El període hàbil de pesca quedarà fixat pel Pla tècnic de gestió de les zones de pesca controlada.

16.3.2 En aquestes masses d’aigua compartida, a més del permís diari i del vàlid per a tota la temporada, es pot obtenir el permís setmanal.

Article 17

17.1  Els guardes de pesca fluvial de la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting col·laboren en la vigilància de les zones de pesca controlada.

17.2  Totes les zones de pesca controlada han de ser vigilades, com a mínim, per un guarda de pesca fluvial.

Disposicions finals

—1  Es faculta la Direcció General d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental per modificar els períodes hàbils i les zones de pesca controlada i modificar-ne el pla tècnic de gestió, amb la finalitat de conservar qualsevol de les espècies o l’hàbitat aqüícola continental, si les condicions biològiques, climatològiques, tècniques i de gestió ho aconsellen.

—2  Les espècies objecte d’aprofitament piscícola són les que es detallen a l’annex 1 d’aquesta Ordre.

—3  La senyalització dels terrenys sotmesos a règim especial de pesca s’adaptarà al que disposen les resolucions de la Direcció General del Medi Natural de 25 de gener de 1983, de 28 de novembre de 1983 i de 31 de gener de 1986 (DOGC núm. 306, 396 i 672, respectivament).

—4  En tot el no regulat en aquesta Ordre regeix la normativa aplicable en matèria de pesca fluvial i de protecció de la fauna. Només s’autoritza la utilització de peix viu o mort com a esquer a les zones de pesca controlada indicades a la relació de les zones de pesca controlada establertes per a aquesta temporada i en el tram de l’Ebre aigua avall del terme municipal de Flix.

—5  Queden derogades les disposicions del mateix rang o inferior que s’oposin a aquesta Ordre, la qual entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC.

—6  Els pesos o "ploms" utilitzats per a la pràctica de la pesca en els concursos i les zones de pesca infantil han de ser d’altres materials que no siguin contaminants ni tòxics com el plom, i que siguin respectuosos amb el medi, com ara el bismut, l’estany o els polímers plàstics. Se n’exceptuen els que tinguin un pes entre 0,01 i 3 gr.

—7  D’acord amb els decrets de transferència del Departament de Medi Ambient al Consell General d’Aran, el Consell General d’Aran establirà anualment la normativa complementària en matèria de gestió piscícola aplicable al territori d’Era Val d’Aran. En conseqüència, les sol·licituds i la documentació necessària es presentaran a les dependències del Consell General d’Aran per a la seva tramitació.

Barcelona, 4 de març de 2003

Ramon Espadaler i Parcerisas

Conseller de Medi Ambient

Annex 1

Espècies pescables i longituds mínimes

AU: espècie autòctona; IN: espècie exòtica, al·lòctona o introduïda.

(*) Excepte a la Noguera Ribagorçana, on la talla mínima és de 20 cm; a les comarques de Girona, on és de 21 cm; a Era Val d’Aran, i excepcionalment a la Vall Sant Nicolau (Vall de Boí), on és de 16 cm.

Annex 2

En aquestes zones la pesca és prohibida. Quan no s’especifica d’una altra manera, el refugi és la conca sencera. Quan només s’indica el límit inferior, el refugi és tota la conca aigua amunt d’aquest límit. En cas de dubte entre els límits d’un refugi i una zona de pesca controlada prevalen els del primer, d’acord amb aquest annex.

Conca

Corrent d’aigua. Tram afectat o límit inferior/límit superior.

Conca de la Muga

1. Orlina.

Límit dels termes municipals d’Espolla i de Rabós d’Empordà.

2. Anyet i riera de Mirapols.

Aiguabarreig de la riera de Mirapols (exclosa la zona de pesca controlada).

3. Muga.

Aiguabarreig Manol/pont de la carretera de Vilabertran a Peralada.

4. Riera de Can Nou o d’en Parada.

Aiguabarreig amb la Muga.

5. Torrent del Cros.

Aiguabarreig de l’Arnera.

6. Riera de Fraussa i Ardenya.

Aiguabarreig Arnera/nucli urbà de Maçanet de Cabrenys.

7. Muga i Riera Major.

Aiguabarreig de la Riera Major.

8. Riu Anyet

Tallafocs militar/Pont dels Solers.

Aiguamolls de l’Empordà

1. Reserves naturals integrals.

2. Rec del Molí (terme municipal de Castelló d’Empúries).

Límit de reserva natural integral/carretera de Fortià a Castelló d’Empúries.

3. Rec Sirvent (Alt Empordà).

Límit de la reserva natural integral/pont a Baseia.

Conca del Fluvià

1. Fluvià-Caramany.

Reserva natural de l’illa de Caramany (Sant Pere Pescador).

2. Riera de Beget.

Població de Beget. Molí d’en Bordes/Molí d’en Nicot.

3. Fluvià.

Aiguabarreig del riu Gurn (exclòs).

4. Fluvià (marge esquerre).

Des de la zona maritimoterrestre fins al canal Sirvent.

5. Canal Sirvent.

Fluvià/llacuna la Massona.

6. Fluvià.

Pont de Sant Miquel de Fluvià/poble de Vilajoan.

7. Fluvià.

Poble de Canelles/pont de Vilert.

8. Ser.

Aiguabarreig del Fluvià/aiguabarreig del Merdançà (Mieres).

9. Rec Riberal (afluent del rec Sirvent).

Conca del Ter

1. Osor.

Presa del llac de la font Picant/nucli urbà de Sant Hilari Sacalm.

2. Osor.

Nucli urbà d’Osor.

3. Major (Torrent del Coll Pregon).

Pont del Noguer.

4. Freser.

Resclosa a la paperera de Campdevànol/pont de la Farga a Campdevànol.

5. Freser, Rigard i Segadell.

Nucli urbà de Ribes de Freser (exclosa la zona de pesca controlada).

6. Freser.

Aigua amunt del canal de l’Alt Freser.

7. Riera de Llémena.

Molí de Can Turà (terme municipal de Sant Aniol de Finestres).

8. Riera de Sant Segimon.

Gorg Negre.

9. Ter.

Pla de la Molina.

10. Torrent de les Dous.

11. Riera d’Arçamala.

12. Torrent de Planesaigües.

13. Ter i Ritort.

Al seu pas pel nucli urbà de Camprodon.

14. Ritort.

Cabana d’en Barrina.

15. Torrent de la Casassa.

Aiguabarreig del Ritort.

16. Coll Pregon (Clot de la Closeta).

Aiguabarreig del Ritort.

17. Clot de l’Avellanosa.

Aiguabarreig del Ritort.

18. Boixeda.

Aiguabarreig del Ritort.

19. Torrent de Teixoneres.

Aiguabarreig del Ritort.

20. Ritortell.

Aiguabarreig del Ritort.

21. Torrent de la Coma de l’Orri.

Aiguabarreig del Ter.

22. Ter.

Nucli urbà de Vilallonga de Ter. Pont Saiol/pont del Cros.

23. Ribera de Tregurà.

Aiguabarreig del torrent Fontlletera.

24. Socarrats.

Aiguabarreig del Ter.

25. Riu de Pastuira.

Aiguabarreig del Ter.

26. Torrent de Llebró.

Aiguabarreig del Ter.

27. Cal Sants (torrent de la Planella).

Aiguabarreig del Ter.

28. Vinardell (torrent Gran).

Aiguabarreig del Ter.

29. Espinalba.

Aiguabarreig del Ter.

30. Can Beia.

Aiguabarreig del Ter al pas per Creixenturri.

31. Núria. Finestrelles, l’Embut, Coma d’Eina i Noufonts.

Aigua amunt de la zona de pesca controlada.

32. Torrent de les Comes Grans i de Pla de Rus (les Tres Aigües).

Aiguabarreig del Rigard.

32.1 Torrent de Pelós.

Aiguabarreig del Rigard.

32.2 Toses.

Aiguabarreig del Rigard.

33. Nevà.

Aiguabarreig del Rigard.

34. Riera de Rocacorba (Canet).

Gual de Can Canet.

35. Riera Font Pomereta (Espallat).

Aiguabarreig de la riera Major.

36. Riera de l’Oratori.

Aiguabarreig de Sant Segimon.

37. Sala (Riera de l’Erola).

Aiguabarreig de Sant Segimon.

38. Can Gat.

Aiguabarreig de Sant Segimon.

39. La Ginestosa.

Aiguabarreig del Ritort.

40. Torrent de Vall-llobre.

Aiguabarreig del Ter.

41. Torrent de Fàbregas.

Aiguabarreig de la riera Major.

42. Riera de Tosa (Estremera).

Només els seus afluents.

43. Basses de Mas d’Osó.

44. Basses del Pujolar.

45. Riera del Sorreig.

Aiguabarreig del Ter.

47. Afluents del Segadell.

48. Afluents del Rigard.

Aiguabarreig del Freser/límit del terme municipal de Ribes de Freser.

49. Afluents del Freser.

Aigües amunt de Ribes de Freser (excloses les zones de pesca controlada).

50. Canal de Padern.

Aiguabarreig del Ter.

51. Torrent dels Forquets (riu Carboner).

Pista forestal d’Espinavell a Setcases.

52. Clot del Pastissol.

53. Riera de Catllar.

Jaça del Roc.

54. Clot de les Tallades.

Aiguabarreig del Ter.

55. Torrent de Meians.

Aiguabarreig del Ter.

56. Riera d’Abella.

Pont de Can Gallina.

57. Torrent Negre.

Aiguabarreig del Ter.

58. Clot de Sant Benet.

Aiguabarreig del Ritort.

59. Clot de la Seca.

Aiguabarreig del Ritort.

60. Comalada o coll de Pany.

61. Torrent de la Font del Vern.

Aiguabarreig del Ter.

62. Molló.

Aiguabarreig del Ritort.

63. Clot de la Coseta.

Aiguabarreig del torrent Fabert.

64. Riera de Bracons.

Aiguabarreig de Fornès.

65. Estany de Banyoles (tram I).

La Ravanera/aiguabarreig de la riera Castellana.

66. Estany de Banyoles (tram II). Rieres entrants i sortints de l’estany de Banyoles.

Font del Rector/Font del Vilar.

67. Riu de Planès.

Aiguabarreig del Rigard (exclosa la zona de pesca controlada).

68. Torrent de la Molina.

Aiguabarreig del Ter.

69. Freser.

Pont del Raval a Ripoll/pont de la Farga a Ripoll.

70. Rigard.

Pont de Fornells a Nevà/pont del torrent de Palós.

71. Riu Onyar.

Pont de la Creueta/pont de Pedra a Girona.

Conca de la Tordera

1. Tordera (inclosa la Castanya).

Des del pont de la Llavina.

2. Riera d’Arbúcies.

Saltant del Crous.

3. Sot de la Nou.

Aiguabarreig d’Arbúcies/300 m amunt.

4. Pujol.

Aiguabarreig d’Arbúcies/1.000 m amunt.

5. Nespla.

Aiguabarreig d’Arbúcies/50 m amunt.

6. Crous.

Aiguabarreig d’Arbúcies/500 m amunt.

7. Torrent d’en Marlet.

Aiguabarreig de la riera de Riells/600 m aigües amunt.

8. Torrent d’en Bernat.

Aiguabarreig de la riera de Riells/900 m aigües amunt.

9. Sot del Grèvol.

Límit superior de la ZPC TO-005/1 km aigües amunt.

Conca del Besòs

1. Avençò.

Pont de Picamena.

2. Rec de Vallforners.

Aiguabarreig de la Baga d’en Cuc (inclòs el refugi).

3. Vallcàrquera.

Aiguabarreig del Congost.

4. Congost.

Terme municipal de la Garriga.

Conca del Llobregat

1. Demetge.

Aiguabarreig del Llobregat.

2. Peguera.

Aiguabarreig del Llobregat.

3. Saldes.

Aiguabarreig riera Vallcebre (inclosa).

4. Llobregat.

Fonts del Llobregat.

6. Regatell.

Aiguabarreig del Llobregat.

7. Riutort.

Aiguabarreig del Llobregat.

8. Erols.

9. Monnell.

10. Ca la Beneta.

11. Llobregat.

Marge esquerre: Can Serra/pont vell de Burés.

12. Llobregat.

Marge dret: bauma de l’església/pont vell de Burés.

13. Gresolet.

Aiguabarreig de Saldes.

Conca del Cardener

1. Conca del Mossoll o Ribereta del Pujol.

2. Aiguadora.

Casa Hostalet/pont del Pastisser a la carretera Solsona-Berga.

3. La Pedra.

Delta de l’Ebre

1. Ullals de Baltasar.

2. Zona de propietat pública de l’illa de Buda, la Gola Nord i el tram del Migjorn comprès entre els 400 m aigua amunt i 150 m aigua avall de la bocana de la pesquera d’Enriquet.

3. Algars.

Pont de la carretera d’Horta de Sant Joan a Arenys de Lledó/pont de la carretera de Lledó a Horta de Sant Joan.

Conca del Segre

1. Torrent de Cabiscol o Bastanit.

Aiguabarreig del Segre.

2. Quer.

Aiguabarreig del Segre.

3. Bescaran o Estamariu.

Aiguabarreig del Segre.

4. Naval.

5. Os de Civís.

Aiguabarreig de la Valira (exclosa la zona de pesca controlada).

6. Riu d’Ars i de Civís.

Aiguabarreig d’Ars i Civís.

7. Castellbò i Arquell.

Aiguabarreig del Segre.

8. Cabó i Pallerols.

Aiguabarreig del Segre (exclosa la zona de pesca controlada).

9. Castellàs, la Guàrdia i Guils.

Aiguabarreig del Segre (exclosa la zona de pesca controlada).

10. La Vansa (tram I).

Aiguabarreig del torrent de Montan de Tost/aiguabarreig del torrent de Comellar.

11. La Vansa (tram II).

Aiguabarreig del torrent de Ribanegra/aiguabarreig del barranc del Roc de l’Àliga.

12. Torrent de Ribanegra o Cornellana.

Aiguabarreig de la Vansa.

13. Perles.

Aiguabarreig del Segre (exclòs zona de pesca controlada).

14. Ribera Salada.

Pont del poble d’Altés/pont de Querol a la carretera L-301. 

15. Rialb i barrancs de Gabarra.

Aiguabarreig Gabarra.

16. Riera de Sanaüja i Sallent.

Poble de Sanaüja.

17. Llobregós.

Aiguabarreig del Segre/pont de Can Codina o Talteüll.

18. Riu de les Segues.

Aiguabarreig del Segre/fonts del Prat.

19. Segre a presa d’Alòs de Balaguer.

Aiguabarreig del Noguera Pallaresa/presa d’Alòs de Balaguer.

20. Torrent del Pi.

Aiguabarreig del Segre.

21. Duran.

Molí de Meranges.

22. Alp o la Molina.

Aigua amunt del pont de Can Planes.

23. Canal d’entrada al llac de Puigcerdà.

Des de l’aiguabarreig amb el llac de Puigcerdà 25 metres aigua amunt.

24. La Llosa.

Exclòs les zones de pesca controlada.

25. Segre a la Seu d’Urgell.

Aiguabarreig de la Valira/pont de la Palanca.

26. Boix (inclou Baldomar).

Aiguabarreig del Segre.

27. Arànser o del Molí.

Tota la conca, exclòs zona de pesca controlada.

29. Segre a Gualter.

Pont de Gualter/Resclosa de Gualter.

30. Segre

Límit provincial entre Lleida i Saragossa a l’alçada del Mas del Capità/aiguabarreig Segre-Cinca.

Conca de la Noguera Ribagorçana

1. Barranc de Sallent.

Límit del Parc Nacional, a la cascada dels estanys Gelats.

2. Noguera de Tor.

Límit del Parc Nacional, a la palanca del riuet del Negre.

3. Noguera Ribagorçana a Senet.

Pont de Senet/presa del pantà de Senet.

4. Barranc de Comalesbienes.

Aiguabarreig del Noguera de Tor.

5. Barranc Muntanyeta.

Aiguabarreig del Noguera de Tor.

6. Sant Nicolau.

Aiguabarreig del barranc de l’Aiguassi/límit Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

7. Ginebrell o Mulleres de Taüll.

Aiguabarreig del barranc Collbirrós.

8. Durro.

Pla del pont de Durro.

9. Riuet de Calvo o de Barruera.

Font de la Cabana del Pastor.

10. Barrancs finals del terme municipal de Barruera: Cardet, Solanella, Serval, Comabona, Fenero o de Coll i Sarahís.

Aiguabarreig del Noguera de Tor.

11. Viu de Llevata.

Aiguabarreig del barranc de Viu amb el barranc de Massivert.

12. Noguera Ribagorçana a Orrit.

Aiguabarreig del barranc Sant Roman/aiguabarreig del Solà.

13. Noguera Ribagorçana al Pont de Montanyana i cua de l’embassament de Canelles.

Aiguabarreig del barranc de Pardina/pont antic al poble del Pont de Montanyana. Inclòs el canal de desguàs de la central hidroelèctrica del Pont de Montanyana.

14. Boix i Tragó.

Aiguabarreig del Noguera Ribagorçana.

15. Cales de l’embassament de Canelles.

15.1 Cala del Guart o Cagijar.

Pont de Penavera/aiguabarreig del Guart.

15.2 Cales dels barrancs Blancafort o del Llop, Gros i les Rebolleses, Maçana, Dents de Finestres (3 barrancs) i Congost.

Estrets d’entrada a les cales/aiguabarreig dels barrancs afluents.

Conca de la Noguera Pallaresa

1. Noguera Pallaresa: és refugi de pesca tota la conca de la Noguera Pallaresa dins Era Val d’Aran (excloses les zones de pesca controlada).

2. Noguera Pallaresa i afluents entre Isil i Era Val d’Aran.

És refugi de pesca tota la conca de la Noguera Pallaresa entre Isil i Era Val d’Aran (excloses les zones de pesca controlada).

3. Airoto (exclosa la zona de pesca controlada).

Aiguabarreig Noguera Pallaresa.

4. Àrreu (excloses les zones de pesca controlada).

Aiguabarreig de la Noguera Pallaresa.

5. Noguera Pallaresa a Borén.

Aiguabarreig del Bonaigua/presa de Borén.

6. Bonaigua.

Pont de les Barreres a la carretera d’Esterri d’Àneu a Vielha.

7. Barranc de Gerber (exclòs zona de pesca controlada).

Aiguabarreig del Noguera Pallaresa.

8. Cabanes (excloses les zones de pesca controlada).

Aiguabarreig de la Noguera Pallaresa.

9. Unarre (excloses les zones de pesca controlada).

10. Riera de Tinter o de Son del Pi (excloses les zones de pesca controlada).

11. Escrita.

Aiguabarreig del barranc de Pinetó/límit del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

12. Peguera.

Aiguabarreig del barranc de Font Grassa/límit del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

13. Barranc de Llavorre.

Aiguabarreig de la Noguera Pallaresa.

14. Torrent de Berrós.

Aiguabarreig de l’embassament de la Torrassa.

15. Rierols a la cua de l’embassament de la Torrassa. Rierol de la Borda de Salito i rierol del Toll de Pauet.

Aiguabarreig dels dos braços de la Noguera Pallaresa al Toll de Pauet/aiguabarreig de la Noguera Pallaresa.

16. Escart.

Aiguabarreig de la Noguera Pallaresa.

17. Noguera de Cardós o Lladorre.

Pont del Prat del Voluntari o Moriató (excloses les zones de pesca controlada).

18. Noguera Vallferrera i Noguera de Tor.

Aiguabarreig de la Noguera de Cardós (excloses les zones de pesca controlada).

19. Cantó o Soriguera.

Aiguabarreig de la Noguera Pallaresa.

20. Montardit.

Aiguabarreig de la Noguera Pallaresa.

21. Escós o de les Melleres.

Aiguabarreig de la Noguera Pallaresa.

22. Ancs o Compte.

Aiguabarreig de la Noguera Pallaresa.

23. Barranc d’Enseu o de les Pletes.

Aiguabarreig de la Noguera Pallaresa.

24. Major.

Aiguabarreig de la Noguera Pallaresa.

25. Barranc dels estanys de Cabdella.

Tots els barrancs entre els estanys excepte el barranc de Tort o Sallente.

26. Barrancs de la Borda del Ferrer o Solà i barranc del Portell o Roi.

Aiguabarreig del Flamisell.

27. Valiri (exclosa la zona de pesca controlada).

Aiguabarreig del Manyanet.

28. Bossia o Bellera.

Tota la conca (exclosa la zona de pesca controlada).

29. Cadolla.

Pont de Cadolla.

30. Carreu.

Aiguabarreig de l’embassament Sant Antoni.

31. Noguera Pallaresa a Gavet de la Conca.

Aiguabarreig de conques/aiguabarreig del canal de desguàs de la central hidroelèctrica de Gavet.

32. Barranc de Solà.

Aiguabarreig de l’embassament Sant Antoni.

33. Noguera Pallaresa a la presa de Camarasa.

Aiguabarreig del Segre/presa de Camarasa.

34. Canal de la central hidroelèctrica de Sossís.

Canal de desguàs de la central hidroelèctrica de Sossís/presa del canal a la presa de Sossís.

35. Canal de la central hidroelèctrica Productora.

Pont del canal a la Noguera Pallaresa/central hidroelèctrica Productora.

36. Barranc de l’Estanyola de Gerber.

Aiguabarreig del Bonaigua.

37. Noguera Pallaresa a la Guingueta d’Àneu.

Canal de desguàs de la central hidroelèctrica de la Torrassa/presa de l’embassament de la Torrassa.

38. Riqüerna.

Tota la conca inclosos els estanys Ribanegra, Francí de Dalt, Francí, Travessani, Reguera, Salat, Saladino, Cogomella, Grenui, Morera i Tapat.

39. Flamicell a Espui.

Pont del poble d’Aiguabella/comporta de la central hidràulica de Cabdella.

40. Manyanet.

Tota la conca (exclosa la zona de pesca controlada).

41. Canal de Gavet.

Entrada d’aigua al sifó de Gavet/presa del canal a l’embassament de Sant Antoni.

42. Bonaigua a l’estany de la Senyora.

Resclosa de l’estany/torre d’alta tensió a la C-142. 

Conca de la Garona

És refugi de pesca (en aranès, vedat de pesca) tota la conca de la Garona (dins Era Val d’Aran) excepte les zones de pesca controlada establertes per a aquesta temporada.

Conca del Foix

1. Riera de Pontons

Aigua amunt del poble de Pontons.

Annex 3

Zones de truites

S’hi inclouen tots els cursos aigua amunt de l’inici de la zona de truites. Quan no se n’especifica cap límit, s’entén que la conca sencera és zona de truites. També es consideren zona de truites tots els estanys dels Pirineus de les comarques de Girona i de Lleida.

Conca

Curs d’aigua.

Inici de la zona.

La Muga

1. Anyet.

Aigua amunt del municipi de Vilatorlí.

2. Muga.

Presa de Can Romanic.

3. Orlina.

Termes municipals d’Espolla i Rabós.

4. Arnera.

Molí de Masavall.

El Fluvià

1. Sant Aniol.

Pont de Sant Valentí.

2. Beget.

3. Bianya.

4. Fluvià.

Pont de la Gruta al terme municipal d’Olot.

El Ter

1. Osor.

Aiguabarreig Gironella (inclosa).

2. Major.

3. Brugent.

Gual de l’Hostal del Fang.

4. Ter.

Límit de província entre Barcelona i Girona.

5. Llémena.

Terme municipal de Sant Martí de Llémena, Sant Aniol de Finestres.

La Tordera

1. Arbúcies.

Poble d’Arbúcies.

2. Gualba o Santa Fe.

Central núm. 2 dels Salts del Montseny.

3. Rifer.

Pont de Can Salvanyà al terme municipal de Fogars de Montclús.

4. Tordera.

Pont de Can Viladecans.

El Llobregat

1. Llobregat.

Resclosa del Collet.

El Cardener

1. Cardener.

Presa de l’embassament de Sant Ponç.

El Francolí

1. Brugent.

Gorg d’Esquix.

La Sénia

1. Sénia.

Des del pont de Malany a la presa de l’embassament d’Ulldecona, en territori català.

L’Ebre

1. Canaleta.

Pont de la carretera de Prat del Comte a Vall de roures.

El Segre

1. El Segre.

Presa d’Oliana.

La Noguera Ribagorçana

1. Noguera Ribagorçana.

Presa de l’embassament de Santa Anna.

La Noguera Pallaresa

1. Noguera Pallaresa.

Presa de l’embassament de Sant Antoni.

Era Garona

1. Garona.

Annex 4

Aigües d’alta muntanya

També es consideren aigües d’alta muntanya els estanys inclosos als vessants d’aquestes aigües d’alta muntanya.

Conca

Curs d’aigua.

Inici de la zona d’alta muntanya.

La Noguera Ribagorçana

1. Noguera de Tor.

Presa de Barruera.

2. Noguera Ribagorçana.

Presa de Baserca.

La Noguera Pallaresa

1. Manyanet.

Aiguabarreig Valiri (inclòs) a Can Molà d’Amunt.

2. Flamicell.

Pont dels Molins a la Torre de Cabdella.

3. Noguera Pallaresa.

Pont de Llavorsí.

Annex 5

Límit superior de les masses d’aigua en règim especial

1. Embassament: Oliana.

Conca: Segre.

Límit aigua amunt: pont d’Espia.

2. Embassament: Alòs de Balaguer.

Conca: Segre.

Límit aigua amunt: pont nou d’Alòs.

3. Embassament: Sant Llorenç de Montgai.

Conca: Segre.

Límit aigua amunt: piscines de Camarasa.

4. Embassament: Santa Anna.

Conca: Noguera Ribagorçana.

Límit aigua amunt: presa de Canelles.

5. Embassament: Canelles.

Conca: Noguera Ribagorçana.

Límit aigua amunt: aiguabarreig barranc Pardina.

6. Embassament: Talarn o Sant Antoni.

Conca: Noguera Pallaresa.

Límit aigua amunt: aiguabarreig Flamicell.

7. Embassament: Terradets o Cellers.

Conca: Noguera Pallaresa.

Límit aigua amunt: barranc de Xèrcoles o Aransís.

8. Embassament: Sant Ponç.

Conca: Cardener (Llobregat).

Límit aigua amunt: canal de desguàs de la central del Molí del Pont.

9. Embassament: Puigcerdà.

Conca: Segre.

Límit aigua amunt: tot el llac, més de 25 m aigua amunt de l’aiguabarreig amb el canal d’entrada.

10. Embassament: Susqueda.

Conca: Ter.

Límit aigua amunt: desembocadura del Ter.

11. Embassament: la Baells.

Conca: Llobregat.

Límit aigua amunt: desembocadura del Llobregat.

12. Embassament: Rialp.

Conca: Segre.

Límit aigua amunt: cua de l’embassament omplint-se.

13. Embassament: Llosa del Cavall.

Conca: Cardener (Llobregat).

Límit aigua amunt: desembocadura del Cardener.

Annex 6

Zones de reserva genètica de truita.

Curs d’aigua.

Límit inferior.

a) Freser.

Aigua amunt del Pont de la Cabreta.

b) Ter.

Aiguabarreig amb el Ritort.

c) Duran.

Aigua amunt de l’aiguabarreig amb el Segre.

d) Riu Querol.

Aigua amunt de l’aiguabarreig amb el Segre.

e) Barranc de Conangles.

Aiguabarreig amb la Noguera Ribagorçana.

f) Alt Segre.

Pont de Queixans/frontera amb França.

g) Riu de Sant Nicolau.

Aigua amunt del pàrquing d’accés al parc nacional.

h) Noguera de Tort.

Aiguabarreig amb el barranc de Sallent.

i) Riu Erta.

Tota la conca.

j) Noguera Pallaresa.

Aigua amunt de la Borda Pubill.

k) Noguera de Tor.

Aiguabarreig amb el Noguera de Vallferrera.

l) Noguera de Vallferrera.

Aigua amunt del paratge la Palomera.

m) Noguera de Cardós.

Aigua amunt del poble d’Ainet de Cardós.

n) Riu Escrita.

Aigua amunt del poble d’Espot.

o) Riu Baiasca.

Aigua amunt del túnel del Cargol.

p) Riu Flamisell.

Aigua amunt de l’aiguabarreig amb el Bugia (Bugia inclòs).

Annex 7

Zones lliures de pesca sense mort

Són zones lliures de pesca sense mort totes les zones lliures incloses en les zones de reserva genètica de truites indicades a l’annex 6 i les que s’esmenten a continuació.

Conca del Llobregat

1. El Llobregat.

Pont de la BV 4022 amb C1411/resclosa del canal industrial al Collet.

2. L’Aigua d’Ora.

Molí Nou/resclosa de Comabella.

3. El Cardener.

Molí del Pont/represa molí dels Cups.

4. L’Aigua d’Ora.

Pont de la carretera Solsona-Berga/Corbera.

5. L’Aigua d’Ora.

Resclosa de Comabella/pont de la carretera Solsona-Berga.

6. El Cardener.

Camp de la Puda/el Prat fàbrica.

7. Riu Saldes.

Resclosa del Collet/aiguabarreig amb el torrent de Busoms.

8. Riu Bastareny.

Aiguabarreig amb la riera de Gréixer/naixement.

9. Riera de Gréixer.

Aiguabarreig amb el Bastareny/naixement.

La Noguera Pallaresa

1. Riu Noguera de Cardós.

Escola de pesca de Llavorsí/pont de la CHE.

2. Torrent d’Esterri.

Aiguabarreig amb Noguera de Cardós/capçalera del torrent d’Esterri.

3. Riu Noguera de Lladorre.

Pont de Borito/presa de Tavascan.

4. Ribera de Boldís.

Aiguabarreig amb la Noguera de Lladorre/capçalera.

5. Barranc de Pallero.

Aiguabarreig amb la Noguera de Lladorre/capçalera.

6. Canal de Becero.

Aiguabarreig amb la Noguera de Lladorre/capçalera.

7. Riu Broate.

Aiguabarreig amb el riu Sellente/capçalera.

8. El Flamisell.

Pont vell de la Plana de Mont-ros/central de Molinos.

9. Barranc de Malpàs.

Aiguabarreig amb el riuet del Convent/naixement.

10. Riu Durro.

Aiguabarreig amb la Noguera de Tor/cota 1200.

11. Riu Bellera o Bossia.

Pont de Xerallo/aiguabarreig amb la Valiri.

12. Barranc de Noarre i del port de Tavascan.

Nucli o població de Quanca.

13. Flamisell.

Pont de Ferro de la Pobla de Segur/pont del Congost d’Erinyà.

Conca de la Noguera Ribagorçana

1. El Noguera Ribagorçana.

Casa Ratera/peixera Albesa.

2. El Noguera Ribagorçana.

Pont de la carretera de Montanui a Vilaller/barranc del Salto.

Conca del Segre

1. Riu d’Alp.

Aiguabarreig amb el Segre/pont d’Estoll.

2. Torrent de la Bavosa o Pedra.

Aiguabarreig amb el Segre/naixement.

3. Riu de la Llosa.

Aiguabarreig amb el Segre/resclosa de la captació d’aigua de Martinet.

4. Riu de la Llosa.

Pont del Vilar/pont del molí del Salt.

5. Riu del Molí o Arànser.

Pont del Dimoni/pont de la Mussa.

6. El Segre.

Pont de Térmens.

7. El Segre.

Roquetes de Gerb/resclosa del canal auxiliar d’Urgell.

8. El Segre.

Barranc de Sant Pere/pont de Vernet.

9. Riu Rialb.

Piscifactoria de Palou/1,5 m aigües amunt de la piscifactoria de Palou.

10. El Segre.

Pont d’Adrall/pont d’Arfa.

11. Riu d’Alp.

Aiguabarreig amb el Segre/pont d’Estoll.

12. Ribera Salada.

Pont de Querol/molí de l’Ingla.

13. El Segre.

600 m aigües avall del reguer de Picabaix/reguer de Picabaix.

Conca del Ter

1. El Freser.

Pont de la carretera de Rialb/pont de la central del Molí.

2. El Ter.

Central la Folcara/límit inferior de la ZPC TE-030.

3. Riu Ritort.

Aiguabarreig de la riera Ginestosa/100 m aigües amunt de la presa de Molló.

4. Riera Major.

Aiguabarreig amb el riu Ter/8 km aigües amunt de la riera Major.

(03.063.065)