Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

EDICTE

de 9 d'abril de 2003, sobre acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida referents al municipi de la Portella.

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida, en les sessions de 25 de setembre de 2002 i 5 de febrer de 2003, va adoptar, entre altres, els acords següents:

Exp.: 2002/003162/L

Normes subsidiàries del planejament, al terme municipal de la Portella

Acord de 5 de febrer de 2003

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida, a proposta de la Ponència Tècnica, acorda:

.1  Donar conformitat al text refós de les Normes subsidiàries del planejament de la Portella, tramès per l'Ajuntament, en compliment de l'acord d'aprovació definitiva de 25 de setembre de 2002.

.2  Publicar aquest acord, el d'aprovació definitiva de 25 de setembre de 2002 i les normes urbanístiques corresponents al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya a l'efecte de la seva executivitat immediata, tal com indica l'article 100 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme. L'expedient restarà, per a la consulta i la informació que preveu l'article 101 de la Llei esmentada, a l'arxiu de planejament del Servei Territorial d'Urbanisme de Lleida, av. de Blondel, núm. 54, tercera planta.

.3  Comunicar-ho a l'Ajuntament.

Acord de 25 de setembre de 2002

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida, a proposta de la Ponència Tècnica, acorda:

.1  Aprovar definitivament les Normes subsidiàries del planejament del municipi de la Portella, promogudes i trameses per l'Ajuntament, supeditant-ne però la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i consegüent executivitat, a la presentació d'un text refós, per duplicat, verificat per l'òrgan que ha atorgat l'aprovació provisional de l'expedient i degudament diligenciat, que incorpori les prescripcions següents:

1. Al final del carrer Barceloneta, s'ha de delimitar una unitat d'actuació amb l'objectiu de reordenar l'àmbit i garantir l'obtenció dels espais lliures públics i la millora de la vialitat, segons esquema annex, que té caràcter orientatiu de l'ordenació.

2. A la unitat d'actuació UA 2 es recomana el canvi de qualificació de zona 3 a zona 2a en la part que confronta amb la mateixa qualificació per millorar la seva viabilitat econòmica.

3. A la zona 2a, d'edificació entre mitgeres, les edificacions que confronten amb la zona 3, d'edificació aïllada, s'han d'enretirar 2 metres del límit de la zona per tal d'evitar l'aparició de parets mitgeres.

4. La qualificació de la unitat de zona 2a, situada en la banda sud del vial que arranca de la rotonda nord ha de ser zona 3, en coherència amb la tipologia de l'habitatge existent.

5. La parcel·la mínima de la zona 4 ha de ser de 4.000 m2, atès que aquesta zona correspon a indústries existents de grans dimensions d'activitat única.

6. Cal assenyalar un vial en la banda nord del carrer d'Almenar, per tal de no configurar una illa massa llarga i per preveure una possible connexió amb un creixement al nord del nucli.

7. El desenvolupament dels sectors ha de possibilitar l'obertura d'un vial entre les zones 2b i 3 situades en el marge sud del carrer Lleida, per tal de donar continuïtat a l'estructura dels sectors residencials SAU 2 i SAU 3 amb el sòl urbà i trencar el front d'illa continu.

8. Cal suprimir la ubicació actual del SAU 8 sens perjudici que es pugui replantejar, en el futur, un nou sector industrial en els terrenys propers a la cooperativa, tal com s'assenyala en el document aprovat inicialment. Tanmateix, es pot mantenir la previsió d'ampliació dels equipaments esportius a la vora de la rotonda d'accés, incorporant els terrenys contigus del sector apte per urbanitzar residencial SAU 3.

9. La delimitació del SAU 7 ha d'excloure els terrenys corresponents al cementiri actual.

10. Cal que el sector SAU 6, per la seva posició confrontant amb sectors i zones industrials, sigui destinat a usos industrials, a l'efecte d'una ordenació homogènia i amb usos compatibles en aquest punt.

11. En sòl no urbanitzable, a l'article 119.7 cal limitar la possibilitat d'ampliació del 40% de les instal·lacions existents, amb una ocupació màxima de la finca del 20%.

12. Cal delimitar gràficament el tipus de sòl no urbanitzable SP, corresponent al Pla especial d'interès natural Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana.

13. Cal incorporar les prescripcions de l'informe de la Diputació Provincial.

.2  Notificar-ho a l'Ajuntament.

Contra l'acord anterior, que no posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs d'alçada, de conformitat amb el que preveuen els articles 107.1, 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en el termini d'un mes a comptar de l'endemà de la publicació d'aquest Edicte al DOGC. El recurs s'entendrà desestimat si passen tres mesos sense que s'hagi dictat i notificat la resolució expressa i quedarà aleshores oberta la via contenciosa administrativa.

Lleida, 9 d'abril de 2003

Josefina Terés i Cinca

Secretària de la Comissió Territorial

d'Urbanisme de Lleida

Annex

Normes subsidiàries del planejament

TÍTOL I

Disposicions generals

Capítol I

Definició, contingut i vigència de les Normes

Article 1

Àmbit territorial i objecte de les Normes subsidiàries

Aquestes Normes subsidiàries constitueixen l'instrument d'ordenació integral del territori del municipi, de conformitat amb allò que disposa l'actual legislació urbanística.

Article 2

Marc legal i tramitació

1. Aquestes Normes subsidiàries estan redactades d'acord amb:

El Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

Els Reglaments de planejament, gestió i disciplina urbanística aprovats, respectivament, pels Reials Decrets 2159/1978, 3288/1978 i 2187/1978.

El Reglament de la Llei sobre Protecció de la Legalitat Urbanística, i el de la Llei de Mesures d'Adequació de l'Ordenament Urbanístic a Catalunya, aprovats respectivament pels Decrets 306/1982 i 146/1984.

La Llei 6/1998 de 13 d'abril sobre règim del sòl i valoracions.

2. Qualsevol referència, en les presents Normes, a la legislació urbanística vigent, s'ha d'entendre referida als anteriors textos.

3. Les normes són públiques, executives i obligatòries. Les seves determinacions tenen caràcter prioritari sobre qualsevol disposició municipal amb un objectiu semblant i la seva interpretació no podrà contradir, en cap cas, les determinacions que es derivin de la legislació urbanística vigent.

4. En compliment de la tramitació legalment determinada, es va produir la informació pública de l'Avanç de planejament del present document per acord de l'Ajuntament de La Portella de data 02 de febrer de 2001.

Article 3

Contingut i interpretació

1. Aquestes Normes subsidiàries estan integrades pels documents següents: Memòria i estudis complementaris

Normativa urbanística

Plànols d'informació

Plànols d'ordenació:

Estructura General i Orgànica del territori, Règim del sòl i tipus de sòl no urbanitzable (escala 1/10.000)

Ordenació i Zonificació de sòl urbà i sòl apte per urbanitzar ( escala 1/2.000)

2. Aquesta normativa, juntament amb els plànols d'ordenació, constitueixen el cos normatiu específic en matèria urbanística del municipi i prevalen sobre la resta de documents de les Normes subsidiàries que tindran caràcter justificatiu i informatiu. En els aspectes no previstos per la Normativa, s'estarà a la legislació urbanística i d'ordenació del territori aplicable en cada cas.

3. Els documents d'aquestes Normes subsidiàries s'interpretaran sempre atenent el seu contingut i d'acord amb els objectius i finalitats expressades en la memòria. En casos de contradicció entre documents o d'imprecisió prevaldrà sempre la interpretació més favorable a la menor edificabilitat i majors dotacions públiques.

4. La delimitació de sectors, polígons, unitats, zones i sistemes assenyalada per les Normes subsidiàries, tenint en compte les toleràncies necessàries en tot document topogràfic, podrà ser precisada o ajustada en els corresponents documents de planejament que se'n despleguin, sense que això suposi modificació d'aquestes Normes subsidiàries, si es fa d'acord amb tots els criteris següents:

Una variació màxima de la superfície dels àmbits del cinc per cent (+-5%).

Només s'admeten alteracions de la forma per tal d'ajustar els corresponents àmbits a alineacions oficials, a característiques naturals del terreny, a límits físics i particions de propietat i, en general a elements naturals o artificials d'interès que així ho justifiquin.

No podrà alterar-se la delimitació d'un element del sistema d'espais lliures o d'equipaments comunitaris si això suposa la disminució de la seva superfície.

Article 4

Caràcter subsidiari de les Normes

Les Normes són subsidiàries de la redacció d'un Pla General Municipal, d'acord amb les determinacions de l'article 104 del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

Article 5

Vigència

Aquestes Normes subsidiàries entraran en vigor el dia següent de la publicació de la seva aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, i mantindran la seva vigència de forma indefinida mentre no es produeixi la seva revisió.

Article 6

Modificació i revisió del les Normes subsidiàries

1. L'alteració del contingut de les Normes es farà a través de la seva revisió o amb la modificació d'algun dels elements que el constitueixen seguint el mateix procediment establert per a la seva formulació.

2. S'entén per revisió l'adopció de nous criteris respecte de l'estructura general i orgànica del territori o de la classificació del sòl, motivada per l'elecció d'un model territorial diferent o per l'aparició de circumstàncies sobrevingudes de caràcter demogràfic o econòmic, que incideixin substancialment sobre l'ordenació, o per l'esgotament de la capacitat de les Normes subsidiàries.

3. En els supòsits restants, l'alteració de les determinacions de les Normes subsidiàries es considerarà com a modificació, encara que comporti canvis aïllats en la classificació o qualificació del sòl.

4. Si la modificació altera la disposició o dimensions reservades per al Sistema d'espais lliures de parcs públics i zones verdes o de les zones esportives i d'esbarjo, aquesta es tramitarà d'acord amb el procediment establert a l'article 76 del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i als articles 43 a 64 del Reglament de planejament urbanístic, per a l'aprovació del Consell Executiu, previ l'informe favorable de la Comissió Jurídica Assessora.

5. Seran circumstàncies que justificaran la revisió d'aquestes Normes subsidiàries les següents:

El transcurs de 12 anys des de la data d'aprovació definitiva.

El termini de 8 anys si en aquest temps les previsions de creixement de les Normes s'han consolidat amb un índex superior al 66% o inferior al 33%.

L'alteració o l'adopció de nous criteris respecte de l'estructura general i orgànica del territori o bé de la classificació del sòl.

Les disposicions urbanístiques de rang superior o altres circumstàncies que així ho determinin.

6. El procediment de revisió o de modificació d'aquestes Normes subsidiàries s'ajustarà a les mateixes disposicions establertes per a la seva formació. L'aprovació de les modificacions que comportin un increment de volum edificable d'una zona, requerirà la previsió dels majors espais lliures requerits per l'augment de la densitat de la població i el vot favorable de la Corporació amb el quòrum establert a l'article 112.3.k de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i, si s'escau, el vot favorable de les 2/3 parts dels membres de la Comissió d'Urbanisme que hagués d'acordar l'aprovació.

Capítol II

Desplegament de les Normes

Article 7

Iniciativa i competències

1. El desenvolupament d'aquestes Normes subsidiàries i la direcció pública del procés correspon, en primer lloc a l'Ajuntament. Tanmateix, els particulars poden proposar i realitzar la redacció de plans i projectes urbanístics dintre de les competències que estableixen la legislació urbanística vigent i aquestes Normes.

2. Correspon als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, òrgans de l'Administració de l'Estat, Diputació Provincial, Consells Comarcals o altres òrgans d'administració que es puguin crear, el desenvolupament de les actuacions de la seva competència per a la progressiva execució de les determinacions de les Normes.

Article 8

Planejament derivat

1. Amb l'objecte de desenvolupar i complementar les determinacions de les Normes subsidiàries, s'elaboraran, d'acord amb allò que preveu la legislació urbanística vigent: Plans parcials, plans especials, estudis de detall i projectes d'urbanització.

2. L'objecte, les determinacions i la documentació dels plans parcials es concreten a l'article 25 del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i als articles 43 a 64 del Reglament de planejament urbanístic. La seva tramitació es farà d'acord amb allò que senyalen els articles 60 a 63 del Decret Legislatiu 1/1990.

3. Les diferents finalitats dels plans especials es detallen a l'article 29 i les corresponents determinacions es concreten als articles 30 a 38 del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i 76 a 86 del reglament de planejament urbanístic. La seva tramitació es farà d'acord amb allò que senyalen els articles 60 i 61 del Decret Legislatiu 1/1990.

4. Els estudis de detall es redactaran amb la finalitat i contingut que els defineix als articles 26 del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i 65 i 66 del Reglament de planejament urbanístic. La seva tramitació es farà d'acord amb l'article 66 del Decret Legislatiu 1/1990.

5. La definició i les condicions dels projectes d'urbanització es detallen als articles 27 del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i 67 a 70 del Reglament de planejament urbanístic. La seva tramitació es farà d'acord amb l'article 64 i 65 del Decret Legislatiu 1/1990.

6. Tots els plans, projectes i qualsevol altre document urbanístic de desenvolupament de les previsions d'aquestes Normes subsidiàries hauran de garantir l'accessibilitat i la utilització amb caràcter general dels espais d'ús públic, i no seran aprovats si no observen les determinacions i els criteris establerts a la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, i en els corresponents reglaments.

Article 9

Desplegament de les Normes subsidiàries en el sòl urbà

1. El desenvolupament de les determinacions de les Normes subsidiàries en sòl urbà es realitzarà generalment per gestió directa o, quan sigui necessari, mitjançant unitats d'actuació d'acord amb l'article 36.3 del Reglament de gestió urbanística, la delimitació de les quals ve fixada en els plànols d'ordenació. Per aquests àmbits les Normes subsidiàries determinen la situació de la xarxa viària, els espais lliures i els equipaments.

2. En les unitats d'actuació delimitades, són de cessió obligatòria i gratuïta els terrenys qualificats com a sistema viari, d'equipaments docents o assistencials i espais lliures de places i jardins, ja estiguin al servei general de tota la població o al servei del districte o unitat d'actuació. Aquesta cessió es farà efectiva en el moment procedimental fixat en els articles 124 i 179 del Reglament de gestió urbanística. L'obertura i ampliació de vials sobre solars i edificis en nuclis urbans comporta idèntica cessió quan aquesta és compensada per les condicions d'edificació diferencial previstes pels plans.

En aquests àmbits seran preceptius, amb caràcter general, l'aprovació definitiva del projecte de compensació o de reparcel·lació i la redacció del projecte d'urbanització i la seva execució, o la constitució de la garantia del valor de les obres d'urbanització, així com la creació de l'Entitat de Conservació d'acord amb l'article 25.3 del Reglament de gestió urbanística.

3. A més, es poden formular plans especials, per a millorar aspectes concrets del planejament d'un sector, i estudis de detall, per a determinar rasants dels carrers i les alineacions de les edificacions o per l'ordenació de la volumetria establerta en les Normes.

4. En sòl urbà directament executable solament es podran atorgar llicències d'edificació quan els terrenys hagin assolit la condició de solar o mitjançant la constitució de la garantia del valor de les obres necessàries.

Article 10

Desplegament de les Normes subsidiàries en sòl apte per urbanitzar

1. En sòl apte per urbanitzar les Normes es despleguen necessàriament per mitjà de plans parcials. El seu àmbit territorial s'haurà de correspondre amb els sectors de planejament delimitats per aquestes Normes en els plànols d'ordenació.

2. El desenvolupament parcial dels sectors en subsectors es podrà dur a terme si es fa d'acord amb allò que estableix l'article 63 del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

3. Els propietaris del sòl apte per urbanitzar tenen els deures següents:

a) Cedir obligatòriament i gratuïtament a l'administració tot el sòl necessari pels vials, espais lliures, zones verdes i dotacions públiques al servei de l'àmbit o sector de planejament, així com els altres sistemes inclosos en el mateix àmbit o sector per aquestes Normes subsidiàries.

b) Costejar i, de ser-ne el cas, executar les infrastructures de connexió amb els sistemes exteriors a l'actuació i les obres necessàries per l'ampliació o reforçament d'aquests sistemes requerits per la seva dimensió, densitat i intensitat d'ús.

c) Cedir obligatòriament i gratuïtament a l'Administració actuant el sòl corresponent al 10% de l'aprofitament del sector.

d) Costejar el 90% de la urbanització del sector.

e) Executar la urbanització del sector si s'actua pel sistema de Compensació

f) Procedir a la distribució equitativa dels beneficis i càrregues del planejament abans d'iniciar la seva execució material.

g) Edificar els solars en el termini que, de ser-ne el cas, s'estableix en el planejament de desenvolupament.

Article 11

Desplegament de les Normes subsidiàries en sòl no urbanitzable

Les determinacions de les Normes que regulen el sòl no urbanitzable són d'aplicació directa i immediata. No obstant això, es podran formular plans especials que tinguin per objecte l'execució directa d'infrastructures del territori, la protecció del paisatge, de les vies de comunicació, dels conreus i dels espais forestals i la millora del medi rural.

Article 12

Desplegament de les Normes subsidiàries respecte als sistemes

En sòl urbà, els terrenys destinats a sistemes no inclosos en cap unitat d'actuació per aquestes Normes subsidiàries s'adquiriran, llevat el supòsit de cessió per a vies i carrers de l'article 120.3 del Decret Legislatiu 1/90, per expropiació i s'executaran directament mitjançant la redacció i tramitació del projecte d'obra ordinària que correspongui.

Les previsions de les Normes respecte als sistemes generals, en el sòl apte per urbanitzar i no urbanitzable, es desenvoluparan amb el desplegament d'un pla especial d'infrastructures, o bé mitjançant la seva execució directa prèvia l'expropiació dels terrenys afectats, o bé, en el sòl apte per urbanitzar, mitjançant el desplegament del pla parcial corresponent.

Capítol III

Gestió i execució del planejament

Article 13

Elecció dels sistemes d'actuació

1. En el desenvolupament de les Normes subsidiàries, cal que els plans que es redactin determinin expressament el sistema o sistemes d'actuació d'entre els previstos en la legislació urbanística vigent. La determinació del sistema d'actuació s'haurà de justificar d'acord amb l'article 56 del Reglament de planejament urbanístic.

2. El sistema escollit haurà de garantir l'execució de les obres d'urbanització, la cessió dels sòls per a dotacions i equipaments, i la cessió dels vials i zones verdes d'ús públic.

3. Per a l'execució d'aquestes Normes es considera preferent el sistema de compensació, sens perjudici del que preveu l'article 169.2 del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

4. Els plans parcials d'iniciativa particular s'executaran pel sistema d'actuació de compensació. Això no obstant, si transcorreguts tres mesos des de l'aprovació del Pla parcial, els propietaris no presentessin el projecte d'estatuts i bases d'actuació, l'Ajuntament els requerirà perquè en el termini de tres mesos, i si no ho fan l'Ajuntament procedirà a substituir el sistema pel de cooperació o expropiació.

Article 14

Polígons i unitats d'actuació

1. La delimitació poligonal per a l'execució del planejament s'ajustarà a allò que estableixen els articles 167 i 168 del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, i els article 36 i 37 del Reglament de gestió urbanística. Així, es podran modificar els àmbits establerts per aquestes Normes i es podran delimitar nous polígons o unitats d'actuació amb l'objectiu de facilitar la seva gestió o efectuar un millor repartiment de càrregues i beneficis que es deriven del planejament.

2. La delimitació poligonal tendirà a fer-se de manera que, conservant la coherència del planejament, es procuri flexibilitzar al màxim l'execució d'aquest, independitzant cada operació urbanística en diferents polígons.

3. Quan no sigui possible la delimitació de polígons o unitats d'actuació, o per a l'execució dels sistemes que no són de cessió obligatòria i gratuïta i en les actuacions aïllades en el sòl urbà, s'aplicarà el sistema d'expropiació. Si d'aquesta actuació se'n deriven beneficis especials per als sectors confrontants o propers, es podran repercutir les despeses mitjançant la imposició de contribucions especials, als propietaris beneficiats.

4. No serà necessària la delimitació prèvia de les unitats d'actuació en sòl urbà quan es tracti de l'obtenció de carrers i vies. Això no obstant quan les diferències d'aprofitament entre finques ultrapassi el 15% i sigui necessària la reparcel·lació dels terrenys, la delimitació de la Unitat d'Actuació es realitzarà segons el procediment establert als articles 64 i 65 del Decret Legislatiu 1/90.

Article 15

Sistema d'actuació en sòl urbà

Per a l'execució del planejament en sòl urbà es delimitaran polígons o unitats d'actuació, quan no sigui possible l'actuació directa, perquè es donen aprofitaments diferencials derivats de les Normes. Això no és obstacle perquè l'administració pugui realitzar actuacions aïllades en sòl urbà pel sistema d'expropiació, quan aquestes actuacions estiguin previstes en aquestes Normes subsidiàries o en un pla especial.

Article 16

Sistema d'actuació en sòl apte per urbanitzar

1. La delimitació dels polígons per a l'execució del planejament al sòl apte per urbanitzar es determinarà al pla parcial que desenvolupi cada sector.

2. Cada sector de pla parcial podrà coincidir amb un polígon o bé dividir-se en dos o més polígons d'actuació. Tots els terrenys inclosos dins d'un àmbit de planejament parcial estaran adscrits a algun polígon d'actuació.

3. Els plans parcials d'iniciativa particular han d'ésser executats pel sistema de compensació d'acord amb l'article 169.3 del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. No obstant això, si transcorreguts sis mesos des de que l'Administració actuant hagi requerit als propietaris perquè constitueixin la corresponent Junta de Compensació i no s'ha complert l'esmentat requeriment, dita Administració podrà deixar sense eficàcia el Pla o canviar-ne el sistema d'execució. L'incompliment per part de la Junta de Compensació dels seus deures també habilitarà a l'Administració per canviar el sistema, en els termes de l'article 183 del Reglament de Gestió Urbanística.

Article 17

Execució i gestió de sistemes

1. Els terrenys qualificats de sistemes podran ser adquirits per l'administració actuant per qualsevol títol jurídic, mitjançant les cessions obligatòries imposades per la legislació urbanística vigent o per expropiació forçosa.

2. El cost dels terrenys podrà repercutir-se entre els propietaris beneficiats per l'actuació en la part que s'estimi d'interès directe, d'acord amb el que disposa la legislació urbanística vigent, mitjançant contribucions especials.

Capítol IV

Intervenció en l'edificació i ús del sòl

Article 18

Actes subjectes a llicència

1. Estan subjectes a prèvia llicència municipal tots els actes referits a l'article 1 del Reglament de Disciplina Urbanística i l'article 247 del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, i en general, qualsevol activitat que afecti les característiques naturals del terreny.

2. La necessitat d'obtenir l'autorització d'altres administracions públiques, no exonera de l'obtenció de la llicència municipal. Els actes d'edificació, modificació o ús del sòl corresponents, no es podran iniciar fins que no s'hagin obtingut totes les autoritzacions i llicències concurrents. Els actes detallats a l'article 247 del Decret Legislatiu 1/90 promoguts per òrgans de l'Estat, de la Generalitat o Entitats de dret públic que administrin bens estatals estaran igualment subjectes a llicència municipal. En cas d'urgència o d'excepcional interès es tindrà en compte el que disposa l'article 250.2 Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i els articles 8 i 9 del Reglament de Disciplina Urbanística. Totes les obres que s'executin com a compliment d'una ordre municipal i sota la direcció dels serveis tècnics de l'Ajuntament, estan exemptes de l'exigència de la llicència municipal.

3. Les llicències tenen caràcter de document públic. Les llicències no impliquen l'autorització municipal per als actes d'ocupació de via pública o terrenys confrontants, ni per a altres usos o activitats relacionats amb l'obra autoritzada.

Article 19

Procediment d'atorgament de llicències

1. Les sol·licituds de llicència es tramitaran i resoldran segons el procediment ordinari establert en el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat pel Decret 179/95, de 13 de juny.

2. Les llicències per usos o obres justificades de caràcter provisional, que no haguessin de dificultar l'execució dels plans, requeriran el previ informe favorable de la Comissió d'Urbanisme de Lleida, així com el compliment de les altres condicions establertes a l'article 91.2 del Decret Legislatiu 1/90.

3. Les llicències per autoritzar edificacions i instal·lacions d'utilitat pública o interès social que s'hagin d'emplaçar al medi rural i habitatges familiars en llocs que no comportin perill de formació de nucli de població, estan subjectes al procediment singular establert als articles 44 i 45 de Reglament de Gestió Urbanística.

Article 20

Contingut de les llicències

1. El document administratiu corresponent a la concessió de la llicència contindrà les dades més rellevants de les obres autoritzades, acord de concessió, condicions, garanties i altres extrems identificadors. També s'hi adjuntarà un exemplar diligenciat dels plànols, croquis o projecte tècnic el qual serà la descripció gràfica autèntica de les obres autoritzades.

2. Tot el que es disposa en aquesta Normativa en matèria de condicions d'edificabilitat i d'ús i, si escau, respecte a les condicions estètiques, higièniques o d'una altra naturalesa, s'entendrà inclòs en l'acte d'atorgament de la llicència. Els titulars de llicències hauran de respectar el contingut exprés de les seves clàusules, i a més, el contingut implícit que és el definit en aquesta Normativa, segons la classe i destí del sòl i les condicions d'edificabilitat i d'ús. No podran justificar-se les vulneracions d'aquestes Normes subsidiàries en el silenci o insuficiència del contingut de la llicència.

3. Totes les llicències hauran d'explicitar els terminis màxims d'inici i acabament de les obres, i advertir al titular de la caducitat de la llicència.

Article 21

Classificació de les obres

1. Als efectes del que estableix la legislació de Serveis de les Corporacions Locals, es consideraran Obres Majors:

Les de construcció de tota classe d'edificis de nova planta.

Les de reforma de l'estructura d'un edifici o que augmentin o redueixin el seu volum.

Les que es realitzin en façana i modifiquin l'aspecte exterior de les edificacions.

Les d'urbanització i parcel·lació de terrenys.

Les obres de moviments de terres que alterin la natural configuració del terreny.

Les de construcció de murs de contenció, pous i obres de captació d'aigua.

Les obres d'enderrocament d'edificis existents.

Les actuacions de tallada d'arbres que formin massa arbòria de certa importància.

En general, totes aquelles que exigeixin la direcció d'un facultatiu titulat superior.

2. La resta d'obres i actuacions es consideraran Obres Menors.

En sòl no urbanitzable els aixoplucs o petits magatzems agrícoles destinats a l'utillatge de conreu fins una superfície de 20 m2 es consideraran obres menors. Per aquest tipus d'obres, en sol·licitar la llicència, caldrà aportar el pressupost i comprovant actualitzat de l'alta al règim agrari de la seguretat social.

Article 22

Documents per a la sol·licitud de la llicència d'obres majors

1. Per a la sol·licitud de llicència d'obres majors cal presentar, adjunt al model de document previst per a aquest fi, el projecte tècnic, exemplars per duplicat més tantes còpies com sigui necessari per a la consulta a altres ens, subscrit per facultatiu competent i pel sol·licitant i visat pel corresponent Col·legi Professional.

2. Cal presentar, a més, el full d'assumpció de la direcció facultativa de les obres visat pel Col·legi Professional corresponent, per a tots els professionals directors que hi concorrin.

3. En el supòsit d'obres de reforma, cal adjuntar, a més, plànols explicatius de l'estat actual de l'edificació i fotografies que mostrin des de diferents perspectives l'estat actual de l'element o edifici, així com la seva relació amb l'entorn. En el cas que així es consideri convenient, els documents a presentar seran concretats segons criteri del Tècnic Municipal.

Article 23

Documents per a la sol·licitud de la llicència d'obres menors

1. Les sol·licituds de llicència d'Obres Menors hauran d'aportar, al menys, un document en el que es descriguin les obres, de forma escrita, amb indicació de la seva extensió i situació.

2. S'expressa a continuació una relació d'obres menors per a les quals, a més, cal adjuntar amb la corresponent sol·licitud una memòria i pressupost detallats i, quan s'indica amb la lletra D, l'acceptació de la Direcció Tècnica visada pel corresponents Col·legi Professional i quan s'indica amb la lletra P, cal aportar plànols signats per facultatiu competent:

Construcció, reparació o supressió de guals a la voravia.

Ocupació provisional de l'espai públic per a la construcció no emparada en llicència d'obres majors.

Construcció de barraques i quioscos per a exposició i venda menors de 5 m2 (D)

Col·locació de rètols, banderoles i anuncis lluminosos

Col·locació d'anuncis, excepte els situats a la coberta de l'edificació subjectes a llicència d'obres majors

Col·locació de pals i banderes

Col·locació de veles a les façanes de les plantes baixes

Col·locació de marquesines per a comerços (D)

Instal·lació de barreres i tanques de protecció de les obres

Construcció de ponts, bastides i similars (D)

Execució de cales, pous i sondeigs d'exploració (D)

Estintolament de façanes (D)

Col·locació de grues-torre, ascensors, sínies o altres aparells elevadors (P i D)

Treballs d'anivellament de terrenys que no alterin més d'un metre les cotes naturals i no afectin les mesures de les alçàries reguladores de l'edificació (P i D)

Construcció o instal·lació de barraques provisionals d'obres

Obres interiors i instal·lacions en locals no destinats a habitatges, sense modificació estructural (P)

Reparació de cobertes i terrats (D)

Reparació, pintura i estucat de façanes amb muntatge de bastida de més de 6 m (D)

Col·locació de portes, reixes i persianes en obertures

Construcció, reparació o substitució de canonades d'instal·lacions

Construcció de pous i foses sèptiques (D)

Modificació de balcons, lleixes o elements sortints (D)

Canvi o reparació d'elements estructurals (P i D)

Execució o modificació d'obertures que afectin a elements estructurals (P i D)

Execució o modificació d'obertures que no afectin a elements estructurals (D)

Formació de cambres de bany en locals comercials, oficines i magatzems

Construcció i modificació d'aparadors

Col·locació d'elements mecànics de les instal·lacions en terrasses o terrats (D)

Coberts lleugers oberts o tancats lateralment, de superfície menor de 30 m2 i d'alçària inferior a 4 metres (D)

Enderroc d'edificis que siguin aïllats, de superfície inferior a 30 m2 i d'alçària inferior a 4 metres (P i D)

Construcció de tanques o barreres definitives

Treballs d'anivellament a l'entorn de l'edifici amb variacions menors de +- 1,50 metres respecte el terreny natural en qualsevol punt (D)

Formació de jardins, excepte els que formen part de l'espai lliure de la parcel·la.

En el cas que així es consideri convenient, els documents a presentar seran concretats segons criteri del Tècnic Municipal.

Article 24

Condicions d'atorgament de llicències

1. Les llicències s'atorgaran amb la subjecció d'allò que es disposa en aquesta Normativa respecte a la classe de sòl i el seu destí i a les condicions d'aprofitament, edificabilitat i ús.

2. Quan l'obra o edificació requereixi la prèvia urbanització i no hagin lliurat a l'Administració els terrenys de cessió obligatòria i gratuïta, no es podrà atorgar la llicència d'edificació fins que no s'hagin complert els deures de cessió de terrenys i costejar la urbanització legalment procedents, sense perjudici del que preveu l'article 120 del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

3. Per tal d'autoritzar la facultat d'edificar en terrenys que no tinguin la condició de solar, cal ajustar-se al que disposen els articles 40 a 43 del Reglament de gestió urbanística.

Article 25

Caducitat, termini i pròrroga de les llicències

1. D'acord amb l'article 249.7 del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, el termini que han de preveure les llicències per començar i acabar les obres són, respectivament, un i tres anys a comptar des de l'endemà de la data de notificació al promotor.

2. Les llicències es tramitaran segons allò que disposa la legislació de Serveis de les Corporacions Locals i d'acord amb les normes específiques que disposi l'Ajuntament.

3. Les condicions de caducitat i pròrroga de les llicències es concreta a l'article 249 del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. La caducitat de les llicències ha de ser declarada expressament, prèvia audiència a l'interessat.

Article 26

Seguiment de les obres

1. Abans de començar l'execució d'una obra de nova planta, l'Ajuntament haurà d'assenyalar l'alineació i rasant, assenyalament del qual s'estendrà l'acta corresponent, la qual eximirà el promotor d'aquesta obra de tota la responsabilitat en l'alineació de l'edifici si per a la seva realització s'ha ajustat a l'assenyalada en l'esmentada acta. Aquest assenyalament s'efectuarà prèvia sol·licitud de l'interessat.

2. Així mateix, l'interessat comunicarà a l'Ajuntament els moments en què l'obra sobrepassi la rasant del carrer i en què assoleixi l'alçària autoritzada a l'objecte que els serveis tècnics municipals efectuïn les oportunes comprovacions, de les quals s'estendrà la corresponent acta.

3. Acabades les obres, l'interessat ho comunicarà a l'Ajuntament, amb certificació visada del facultatiu director de les obres i altra documentació complementària amb objecte de realitzar la inspecció final. Es comprovarà si l'interessat s'ha ajustat en la seva realització a la llicència atorgada i també si s'han refet tots els danys i perjudicis causats en la via pública, desguassos, subsòl, clavegueram, aigües potables, cables elèctrics i qualsevol altre servei anàleg així com també de caràcter privat o a tercers.

4. Si la comprovació resulta positiva l'Ajuntament atorgarà la llicència de primera ocupació de l'edificació.

Article 27

Establiment de terminis per a edificar per part de l'Ajuntament

1. L'Ajuntament podrà aplicar els terminis previstos als articles 223 al 233 del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, amb l'objectiu d'incentivar el sector de la construcció i d'evitar la retenció especulativa dels solars.

2. Amb aquesta finalitat, l'Ajuntament podrà constituir el Registre Municipal de Solars, seguint els tràmits previstos per la legislació vigent.

Article 28

Infraccions urbanístiques

Els actes d'edificació i ús del sòl, sense llicència o sense ajustament a les seves condicions, legalment tipificats com infracció urbanística per l'article 262.1 del Decret Legislatiu 1/90, de 12 de juliol, de la refosa de la legislació urbanística vigent a Catalunya, comportaran les actuacions de protecció de la legalitat urbanística, disciplinàries i sancionadores establertes als articles 254 i següents del mateix text legal i desenvolupades en el Reglament de Disciplina urbanística i en el Reglament català de la Llei de protecció de la legalitat urbanística.

TÍTOL II

Paràmetres comuns d'ordenació i d'ús

Capítol I

Paràmetres generals que regulen l'edificació

Article 29

Regulació de les plantes baixes

1. No es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons les modalitats de semisoterrani i entresolat.

2. Quan la regulació de la zona no especifiqui altra cosa, les alçàries útils mínimes permeses de la planta baixa seran les següents: 3,00 m en el cas d'usos comercials, magatzems, etc., i 2,50 m en el cas d'habitatges i comerços menors de 80 m2.

Article 30

Regulació de les plantes soterrani

1. Tret que es disposi altra cosa en les ordenances que regulen la zona, sols s'admet la construcció d'una única planta soterrani a sota de la planta baixa.

2. En els soterranis no es permeten els usos residencial i sanitari. Els soterranis per sota del primer, cas que s'autoritzin, només podran ser dedicats a aparcaments, instal·lacions tècniques de l'edifici, cambres cuirassades i similars.

3. Només es permetrà la construcció de plantes soterrades quan aquestes puguin desguassar a la xarxa de clavegueram, encara que sigui per mitjans mecànics.

4. Tret que s'indiqui en les ordenances de la zona, les plantes soterrani no podran sobrepassar l'ocupació de la planta baixa.

5. L'alçària lliure mínima de les plantes soterranis es de 2,20 metres i la màxima són 3,00 m.

Article 31

Regulació de l'entresolat

1. L'entresolat únicament es podrà realitzar en les zones on expressament s'assenyali i per a dedicar-lo a magatzematge, sanitaris i oficines vinculades a la planta on es realitza l'entresolat.

2. L'entresolat se separarà com a mínim tres metres de les façanes de l'edifici, i la seva alçària lliure mínima a sobre serà de 2,20 metres i a sota de 2,50 metres.

Article 32

Regulació de les plantes pis

Tindran una alçària lliure mínima de 2,50 metres, tret que en les ordenances de la zona s'indiqui una altra dimensió.

Article 33

Elements per sobre de l'alçària reguladora

Per sobre de l'alçària reguladora construïda només s'admeten el elements següents:

1. La solució de coberta de l'edifici.

2. Els elements de ventilació i il·luminació de l'espai sotacoberta, si fos el cas.

3. Els elements tècnics de les instal·lacions pròpies, per a ús exclusiu de l'edifici. Els espais ocupats per aquests elements es limitaran estrictament als necessaris per al seu funcionament i no podran generar cap tipus d'aprofitament estrany a la seva naturalesa. Caldrà justificar de manera exhaustiva mitjançant la documentació adient la seva disposició, forma, oportunitat i funcionament.

4. Els coronaments decoratius de les façanes.

Article 34

Regulació dels espais sotacoberta

1. Els espais sotacoberta es destinaran principalment a àmbits comuns de l'immoble, magatzematge comunitari i individual vinculat als habitatges, cambres de malendreços, instal·lacions tècniques d'ús exclusiu de l'edifici, accessos als terrats i a la coberta.

2. Per damunt del nombre màxim de plantes no està permès fer els espais sotacoberta habitables tret que ho indiquin expressament les ordenances de la zona.

3. En cap cas les plantes sotacoberta habitables no podran constituir un habitatge independent del de la planta immediatament inferior.

4. La superfície de les plantes sotacoberta amb una alçària lliure superior a 1,50 metres computarà als efectes de determinar la quantitat de sostre de l'edificació.

5. L'espai sotacoberta solament podrà ésser habitable en formar part de manera directa a la unitat habitable inferior.

Article 35

Regulació de les cobertes de les edificacions

1. Per a edificis acabats en coberta inclinada la intersecció del pla inferior de la coberta i del pla de façana de l'edificació determinaran una directriu horitzontal, que no sobrepassarà en 40 centímetres la cota del sostre de la darrera planta pis o l'alçària reguladora màxima de zona.

2. El pendent de la coberta inclinada no podrà ser superior del 30%, tret que les ordenances de la zona ho determinin.

3. Per sobre dels plans definits per la coberta inclinada, podran sobresortir elements de ventilació i xemeneies, antenes i claraboies dels celoberts. Les claraboies hauran de ser paral·leles als plans de la coberta inclinada i no se separaran més de 50 cm d'aquesta en cap punt.

4. Els careners de coberta, així com altres elements construïts no sobrepassaran en més de 3,50 metres l'alçària de l'arrencada de la coberta al pla de façana.

5. Per a edificis acabats en terrassa es considerarà el pla d'arrencada de la planta coberta, el pla superior dels elements resistents de sostre de la darrera planta pis. Per sobre d'aquest pla es podrà situar la cambra d'aire amb una alçària màxima de 60 cm. Les baranes a façana tindran una alçària màxima de 1,20 metres per sobre de la cambra d'aire.

En les cobertes planes, dins el gàlib que dibuixen uns plans inclinats 30º, aplicats 40 cm per sobre de la intersecció del pla de la façana, amb la part superior del sostre de la darrera planta pis construïda, es podran instal·lar cossos edificats que continguin els elements tècnics de l'ascensor, la climatització de l'edifici, les claraboies dels celoberts, la caixa d'escales, les antenes i els dipòsits d'aigua, sense sobrepassar una alçària màxima de 3,50 metres.

Article 36

Elements sobre la coberta: finestres

Quan calgui disposar d'obertures d'il·luminació i ventilació de la planta sotacoberta, aquestes es podran tancar amb finestres integrades al pla de la coberta inclinada. La superfície d'ocupació de les obertures no sobrepassarà el 10% de la superfície de coberta.

Article 37

Formació de xamfrans en les cantonades

En les zones en que així s'indiqui en la present normativa es procedirà a la formació de xamfrans llevat que aquest es consideri innecessari per la pròpia configuració de l'encreuament o quedi justificada la impossibilitat per impediments tècnics, sempre segons criteri del tècnic municipal, d'acord amb les condicions següents:

1. Si procedeix el xamfrà, serà de 5,00x5,00 metres sobre les façanes concurrents.

2. No es faran xamfrans en els supòsits següents:

En carrers d'amplària menor de 8 metres

Quan les alineacions dels carrers formen un angle superior a 135º

Capítol II

Regulació de l'edificació alineada al vial

Article 38

Determinació de l'alçària reguladora màxima

En els edificis situats segons l'alineació de vial l'alçària reguladora s'amidarà d'acord amb els supòsits següents:

1. Edificis amb façana a un sol vial:

a. Si la rasant del carrer, considerat el front de parcel·la, presenta una diferència de nivells entre l'extrem de cota més alta i el de cota més baixa, menor de 1,20 metres, l'alçària reguladora s'amidarà al centre de la façana, a partir de la rasant de la voravia en aquest punt.

b. Si la diferència de nivells entre l'extrem de cota més alta i el de cota més baixa, és més gran de 1,20 metres, l'alçària màxima de l'edifici s'amidarà a partir del nivell situat a 0,60 metres per sobre de la cota més baixa de la línia de façana.

c. Quan l'aplicació d'aquesta regla doni lloc a que, en determinats punts de la façana, la rasant de la voravia se situï a més de 1,50 metres per sobre del punt d'aplicació de l'alçària reguladora, la façana es podrà dividir en els trams que calguin perquè això no passi. A cadascun dels trams resultants, l'alçària reguladora s'haurà d'amidar d'acord amb les regles anteriors. Cada tram tindrà al menys la longitud indicada per a la parcel·la mínima.

2. Edificis amb façana a dues o més vies que facin cantonada o xamfrà.

a. Si l'alçària de l'edificació fos la mateixa a cada cara de vial, s'aplicaran les condicions del punt 1, anterior, operant en el conjunt de les façanes desenvolupades, com si fossin una sola façana.

b. Si les alçàries reguladores fossin diferents, les més altes es podran portar cap als carrers adjacents més estrets, fins una longitud igual a la fondària edificable corresponent al carrer de més alçària. Aquesta longitud arribarà com a màxim fins la meitat del tram de carrer de menor amplària. L'aplicació d'aquest retorn sols afectarà la primera parcel·la que fa cantonada.

3. Edificis amb façana a dues o més vies que no facin cantonada o xamfrà.

Regularan la seva alçària com si es tractés d'edificis independents. El canvi d'alçària màxima es farà en el punt mig de la parcel·la i, almenys, a quatre metres de la façana de menor cota.

4. Edificis amb façana a places, parcs i altres espais lliures públics.

Regularan la seva alçària en funció del vial de major amplària que conflueixi a l'espai públic.

Article 39

Limitació de l'alçària de l'edificació

En parcel·les amb un fort pendent transversal caldrà reduir l'alçària de l'edificació o la fondària edificada de tal manera que l'alçat frontal dels paraments verticals exteriors, no superi en cap punt l'alçària reguladora màxima incrementada en 2,80 metres.

Article 40

Determinació de l'alçària reguladora màxima de les construccions en el pati d'illa

1. L'alçària de l'edificació al pati d'illa només es podrà entendre referida a la rasant d'un carrer, fins a una fondària igual a la meitat de la distància entre les dues alineacions interiors d'illa oposades.

2. En casos de desnivell entre façanes oposades d'illa, aquesta fondària límit s'haurà de reduir, de manera que l'edificació a l'espai interior no ultrapassi un pla ideal traçat a quaranta-cinc graus mesurat des de l'alçària màxima corresponent a la planta baixa en el límit edificable de la parcel·la oposada.

Article 41

Forma de la coberta

1. La coberta inclinada serà, almenys, a dues aigües i simètrica respecte la planta de l'edifici.

2. El carener es situarà paral·lel a la façana de l'edifici al carrer.

3. S'admetran solucions singulars sempre que aquestes quedin justificades per l'especial geometria del solar o la configuració de l'edificació.

Article 42

Disposició dels cossos sortints

1. Els cossos sortints estan prohibits a la planta baixa.

2. No es permeten els cossos sortints tancats en carrers menors de 7 metres, ni cossos sortints en carrers sense vorera.

(Aquesta norma s'aplicarà segons l'amplària del vial davant la parcel·la)

3. L'alçària lliure entre la vorera i els cossos sortints és de 4,00 metres.

4. La forma de la planta dels cossos sortints serà geomètrica, de directrius paral·leles i ortogonals al pla de façana, tret que s'admeti expressament la seva singularitat en les ordenances que regulen la zona.

5. Si la seva volada no es regula a la zona corresponent aquesta es limita per la menor de les dimensions següents:

El 10% de l'amplària del vial

L'amplària de la vorera menys 50 cm

Una longitud de vol de 1,00 metres.

6. La longitud màxima conjunta dels cossos sortints tancats, semitancats i oberts, podrà ocupar com a màxim de 2/3 de la longitud de façana. Els cossos sortints tancats i semitancats podran ocupar com a màxim el 1/3 de la longitud de la façana.

7. El límit lateral del vol dels cossos sortints ve definit per un pla normal a la façana a 1,00 metres de la paret mitgera.

Article 43

Disposició dels elements sortints

El vol dels elements sortints, com sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, para-sols i d'altres similars no podran volar més de 15 cm, excepte a la planta baixa on, a més, no podran sobresortir més del 5% de l'amplària de la voravia, i a la planta coberta, on el ràfec podrà volar 45 cm.

Article 44

Regulació dels vols en el pati d'illa

1. La fondària edificable en cada parcel·la només podrà ser sobrepassada amb cossos sortints oberts i amb elements sortints quan la separació entre alineacions interiors sigui com a mínim de 8 metres.

2. A més de les disposicions sobre els cossos sortints i els elements sortints, el seu vol a partir de la fondària edificada està limitat a 1/10 part del diàmetre del cercle que es pot inscriure en el pati d'illa, amb un màxim de 1,20 m.

Article 45

Tractament de les parets mitgeres

Quan a conseqüència de diferents alçàries entre els edificis, reculades de les edificacions, diferents moments de les construccions o d'altres causes, puguin sortir mitgeres al descobert, encara que siguin temporalment, s'hauran d'acabar amb tractament de façana. (Estanqueïtat, aïllament i estètica).

Article 46

Reculades de l'edificació

1. Tret que s'indiqui expressament en les ordenances de la zona no s'admeten les reculades de l'edificació ni en planta baixa ni en planta pis.

2. En tot cas, en les zones que s'autoritzin, les reculades abastaran sempre la totalitat de la façana. Els terrenys resultants seran cedits gratuïtament i adscrits a la vialitat pública, havent-se d'urbanitzar a càrrec del propietari.

3. La reculada no modificarà l'alçària reguladora de l'edificació ni la fondària edificable, que es continuarà amidant des de l'alineació original. El propietari ha de garantir el tractament adequat de les parets mitgeres, que restin al descobert per la reculada.

Capítol III

Regulació de l'edificació aïllada

Article 47

Esglaonament de les plantes

Tret que expressament s'indiqui en les ordenances de la zona, no s'admet el trencament esglaonat de les diferents plantes que conformen l'edificació.

Article 48

Limitació de l'alçària de l'edificació

1. En parcel·les amb un fort pendent caldrà disposar l'edificació de tal manera que la diferència entre la cota d'arrencada de la coberta i qualsevol cota del terreny en el perímetre de la ocupació en planta de l'edificació, no superi l'alçària reguladora màxima incrementada en 2,80 metres.

2. En les zones en què expressament s'admeti que l'edificació es desenvolupi esglaonadament, els volums d'edificació construïts sobre cadascuna de les plantes o parts de plantes considerades com a planta baixa, se subjectaran a l'alçària màxima que correspongui en raó de cadascuna de les parts esmentades.

3. En cap cas l'aplicació d'aquest article podrà donar lloc a increments de l'ocupació màxima ni del sostre edificable permès.

Article 49

Limitació de l'ocupació a les parcel·les amb pendent

Per a les parcel·les amb ordenació en edificació aïllada, amb pendent superior al 30%, l'ocupació fixada en les ordenances de la zona es disminuirà segons els percentatges que s'indiquen a continuació:

Del 30% al 50% es disminueix en 1/3

Superior al 50% es disminueix en 1/2

Article 50

Forma de la coberta

Tret que les ordenances específiques d'una zona admetin expressament la singularitat, les cobertes inclinades estan subjectes a les determinacions següents:

La coberta serà, almenys, a dues aigües i simètrica respecte la planta de l'edifici.

El carener se situarà en la mateixa direcció de les corbes de nivell, coincidint amb la direcció de la façana de major longitud.

Article 51

Regulació dels cossos sortints

Tret que en les ordenances reguladores de la zona s'estableixi una altra dimensió, els cossos sortints tancats i semitancats estan limitats per la superfície de sostre edificable de la parcel·la. A més, tots els cossos sortints, tancats, semitancats i oberts, estan limitats pel percentatge d'ocupació en planta i per la distància de separació de l'edificació als límits de la parcel·la.

Article 52

Regulació dels elements sortints

El vol dels elements sortints, com sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, para-sols i d'altres similars, es regula a cada zona. Quan no s'indiqui altra cosa, els elements sortints no podran volar més 15 cm, excepte a la planta coberta, on el ràfec podrà volar 45 cm.

Article 53

Construcció de tanques

Les tanques del carrer o entre veïns tindran una alçària màxima de 1,80 metres. Es podran fer amb material massís fins una cota màxima de 0,90 metres per damunt de la vorera o del terreny i s'acabarà amb reixes, tela metàl·lica o vegetació d'arbust. No s'admeten el acabats amb elements punxants, o que puguin provocar ferides a les persones o als animals.

En el cas de solars existents lliures d'edificació, si per les circumstàncies que hi concorren l'Ajuntament estima que poden suposar risc per a les persones, la propietat restarà obligada a disposar la tanca corresponent.

Article 54

Adaptació topogràfica del terreny

En els casos en què sigui imprescindible l'anivellament del sòl formant terrasses, aquestes es disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les condicions següents:

1a. Les plataformes d'anivellament tocant els límits de parcel·la no podran situar-se a més d'1,50 metres per damunt o a més de 2,20 metres per sota de la cota natural del límit.

2a. Les plataformes d'anivellament a l'interior de parcel·la (excepte els soterranis) hauran de disposar-se de manera que no sobrepassin uns talussos ideals de pendent 1:3 (alçària:base) traçats des de les cotes referides a les llindes al punt anterior.

3a. En cada punt, l'alteració de la cota natural del terreny no pot excedir en 2,50 metres.

4a. Els talussos verticals i els murs interiors de contenció de terres no podran ultrapassar una alçària de 2,50 metres.

Capítol IV

Paràmetres reguladors d'usos i activitats

Article 55

Desenvolupament de la regulació d'usos

1. En sòl urbà, mitjançant una ordenança específica, poden establir-se limitacions o condicions a les establertes amb caràcter general per aquestes Normes.

2. Els plans especials poden:

a. Restringir localitzacions i característiques dels usos.

b. Prohibir usos admesos pel planejament general.

c. Admetre usos no previstos per aquestes Normes, sempre que siguin compatibles amb els proposats, que caldrà mantenir en el Pla especial.

3. Els plans parcials, que desenvolupin sectors de sòl apte per urbanitzar, regularan detalladament els usos del sector.

4. En el sòl no urbanitzable, els plans especials de millora del medi rural poden limitar o prohibir usos que resultin perjudicials per al medi.

5. En qualsevol cas, els plans especials de protecció del patrimoni històric i cultural poden limitar els usos admesos en un àmbit.

6. Els aparells de les instal·lacions d'aire condicionat i les sortides de ventilacions no es podran disposar directament a la via pública per sota d'una alçària de 3,50 m. L'evacuació de gasos de cuines i calderes es conduiran fins a la coberta i no podran donar a façana. Els baixants es disposaran dins la parcel·la encara que siguin vistos i es connectaran al clavegueram, quedant prohibit l'abocament d'aigua a la vorera. No es podrà envair la via pública en el moviment d'obertura de les portes qualsevol que sigui el tipus.

Article 56

Regulació de l'ús d'habitatge

1. Els habitatges hauran de complir les condicions d'habitabilitat exigides per la legislació vigent.

2. Tret que la normativa que regula una zona indiqui una altra cosa s'estableix una densitat màxima d'un habitatge cada 125 m2 construïts.

3. A tots els edifici nous és obligat de dotar a cada habitatge amb una plaça d'aparcament privat. Aquestes poden ser en el mateix edifici o estar a l'aire lliure dins la pròpia parcel·la o situades en un altre edifici pròxim. En aquest darrer cas, la sol·licitud de llicència d'obra haurà d'anar acompanyada de l'escriptura de compra de les places d'aparcament que calguin.

Article 57

Regulació de l'ús hoteler

1. Per als hotels, la densitat màxima de llits en relació al sostre màxim edificable, resultat d'aplicar l'índex d'edificabilitat net, serà d'un llit per cada 20 m2 edificables. Per als altres tipus d'usos hotelers, la densitat màxima de nuclis residencials serà igual a la densitat màxima d'habitatges.

2. El nombre de places d'aparcament és, excepte si la ordenança de la zona indica el contrari, el següent:

a. Per a hotels i apart-hotels, d'acord amb les categories establertes en el Decret 176/1987, s'estableix un percentatge de places d'aparcament per a habitacions o unitats que es correspon amb el 100%, 85%, 70%, 55% o 40% segons l'hotel tingui, respectivament, la categoria de 5, 4, 3, 2 o una estrella.

b. Als motels s'estableix un mínim de places igual al nombre d'habitacions o apartaments.

c. Per a les pensions, i segons les categories definides en el mateix Decret, s'estableix un percentatge de places d'aparcament per a habitacions o unitats que es correspon amb el 25% o el 40% segons la pensió tingui, respectivament, la categoria d'una o dues estrelles.

d. Si no es concreta el tipus, la categoria i el nombre d'habitacions de l'establiment hoteler el nombre de places d'aparcament que caldrà reservar es d'un cada 30 m2 construïts.

e. En qualsevol dels casos enunciats en els apartats anteriors, les places d'aparcament estaran situades a una distància inferior a 200 m de l'entrada de l'establiment d'ús hoteler.

Article 58

Regulació de l'ús de comerç

1. A les superfícies destinades a comerç mitjà i grans establiments caldrà preveure un espai amb capacitat equivalent a dos llocs d'aparcament per cada 100 m2 de superfície de venda. Aquesta norma no és d'aplicació en el nucli antic de la població definit com a zona 1.

A partir de 1.000 m2 de superfície de venda, l'aparcament i accés per als clients serà separat de l'espai corresponent per al subministrament.

Article 59

Regulació de l'ús d'oficines i serveis privats

Caldrà preveure una plaça d'aparcament cada 50 m2 construïts destinats a aquest ús.

Article 60

Regulació de l'ús de magatzems

1. Els magatzems situats al nucli hauran de preveure l'espai necessari per permetre la correcta accessibilitat dels vehicles de transport i per possibilitar les maniobres de càrrega i descàrrega sense interferir el trànsit.

2. L'ús de magatzem té la mateixa regulació per categories que les de l'ús industrial.

Article 61

Regulació de l'ús industrial

1. Amb caràcter general, els usos industrials es regulen per les disposicions sobre les activitats genèriques, que resten limitades en funció dels conceptes següents:

Tipus d'activitats segons les categories, que classifiquen les activitats tenint en compte les incomoditats, els efectes nocius, danys i alteracions sobre el medi ambient, tal com es defineixen a la disposició addicional.

Tipus d'activitats segons les situacions físiques, en relació a l'entorn on s'ubiquen, també definides a la disposició addicional.

2. Amb caràcter particular, en cada zona, sector o tipus de sòl es poden establir limitacions específiques, si fos el cas, en funció de la permissivitat, el domini, els efectes que se'n deriven i la combinació de categories i situacions, tal com es defineix en la disposició addicional.

Article 62

Regulació d'activitats extractives

1. Aquest ús serà sempre temporal i provisional i necessitarà llicència municipal prèvia, a més de les autoritzacions corresponents de les diferents administracions públiques amb competències concurrents i, en especial, les establertes a la Llei 12/81. Solament s'admetrà aquest ús en sòl no urbanitzable que no sigui d'especial protecció i serà preceptiva la llicència municipal tramitada segons el procediment excepcional i singular establert en els articles 44 i 45 del Reglament de Gestió Urbanística.

2. No es permeten activitats extractives en sòl urbà i apte per urbanitzar.

3. Sense perjudici de que el programa de restauració estableixi condicions més restrictives, quan l'activitat sigui a l'aire lliure caldrà desenvolupar-la per cales de superfície màxima d'una hectàrea, sense que es pugui iniciar la tercera sense haver conclòs la restauració de la primera.

4. Es denegarà l'autorització quan l'activitat extractiva afecti especials valors paisatgístics, la morfologia del territori i els cursos d'aigua. L'atorgament d'autorització per a l'activitat correspon a la CHE en domini públic hidràulic i a l'ACA en zona de policia de lleres, requerint en aquests dos supòsits informe preceptiu de l'ACA, tenint en compte possibles afeccions als aqüífers subterranis.

Article 63

Regulació de l'ús de càmping i caravàning

1. La possibilitat d'autoritzar aquest ús requereix la tramitació d'un pla especial que, a més d'ordenar l'àmbit, determinarà aquest com a finca indivisible als efectes de l'article 140 del Decret Legislatiu 1/90.

2. Caldrà preveure la formació d'un espai lliure arbrat, que ocupi una posició central, amb caràcter unitari i d'una superfície equivalent, almenys, a 35 m2 per a cada plaça d'acampada i no resulti inferior al 20% de la superfície ordenada. Aquest espai es podrà destinar al lleure, esbarjo, zones esportives i de jocs vinculades al càmping.

3. Les unitats màximes de llocs d'acampada seran d'una cada 200 m2 de superfície total del càmping.

4. Caldrà fer la previsió d'un lloc d'aparcament per cada plaça d'acampada. Es preveurà una reserva de terrenys amb capacitat equivalent al 30% dels llocs d'aparcament en una posició propera a l'entrada del càmping i resguardada de les vistes dominants.

5. Caldrà preveure la formació de barreres vegetals, formades per la vegetació característica del lloc, en el perímetre del càmping i amb més densitat, en els llocs de vistes dominants des de l'exterior i al voltant de les construccions fixes dels serveis del càmping. El Pla especial reflectirà amb exactitud aquestes plantacions.

6. El pla especial determinarà les obres i instal·lacions necessàries per a dotar dels serveis adequats al càmping, que abastaran almenys, els accessos; la captació, potabilització, dipòsit i distribució de l'aigua potable; la xarxa d'aigües residuals, la seva depuració i abocament; la connexió, transformació i xarxa de distribució d'energia elèctrica; i la xarxa d'enllumenat.

7. En funció de l'interès i del valor paisatgístic de l'indret on es proposa l'actuació, es limitaran, i així s'especificarà en el document tècnic, la proporció de llocs d'acampada destinats a caravanes entre el 0% i el 50%.

8. Els llocs assenyalats per a l'acampada de caravanes estaran ubicats en la posició més resguardada de les vistes dominants des de l'exterior.

9. Resten expressament prohibides les instal·lacions i construccions residencials que poden resultar de caràcter fix, bungalous, construccions prefabricades, cases transportables, "mòbil-home" i caravanes permanents, ancorades o recolzades.

10. La zona d'acampada restarà fora de la zona d'inundació de l'avinguda de 500 anys de període de retorn i la xarxa de clavegueram serà separativa (pluvials i fecals).

Article 64

Regulació de l'ús de garatge i aparcament

1. Per a cada plaça d'aparcament s'ha de preveure una superfície de 2,30 metres d'amplària per 4,75 metres de llargada.

2. Al menys un 2% de les places seran destinades a disminuïts físics, tindran una dimensió de 3,30 metres per 4,75 metres i estaran ubicades el més prop possible de l'accés.

3. La repercussió global de cada plaça considerant els elements comuns de l'aparcament és de 22 m2 de superfície.

4. Els garatges que tinguin més de 15 places d'aparcament estaran obligats a preveure un espai d'espera per a l'entrada i sortida de cotxes que no destorbi la circulació del carrer, amb una longitud mínima de 5 metres i un pendent màxim del 4%. Les rampes d'accés tindran un pendent màxim del 20% i una amplària mínima de 3,00 metres.

5. Els edificis destinats exclusivament a ús d'aparcament, en el supòsit de tenir una llum lliure màxima de 2,20 m podran esgotar l'alçària màxima permesa en la zona augmentant el nombre de plantes.

Article 65

Disposició de les activitats segons la categoria

1. En general les activitats de categoria superior a segona no seran tolerades a menys de 25 metres d'edificis d'ús religiós, cultural, d'espectacle públic i sanitari; i viceversa.

2. Els edificis independitzats i edificis aïllats amb activitats de segona categoria o superior hauran de complir les següents condicions:

a. L'accés haurà de ser independent del corresponent al dels habitatges.

b. L'accés de mercaderies serà independent del personal fins a la línia de façana.

c. L'edifici haurà de disposar d'una zona de càrrega i descàrrega de mercaderies.

d. L'accés ha de permetre l'entrada o sortida dels vehicles sense maniobres a la via pública.

e. S'hauran d'ubicar en carrers d'ample igual o superior a 10 m.

Article 66

Límits màxims a cada categoria

Els límits màxims a cada categoria i per a cada una de les situacions possibles, es refereixen als elements següents i es relacionen a continuació:

a. Total potència màxima instal·lada (kw), PMI

b. Nivell sonor màxim (en dBA), NSM

c. Superfície total de l'activitat (en m2), STA

C: Categoria.

TÍTOL III

Règim urbanístic del sòl

Capítol I

Disposicions generals

Article 67

Classificació i qualificació del sòl

1. El règim urbanístic del sòl regulat a la Llei 6/98, de 13 d'abril, del règim del sòl i valoracions, i completat amb les especialitats sobre planejament, gestió i ús del sòl del Decret Legislatiu 1/90, de 12 de juliol de refosa de la legislació urbanística vigent a Catalunya, és establert en aquestes Normes subsidiàries a través de la classificació i qualificació del sòl i les determinacions establertes en l'article 105 del mateix Decret Legislatiu 1/90 i a l'article 19 del Reglament de planejament urbanístic.

2. La classificació del sòl diferencia el règim jurídic d'aquest en urbà, apte per urbanitzar i no urbanitzable, per tal d'establir i determinar les facultats de dret de propietat, conforme amb les determinacions del Títol 2 de la Llei 6/1998, i del Capítol 1 del Títol 3 del Decret Legislatiu 1/1990 pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i dels articles 19 al 24 del Reglament de planejament urbanístic.

3. La qualificació urbanística del sòl té per objecte, mitjançant la definició de zones i sistemes, assignar per a cada part del territori usos i, en el seu cas, intensitats i condicions d'edificació, tot desenvolupant i concretant els drets i deures genèrics establerts per les Normes mitjançant la classificació del sòl, tal i com precisen els articles 29, 30, 34 i 36 del Reglament de planejament urbanístic.

Article 68

Els sistemes

Els sòls qualificats com a sistemes representen l'assenyalament de terrenys destinats a l'interès col·lectiu perquè estructuren el territori i asseguren el desenvolupament i funcionament dels assentaments urbans. Són els destinats a usos i serveis públics i contribueixen a assolir els objectius d'interès públic en matèria de comunicacions, espais lliures, serveis tècnics, equipaments i dotacions comunitàries.

Article 69

Les zones

Les zones corresponen a les superfícies de sòl destinades per l'ordenació a ser susceptibles d'aprofitament privat. La naturalesa de cada zona és funció de la classe de sòl i es determina amb la definició dels paràmetres que regulen les condicions de parcel·lació, d'edificació i d'ús que s'exigeix de forma específica a cadascuna.

Capítol II

Regulació i desenvolupament de sistemes

Secció 1

Disposicions generals

Article 70

Definició dels sistemes generals

1. S'entén per sistemes generals el conjunt d'elements d'interès general que, relacionats entre si, configuren l'estructura general i orgànica del territori i són determinants per assegurar el desenvolupament i funcionament urbà.

2. El concepte de Sistema es defineix en els articles 23.1.b del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística i 19.b del Reglament de planejament urbanístic.

3. La consideració de sistemes implicarà la declaració de la utilitat pública de les obres i la necessitat d'ocupació dels terrenys als efectes d'allò que disposa l'article 98 del Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol. Això no obstant, pel que fa al sistema d'equipaments, si les Normes subsidiàries no en determinen l'ús, caldrà prèviament concretar-lo mitjançant la tramitació d'un pla especial on es justificarà la necessitat de la titularitat pública. També s'haurà de tramitar un pla especial per tal de canviar l'ús assignat per les Normes subsidiàries a un equipament concret.

Article 71

Execució dels sistemes

1. El règim urbanístic dels sòls afectats per sistemes es concreta als articles 120-126 del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

2. En el sòl urbà la cessió de terrenys per a carrers i vies és obligatòria, gratuïta i prèvia a l'edificació. Igualment, l'obertura i eixamplament de vials sobre solars o edificis existents és obligatòria i gratuïta quan es compensa pels aprofitaments diferencials previstos pel planejament. Els terrenys reservats per a jardins, places i centres docents i assistencials són de cessió obligatòria i gratuïta quan estiguin inclosos en el marc d'una unitat d'actuació assenyalada pel planejament.

3. En el sòl apte per urbanitzar, els propietaris del sòl que correspongui a sistemes generals podran oferir la cessió gratuïta d'aquests terrenys, un cop incorporats en sectors del pla parcial, quan se'ls atorga l'aprofitament mitjà del sector, amb les limitacions imposades per l'article 123 del Decret Legislatiu 1/1990, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.

4. Els sòls que les Normes adscriuen per a sistemes generals, en la resta de supòsits, s'obtindran mitjançant el sistema d'expropiació.

Article 72

Titularitat i afectació del sòl

Els sòls que les Normes afecta com a sistemes generals queden vinculats a aquesta destinació. La titularitat pública per al servei públic opera una vegada adquirit el sòl per l'Administració. Mentre que no es faci efectiva aquesta adquisició, continuarà la propietat privada però vinculada a la destinació assenyalada.

Secció 2

Sistemes generals de comunicacions

Article 73

Disposicions generals

1. Les Normes subsidiàries estableixen les determinacions, sense perjudici del seu ulterior desenvolupament, dels sistemes generals de comunicació i dels corresponents entorns que necessiten una regulació especial. Són els següents:

Sistema viari, clau A

Sistema hidrogràfic, clau H

Sistema de protecció de sistemes, clau P.

Article 74

Sistema viari, clau A

1. El sistema viari comprèn les instal·lacions i els espais reservats al traçat de la xarxa viària i exclusivament dedicats a l'ús de vialitat i aparcament.

2. S'estableixen les següents categories de vies:

a. Carreteres, subjectes a la seva legislació específica.

b. Xarxa viària bàsica, formada pels carrers estructurants assenyalats dins del sòl urbà i els indicats en el sòl apte per urbanitzar. També inclou els camins agrícoles estructuradors del terme municipal.

c. Xarxa viària secundària, comprèn la resta de carrers del sòl urbà i dels camins no principals en sòl no urbanitzable. En el sòl apte per urbanitzar és determinaran mitjançant la redacció del pla parcial corresponent.

d. Aparcaments, formats pels terrenys expressament reservats per aquesta finalitat.

4. Els terrenys destinats a sistema viari i les seves franges de protecció no són edificables ni amb caràcter provisional.

5. Les determinacions de les Normes, pel que fa a la xarxa viària es podran completar mitjançant la redacció dels plans especials o parcials, segons correspongui, i s'ajustaran mitjançant estudis de detall d'alineacions i rasants en el sòl urbà.

6. Per a la xarxa viària de carreteres, s'estableix l'àrea de protecció del sistema en sòl no urbanitzable que determina la línia d'edificació, grafiada als plànols d'ordenació d'acord amb el que disposa la legislació de Carreteres.

7. Pel que fa als camins rurals s'haurà de conservar en la seva integritat l'actual xarxa.

8. Les distàncies de protecció dels camins rurals, a cada banda de camí, són de 8 metres per a la xarxa viària bàsica i de 5 metres en els camins secundaris, amidats des de l'eix.

9. Als efectes del compliment de les disposicions anteriors es consideraran incorporats com a xarxa viària els camins determinats per a la prevenció d'incendis forestals en el pla elaborat per l'administració competent en la matèria.

Article 75

Sistema hidrogràfic, clau H

1. Constitueix el Sistema hidrogràfic el conjunt de rius, canals, rieres, torrents, fonts naturals i el subsòl de les diverses capes freàtiques.

2. L'aigua procedent de les capes freàtiques serà emprada prioritàriament per a l'ús domèstic i per a l'agricultura mitjançant la construcció de pous sotmesos a llicència municipal, amb el vist-i-plau de la companyia d'aigües corresponent.

3. Tots els rius, canals, rieres i torrents, en els trams classificats de sòl no urbanitzable mantindran una protecció lineal de 25 metres a partir del marge que delimita el llit del riu. En aquest àmbit de protecció no s'admet cap tipus de construcció, a no ser que sigui un servei de millora del propi sistema hidrogràfic. En els trams classificats de sòl urbà i sòl apte per urbanitzar la protecció és establerta per a cada cas als plànols d'ordenació.

4. Es prohibeixen les obres de canalització dels cursos hídrics, a no ser que estiguin dictaminades per l'Administració competent. En tot cas, es mantindran el domini i l'ús públic dels terrenys superficials del llit anterior a la canalització.

5. Les fonts mantindran una protecció radial de 50 m.

6. La zona humida del terme municipal inclosa en el PEIN "Aiguabarreig Segre Noguera Ribagorçana" es regularà segons la normativa específica.

7. Per a la perforació de pous i per al seu aprofitament, cal disposar, respectivament, de la corresponent autorització de perforació (per part de l'ACA) i de l'autorització d'aprofitament o de la concessió d'aigües (per part de la CHE).

Article 76

Sistema de protecció de sistemes, clau P

1. Tenen la consideració de sistema de protecció aquells sòls afectats per una servitud derivada de la corresponent legislació sectorial.

2. El sistema de protecció pot ser utilitzat per al pas d'infrastructures i vials, sempre i quan no estigui en contradicció amb les condicions de l'espai que protegeix.

3. No s'hi pot autoritzar cap edificació que no estigui directament relacionada amb el respectiu sistema que el defineix.

Secció 3

Sistemes generals d'espais lliures de parcs públics i zones verdes

Article 77

Disposicions generals

Els espais lliures de parcs públics i zones verdes, que formen part de l'estructura general i orgànica del territori ordenat per aquestes Normes, són el Sistema de parcs i jardins públics, clau V, el Sistema de zones verdes, clau L i els espais d'interès urbà destinats al lleure privat Lp.

Article 78

Sistema de parcs i jardins públics, clau V

1. Formen el sistema de parcs i jardins públics tots els parcs, jardins i tot espai lliure destinat a zona esportiva pública i a l'esbarjo i expansió de les persones, situats en sòl urbà, apte per urbanitzar o no urbanitzable.

2. L'ús fonamental dels parcs i jardins públics és el descans i el lleure de la població, i per tant, la superfície serà major de 1.000 m2, el seu pendent mitjà serà inferior al 15%, l'amplària mínima serà de 30 metres i sols s'hi admetran les construccions i instal·lacions que ajudin a aconseguir aquest fi. En qualsevol cas, aquestes no podran ocupar més del 5% de la superfície total de l'àmbit. Temporalment s'hi admet la instal·lació de fires, circs i atraccions que no malmetin els espais enjardinats. Aquestes determinacions no seran d'aplicació als espais classificats dins aquesta clau ja existents o als assenyalats directament per aquestes NNSS.

3. En cap cas s'admetran aprofitaments privats de subsòl, sòl i volada d'aquests espais. No obstant això, al subsòl d'aquests sistemes s'admet que s'hi situïn serveis públics, mantenint la titularitat pública, sempre que es garanteixi l'enjardinament de la superfície.

Article 79

Sistema de zones verdes, clau L

1. Formen el sistema de zones verdes els petits jardins públics, les places, rambles, àrees de jocs d'infants i tot espai lliure de zones verdes públiques, situat en sòl urbà, apte per urbanitzar o no urbanitzable.

2. L'ús fonamental de les zones verdes és el descans, el passeig i l'esbarjo de la població, i per tant, el seu pendent mitjà serà inferior al 10%, l'amplària mínima serà de 12 metres i sols s'hi admetran les construccions i instal·lacions que ajudin a aconseguir aquest fi. En qualsevol cas, aquestes no podran ocupar més del 5% de la superfície total de l'àmbit, sempre que aquest sigui superior a 1.000 m2. Aquestes determinacions no seran d'aplicació als espais classificats dins aquesta clau ja existents o als assenyalats directament per aquestes NNSS. Temporalment s'hi admet la instal·lació de fires, circs i atraccions que no malmetin els espais enjardinats.

3. En cap cas s'admetran aprofitaments privats de subsòl, sòl i volada d'aquests espais. No obstant això, al subsòl d'aquests sistemes s'admet que s'hi situïn serveis públics, mantenint la titularitat pública, sempre que es garanteixi l'enjardinament de la superfície.

4. Els espais classificats com a Lp, espais d'interès urbà destinats al lleure privat, són espais amb un cert interès general pel caràcter de separació entre zones d'activitats no afins, però destinats bàsicament a l'ús privat. Seran enjardinats, amb plantació perimetral d'arbrat i no si permetran construccions, llevat de pistes esportives o piscines a l'aire lliure.

Secció 4

Sistemes generals d'equipaments comunitaris i de centres públics

Article 80

Disposicions generals

Per la seva finalitat i titularitat pública, es regulen en aquest capítol els equipaments comunitaris i de centres públics, clau E, i els espais reservats a dotacions de serveis tècnics, clau T.

Article 81

Sistema d'equipaments, clau E

1. Formen el Sistema d'equipaments els terrenys assenyalats per les Normes amb aquesta qualificació i que es destinen a la titularitat i ús públic, d'acord amb les categories següents:

E.1 Cultural: cases de cultura, museus, arxius, biblioteques, fonoteques, videoteques.

E.2 Docent: Centres Maternals i Preescolars, d'EGB, de BUP, de Formació Professional.

E.3 Sanitari-assistencial: centres d'assistència primària, hospitals, centres extra-hospitalaris i residències.

E.4 Religiós: temples i centres religiosos.

E.5 Social: centres socials, llars d'avis, centres d'esplai.

E.6 Administratiu: Administració pública, congressos, exposicions, serveis de seguretat pública.

E.7 Proveïment: escorxadors, mercats i altres centres de proveïment.

E.8 Cementiri.

E.9 Esportiu: instal·lacions i edificacions esportives i serveis annexes.

2. L'edificació s'ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge, a l'organització general del teixit urbà en que se situen i a les condicions ambiental del lloc.

3. La tipologia de l'edificació serà la mateixa que la de les parcel·les veïnes, adaptant-se a la forma d'ordenació de les zones confrontants.

4. L'edificabilitat neta per als nous equipaments es regularà per la major que resulta de considerar les possibilitats edificatòries de les zones confrontants i els índexs següents:

E.1 Cultural: 1,00 m2st/m2s

E.2 Docent: 0,50 m2st/m2s

E.3 Assistencial: 0,80 m2st/m2s

E.4 Religiós: 1,00 m2st/m2s

E.5 Social: 1,00 m2st/m2s

E.6 Administratiu: 1,00 m2st/m2s

E.7 Proveïment: 1,00 m2st/m2s

E.8 Cementiri: 0,25 m2st/m2s

E.9 Esportiu: 0,50 m2st/m2s

Article 82

Sistema de serveis tècnics, clau T

1. El sistema de serveis tècnics comprèn els terrenys destinats a la titularitat pública per a la dotació d'infrastructures i la prestació de serveis urbanístics, encara que siguin gestionats en règim de concessió per empreses privades, d'abastament d'aigües potables, industrials i de reg, serveis d'evacuació d'aigües residuals, centrals receptores i xarxes distribuïdores d'energia elèctrica, centrals receptores i xarxes distribuïdores de gas, centrals de comunicació i de telèfon, parcs mòbils de maquinària, plantes incineradores o abocadors de deixalles i altres possibles serveis de caràcter afí.

2. Tanmateix, quan el desenvolupament urbanístic municipal exigeixi la instal·lació d'algun dels serveis abans assenyalats i no existeixi una reserva específica de sòl en aquestes Normes es podran situar en sòl no urbanitzable, d'acord amb el tràmit de l'article 44 del Reglament de gestió urbanística.

3. Només s'admetran les construccions i edificacions directament vinculades al servei. Excepcionalment, per a instal·lacions d'extensió superior a 5.000 m2, s'admet la construcció d'un habitatge destinat al guarda de les instal·lacions. La resta de l'espai no ocupat per les instal·lacions rebrà un tractament de vegetació, adequada a l'entorn.

Capítol III

Reg