Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya


DOGC núm. 3871 - 25/04/2003


DEPARTAMENT DE TREBALL, INDÚSTRIA, COMERÇ I TURISME

[Sumari || Índex del sumari || Diaris Oficials disponibles || Inici]
RESOLUCIÓ

RESOLUCIÓ

TIC/1042/2003, de 7 de març, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona per als anys 2003-2005 (codi de conveni núm. 0811432).

Vist el text del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, subscrit pels representants de l'empresa i dels seus treballadors el dia 20 de febrer de 2003, i de conformitat amb el que disposen els articles 90.2 i 3 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors; l'article 2.b) del Reial decret 1040/1981, de 22 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis col·lectius de treball; l'article 11.2 de la Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, de l'Estatut d'autonomia de Catalunya; el Reial decret 2342/1980, de 3 d'octubre, sobre transferència de serveis de l'Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria de mediació, arbitratge i conciliació; el Decret 326/1998, de 24 de desembre, de reestructuració de les delegacions territorials del Departament de Treball; el Decret 253/2002, de 4 de novembre, de fusió del Departament de Treball amb el d'Indústria, Comerç i Turisme, i el Decret 284/2002, de 12 de novembre, de reestructuració parcial de diversos departaments de la Generalitat,

Resolc:

.1  Disposar la inscripció del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona per als anys 2003-2005 (codi de conveni núm. 0811432) al Registre de convenis de Barcelona de la Subdirecció General d'Afers Laborals i d'Ocupació.

.2  Disposar que el text esmentat es publiqui al DOGC.

Barcelona, 7 de març de 2003

Francisca Antolinos i Jiménez

Subdirectora general d'Afers Laborals

i d'Ocupació

Transcripció literal del text signat per les parts

CONVENI

col·lectiu de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona per als anys 2003-2005

Article 1

Determinació de les parts

Aquest Conveni col·lectiu es pacta entre l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (d'ara endavant ICAB), d'una banda, i els seus treballadors representats pel Comitè d'Empresa, de l'altra.

Article 2

Àmbit funcional

Aquest Conveni col·lectiu s'aplica en tots aquells centres o delegacions que depenguin de l'ICAB.

Article 3

Àmbit personal

Aquest Conveni col·lectiu serà aplicat a totes les persones que prestin els seus serveis tant en l'ICAB com en les seves dependències, a excepció del personal d'alta direcció, d'acord amb el que s'ha previst en el Reial decret 1382/1985, d'1 d'agost.

Article 4

Àmbit temporal

La durada d'aquest Conveni col·lectiu és de 3 anys, i és vigent des de l'1 de gener de 2003 fins al 31 de desembre de 2005.

Article 5

Denúncia i pròrroga

Qualsevol de les parts signants podrà denunciar aquest Conveni col·lectiu 3 mesos abans de la fi de la seva vigència. Perquè la denúncia tingui efecte, s'haurà de fer per mitjà de comunicació escrita a l'altra part.

En cas de no fer-se la mencionada denúncia, s'entendrà que el Conveni es prorroga automàticament per anys naturals, per la qual cosa les condicions salarials s'incrementaran i s'hi aplicarà l'IPC corresponent a aquell any.

Article 6

Compensació i absorció

Els increments salarials corresponents a la vigència d'aquest Conveni no seran absorbibles ni compensables sens perjudici del contingut de la disposició addicional 7.

Article 7

Garantia "ad personam"

Es respectaran i mantindran estrictament durant la vigència d'aquest Conveni, com a garantia "ad personam", les situacions i condicions econòmiques que excedeixin globalment el que s'ha pactat en aquest Conveni i que no formin part del seu contingut.

Article 8

Equilibri intern del Conveni

Les condicions pactades en aquest Conveni col·lectiu formen un tot indivisible. Per tant, aquest text ha de ser aplicat i observat en la seva totalitat a tots els efectes.

Comissió Paritària

Article 9

Comissió Paritària: constitució i composició

Les parts signants acorden la creació de la Comissió Paritària d'aquest Conveni col·lectiu com a òrgan d'interpretació, conciliació, arbitratge, mediació, aplicació i vigilància del seu compliment.

Aquesta Comissió es compondrà, de manera o forma paritària, per 4 vocals:

Dos d'ells en representació de l'empresa, que seran les següents persones: el cap de Recursos Humans i una altra persona designada per la Direcció de l'empresa.

Dos més en representació dels treballadors: 2 membres del Comitè d'Empresa.

El lloc de secretari de la Comissió serà rotatori entre les parts components.

Article 10

Reunions

Qualsevol de les parts que integren la Comissió Paritària pot convocar reunions notificant-ho al secretari. La convocatòria haurà de contenir els punts que constitueixen l'objecte de la reunió.

Correspon al secretari de la Comissió procedir a la seva convocatòria formal en el termini màxim d'1 mes a comptar des de la recepció de la sol·licitud.

Perquè les reunions siguin vàlides serà necessària l'assistència de la meitat més 1 dels seus membres. Les reunions se celebraran en el lloc, data i hora prèviament assenyalats.

Els acords es prendran per majoria d'assistents (i és possible la delegació de vot reconeguda per ambdues parts) i seran vinculants per a tots.

Article 11

Competències

A la Comissió Paritària se li atribueix específicament el coneixement de les següents qüestions:

Adaptació del contingut del text del Conveni col·lectiu a les reformes legislatives que es puguin produir durant la seva vigència.

Adequació dels increments salarials per al període de vigència d'aquest Conveni.

Vigilància del compliment d'allò pactat.

Interpretació del text del Conveni col·lectiu.

Coneixement i resolució de conflictes derivats de la interpretació i aplicació del Conveni. Se sotmetran expressament les parts a la mediació i arbitratge necessaris si això calgués per a la solució de les controvèrsies derivades de l'aplicació i interpretació del text articulat, arbitratge que podrà correspondre al Tribunal Laboral de Catalunya o a qualsevol altre que es decideixi.

Article 12

Domicili de la Comissió

El domicili de la Comissió Paritària serà a la seu de l'ICAB.

Organització del treball

Article 13

Organització del treball

L'organització del treball és competència de la Direcció de l'ICAB o, si escau, de qui aquesta delegui, perquè així quedi garantida l'obtenció dels objectius que li hagin estat marcats per la Junta de Govern.

Per aconseguir-ho, s'establiran els mètodes, sistemes i procediments de treball que consideri més efectius, i es podran efectuar totes les modificacions, millores o innovacions que cregui oportunes per a la consecució dels objectius esmentats, amb les limitacions establertes en les lleis, respectant el dret d'informació dels representants dels treballadors.

Article 14

Adscripció inicial al grup professional

El contingut de la prestació laboral i l'adscripció inicial a un grup professional seran pactades entre la Direcció de l'empresa i el treballador, i s'haurà de reflectir per escrit.

Així mateix cada treballador en actiu quedarà adscrit en el grup professional en què estigui enquadrat segons la taula que figura a l'article 16 d'aquest Conveni col·lectiu.

La Direcció de l'empresa o qui aquesta delegui posarà en pràctica el contingut dels articles 20 i 39 (mobilitat funcional) del text refós de l'Estatut dels treballadors (d'ara endavant TRET), i respecte a això queda clar que la possibilitat de mobilitat funcional a què fa referència l'article 39 esmentat es refereix al concepte de grup professional.

Article 15

Mobilitat funcional

El canvi de funcions en el si del grup professional al qual estigui adscrit el treballador tindrà com a úniques limitacions les derivades de l'article 39 del TRET, és a dir:

Les derivades de titulacions acadèmiques o professionals.

El respecte a la dignitat del treballador.

Article 16

Classificació professional

La classificació professional té per objecte la determinació i definició de les diferents funcions i comeses que es poden assignar als treballadors.

La classificació professional queda configurada en els següents grups professionals:

1. Personal directiu

2. Personal titulat superior i mitjà

3. Personal administratiu i tècnic

4. Personal de manteniment, reprografia i consergeria

5. Personal de serveis

Els grups professionals que es defineixen a continuació descriuen caràcters genèrics i diferencials de les ocupacions i no limiten les funcions inherents que permetin l'establiment de noves formes d'organització de la feina o l'ús de noves tecnologies, ni les tasques assignades a cada grup professional.

Grup 1: personal directiu

És el personal catalogat d'alta direcció.

Grup 2: personal titulat

És aquell personal que està en possessió d'un títol o diploma oficial de grau mitjà o superior i que està vinculat a l'empresa per una relació laboral subscrita sobre la base del títol que posseeix per exercir la funció específica per a la qual aquest títol l'habilita, distingint entre:

Personal titulat exercent: és aquell treballador que realitza funcions tècniques adequades a la titulació de caràcter superior o mitjà que posseeix.

Personal titulat no exercent: és aquell treballador que posseeix actualment la categoria de titulat superior i no exerceix funcions relacionades amb aquesta.

Grup 3: personal administratiu

Cap de departament: és aquell treballador que, amb poders o no, sota la dependència directa de la Direcció o Gerència, es fa directament responsable (amb capacitat de decisió i gestió) d'un departament.

Responsable administratiu: és aquell treballador que coordina un equip de treball sota les ordres directes del cap de departament i/o la Direcció.

Oficial de primera: és el treballador que actua sota les ordres d'un cap o d'un responsable administratiu i que sota la seva responsabilitat duu a terme tasques que demanen iniciativa pròpia; al mateix temps, s'encarrega de redistribuir la feina entre els oficials de segona, auxiliars i resta del personal que depengui d'ell. Dins d'aquest grup es considera com a grau superior tots aquells que s'enquadren sota la denominació de caps d'administració de primera i de segona sempre que la tasca que aquestes persones facin no es correspongui amb l'efectiva assumpció de la responsabilitat d'un departament.

Oficial de segona: és el treballador que, amb iniciativa i responsabilitat restringides, subordinat a un cap, a un responsable administratiu o a un oficial de primera, fa tasques de caràcter secundari que només exigeixen coneixements generals de la tècnica administrativa.

Auxiliar administratiu: és aquell treballador que fa treballs manuals de caràcter administratiu, encàrrecs o feines que no demanen una preparació especial.

Grup 4: personal de manteniment, reprografia i consergeria

Aquest personal queda dividit en 3 grans grups: manteniment, reprografia i consergeria.

Manteniment:

Oficial de manteniment: és el treballador que actua sota les ordres d'un cap, si n'hi ha, i que sota la seva responsabilitat duu a terme feines que demanen iniciativa pròpia i, al mateix temps, s'encarrega de redistribuir la feina entre el personal que depengui d'ell.

Auxiliar de manteniment: és l'empleat que es dedica a operacions elementals, purament mecàniques o amb una mínima dificultat en tasques pròpies del manteniment de les instal·lacions.

Reprografia:

És el personal que desenvolupa tasques relacionades amb trameses i ús de maquinària específica destinada a la còpia i reproducció de tot tipus de documents (fotocopiadores, etc.) així com a la gestió de l'adquisició de material fungible.

Consergeria:

Conserge major: és aquell treballador que tenint funcions de consergeria s'encarrega de coordinar els ordenances i organitzar la seva feina.

Conserge: és aquell treballador la missió del qual consisteix a vigilar les portes i accessos a totes les instal·lacions de l'ICAB, assegurar-se que estan connectats o desconnectats tots els elements necessaris per a cada ocasió i, en general, qualsevol altra funció de naturalesa igual o similar.

La categoria de conserge és una categoria a extingir. Aquesta categoria es mantindrà per a aquelles persones que l'ostenten a l'actualitat, però no es crearà cap nou lloc de treball amb l'esmentada categoria.

Ordenança: la seva missió és dur a terme els encàrrecs dins o fora de les instal·lacions de l'ICAB; recollir, enviar o repartir correspondència; prestar els serveis corresponents als advocats a les dependències judicials, tot vetllant pel bon estat i el repartiment de les togues, i qualsevol altra funció de naturalesa igual o similar que dins d'aquestes dependències judicials els correspongui.

Així mateix, serà competència dels ordenances el control d'entrada de vehicles al pàrking de l'ICAB així com el cobrament de la tarifa d'aparcament i la seva liquidació posterior al Departament d'Administració. Del control i quadre d'aquesta caixa així com dels corresponents talonaris en tindrà cura el Departament d'Administració.

Tant els conserges com els ordenances hauran d'atendre les necessitats de treballs manuals que els puguin ser sol·licitats pels diferents departaments i que la seva capacitat els permeti realitzar.

Vigilant: s'ha de fer càrrec de la vigilància diürna o nocturna de les instal·lacions de l'ICAB i de totes les seves dependències.

Grup 5: personal de serveis

El personal de serveis el dividirem en 2 apartats: biblioteca i informàtica.

Biblioteca:

Bibliotecari: és la persona que té la titulació universitària de biblioteconomia i documentació i exerceix els coneixements propis per dur a terme les funcions específiques de la seva titulació dins de la biblioteca de l'ICAB; pot assumir aquelles funcions puntuals que per delegació li atribueixi el director de la biblioteca.

Ajudant de biblioteca: és el treballador la missió del qual consisteix a lliurar correspondència o avisos així com fer els encàrrecs que se li encomanin; prestar els corresponents serveis als advocats, vetllar i tenir cura dels llibres i de la documentació de la biblioteca i qualsevol altra feina similar o de caràcter administratiu que se li encarregui.

Informàtica:

Cap d'informàtica: és el tècnic que té al seu càrrec la direcció i planificació de tota l'estructura de la informàtica de l'ICAB i que estableix les directrius a seguir i les anàlisis de les aplicacions que gestionen l'entitat, així com el seguiment del seu desenvolupament.

Tècnic informàtic: comprèn les figures d'analista i programador, amb les següents funcions:

1. Verificar les anàlisis orgàniques d'aplicacions complexes per obtenir les solucions mecanitzades.

2. Estudiar els processos complexos que els analistes hagin definit i confeccionar els organigrames detallats de tractaments, així com redactar programes en el llenguatge de programació que li sigui indicat.

Auxiliar de serveis informàtics: és qui vigila el bon funcionament dels ordinadors per al tractament de la informació, interpreta i desenvolupa les instruccions i ordres per a la seva explotació, així com s'encarrega de la instal·lació i manteniment d'equips informàtics.

Article 17

Noves categories professionals

Prèvia informació al Comitè d'Empresa, les ocupacions que no s'ajustin a les definicions de l'article anterior hauran d'incloure en el contracte els seus caràcters genèrics, la retribució econòmica que el treballador percebrà i l'adscripció a un dels grups professionals a què es fa referència a l'article anterior.

Article 18

Ascensos

Si com a conseqüència de la mobilitat funcional el treballador fa funcions superiors a les que li correspondrien pel seu enquadrament (tal com queda configurat a l'article 16) per un període superior a 6 mesos dins d'un període de 12 mesos o 8 mesos dins d'un període de 24 mesos, el treballador podrà reclamar que es cobreixi la vacant corresponent, sens perjudici de la reclamació per les diferències salarials corresponents.

Percepcions salarials i extrasalarials

Article 19

Estructura salarial

L'estructura salarial es compon del salari base, del complement "ad personam", del complement històric, del plus transport i dels complements salarials que es fixin, segons el que es disposa en aquest Conveni col·lectiu.

Article 20

Complement "ad personam"

Es correspon amb el complement que anteriorment es denominava "complement per antiguitat". L'esmentat complement té la consideració de consolidable i no absorbible.

Article 21

Complement històric

Les percepcions que determinats treballadors cobren a la nòmina amb la denominació "complement històric" corresponen a les antigament denominades "a compte", "incentius" i "responsabilitat". L'esmentat complement tindrà la consideració de consolidable i no absorbible, sens perjudici del contingut de la disposició addicional 7.

Article 22

Altres complements

L'empresa podrà utilitzar, també, els complements següents:

Plus assistència

Plus disponibilitat

Plus responsabilitat

Es podran crear nous complements salarials en aquells supòsits en què justificadament així es consideri, previ acord amb el Comitè d'Empresa.

Article 23

Nocturnitat

Les hores treballades en el període comprès entre les 22 hores i les 6 hores del dia següent tindran una retribució específica incrementada en un 25% sobre el salari base i antiguitat establert per a un treballador que faci aquella mateixa feina.

Article 24

Gratificacions extraordinàries

El salari anual fixat a les taules annexes s'abonarà en 16 pagues o, previ acord entre treballador i empresa, en 14 pagues.

Les gratificacions extraordinàries s'abonaran el dia 15 de cadascun dels mesos següents: març, juny, setembre i desembre.

Article 25

Premis

Els treballadors tindran dret a percebre una gratificació extraordinària íntegra quan concorrin les següents circumstàncies:

1. Vint-i-cinc anys de serveis a l'ICAB

2. Matrimoni i parelles de fet degudament acreditades

3. Jubilació

Article 26

Dietes

Les dietes són percepcions econòmiques extrasalarials de caràcter irregular que tenen la finalitat de compensar les despeses del treballador com a conseqüència del desplaçament que ha de fer per necessitats de la feina.

La dieta es podrà considerar:

Completa: es cobrarà l'import íntegre si el treballador, per necessitats de la feina, ha de pernoctar fora de la seva residència habitual.

L'import serà de 46 euros diaris.

Mitja: el treballador cobrarà mitja dieta quan, com a conseqüència de les necessitats de la feina, s'hagi de desplaçar de la localitat on és situat el centre de treball per un període de més de 5 hores, sempre que aquest període coincideixi amb l'establert com a descans per dinar, dinar que s'inclourà a la mitja dieta.

L'import a pagar serà 19 euros diaris.

En el cas que els desplaçaments habituals formin part del contingut substancial de la prestació laboral no es generarà aquest dret.

Els imports esmentats seran incrementats en el mateix percentatge que s'apliqui als salaris.

Article 27

Quilometratge

El treballador rebrà despeses de quilometratge quan, com a conseqüència de les necessitats de la feina, s'hagi de desplaçar amb el seu propi cotxe.

L'import a pagar serà de 0,21 euros per cada quilòmetre i serà incrementat anualment en el mateix percentatge que s'apliqui als salaris.

Jornada de treball

Article 28

Jornada de treball i horari

La jornada de treball serà de 1.755 hores de treball efectiu per a l'any 2003, de 1.754 hores per a l'any 2004 i de 1.752 hores per a l'any 2005.

Aquesta jornada es farà de dilluns a divendres (llevat de pacte exprés entre treballador i empresa), excepte festius, a raó de 8 hores diàries de treball efectiu de mitjana en còmput anual.

Article 29

Petició de canvis d'horari

Aquells treballadors que tinguin una causa justificada podran sol·licitar la modificació del seu horari laboral al Departament de Recursos Humans.

En el cas que els treballadors afectats no arribin a un acord amb al Direcció de l'empresa, les parts podran sol·licitar la reunió de la Comissió Paritària.

Article 30

Descans per esmorzar

S'autoritza, a càrrec del treballador, un descans de 20 minuts com a màxim durant la jornada, en què pot abandonar el centre de treball.

Per poder dur a terme aquest descans el treballador interessat ho haurà de comunicar al cap o responsable de la secció perquè aquest estableixi els torns oportuns, de manera que no afecti el bon funcionament del departament ni s'alteri la correcta prestació del servei, ja que la realització del descans esmentat queda condicionada pel respecte i l'observança d'aquests elements.

Article 31

Marcatges en el rellotge de control

Al començament i al final de la jornada laboral el treballador ha de ser en el seu lloc de treball i ha de marcar la fitxa al rellotge de control tant en aquests 2 moments com en tots els altres en què s'absenti del centre de treball per qualsevol motiu (sortides personals i mèdiques, esmorzar, etc.).

Article 32

Horaris especials de treball

L'horari dels dies 5 de gener, Dijous Sant i 24 i 31 de desembre finalitzarà a les 15 hores, excepte en el cas del Departament d'Assistència al Detingut.

Tots els divendres de l'any l'horari del Col·legi finalitzarà a les 15 hores, tret dels departaments de Biblioteca, d'Assistència al Detingut, de Consergeria i de Serveis de Formació (interna i/o externa) així com del Registre General, el quals restaran oberts fins a les 18 hores.

L'horari dels dies compresos entre l'1 de juliol i 15 de setembre, ambdós inclosos, finalitzarà a les 15 hores, excepte en el cas dels departaments d'Assistència al Detingut i Biblioteca. Les hores de treball efectiu que faltin durant aquest període en què s'apliqui aquest horari especial d'estiu fins arribar a les 8 hores diàries de mitjana en còmput anual hauran de ser recuperades, d'acord amb el cap del departament i el cap de Recursos Humans.

D'altra banda, a causa de la naturalesa específica dels serveis que han de prestar determinats departaments, ja que aquests tenen un horari d'atenció al públic superior al normal, els treballadors que els integren només estaran subjectes a les disposicions del primer paràgraf de l'article 28 (còmput anual), perquè en matèria de jornada diària aquesta s'establirà en funció de les necessitats que s'hagin de cobrir, per la qual cosa es podrà superar la mitjana de 8 hores diàries de treball efectiu si així es pacta amb el treballador.

Els departaments afectats són els següents:

Assistència al Detingut

Serveis de Formació (interna i/o externa)

Ordenances i conserges

I tots aquells altres que en el futur estiguin afectats per necessitats a cobrir que demanin l'aplicació d'aquesta mesura, necessitat que la Direcció haurà d'acreditar davant dels representants dels treballadors.

Article 33

Hores extraordinàries

Es consideren hores extraordinàries aquelles hores de treball completes (60 minuts) que es fan per sobre de la jornada de treball ordinària establerta a l'article 27 d'aquest text.

Les destinades a cobrir els serveis d'atenció a assemblees o juntes generals, juntes de govern i tots aquells altres actes que l'ICAB organitzi cap a l'exterior seran de caràcter obligatori sempre que hi hagi un preavís de 2 dies naturals.

El treballador podrà optar entre cobrar en efectiu aquestes hores extres completes (60 minuts) o compensar-les mitjançant l'atorgament d'un temps de descans igual al nombre d'hores extraordinàries fetes, dins dels 3 mesos següents en què s'hagin treballat aquestes hores. Si per motius derivats de l'organització de la feina no és possible gaudir del descans en el període a què s'ha fet referència, es pagaran amb els imports següents:

C: categoria; HEN: hora extraordinària normal; HEF: hora extraordinària nocturna o festiva.

C

HEN

HEF

Ordenança i vigilant

10,00

15,60

Conserge

11,50

15,60

Auxiliars

10,00

15,60

Oficial de segona, reprografia i auxiliars informàtics

11,50

15,60

Oficial de primera, tècnics informàtics, titulats i responsables administratius

12,50

15,60

Només seran remunerades econòmicament aquelles hores extraordinàries que siguin completes (60 minuts). Les fraccions d'hora realitzades per sobre de la jornada habitual seran acumulables i compensables per temps de descans.

L'increment que s'apliqui cada any al salari brut anual s'aplicarà també a les hores extraordinàries.

Aquest increment serà el que correspongui al moment de realització de les hores extraordinàries i no al de la seva justificació o cobrament.

Article 34

Vacances

Els treballadors tindran dret al gaudi de 23 dies laborables de vacances anuals retribuïdes. Per necessitats del servei que s'hagi de prestar, es podrà establir un sistema de torns i es fixaran uns serveis mínims, que s'hauran de cobrir durant qualsevol època de l'any, tenint en compte que si s'estableix el sistema de torns en un departament, aquest criteri s'aplicarà amb caràcter rotatiu entre els components de l'esmentat departament per a anys posteriors.

Cada departament establirà el quadre de vacances durant el primer trimestre de l'any.

Si un centre tanca durant el mes d'agost, tot el personal d'aquest centre farà les vacances en aquest període.

Els dies de vacances es gaudiran dins de l'any natural. Excepcionalment, per a aquells departaments en què per motius d'organització resulti necessari, previ vist-i-plau del cap del departament i del cap de Recursos Humans, podran pactar treballador i empresa, de comú acord, superar l'esmentat període. En tot cas, aquesta ampliació del període en què serà possible gaudir dels dies de vacances anuals mai no podrà estendre's més enllà del dia 6 de gener de l'any següent.

Article 35

Festes

Les festes que gaudirà el personal comprès en l'àmbit d'aquest Conveni seran les que es determinin en el calendari oficial de festes aprovat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, tot seguint les pautes i criteris d'aplicació de les festes que el mateix Departament marca.

Article 36

Permisos retribuïts

El treballador, després de justificar-ho i d'avisar-ho al cap del seu departament i al de Recursos Humans, es podrà absentar de la feina amb dret a remuneració pels motius i el temps següent:

Quinze dies naturals en el cas de matrimoni o constitució d'una unió de parella degudament acreditada o que acrediti 1 any de convivència.

Dos dies en el cas de naixement de fill i en el cas d'hospitalització de parents per consanguinitat o afinitat fins a segon grau.

Tres dies en el cas de malaltia greu de parents per consanguinitat o afinitat fins a segon grau.

Quatre dies naturals en el cas de defunció de parents per consanguinitat o afinitat fins a segon grau. Quan per aquest motiu el treballador s'hagi de desplaçar a més de 200 quilòmetres del seu lloc de residència, el permís serà de 5 dies.

Un dia pel trasllat del domicili habitual.

El temps indispensable per al compliment d'un deure de caràcter públic i personal, incloent-hi l'exercici del sufragi actiu.

El temps indispensable per exàmens prenatals i tècniques de preparació del part que s'hagin de fer dins de la jornada de treball.

Les hores que legalment corresponguin als representants dels treballadors.

Tots aquells altres que la llei estableixi com a tals.

Totes les altres absències justificades del centre de treball durant la jornada laboral hauran de ser recuperades d'acord amb el responsable del departament el dia que fixin de comú acord, amb comunicació prèvia al cap de Recursos Humans.

En els casos d'absència per visita mèdica, partint del seu caràcter no retribuït, es valoraran els casos considerats com a especials de forma individualitzada a la Comissió Paritària.

Article 37

Dies per a assumptes propis

Tot el personal comprès en l'àmbit d'aquest Conveni, previ avís a la Direcció amb una antelació mínima de 7 dies, tindrà dret a gaudir de 4 dies per a assumptes propis durant l'any natural.

La data de gaudi serà fixada de comú acord amb el cap del seu departament i el cap de Recursos Humans, sempre que no afecti el bon ritme o l'organització del departament.

Article 38

Excedència voluntària

El treballador que tingui una antiguitat a l'ICAB de més d'1 any tindrà dret que se li reconegui la possibilitat de situar-se en excedència voluntària, la qual tindrà una durada d'entre 18 mesos i 5 anys, però no podrà tornar a sol·licitar-ne una altra fins que no hagin passat 3 anys des de la fi de l'última.

Mentre duri aquesta excedència voluntària, amb caràcter general queda suspesa la relació laboral, i no es generarà dret a cap retribució ni al fet que computi com a antiguitat.

El treballador haurà de sol·licitar la reincorporació 30 dies naturals abans de la fi de l'excedència, per demanar la seva reincorporació, la qual es condiciona a l'existència d'una vacant de la seva categoria o una altra d'equivalent. Si no se sol·licita la reincorporació en aquest termini s'entén que s'hi renuncia.

Article 39

Excedència especial

Aquelles persones que necessitin un període d'excedència per tenir cura d'un familiar fins a segon grau de consanguinitat o afinitat que no es pugui valer per ell mateix, podran sol·licitar una excedència de fins a 1 any de durada, amb reserva d'un lloc de treball de la seva categoria.

Article 40

Excedència forçosa

En els supòsits en què la llei concedeix la possibilitat d'acollir-se a aquesta situació, el treballador conservarà el lloc de treball i li continuarà computant l'antiguitat.

El reingrés s'haurà de sol·licitar dins dels 30 dies naturals següents a la fi de la causa que va donar origen a la situació d'excedència.

Règim assistencial

Article 41

Prestacions complementàries per malaltia o accident

L'ICAB garantirà als seus treballadors el complement necessari perquè amb les prestacions econòmiques de la Seguretat Social rebin la totalitat pel salari pactat en el present Conveni en els supòsits següents i pels períodes següents:

Cinc dies a l'any per incapacitat temporal derivada de malaltia comuna i accident no laboral (discontinus o no).

Per hospitalització, mentre duri aquesta.

Per malaltia greu i crònica, mentre duri la baixa.

Per accidents de treball o malalties professionals, el període de baixa.

A partir de 16è dia de baixa fins a l'alta mèdica, amb una durada màxima de 12 mesos, a excepció d'aquells supòsits en què, per una causa justificada, la Comissió Paritària acordi el pagament del dit complement mentre duri la incapacitat temporal.

En la resta de supòsits amb baixa mèdica derivada de malalties comunes, s'aplicarà el següent barem:

Els 2 primers dies de baixa seran a càrrec del treballador.

Del 3r al 10è dia: 60%.

De l'11è al 15è dia: 75%.

A partir del 16è dia s'aplicaran les previsions establertes més amunt.

L'empresa haurà d'abonar prestacions complementàries per incapacitat temporal en els supòsits i períodes següents:

En cas d'incapacitat temporal derivada de malaltia comuna o accident comú sense hospitalització: a partir del dia 20 a comptar des de la data que consti a l'informe mèdic oficial de baixa fins que els serveis mèdics diagnostiquin l'aptitud del treballador per a la feina encara que no tingui l'alta, amb una durada màxima de 12 mesos. En aquells casos en què es consideri que hi ha una causa especialment justificada, la Comissió Paritària podrà acordar el pagament de l'esmentat complement encara que la baixa no superi els 20 dies.

En cas d'incapacitat temporal derivada de malaltia comuna o accident comú amb hospitalització: a partir del dia de l'hospitalització i mentre aquesta duri.

En cas d'incapacitat temporal per accident de treball o malaltia professional: durant tot el període de baixa.

L'import que s'ha de complementar en els supòsits esmentats equivaldrà a la diferència que hi pugui haver entre l'import del subsidi per baixa mèdica (sempre que, segons la normativa aplicable, el treballador tingui dret a percebre el subsidi durant el període de baixa mèdica) i el 100% del salari que, si s'escau, tingui reconegut el treballador, sense que en cap cas el salari pugui excedir a complementar la base màxima que el treballador tingui per aquesta contingència.

Aquest règim de prestacions s'aplicarà a les baixes produïdes a partir de l'1 de gener de 2003.

Article 42

Bestretes

Els treballadors tenen dret, en cas de necessitat justificada degudament acreditada, a sol·licitar una bestreta per un import màxim equivalent a 3 mensualitats del seu salari.

L'amortització es farà mitjançant la detracció del 15% del salari brut mensual i la part necessària de les pagues extraordinàries, sense que en cap cas el període d'amortització pugui excedir 1 any.

Article 43

Reducció de jornada per lactància

Es pacta l'acumulació de les 2 fraccions de mitja hora de què disposa la mare treballadora corresponents al permís per lactància; es pot substituir per una absència d'1 hora del centre de treball, que la mateixa treballadora decidirà si la fa a l'inici o al final de la seva jornada laboral.

Igualment, la mare treballadora podrà optar per substituir aquest dret per un permís retribuït dels 10 dies hàbils immediatament posteriors a la fi del permís per maternitat.

Contractació

Article 44

Període de prova

Tot ingrés a l'empresa efectuat mitjançant contracte laboral tindrà un període de prova, la duració del qual serà la següent:

1. Tècnics titulats: 3 mesos

2. Resta del personal: 1 mes

Article 45

Contractació eventual

Els contractes eventuals, d'acord amb l'article 32 del Conveni col·lectiu sectorial, tindran una durada màxima de 12 mesos comptats dins d'un període de 18 mesos. L'inici del període de referència serà el de la primera contractació eventual amb el treballador en qüestió.

L'empresa podrà utilitzar aquesta modalitat contractual quan es produeixi alguna circumstància que faci presumir la necessitat de més capacitat productiva de la qual disposa en aquells moments, però sempre que es presumeixi que aquella necessitat és de caràcter estrictament temporal.

Així mateix, podrà servir de base per poder fer en aquest contracte qualsevol nou servei o ampliació d'un servei present que es vulgui engegar per part de l'empresa i del qual, en un principi, es desconegui l'evolució futura.

Extinció del contracte de treball

Article 46

Preavís per dimissió del treballador

La dimissió del treballador haurà d'anar precedida d'un període de preavís de 10 dies. Si no es produeix, es descomptarà de la liquidació a percebre el salari corresponent als dies no preavisats.

Article 47

Jubilació

La jubilació serà obligatòria quan el treballador compleixi els 65 anys i reuneixi els requisits legals per tenir dret a qualsevol de les pensions corresponents de l'Estat. Per tant, la baixa a l'empresa es produirà quan compleixi aquesta edat o, com a màxim, en els 3 mesos naturals següents al dia que faci els 65 anys (si hi hagués causa justificada per aquest retard i la Direcció de l'empresa així ho entengués).

Dins de la política de promoció de l'ocupació, els treballadors que han complert els 60 anys podran prejubilar-se amb la percepció d'una compensació econòmica per subscriure un conveni especial amb el sistema de Seguretat Social.

Règim disciplinari

Article 48

Règim de sancions

Correspon a l'empresa la facultat d'imposar sancions en els termes fixats en aquest Conveni col·lectiu.

La imposició de la sanció per faltes lleus, greus o molt greus requerirà comunicació escrita motivada al treballador, però en tot cas l'empresa informarà el Comitè d'Empresa i l'afectat de tota sanció greu o molt greu que se li imposi.

Així doncs, les faltes segons la seva importància, transcendència, intencionalitat i reiteració es classificaran en lleus, greus i molt greus.

Article 49

Faltes lleus

Es consideren faltes lleus:

Tres faltes de puntualitat durant un període d'1 mes sense cap causa justificada.

La negligència, deficiència o retard no justificat en l'execució de qualsevol feina.

No atendre el públic amb la correcció i diligència degudes.

La falta de netedat i higiene personal.

No presentar a temps l'informe de baixa per incapacitat temporal.

No comunicar a l'empresa els canvis de residència o domicili.

Les discussions que repercuteixin en el bon ritme de la feina.

No comunicar amb prou antelació l'absència a la feina per causa justificada, llevat que es provi la impossibilitat de fer-ho.

L'embriaguesa ocasional, si no repercuteix negativament en la feina.

La falta de respecte a qualsevol treballador mitjançant l'insult, amenaça o qualsevol altre apel·latiu despectiu a la seva persona o càrrec.

Tres faltes de marcatge en el rellotge horari sense cap causa justificada en el període d'1 mes, no considerant com a causa justificada l'oblit del marcatge.

Article 50

Faltes greus

Es consideren faltes greus:

Més de 3 faltes de puntualitat durant 1 mes sense que hi hagi causa justificada.

Faltar 1 dia a la feina sense causa justificada.

Simular la presència d'un altre treballador valent-se de la seva fitxa, firma, targeta de control o qualsevol altre sistema organitzatiu del control de presència implantat a l'empresa.

Simular malaltia o accident.

No comunicar amb prou puntualitat els canvis experimentats en la família que afectin l'IRPF o la Seguretat Social.

Canviar, mirar, remoure els armaris, documents de treball, roba o qualsevol altra propietat de qualsevol treballador de l'empresa o persona externa.

Dedicar-se a jocs o distraccions dins de la jornada laboral.

L'abandonament del lloc de treball sense causa justificada.

Les accions o omissions contra la disciplina a la feina o contra el respecte.

Les negligències, deficiències o retards no justificats en l'execució del treball quan causin perjudici greu a l'empresa o a la seva imatge.

Més de 3 faltes de marcatge en el rellotge horari, no considerant com a causa justificada l'oblit del marcatge, en el període d'1 mes.

La reincidència en faltes lleus, encara que siguin de diferent naturalesa, en un període de 3 mesos si hi va haver sancions.

Article 51

Faltes molt greus

Són faltes molt greus:

Faltar a la feina 2 dies al mes sense causa justificada.

El frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades.

El furt o robatori, tant a qualsevol treballador de l'empresa com a qualsevol altra persona dins o fora de les instal·lacions de l'empresa en el període laboral.

Violar el secret de correspondència.

Furtar documents de l'empresa o dels seus clients.

Revelar a altres persones dades de l'empresa, dels seus col·legiats o membres de la Junta de Govern, sense autorització.

La continuada i habitual falta de netedat i higiene personal que provoqui queixes justificades dels treballadors.

L'embriaguesa durant la jornada laboral si afecta la feina o la imatge de l'empresa.

Dedicar-se a tasques de la mateixa activitat de l'empresa que li suposin una competència, tret que hi hagi autorització.

L'abús de l'autoritat.

Abandonar el lloc de treball en llocs de responsabilitat sense causa justificada.

L'assetjament sexual.

La reincidència en falta qualificada de greu, sempre que hagi estat objecte de sanció.

Article 52

Sancions

Segons la classe de falta, s'aplicarà la que correspongui de les següents sancions:

Faltes lleus: amonestació verbal, amonestació escrita o suspensió de sou i feina d'1 dia.

Faltes greus: suspensió de sou i feina de 2 a 15 dies.

Faltes molt greus: suspensió de sou i feina entre 16 i 60 dies o rescissió del contracte de treball.

Article 53

Procediment sancionador

Se seguirà en tot moment allò que estableixi la normativa aplicable en matèria laboral.

Per a la imposició de sancions greus i molt greus s'haurà d'obrir expedient contradictori i nomenar un instructor, que serà el cap de Recursos Humans; es donarà trasllat tant al treballador com als representants dels treballadors de l'escrit motivat d'obertura de l'esmentat expedient. Ambdues parts disposaran d'un termini de com a màxim 5 dies hàbils per contestar el que considerin oportú i presentar les proves que estimin necessàries.

Amb la documentació necessària per resoldre, l'instructor de l'expedient haurà de prendre la seva decisió dins dels 5 dies hàbils següents al de presentació de les al·legacions, en vista de les proves que es puguin haver presentat.

Article 54

Prescripció de les faltes

La facultat de l'empresa per sancionar prescriu:

1. Per a faltes lleus, al cap de 10 dies.

2. Per a faltes greus, al cap de 21 dies.

3. Per a faltes molt greus, al cap de 60 dies.

Aquest termini computarà a partir de la data en què tingui coneixement de la seva comissió i, en tot cas, al cap de 6 mesos d'haver-se comès.

La seguretat en el centre de treball: prevenció de riscos laborals

Article 55

Seguretat i higiene i prevenció de riscos laborals

L'empresa promourà, formularà i aplicarà una política adequada de seguretat i higiene en els seus centres de treball, al mateix temps que facilitarà la participació dels treballadors en l'execució de la normativa sobre prevenció de riscos laborals, tot garantit una formació pràctica i adequada dels treballadors que contracta, així com quan canviïn de lloc de treball o quan hagin d'aplicar noves tècniques, equips i materials que ocasionin o puguin ocasionar risc per al mateix treballador, els seus companys o tercers.

Segons això, els representants dels treballadors tindran la facultat de designar uns delegats amb funcions específiques en matèria de prevenció de riscos laborals, que podran no ser membres del Comitè d'Empresa.

Els delegats de prevenció de riscos laborals exerciran una labor de vigilància i control sobre el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals, a més de col·laborar amb la Direcció de l'empresa en la millora de l'activitat preventiva.

Article 56

Comitè de Seguretat i Salut

El Comitè de Seguretat i Salut és l'òrgan de participació destinat a la consulta regular i periòdica de les actuacions de l'empresa en matèria de prevenció de riscos laborals.

La seva composició serà paritària i estarà format pels delegats de prevenció esmentats més amunt, d'una banda, i pels representants que l'empresa designi, de l'altra.

Són competències d'aquest Comitè les següents:

Participar en l'elaboració, posada en pràctica i avaluació dels plans i programes de prevenció de riscos a l'empresa.

Conèixer i ser informats de la memòria i programació anuals del Servei de Prevenció així com de l'estat o situació relativa a la prevenció de riscos en el centre de treball.

Promoure iniciatives sobre mètodes i procediments per dur a terme l'efectiva prevenció de riscos, i proposar a l'empresa la millora de les condicions o la correcció de les diferències que hi hagi.

Disposicions addicionals

1. Els acords que integren el text del present Conveni col·lectiu seran plenament aplicables des del dia 1 de gener de 2003.

2. Aquells treballadors que disposin d'1 hora com a màxim per dinar o sopar tindran dret a tiquets restaurant; en cas de dinar en més d'1 hora estaran privats d'aquest dret.

S'estableix l'import dels tiquets restaurant en 6 euros per a l'any 2003, quantitat que s'actualitzarà anualment d'acord amb l'IPC real de l'any anterior.

3. Lots de Nadal: es mantindran els lots de Nadal durant la vigència d'aquest Conveni col·lectiu.

4. Els increments salarials establerts per als anys 2003, 2004 i 2005 es correspondran amb l'IPC real, que serà aplicat de la forma següent:

Al gener s'abonarà una quantitat a compte que mai serà inferior a l'IPC previst pel Govern, sempre prenent com a referència el salari establert el 31 de desembre de l'any anterior.

Al moment de la publicació de l'IPC real, la diferència fins arribar a l'IPC real assolit, sempre prenent com a referència el salari establert el 31 de desembre de l'any anterior.

En el cas que la quantitat pagada a compte fos superior a la que correspongui per l'IPC real la diferència s'aplicarà a l'increment de l'exercici següent.

Tot això sens perjudici que en aquells salaris que tenen un increment superior a l'IPC real de 2003 respecte a la retribució fixada a la taula salarial de 2002, el dit increment absorbirà els altres increments pactats per a 2003.

5. Plus de transport

A la fi de la vigència d'aquest Conveni col·lectiu, és a dir, el dia 31 de desembre de 2005, l'import que consti sota la denominació "plus de transport" s'integrarà dins del concepte salari base i es farà efectiu a partir del dia 1 de gener de 2006, quedant configurada d'aquesta manera l'estructura salarial de referència per a l'any 2006.

6. La Direcció de l'ICAB es compromet a no amortitzar cap lloc de treball l'origen del qual sigui l'amortització de funcions que es pugui produir en el futur durant la vigència d'aquest document.

7. En aplicació de la nova taula salarial, només per una vegada, els increments de sou base establerts en aquest Conveni seran compensables excepcionalment l'any 2003 amb el complement històric. Queda pactat i garantit que cap treballador tindrà un increment inferior a l'IPC real per a l'any 2003 en relació amb el seu salari el 31 de desembre de 2002.

Annex 1

Taula salarial per categories professionals del Conveni col·lectiu de l'I·lustre col·legi d'Advocats de Barcelona

C: categoria, E: euros; P: pessetes.

C

E

P

Cap de departament

21.885,25

3.641.400

Titulats superior exerc.

19.532,89

3.250.000

Titulat mitjà

18.631,38

3.100.000

Titulat no exercent

17.657,74

2.938.000

Responsable administratiu

17.429,35

2.900.000

Tècnic informàtic

19.508,85

3.246.000

Oficials de primera

16.413,94

2.731.050

Oficials de segona

13.443,80

2.236.860

Reprografia

13.222,27

2.200.000

Ajudant de biblioteca

13.222,27

2.200.000

Auxiliar informàtic

13.227,27

2.200.000

Auxiliar administratiu

12.621,25

2.100.000

Conserge

15.938,84

2.652.000

Ordenança

12.621,25

2.100.000

Oficial de manteniment

13.443,83

2.236.860

Auxiliar de manteniment

12.621,25

2.100.000

(03.072.042)