Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

EDICTE

de 15 de juliol de 2003, sobre acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona referents al municipi de Blanes.

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona, en les sessions de 28 de maig de 2002 i de 18 de desembre de 2001, va adoptar, entre altres, els acords següents:

Exp.: 2001/001111G

Pla parcial d'ordenació Costa Brava al terme municipal de Blanes

Acord de 28 de maig de 2002

De conformitat amb la proposta de la Ponència Tècnica, aquesta Comissió acorda:

.1  Donar conformitat al Text refós del Pla parcial d'ordenació Costa Brava, tramès per l'Ajuntament de Blanes en compliment de l'acord d'aprovació definitiva de 18 de desembre de 2001.

.2  Recordar que la publicació al DOGC i consegüent executivitat de l'acord d'aprovació definitiva, resta supeditada a l'acreditació que s'ha presentat davant l'Ajuntament la garantia del 12 % del total cost d'implantació dels serveis i execució de l'obra d'urbanització.

.3  Comunicar-ho a l'Ajuntament i al promotor.

Acord de 18 de desembre de 2001

De conformitat amb la proposta de la Ponència Tècnica, aquesta Comissió acorda:

.1  Aprovar definitivament el Pla parcial d'ordenació Costa Brava, promogut per l'Agrupació de propietaris del sector Accés Costa Brava i tramès per l'Ajuntament de Blanes, i supeditar la publicació al DOGC i la consegüent executivitat, a la presentació d'un text refós, per duplicat, verificat per l'òrgan que ha atorgat l'aprovació provisional de l'expedient i diligenciat, que incorpori les prescripcions següents:

a) La normativa establirà que les noves edificacions se separaran 10 metres de la plataforma de la reserva del sistema ferroviari, en els trams no soterrats.

b) A la zona 11, residencial plurifamiliar, la normativa no estableix superfície mínima de parcel·la, índex d'edificabilitat neta i densitat neta en parcel·la expressada en relació d'habitatges per m2 de parcel·la. En conseqüència, s'hauran d'establir les diferents subzones que concretin aquests paràmetres per a cada illa, les quals, d'acord amb el quadre d'aprofitaments que inclou el plànol núm. 14 de zonificació, serien les següents

Subzona 11a, corresponent a l'illa A.

Parcel·la mínima de 1.000 m2.

Índex d'edificabilitat neta de 2,62 m2/m2.

Densitat neta d'un habitatge per cada 53 m2 de parcel·la.

Subzona 11b, corresponent a l'illa B.

Parcel·la mínima de 1.000 m2.

Índex d'edificabilitat neta de 2,40 m2/m2.

Densitat neta d'un habitatge per cada 58 m2 de parcel·la.

Subzona 11c, corresponent a l'illa C.

Parcel·la mínima de 1.000 m2.

Índex d'edificabilitat neta de 2,20 m2/m2.

Densitat neta d'un habitatge per cada 63 m2 de parcel·la.

Subzona 11d, corresponent a l'illa D.

Parcel·la mínima de 1.000 m2.

Índex d'edificabilitat neta de 2,32 m2/m2.

Densitat neta d'un habitatge per cada 59 m2 de parcel·la.

Subzona 11e, corresponent a l'illa E.

Parcel·la mínima de 1.000 m2.

Índex d'edificabilitat neta de 2,44 m2/m2.

Densitat neta d'un habitatge per cada 56 m2 de parcel·la.

c) A la zona 14, d'usos terciaris, cal reconsiderar la possibilitat de suprimir els usos exteriors proposats en els espais no edificables de les parcel·les, tenint en compte que poden comportar una mala imatge del sector des de la carretera.

d) A la normativa s'ha d'incorporar que: d'acord amb l'informe de la Direcció General de Comerç de data 5 de juliol de 2001, pel que fa al creixement en format de mitjans i grans establiments comercials, caldrà atenir-se a allò que determini el PTSEC 2001-2004.

e) L'estudi econòmic i financer ha d'incloure el cost d'execució del nou giratori previst en l'enllaç de la xarxa viària del sector amb la carretera GI-682.

.2  Condicionar, a més, l'eficàcia d'aquest acord a la presentació davant l'Ajuntament, dins un termini màxim d'un mes a comptar des que l'Ajuntament requereixi al promotor, de la garantia del 12% del cost total d'implantació dels serveis i d'execució de l'obra d'urbanització, tal com estableix l'article 81 del Text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística.

.3  Supeditar, també, la publicació d'aquest acord al DOGC, a la presentació per part de l'Ajuntament de la documentació acreditativa de la formalització de l'esmentada garantia.

.4  Comunicar-ho a l'Ajuntament i al promotor.

Tramesa per l'Ajuntament la documentació que fou requerida en l'acord aquí transcrit i vist l'informe del Servei Territorial segons el qual es consideren complertes les condicions que s'hi establien, és procedent la publicació de l'acord esmentat, per així donar executivitat a l'aprovació definitiva del Pla parcial d'ordenació Costa Brava, que promou l'Agrupació de propietaris del sector Accés Costa Brava i tramet l'Ajuntament de Blanes.

Contra els acords anteriors, que no posen fi a la via administrativa, es pot interposar recurs d'alçada, de conformitat amb el que preveuen els articles 107.1, 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en el termini d'un mes a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquest Edicte al DOGC. El recurs s'entendrà desestimat si passen tres mesos sense que s'hagi dictat i notificat la resolució expressa i quedarà aleshores oberta la via contenciosa administrativa.

Girona, 15 de juliol de 2003

Sònia Bofarull Serrat

Secretària de la Comissió Territorial

d'Urbanisme de Girona

Annex

Normes urbanístiques del Pla parcial d'ordenació Costa Brava al terme municipal de Blanes

3.1  Disposicions generals

Article 1

Àmbit territorial d'aplicació

Aquestes ordenances són d'aplicació a la totalitat de l'àmbit del Pla parcial, segons la delimitació que figura en els plànols.

Article 2

Marc legal de referència

Les normes urbanístiques del Pla general vigent, en els seus articles 178, 179 i 180, regulen el sòl urbanitzable d'ús residencial (clau 11a) i els articles 196, 197, 198, 199 i 200 la clau 14 d'usos terciaris.

Les presents Normes desenvolupen, dins de l'àmbit del Pla parcial, el Pla general de Blanes. En allò que no quedi expressament regulat en aquestes Ordenances o que sigui de dubtosa interpretació, s'aplicarà el que determina el Pla general de Blanes.

Article 3

Estudis de detall

Podran redactar-se estudis de detall amb l'exclusiva finalitat de:

a) Adaptar o reajustar les alineacions i rasants, d'acord amb l'art 65.1.B del Reglament de planejament.

b) Ordenar volums d'acord amb l'art. 26 del Decret legislatiu.

c) L'estudi de detall es podrà substituir per projectes bàsics, sempre que comprenguin una illa completa i pretenguin únicament ordenar volums o reajustar la implantació de les edificacions previstes en aquest Pla.

Mitjançant estudi de detall es podrà modificar la situació de l'edificació i els paràmetres d'amplades, distancies i profunditats, exceptuant l'alçària de les edificacions i distàncies mínimes a vial.

Es mantindrà una unitat compositiva i de materials per a cada front de vial complet, dintre d'una mateixa illa o per a cada conjunt edificable (cada edifici), de manera que amb anterioritat a la concessió de qualsevol llicència d'obres haurà de tenir-se aprovada la configuració de composició i materials del front edificable en què queda inclosa la llicència.

La tramitació i les determinacions dels estudis de detall seran les especificades en el Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, art. 26 i art 66 del Reglament de planejament.

Article 4

Projecte d'urbanització

El projecte d'urbanització que s'ha de redactar per desenvolupar aquest Pla parcial s'ajustarà a allò que disposen els articles 27 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol i 64 del Reglament de planejament.

Aquest projecte es presentarà abans de dos mesos, un cop aprovat definitivament aquest Pla parcial.

Article 5

Projecte de parcel·lació

La situació de l'edificació que es preveu en el plànol corresponent no inclou la parcel·lació, que serà objecte del corresponent projecte per obtenir la llicència municipal.

Article 6

Modificacions

Les modificacions del present Pla parcial hauran de respectar les determinacions, per ordre de jerarquia, establertes en el Pla general de Blanes i en el mateix Pla parcial.

No seran supòsit de modificació els ajustaments d'alineacions i rasants que preveu l'article 3 d'aquestes Normes, realitzats mitjançant estudi de detall, que no suposin distorsions en l'estructura general del sector ni modificacions en la superfície superiors al 5%. Tampoc seran supòsits de modificació les petites variacions de les alineacions ocasionades per a la millor adaptació sobre el terreny del projecte d'urbanització, que no suposin modificacions en la superfície i, per tant, en l'edificabilitat, superiors al 3%.

3.2  Règim urbanístic del sòl

Article 7

Qualificació del sòl

El sòl comprès en aquest Pla parcial es qualifica en zones i sistemes.

Zona : és aquella part de terreny en la qual, i en base a les previsions del present Pla parcial, es poden exercir els drets relatius a l'edificació.

Sistemes: són els terrenys a cedir gratuïtament i obligatòriament a l'Ajuntament de Blanes.

Article 8

Zones

Es defineixen dues zones clarament diferenciades: una d'usos terciaris i l'altra de residencial plurifamiliar.

Article 9

Sistemes locals

Es defineixen tres sistemes locals:

Sistema viari (clau A).

Sistema de parcs i jardins. (clau C)

Sistema d'equipaments. (clau D)

Quant als equipaments, no es defineix el seu ús concret a l'espera que l'Ajuntament el concreti en el seu dia.

3.3  Normes particulars per a les zones i sistemes

Article 10

Definició de conceptes

El Pla general de Blanes defineix totes i cadascuna de les determinacions generals aplicables a les edificacions, que a continuació es transcriuen textualment:

Planta baixa: en el tipus d'ordenació d'edificació segons alineacions de vial s'entendrà per planta baixa totes aquelles en què el paviment es situï a 0,60 m per damunt o per sota de la rasant del vial.

En els casos en què, a causa del pendent, més d'una planta es situï dins dels límits exposats, cada tram de la façana en què s'esdevingui aquest fet definirà una diferent planta baixa. Per a les parcel·les amb front a dos vials oposats, la cota de la planta baixa en cada front es referirà com si es tractés de parcel·les independents, la profunditat de les quals assoleix el punt mitjà de l'illa de cases.

L'alçària lliure mínima de la planta baixa serà, segons el tipus d'ordenació, la que es defineixi en les Normes corresponents a cada zona.

No es permetrà, en cap cas, el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons el sistema de semisoterrani i entresol.

S'admeten altells a planta baixa en les condicions següents:

Se separaran un mínim de tres (3,00) metres de totes les façanes.

L'alçària lliure mínima per sota serà de 2,50 metres i per sobre de 2,00 metres. Si la part superior es destina a dipòsit de materials, no caldrà que s'acompleixi aquesta darrera condició. Formaran unitat de dependència amb la planta baixa i no podran constituir-se en local separat. Només tindran accés des del local de la planta baixa, amb el qual formin local únic. La seva superfície no computa a efectes d'edificabilitat.

Planta soterrània: en el tipus d'ordenació de l'edificació segons alineacions de vial, s'entendrà per planta soterrània tota la planta situada per sota de la planta definida com a planta baixa, tingui o no obertures a causa de desnivells en qualsevol dels fronts d'edificació.

En els soterranis no es permetrà l'ús per a habitatges. La resta de soterranis per sota del primer no podran destinar-se a activitats que no siguin: d'aparcament de vehicles, instal·lacions tècniques de l'edifici i altres com ara cambres cuirassades i similars. Aquesta restricció podrà atenuar-se si s'acrediten mesures de seguretat contra incendis. L'alçària lliure mínima de la planta soterrània serà de 2,20 m.

Planta pis: s'entendrà per planta pis tota planta d'edificació per sobre de la planta baixa. L'alçària lliure mínima de les plantes pis es fixa en 2,60 m.

Alçària lliure entre plantes: L'alçària lliure entre plantes és la distància entre el paviment i el sostre.

Elements tècnics de les instal·lacions: s'englobaran sota el terme elements tècnics de les instal·lacions, els conceptes següents:

filtres d'aire, dipòsits de reserva d'aigua, de refrigeració, conductes de ventilació o de fums, claraboies i acabats de murs, antenes de telecomunicacions, ràdio i televisió, maquinària d'ascensor, espai pel recorregut extra dels ascensors i, fins i tot, per l'accés d'aquests als terrats o coberta, elements de suport per estendre i eixugar la roba i de les caixes d'escala.

Entre aquests elements, tots aquells que constitueixin un volum tancat o semitancat hauran de quedar inclosos dintre del gàlib definit per díedres a 45 graus amb la resta situada a l'alçària superior de l'últim forjat de les façanes de l'edifici.

El volum d'aquests elements, les dimensions dels quals van en funció de les exigències tècniques de cada edifici o instal·lació, es preveurà mitjançant una composició arquitectònica conjunta amb tot l'edifici, en el moment de sol·licitar la llicència municipal d'edificació. Igualment, es tindran en compte les mesures protectores necessàries per evitar molèsties.

Els dipòsits d'aigua es tancaran i no podran sobrepassar l'alçària d'1,50 metres per sobre de l'últim forjat ni ocupar una superfície superior a 2 m2 per habitatge i hauran de retirar-se, com a mínim, 1,50 metres de les línies de façana.

Cossos sortints: són els cossos habitables i ocupables, tancats, semitancats o oberts, que sobresurten de la línia de façana o de l'alineació de l'edificació.

Es defineixen com a semitancats aquells cossos sortints que tinguin tancats totalment algun dels seus contorns laterals mitjançant tancaments no desmuntables i opacs.

Entre els tancats s'inclouen els miradors, les tribunes o altres similars. Entre els semitancats, les galeries, les baranes i altres similars. I entre els oberts, els balcons i les terrasses.

No es podran tancar totalment o parcialment cossos sortints posteriorment a la seva construcció.

La superfície en planta dels cossos sortints tancats computarà a efectes de l'índex d'edificabilitat neta o de la intensitat d'edificació i de la superfície útil i edificada.

En els cossos sortints oberts no computaran a efectes del càlcul de la superfície de sostres edificables, però sí en canvi, pel que fa a ocupació màxima en planta baixa i a separacions dels límits de parcel·la en les edificacions aïllades.

S'entén per pla límit de volada, el pla normal de la façana que limita la volada de tot tipus de cossos sortints en planta pis. Aquest pla límit de volada es situa a un metre de la mitgera.

No s'admet l'acabament a 45 graus de la mitgera, punt de trobada del cos sortint amb la façana.

Article 11

Determinacions per a la zona residencial plurifamiliar clau 11a

La clau 11a ve regulada pels articles 178, 179 i 180 del Pla general:

"Sectors de desenvolupament residencial plurifamiliar d'intensitat 1 (clau 11a)

"Article 178

"Estàndards de sistemes complementaris

"1. Els plans parcials que necessàriament han d'ordenar aquestes zones, amb caràcter previ a la seva urbanització i edificació, hauran de reservar espais per als sistemes complementaris d'acord amb els següents estàndards mínims aplicats a l'àrea de referència:

"Vials i estacionaments públics: 23%

"Espais lliures públics per a jardins i àrea d'esbarjo: 16%

"Parc esportiu: 4,50%

"Dotacions docents: 9%

Equipament social: 2,50%

"2. El sòl destinat a aprofitament privat es fixa com a màxim en el 45% de la superfície de l'àrea de referència.

"Article 179

"Edificabilitat i densitat màxima

"1. L'índex d'edificabilitat bruta zonal destinat a ús d'habitatge és de 0,75 m2 de sòl, que correspon a un índex d'edificabilitat neta d'1,67 m2 de sostre per m2 de sòl privat.

"2. S'estableix un índex d'edificabilitat bruta complementària de 0,15 m2 de sostre per m2 de sòl amb destinació a ús comercial, d'oficines i industrial o altres usos equivalents a una edificabilitat neta de 0,33 m2 sostre/m2 sòl.

"3. S'estableix un índex complementari d'edificabilitat bruta per a habitatges, destinat únicament a incrementar la superfície mitjana de l'habitatge sense increment de la densitat, de 0,10 m2 de sostre per m2 de sòl, que correspon a un índex d'edificabilitat neta de 0,23 m2 de sostre per m2 de sòl per a usos privats.

"4. La densitat bruta màxima d'habitatges és de 75 habitatges per ha, equivalent a una densitat neta de 167 habitatges per ha de sòl privat.

"Article 180

"Condicions d'edificació

"El Pla solament regula les condicions essencials que defineixen els marges de la posterior concreció mitjançant el corresponent Pla parcial. Aquestes condicions són les següents:

"1. L'ocupació màxima d'edificació privada sobre els sòls d'usos privats definits pel Pla serà del 60%.

"2. L'alçària màxima de l'edificació serà de 22 m equivalents a planta baixa més sis plantes pis.

"En tot cas, seran aplicades les limitacions de les alçàries de l'edificació en funció de les amplades dels vials, d'acord amb el quadre següent:

1. Tipus d'ordenació de l'edificació: l'edificació serà en bloc lineal, segons alineació de vial, amb les variacions indicatives que consten a l'article 3 d'aquestes normes, que es podran modificar mitjançant estudi de detall dins dels límits assenyalats en el plànol núm. 20, respectant les distancies mínimes.

Existirà un projecte unitari per a la totalitat de cadascun dels blocs. En el cas que en un rengle hi hagin dos o més propietaris, es redactarà un esquema ordenador de façana de la totalitat del rengle, amb la finalitat de regular la unitat compositiva de totes les façanes, la seva adaptació al terreny, la proporció i ritme de forjats i cossos sortints i d'assolir una uniformitat amb els materials de façana i disseny de tanques i baranes.

2. Ocupació màxima: l'ocupació màxima de parcel·la es mesurarà per la projecció ortogonal, sobre un plànol horitzontal de tot el volum d'edificació, inclosos els cossos sortints i no sobrepassarà la superfície grafiada en cada illa.

3. Tipus edificatori: habitatges plurifamiliars, amb baixos destinats a habitatges, comercials, tallers, etc. També admet edificis singulars destinats a hotels o hotels apartaments.

4. Línia d'edificació: la línia d'edificació seguirà l'ordenació dibuixada en el plànol núm. 20 i els plànols de detall annexos, on està assenyalada la distància mínima entre els blocs i vials, la separació de les noves edificacions a la plataforma de la reserva del sistema ferroviari en els trams no soterrats serà de 10 metres.

5. Fondària edificable: es fixen dues fondàries corresponents a l'amplada dels blocs, de setze (16 m) i vint metres (20 m), segons es grafia en el plànol núm. 20.

6. Plantes soterrànies: les plantes soterrànies resultants de desmuntatges, anivellacions o excavacions podran ultrapassar l'ocupació màxima de parcel·la, sense superar el seixanta per cent (60%) de l'espai lliure per a usos privats.

7. Aparcaments: serà obligatòria la dotació d'una plaça d'aparcament per habitatge en planta soterrània o en planta baixa o fora de l'edificació, cobert o a l'aire lliure, sempre dins de l'àmbit del sòl privat.

8. L'alçària reguladora màxima: es fixa en setze metres (16 m) i dinou metres (19 m), equivalents a planta baixa més quatre i planta baixa més cinc plantes. L'alçària màxima es mesurarà verticalment en el pla exterior de façana fins a la línia d'arrencada de la coberta, pel pla superior de l'últim forjat.

La determinació del punt en què es mesurarà l'alçària serà:

Si la rasant del carrer, presa en la línia de façana, és aquella que la diferència de nivells entre l'extrem de la façana a major cota i el seu centre és menor a 0,60 metres, es prendrà en el centre de la façana, a partir de la rasant de la vorera en aquest punt.

Si contràriament aquesta diferència de nivells es major de 0,60 metres, l'esmentada alçària es prendrà a partir d'un nivell situat a 0,60 metres per sota de la cota de l'extrem de la línia de façana de major cota.

Quan l'aplicació d'aquesta regla faci que, en determinats punts de la façana, la rasant de la vorera es situï a més d'1,00 metre per sota d'aquell punt d'aplicació de l'alçària reguladora, la façana es dividirà en els trams necessaris perquè això no succeeixi.

En cada un dels trams resultants, l'alçària reguladora es mesurarà d'acord amb els models exposats que corresponguin, considerant a aquests efectes cada tram com a façana independent.

9. Façana màxima i mínima: la façana màxima és la que correspon a l'edificació del plànol núm. 20.

La façana mínima es fixa en set metres i mig (7,5 m) que coincidirà en les possibles divisions, per construir habitatges entre mitgeres.

10. Coberta: la coberta de bloc lineal serà inclinada, amb el carener paral·lel a l'alineació de la façana del carrer o bé en forma de terrat.

La coberta tindrà un pendent màxim del 30% i l'arrencada es situarà en el pla de l'últim forjat a totes les façanes.

11. Sostre edificable màxim: l'índex d'edificabilitat bruta zonal destinat a ús d'habitatge és de 0,75 m2 de sostre per m2 de sòl.

S'estableix un índex d'edificabilitat bruta complementària de 0,15 m2 de sostre per m2 de sòl, amb destí a ús comercial, d'oficines i industrial, o altres usos compatibles. S'estableix un índex complementari d'edificabilitat bruta per a habitatges, destinat únicament a incrementar la superfície mitjana de l'habitatge, sense incrementar la densitat, de 0,10 m2 de sostre per m2 de sòl.

Edificabilitat total=

12. Zones lliures d'edificació: les zones lliures d'edificació s'enjardinaran convenientment, i alhora, s'hi prohibeix qualsevol tipus d'edificació, excepte les pròpies del manteniment de jardí, piscines o similars.

13. Tanques: les tanques del carrer i entre veïns al jardí davanter, fins a la línia de façana, seran fetes amb material massís, fins a una alçària d'1,00 metre, presa a la rasant de la vorera, al punt on dona front la mitgera i es podrà complementar amb vegetació d'arbust fins a una alçària d'1,80 metres.

No s'admeten gelosies ceràmiques o de formigó.

Les tanques entre veïns tindran al jardí de darrere, sobre el nivell natural de terres, 1,80 metres d'alçària màxima.

L'ocupació en planta es la que figura en el plànol núm. 20, així com el nombre de plantes.

15. Usos:

En planta soterrània:

Magatzems

Aparcaments

Instal·lacions i serveis

En planta baixa:

Habitatge plurifamiliar

Hoteler

Recreatiu

Comercial

Magatzems

Oficines

Sanitari assistencial

Educatiu

Esportiu

Sociocultural

Industrial limitat a 1a, 2a Categories i situacions A, B i C

En planta pis:

Habitatges plurifamiliars

Oficines

Hoteler

Educatiu

Recreatiu

Esportiu

Sociocultural

Sanitari assistencial

D'acord amb l'informe de la Direcció General de Comerç, de data 5 de juliol de 2001, pel que fa al creixement en format de mitjans i grans establiments comercials, caldrà atenir-se a allò que determini el PTSEC 2001-2004 (Pla Territorial Sectorial d'Equipaments Comercials)

16. Paràmetres per a cada illa: S'estableixen les diferents subzones que concreten els paràmetres per a cada illa, d'acord amb el quadre d'aprofitaments que inclou el plànol núm. 14 de zonificació i que seran les següents:

Subzona 11a, corresponent a l'illa A:

Parcel·la mínima de 1000 m2.

Índex d'edificabilitat neta de 2,62 m2/m2.

Densitat neta d'un habitatge per cada 53 m2 de parcel·la.

Subzona 11a, corresponent a l'illa B:

Parcel·la mínima de 1000 m2.

Índex d'edificabilitat neta de 2,40 m2/m2.

Densitat neta d'un habitatge per cada 58 m2 de parcel·la.

Subzona 11a, corresponent a l'illa C:

Parcel·la mínima de 1000 m2.

Índex d'edificabilitat neta de 2,20 m2/m2.

Densitat neta d'un habitatge per cada 63 m2 de parcel·la.

Subzona 11a, corresponent a l'illa D:

Parcel·la mínima de 1000 m2.

Índex d'edificabilitat neta de 2,32 m2/m2.

Densitat neta d'un habitatge per cada 59 m2 de parcel·la.

Subzona 11a, corresponent a l'illa E:

Parcel·la mínima de 1000 m2.

Índex d'edificabilitat neta de 2,44 m2/m2.

Densitat neta d'un habitatge per cada 56 m2 de parcel·la.

Article 12

Determinacions per a la zona d'usos terciaris-clau 14

La clau 14 ve regulada pels articles 196, 197, 198, 199 i 200 del Pla general:

"Capítol cinquè

Sectors de desenvolupament d'usos terciaris

(Clau 14)

"Article 196

"Definició

"Comprèn sòls urbanitzables programats adscrits a usos intensius de comerç i serveis.

"Article 197

"Estàndards de sistemes complementaris

"El Pla parcial que necessàriament ha d'ordenar aquest sector amb caràcter previ a la seva urbanització i edificació haurà de reservar espais per als sistemes complementaris, d'acord amb els següents estàndards mínims aplicats a l'àrea de referència:

"Vials i estacionament públic: 25%.

"Espais lliures per a jardins i instal·lacions esportives públiques: 10%

"Dotacions: 5%.

"Article 198

"Edificabilitat

"L'índex d'edificabilitat brut o zonal es fixa en 0,45 m2 de sostre per m2 de sòl.

"Article 199

"Tipus d'ordenació

"El tipus d'edificació serà el d'edificació aïllada.

"Article 200

"Condicions d'edificació i ús

"1. L'alçària màxima es fixa en 15 metres. PB+4 PP.

"2. L'ocupació màxima de la parcel·la no podrà excedir del 60%.

"3. La separació a límits de la parcel·la serà de 3 m a vial i 5 m als restants llindars.

"Es permeten els usos següents:

"a) Hoteler

"b) Comercial concentrat

"c) Magatzems

"d) Esportiu

"e) Recreatiu

"f) Sociocultural

"g) Estacions de servei i garatge

També es permeten els usos especials següents: les estacions d'autobusos, serveis públics, parcs de maquinària i anàlogues."

1. Tipus d'ordenació de l'edificació: l'edificació serà aïllada, tal com consta en el plànol núm. 20.

Existirà un projecte unitari per a cada una de les naus. En el cas que en un edifici hi hagi més d'un propietari, es redactarà un esquema ordenador de façana de la totalitat, amb la finalitat de regular la unitat compositiva, la seva adaptació a la rasant del vial i assolir una uniformitat amb els materials de façana i disseny de tanques i acabaments.

2. Ocupació màxima: l'ocupació màxima de la parcel·la es mesurarà per la projecció ortogonal, sobre un plànol horitzontal de tot el volum de l'edificació inclosos els cossos sortints i no sobrepassarà la superfície grafiada en el plànol núm. 20.

3. Tipus edificatori: la zona està destinada a naus comercials/industrials aïllades, amb l'edificació separada respecte dels límits de la parcel·la.

Cadascuna de les naus, alhora, es podrà subdividir entre diferents propietaris, amb unitat de composició arquitectònica.

4. Línia d'edificació: la línia d'edificació seguirà l'ordenació del plànol núm. 20, serà obligatori mantenir l'alineació de la façana paral·lela als vials principals. Quant a la distància entre dues naus, es podrà variar en funció dels límits de propietat, sempre que no sigui inferior als 10 m. La parcel·lació definitiva ja vindrà definida al projecte de parcel·lació. S'admet l'agrupació de parcel·les a fi d'obtenir-ne altres de major dimensió i la subdivisió en altres de menors, sempre que no en resti cap per sota de la parcel·la mínima.

Parcel·la mínima= 260 m2

Front mínim de parcel·la= 10 m

5. Fondària edificable: es fixa uniformement en 32,50 metres i la façana mínima per a parcel·lacions en 10 metres per tota la fondària.

6. Plantes soterrànies: es permet la construcció de soterranis en la mateixa ocupació que la resta de l'edificació.

7. Aparcament: es preveurà dins de cada parcel·la una plaça d'aparcament per cada 100 m2 edificats. Cada plaça tindrà una superfície rectangular mínima de 2,20 m x 4,50 m. El projecte d'edificació definirà amb exactitud l'emplaçament i el tractament de les àrees d'aparcament.

8. Alçària reguladora màxima: es fixa en 8 metres, corresponents a planta baixa i planta pis, mesurada en el punt mig d'edificació. Les edificacions es disposaran sensiblement en el nivell marcat en el plànol 21 i 22.

9. Sostre edificable màxim: és el que resulta d'aplicar l'alçària de 8 metres i dues plantes a l'ocupació permesa; el sostre màxim és de 0,45 m2/m2 en el conjunt de zona.

10. Usos:

Hoteler

Comercial concentrat

Magatzems

Esportiu

Recreatiu

Sociocultural

Estacions de serveis i garatges

Gasolinera

Habitatge relacionat amb vigilància i manteniment de la instal·lació, amb un màxim d'un habitatge per instal·lació

També es permeten els usos especials d'estacions d'autobusos, serveis públics, parcs de maquinària i anàlegs.

D'acord amb l'informe de la Direcció General de Comerç, de data 5 de juliol de 2001, pel que fa al creixement en format de mitjans i grans establiments comercials, caldrà atenir-se a allò que determini el PTSEC 2001-2.004 (Pla Territorial Sectorial d'Equipaments Comercials)

11. Zones lliures d'edificació: en les zones lliures d'edificació, s'hi prohibeix qualsevol tipus d'edificació i no es podrà exposar cap tipus de gènere, ja que això comportaria una mala imatge del sector. Es reserva aquest espai per a aparcament i enjardinament.

12. Determinació per a l'edificació: cada edificació constituirà sempre un conjunt arquitectònic únic i definirà les dimensions, formes, elements estructurals, tancaments i acabats del conjunt edificatori, així com el destí i la urbanització dels espais lliures de la parcel·la.

En el còmput de l'alçària reguladora màxima no s'inclouen les alçàries de xemeneies, antenes i aparells o instal·lacions especials necessàries per a les funcions de l'activitat a desenvolupar, sempre que no suposi increment de l'edificabilitat permesa.

Els espais destinats a aparcament podran ser coberts amb elements de protecció oberts que no impliquin una obra permanent de l'edificació.

Totes les mitgeres que quedin a la vista tindran consideració de façanes.

13. Tanques: les tanques a carrer o carretera i entre veïns podran tenir una alçària fins 1,80 metres amb filat i arbust per la seva part exterior. No s'admeten gelosies ceràmiques, ni de formigó.

Article 13

Determinacions per al sistema de parcs i jardins

1. Edificacions: únicament es permetran les edificacions lligades intrínsecament a l'espai verd i esbarjo (serveis, WC, quioscs, etc.) amb una ocupació màxima del 5% i una alçària de 3 metres.

2. Usos: es permeten únicament els usos de lleure, manifestacions culturals, esportives i el d'instal·lació de serveis d'infraestructura.

Article 14

Determinacions per al sistema d'equipaments

1. Equipaments: en el Pla general ve regulat per l'article 113

"Condicions d'edificació

"1. L'edificació en les àrees d'equipaments s'ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge i a les condicions ambientals que hauran de respectar i a la integració en el sector en què s'ubiquin.

"A aquesta finalitat es determinaran les diferents condicions urbanístiques en el PE.

"2. No obstant això, sense l'existència d'un PE podran realitzar-se equipaments, sempre que s'acompleixin les condicions següents:

"a) En sòl urbà: per a tota classe d'equipaments regirà el tipus d'ordenació de la zona on s'ubica l'equipament o, en el seu cas, de la zona confrontant i es respectaran les condicions d'edificació vigents en la mateixa zona. Quan ocupin tota una illa podrà regular-se com a edificació aïllada.

"En sòl urbanitzable: regiran les regles següents:

"Tipus d'ordenació: edificació aïllada.

"Alçària màxima: des de la cota natural del terreny en tots els punts del solar.

"Intensitat neta d'edificació: 0,8 m2 de sostre per m2 de sòl.

"Forma i distribució: els cossos d'edificació hauran de permetre, en l'interior de cada parcel·la, la sistematització d'amplis espais d'arbrat i jardineria."

L'edificació s'acollirà a les mateixes condicions de l'edificació confrontant.

2. Usos:

Els usos permesos seran:

Escolar

Sociocultural

Esportiu

Recreatiu

Transport

Comunicacions

Mercats

Administratius, de seguretat; manteniment etc.

Article 15

Supressió de barreres arquitectòniques

En tots els projectes d'urbanització i d'edificació serà preceptiu l'acompliment del Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i concretament el capítol 2, disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques (BAU) i el seu art.14 (itineraris).

En referència al nivell d'habitabilitat objectiva dirigit als habitatges, són d'obligat acompliment les determinacions contingudes en el Decret 28/1999, de 9 de febrer, de la Generalitat de Catalunya.

Article 16

Sistema d'actuació

Per a l'execució del planejament es constituirà la Junta de compensació, de conformitat amb l'art. 161 i següents del Reglament de gestió urbanística.

3.4  Condicions específiques segons tipus d'ordenació

Tipus d'ordenació en alineació de vial

1. Cossos sortints:

La volada màxima, mesurada normalment al pla de façana en qualsevol punt d'aquesta, no podrà excedir de la dècima part de l'amplada del vial. Si per aplicació d'aquesta regla resultés una volada superior a 1,20 m, s'aplicarà aquesta mesura com a màxim. Si l'edificació dóna front a vies o trams de vies de diferent amplada, per a cada un dels cossos sortints s'aplicarà la regla d'amplada corresponent a la via o tram de via a la qual recaigui, amb una volada màxima d'1,20 m.

El cos sortint no sobresortirà en cap cas de l'amplada de la vorera ni es situarà a alçàries inferiors a 3,20 metres des de la rasant de la vorera.

La volada màxima dels cossos sortints oberts, en l'espai lliure interior de l'illa de cases, no podrà excedir d'una vintena part del diàmetre de la circumferència inscriptible en l'espai lliure interior de l'illa de cases, amb una volada màxima en tot cas d'1,50 m.

En l'espai interior de l'illa de cases no es permetran cossos sortints, tancats o semitancats que sobrepassin la profunditat edificable.

Els cossos sortints oberts podran ocupar en la seva totalitat la longitud de façana. Els tancats i els semitancats no podran ocupar més d'un terç de la superfície de volada permesa en cada planta.

En un o altre cas, els cossos vénen limitats en la seva distància a la mitgera mitjançant el pla límit lateral de volada.

2. Elements sortints: Són els elements constructius no habitables ni ocupables i de caràcter fix, que sobresurten de la línia de façana o de la línia de profunditat màxima edificable o de l'alineació de l'edificació.

Es consideren com a elements sortints els sòcols, pilars, volades, gàrgoles, marquesines, para-sols i altres elements similars justificables per la seva exigència constructiva, funcional o ornamental.

No s'inclouen en aquesta definició els elements sortints de caràcter no permanent, com ara empostissaments, persianes, rètols, anuncis i similars.

La volada dels elements sortints tindrà iguals limitacions que les dels cossos sortints, si bé en tots els tipus d'ordenació s'admetrà:

En planta baixa, sempre que:

Donin davant d'un carrer de més de 6 m d'amplada.

No sobrepassin més de la cinquantena part de l'amplada del vial, sense excedir mai de la desena part de l'amplada de la vorera ni de 0,30 m quan afectin a menys de la cinquantena part de la longitud de la façana. Si ocupen més del cinquè de la façana, solament podran sobresortir 15 cm.

Sempre que es situïn de manera que cap dels seus punts es trobi per sobre de la rasant de la vorera i la seva volada no sobrepassi de 0,60 m, com un límit màxim de la longitud de 1,50 metres, quan siguin opacs i de 3 metres quan siguin translúcids.

Els elements sortints podran volar fins a un màxim de 0,45 m en els carrers de menys de 20 metres i fins a 0,90 metres en els carrers de 20 metres o més.

3. Celoberts: els dormitoris i estances interiors dels habitatges s'hauran de ventilar i captar llum mitjançant celoberts. Les altres dependències i peces auxiliars interiors poden fer-ho mitjançant pous de ventilació forçada, sols en aquelles peces autoritzades en les ordenances d'higiene de l'edificació.

En l'ús comercial i oficines, les estances i els locals de treball podran efectuar la seva ventilació mitjançant pous de ventilació.

S'entendrà per celobert l'espai no edificable situat dintre del volum de l'edificació, destinat a permetre la il·luminació i ventilació de les dependències de l'edifici o destinat a crear en l'interior espais lliures privats amb jardineria.

Les dimensions i superfícies mínimes obligatòries dels celoberts interiors aniran en funció de l'alçària del pati. Les dimensions dels celoberts seran de manera que permetin inscriure en l'interior un cercle de diàmetre igual a una sisena part de l'alçària total de l'edifici, amb un mínim de tres metres i una superfície mínima fixada en la taula següent:

Aquestes dimensions estan d'acord amb les fixades per fiscalia de l'habitatge.

El celobert exterior o mixt és el que està obert en alguna o algunes de les seves cares a l'espai lliure o vial.

Aquests celoberts no hauran de complir, quant a dimensions, les superfícies mínimes fixades pels anteriors, però en qualsevol cas, hauran de guardar les distàncies mínimes entre parets fixades pel diàmetre del cercle inscriptible que s'ha establert per a ells. Les parets dels patis exteriors es consideraran façanes, a tots els efectes.

El celobert serà mancomunat quan pertanyi al volum edificable de dos o més finques contigües. Serà indispensable que aquesta mancomunitat de celoberts s'estableixi per escriptura pública inscrita en el Registre de la Propietat. Les normes dels celoberts mancomunats seran les mateixes que regeixen en els interiors.

a) Els celoberts no comptaran en superfície ni en volum a efectes del còmput de la superfície o volum de sostre edificable.

b) Les llums mínimes entre murs del pati no podran reduir-se amb safareigs ni cossos sortints de cap gènere.

c) L'altura del celobert es mesurarà, en número de plantes, des de la més baixa que contingui habitatges servits pel celobert fins a la més elevada, que l'envolti totalment o parcial. El paviment del celobert estarà com a màxim a un metre per damunt del nivell del sòl de la dependència a il·luminar o ventilar.

d) Els celoberts podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense tancament de cap classe entre les parets del celobert i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima igual a la del pati.

4. Pou de ventilació: el pou de ventilació és el volum no edificat destinat a la ventilació d'escales i dependències que no siguin dormitoris ni estances i dels locals de treball destinats a usos d'oficines i també a usos comercials.

Els pous de ventilació podran ser mancomunats, en la forma indicada pels celoberts.

Les dimensions i superfícies mínimes obligatòries dels pous de ventilació vindran donades en funció de l'alçària del celobert.

Les dimensions dels celoberts seran les que permetin inscriure en el seu interior un cercle de diàmetre mínim igual a una setena part de l'alçària total de l'edifici, amb un mínim de dos metres (2 m) i amb una superfície mínima fixada en la taula següent:

Aquestes dimensions estan d'acord amb les fixades per la fiscalia de l'habitatge.

Els volums de pous de ventilació interiors no constaran a efectes del còmput de la superfície o volum de sostre edificable i de l'ocupació màxima de la parcel·la.

No es permetrà reduir les llums mínimes interiors amb cossos sortints de cap gènere.

L'alçària del pou es mesurarà en número de plantes, des de la més baixa que contingui habitatges servits del pou fins a la més elevada, que l'envolti totalment o parcialment.

Els pous podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure, sense tancament de cap classe, entre la part superior de les parets del pou de ventilació, amb un mínim del 20% de la superfície del pou.

En tot l'àmbit del Pla, la ventilació de les escales podrà efectuar-se mitjançant conductes de ventilació forçada de 400 cm2 en cada planta.

La il·luminació podrà ser zenital, mitjançant claraboia que tingui una superfície en planta que sigui com a mínim 2/3 de la superfície de la caixa d'escala.

En aquest cas, el buit central quedarà en tota la seva alçària, amb una llum recta mínima de 60 centímetres.

5. Xemeneies de ventilació: l'ús d'aquests conductes de ventilació forçada es permetrà exclusivament per a la ventilació de banys, lavabos i cuines.

6. Desguassos d'aigües pluvials: no es permet abocar l'aigua pluvial recollida per les cobertes o terrats a la xarxa general de clavegueram i s'haurà de conduir amb baixant encastat fins a la xarxa d'aigües pluvials.

(03.183.048)