Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

DECRET LEGISLATIU

3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya.

Exposició de motius

Els articles 9.13, 9.16, 10.1.6 i 11.10 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya atribueixen a la Generalitat de Catalunya competències en matèria d'aigües, obres hidràuliques i protecció del medi ambient en el marc establert pels articles 149.1.23 i 149.1.24 de la Constitució.

La primera manifestació de l'exercici d'aquestes competències va ser la Llei 5/1981, de 4 de juny, sobre desplegament legislatiu en matèria d'evacuació i tractament d'aigües residuals, mitjançant la qual es va crear un tribut propi per finançar les despeses d'inversió i explotació de les infraestructures de sanejament i depuració.

El Reial decret 2646/1985, de 27 de desembre, de traspàs a la Generalitat de Catalunya de funcions i serveis en matèria d'obres hidràuliques, dictat en desenvolupament de les previsions constitucionals i estatutàries i, de conformitat amb les previsions de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'aigües, va atribuir a la Generalitat els mitjans materials necessaris per a l'execució de les seves competències en matèria d'aigües.

La Generalitat de Catalunya va anar desplegant les competències esmentades quant a l'organització mitjançant la Llei 17/1987, de 13 de juliol, reguladora de l'Administració hidràulica de Catalunya. Aquesta Llei i la Llei 5/1981 van ser objecte de refosa mitjançant el Decret legislatiu 1/1988, de 28 de gener.

El 1990 van dictar-se dues lleis relatives a l'actuació de l'Administració hidràulica de Catalunya: la Llei 4/1990, de 9 de març, sobre ordenació de l'abastament d'aigua a l'àrea de Barcelona, matèria que, per la seva singularitat havia de ser objecte d'un tractament especial, i la Llei 5/1990, de 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya, en la qual s'introdueix un nou règim econòmic i financer per a l'execució d'infraestructures hidràuliques generals i d'abastament, amb la creació d'un nou tribut de la Generalitat per finançar-les.

L'Administració hidràulica de Catalunya va ser objecte de reforma mitjançant la Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament, que va reconvertir l'organisme autònom esmentat en una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, sotmès a la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana.

Ateses la nova orientació normativa europea en matèria d'aigües, especialment pel que fa al tractament integral del cicle hidràulic, i la necessitat de modificar l'Administració hidràulica de Catalunya per tal de dotar-la de més eficàcia, es va crear, mitjançant la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro, l'Agència Catalana de l'Aigua, com a entitat de dret públic que assumeix totes les funcions d'Administració hidràulica única.

La promulgació de la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació, gestió i tributació de l'aigua, continua en la mateixa línia de reforma del marc normatiu en matèria d'aigües duent a terme una reordenació dels principis i les competències que informen l'actuació de l'Administració hidràulica, reformant el règim de la planificació hidrològica i modificant la tributació sobre l'aigua per donar resposta als nous requeriments. Entre altres novetats, aquesta Llei crea l'Administració local de l'aigua i el sistema de sanejament com a unitat bàsica per a la prestació del servei integral de tractament i evacuació de les aigües residuals, regula el nou règim de la planificació hidrològica prenent el Districte de Conca Fluvial com a unitat bàsica de gestió, crea el cànon de l'aigua com a ingrés específic del règim economicofinancer de l'Agència Catalana de l'Aigua i modifica el règim de l'Ens d'Abastament d'Aigua que havia estat creat per la Llei 4/1990, de 9 de març, d'ordenació de l'abastament d'aigua a l'àrea de Barcelona.

La disposició final de la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació, gestió i tributació de l'aigua, atorgava al Govern un termini d'un any per refondre en un text únic la Llei esmentada, les disposicions relatives a la creació de l'Agència Catalana de l'Aigua contingudes en la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro, i els preceptes vigents de la Llei 4/1990, de 9 de març, d'ordenació de l'abastament d'aigua a l'àrea de Barcelona, de la Llei 5/1990, de 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya, i de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament, regularitzant, harmonitzant i aclarint, quan calgués, les disposicions esmentades.

La disposició final quarta de la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, ha habilitat de nou el Govern per elaborar un text refós de les disposicions esmentades, incloent-hi les modificacions que han anat incorporant-hi altres normes com la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives, i la mateixa Llei 31/2002.

Per tant, en exercici de la delegació esmentada, d'acord amb el dictamen emès per la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Medi Ambient, i d'acord amb el Govern,

Decreto:

Article únic

1. Aquest Decret legislatiu es dicta en compliment del mandat establert a la disposició final quarta de la Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives.

2. S'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, el text del qual es publica a continuació.

Disposició derogatòria

Queden derogades totes les disposicions d'igual o inferior rang que s'oposin a aquest Decret legislatiu i al Text refós que aprova i, particularment, les següents:

1. La Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació, gestió i tributació de l'aigua.

2. Els articles 15, 16, 17, 18, 19, 20 i 21 de la Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d'adaptació a l'euro.

3. Els preceptes vigents de la Llei 4/1990, de 9 de març, d'ordenació de l'abastament de l'aigua a l'àrea de Barcelona.

4. Els preceptes vigents de la Llei 5/1990, de 9 de març, d'infraestructures hidràuliques de Catalunya.

5. Els preceptes vigents de la Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament.

Totes les referències realitzades a qualsevol de les disposicions esmentades objecte de refosa s'entendran realitzades als articles corresponents d'aquest text.

Disposició final

Aquest Decret legislatiu i el Text refós que aprova entren en vigor al dia següent de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 4 de novembre de 2003

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Ramon Espadaler i Parcerisas

Conseller de Medi Ambient

Text refós

de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

TÍTOL preliminar

Disposicions generals

Article 1

Objecte

1.1  Aquesta Llei té per objecte ordenar les competències de la Generalitat i les dels ens locals en matèria d'aigües i obres hidràuliques, regular, en l'àmbit d'aquestes competències, l'organització i el funcionament de l'Administració hidràulica a Catalunya, mitjançant una actuació descentralitzadora, coordinadora i integradora que ha de comprendre la preservació, la protecció i la millora del medi, i establir un nou règim de planificació i economicofinancer del cicle hidrològic.

1.2  Resten excloses de l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei, llevat del règim fiscal establert pel títol VI, les aigües minerals i termals, que es regulen per llur legislació específica.

Article 2

Definicions

Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per:

1. Conca hidrogràfica o fluvial: la zona terrestre a partir de la qual tota l'escorrentia superficial flueix a través d'una sèrie de corrents, rius i, eventualment, llacs fins al mar per una única desembocadura, estuari o delta, i les aigües subterrànies i costaneres associades.

2. Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial: la zona administrativa marina i terrestre, composta per una o més conques fluvials veïnes i les aigües subterrànies i costaneres associades.

3. Subconca: la zona terrestre a partir de la qual tota l'escorrentia superficial flueix a través d'una sèrie de corrents, rius i, eventualment, llacs cap a un punt particular d'un curs d'aigua, que, generalment, és un llac o una confluència.

4. Ús sostenible de l'aigua: l'ús que permet un equilibri entre la demanda existent i previsible i la disponibilitat del recurs en el temps, tot garantint el manteniment dels cabals ecològics i la qualitat de l'aigua necessària per al funcionament dels ecosistemes aquàtics.

5. Estat ecològic: una expressió de la qualitat de l'estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics associats a les aigües superficials. Té en compte la naturalesa fisicoquímica de l'aigua i els sediments, les característiques del flux de l'aigua i l'estructura física de la massa d'aigua, però se centra en la condició dels elements biològics de l'ecosistema.

6. Estat químic: una expressió del grau de contaminació d'una massa d'aigua.

7. Gestió integrada de l'aigua: l'abastament en alta, el subministrament domiciliari o en baixa, el sanejament de les aigües residuals, tant en alta com en baixa, i el retorn de l'aigua al medi.

8. Entitat subministradora d'aigua: la persona física o jurídica de qualsevol naturalesa que, mitjançant xarxes o instal·lacions de titularitat pública o privada, faci un subministrament d'aigua en baixa.

9. Entitat local de l'aigua bàsica (ELA bàsica): l'ens local o l'agrupació d'ens locals amb personalitat jurídica pròpia i capacitat per a gestionar un o més sistemes públics de sanejament d'aigües residuals i el sistema o sistemes d'abastament d'aigua en alta i de subministrament d'aigua en baixa dels municipis que el componen.

10. Entitat local de l'aigua qualificada (ELA qualificada): l'ens local supramunicipal o l'agrupació d'ens locals amb personalitat jurídica pròpia adequats per a la gestió integrada de l'aigua en una conca o porció de conca fluvial, l'àmbit territorial dels quals és definit per la planificació hidrològica. Aquesta adequació de l'ens no implica, necessàriament, la gestió de tots els serveis compresos en la gestió integrada de l'aigua.

11. Obra hidràulica: les obres i les infraestructures vinculades a la regulació, la conducció, la potabilització i la dessalinització dels recursos hidràulics, i al sanejament i la depuració de les aigües residuals i qualsevol altra acció reconeguda com a tal per la legislació d'aigües.

12. Xarxes bàsiques d'abastament: el conjunt d'instal·lacions situades en el territori de Catalunya afectades a la captació i l'adducció, les plantes de potabilització, les conduccions, les estacions de bombament i els dipòsits reguladors que siguin susceptibles de portar aigua fins als dipòsits de capçalera o punts de connexió d'un o més sistemes municipals de subministrament d'aigua en baixa, amb independència de la titularitat i la gestió.

13. Sistema públic de sanejament d'aigües residuals: el conjunt de béns de domini públic interrelacionats en un tot orgànic, compost per una o més xarxes locals de clavegueram, col·lectors, estacions de bombament, emissaris submarins, estació depuradora d'aigües residuals i altres instal·lacions de sanejament associades, amb l'objecte de recollir, conduir fins a l'estació i sanejar, de manera integrada, les aigües residuals generades en un o més municipis.

14. Ús i consum de l'aigua:

a) La captació, la distribució i el consum d'aigües superficials o subterrànies.

b) L'emissió de contaminants en les aigües i les activitats de recollida i de tractament d'aigües que donin lloc posteriorment a abocaments al medi receptor.

c) Qualsevol altra aplicació, fins i tot no consumptiva, de les aigües superficials o subterrànies que pugui repercutir de manera significativa en l'estat de les aigües, com ara la generació d'energia elèctrica i la refrigeració.

15. Consum bàsic: el volum d'aigua mínim, mesurat en metres cúbics per persona i mes o equivalent, suficient per cobrir les necessitats ordinàries de tipus higiènic i sanitari d'una persona en un context social determinat.

16. Usos de l'aigua:

a) Usos domèstics de l'aigua: els usos particulars que es corresponen amb l'ús de l'aigua per a sanitaris, per a dutxes, per a cuina i menjador, per a rentades de roba i de vaixelles, per a neteges, regs de parcs i jardins, refrigeració i condicionaments domiciliaris sense activitat industrial, i amb d'altres usos de l'aigua que es puguin considerar consums inherents o propis de l'activitat humana no industrial, ni comercial, ni agrícola, ni ramadera.

b) Usos agrícoles i assimilables de l'aigua: els corresponents a activitats incloses en els grups 01.1, 01.3, 01.4 i la divisió 0.2 de la secció A de la Classificació catalana d'activitats econòmiques (CCAE-93), aprovada pel Decret 97/1995, de 21 de febrer.

c) Usos ramaders i assimilables de l'aigua: els corresponents a activitats incloses en els grups 01.2 i 01.5 de la secció A de la CCAE-93.

d) Usos industrials i assimilables de l'aigua: els corresponents a activitats incloses en la divisió 05.02 de la secció B i les seccions C, D i E de la CCAE-93. Es consideren usos assimilables als industrials els corresponents a la resta d'activitats econòmiques, sempre que no estiguin inclosos en les lletres a), b) o c) d'aquest apartat.

17. Població:

a) Població permanent d'un municipi o nucli de població: el nombre d'habitants residents a cada municipi o nucli de població segons el padró municipal d'habitants.

b) Població estacional d'un municipi o un nucli de població: la capacitat d'acolliment de cada municipi o nucli de població afectat, tenint en compte les edificacions de segona residència, les empreses d'hosteleria i els altres allotjaments turístics destinats a proporcionar habitació o residència en èpoques, zones o situacions turístiques, d'acord amb la taula d'equivalències següent:

b.1) Edificacions de segona residència: quatre habitants per residència.

b.2) Hotels i pensions: un habitant per plaça.

b.3) Càmpings: 2,5 habitants per unitat d'acampada, d'acord amb la capacitat nominal del càmping.

b.4) Altres instal·lacions d'alberg: un habitant per plaça d'allotjament.

c) Població estacional ponderada d'un municipi o nucli de població: la que resulta d'aplicar la proporció d'estacionalitat 0,4 a la població estacional calculada segons la definició de la lletra b).

d) Població base d'un municipi o un nucli de població: la que resulta de la suma de la població permanent i la població estacional ponderada.

Article 3

Principis

3.1  La Generalitat exerceix les seves competències en matèria d'aigües i obres hidràuliques, vetllant per l'ús sostenible, l'estalvi, la reutilització, l'optimització i l'eficiència en la gestió dels recursos hídrics, i fent possible un nivell bàsic de l'ús domèstic a un preu assequible. Amb aquesta finalitat, ordena la seva actuació d'acord amb els principis següents:

a) Unitat de gestió, tractament integral, economia de l'aigua, descentralització, desconcentració, coordinació, col·laboració i eficàcia.

b) Respecte a la unitat de conca i subconca hidrogràfica, dels sistemes hidràulics i del cicle hidrològic.

c) Coresponsabilització, transparència, informació i participació del públic en general, i dels usuaris, en particular.

d) Compatibilitat de la gestió pública de l'aigua amb l'ordenació del territori, la preservació, la protecció, la millora i la restauració del medi i dels ecosistemes vinculats amb el medi hídric.

e) Prevenció de la contaminació, protecció i millora de la qualitat i sanejament de l'aigua.

f) Planificació com a instrument per economitzar i racionalitzar l'ús dels recursos hídrics.

g) Promoció de les actuacions necessàries per pal·liar els dèficits i desequilibris hídrics.

h) Subsidiarietat, apropant l'acció administrativa allà on resulta més eficient als ciutadans.

i) Equilibri en el desenvolupament territorial i sectorial.

j) Solidaritat interterritorial.

k) Pagament per l'ús de l'aigua i per la contaminació de l'aigua.

l) Suficiència financera per afrontar els costos associats al cicle hídric.

m) Garantia d'un preu assequible per als consums domèstics de tipus familiar no sumptuaris.

3.2  L'Administració hidràulica, particularment, desenvolupa les funcions dimanants de les competències de la Generalitat, de conformitat amb el que estableix la legislació vigent, tenint en compte la diversitat de conques que integren el territori de Catalunya.

Article 4

Competències de la Generalitat

Correspon a la Generalitat:

a) La planificació hidrològica en les conques compreses íntegrament en el territori de Catalunya, i la participació en la planificació hidrològica que correspon a l'Administració general de l'Estat, particularment en la que afecti a la part catalana de les conques dels rius Ebre, Garona i Xúquer.

b) L'ordenació i la concessió dels recursos i els aprofitaments hídrics, fins i tot l'aprofitament de les aigües residuals i, en general, totes les funcions d'administració i control de la qualitat del domini públic hidràulic, inclosos l'atermenament i la modificació i la correcció dels llits fluvials, en les conques compreses íntegrament en el territori de Catalunya.

c) L'administració, la gestió i el control de qualitat dels aprofitaments hídrics corresponents a conques hidrogràfiques situades al territori de Catalunya compartides amb altres comunitats autònomes, inclòs l'exercici de la funció executiva de policia del domini públic hidràulic i la tramitació fins a la proposta de resolució dels expedients que s'hi refereixen, en els termes establerts per la legislació vigent en la matèria, llevat de l'atorgament de concessions d'aigua.

d) La programació, la promoció, l'aprovació, l'execució i l'explotació dels aprofitaments hídrics i de les obres hidràuliques que es facin a Catalunya que no tinguin la qualificació legal d'interès general de l'Estat o la realització de les quals no afecti una altra comunitat autònoma.

e) L'execució i l'explotació de les obres hidràuliques de titularitat estatal i les d'àmbit supracomunitari que li deleguin o encomanin amb la transferència de les dotacions econòmiques corresponents.

f) La intervenció administrativa dels abocaments que puguin afectar les aigües superficials, subterrànies i marítimes.

g) L'exercici de les atribucions que aquesta Llei li confereix en relació amb les xarxes bàsiques d'abastament i els sistemes de sanejament.

h) La regulació i l'establiment d'auxilis econòmics i l'atribució de recursos econòmics a corporacions locals, altres entitats i particulars per a la realització dels objectius de la planificació hidrològica.

i) La determinació de la política d'abastament i de sanejament d'aigües i la coordinació de les administracions competents.

j) La promoció i l'execució, si escau, de les actuacions de política hidrològica que són necessàries per pal·liar els dèficits i desequilibris que hi ha a Catalunya.

k) L'establiment de normes de protecció de les zones inundables.

l) El control i la tutela de les comunitats d'usuaris, en els termes establerts per aquesta Llei.

m) La prestació, quan sigui procedent, dels serveis públics dependents o derivats d'aprofitaments i obres hidràuliques.

n) En general, el compliment de les funcions relatives a l'administració i la gestió dels recursos hídrics que estableix la legislació sobre aigües i les que li siguin transferides, delegades o encomanades per l'Administració general de l'Estat.

Article 5

Competències dels ens locals

Corresponen als ens locals, d'acord amb la legislació de règim local, amb la de sanitat i amb les previsions d'aquesta Llei, les competències relatives als àmbits següents:

a) L'abastament d'aigua potable.

b) El clavegueram i el tractament d'aigües residuals.

c) El control sanitari de les aigües residuals.

d) L'exercici de les funcions que aquesta Llei els atribueix.

Article 6

Conques hidrogràfiques i Districte de Conca Fluvial de Catalunya

6.1  Als efectes d'aquesta Llei, el territori de Catalunya es divideix en:

a) Conques hidrogràfiques internes, que són les corresponents als rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i Riudecanyes, i les de totes les rieres costaneres entre la frontera amb França i el desguàs del riu Sénia.

b) Conques hidrogràfiques intercomunitàries, integrades per la part catalana de les conques dels rius Ebre, Garona i Xúquer, en els termes establerts per la legislació vigent.

6.2  Les conques hidrogràfiques internes constitueixen el Districte de Conca Hidrogràfica o Fluvial de Catalunya.

6.3  S'han de determinar per reglament els límits geogràfics de les conques i subconques hidrogràfiques.

TÍTOL I

L'Administració hidràulica de Catalunya

Capítol I

L'Agència Catalana de l'Aigua

Article 7

L'Agència Catalana de l'Aigua

7.1  L'Agència Catalana de l'Aigua és l'autoritat que exerceix les competències de la Generalitat en matèria d'aigües i d'obres hidràuliques.

7.2  L'Agència Catalana de l'Aigua és una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment de les seves funcions, que ajusta la seva activitat al dret privat, amb caràcter general, llevat de les excepcions que determina aquesta Llei.

En conseqüència, l'Agència Catalana de l'Aigua pot adquirir, com a beneficiària, fins i tot per expropiació forçosa, posseir, reivindicar, permutar, gravar o alienar tota classe de béns, concertar crèdits, establir contractes, proposar la constitució de mancomunitats i altres modalitats associatives d'ens locals, formalitzar convenis, executar, contractar i explotar obres i serveis, atorgar ajuts, obligar-se, interposar recursos i exercir les accions que li corresponen com a Administració hidràulica d'acord amb la normativa aplicable en aquesta matèria.

7.3  L'Agència es regeix per aquesta Llei, per la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, el text refós de la qual es va aprovar mitjançant el Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pels seus Estatuts i per les altres lleis i disposicions que li siguin aplicables.

7.4  L'Agència gaudeix d'autonomia funcional i de gestió i resta adscrita al departament competent en matèria de medi ambient, el qual exerceix el control d'eficàcia sobre la seva activitat.

Article 8

Competències de l'Agència Catalana de l'Aigua

8.1  L'Agència Catalana de l'Aigua, com a Administració hidràulica de la Generalitat de Catalunya, exerceix les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria d'aigües d'acord amb aquesta Llei i la normativa de desenvolupament i complementària.

8.2  Corresponen a l'Agència, entre altres, les funcions següents:

a) En l'àmbit de les conques internes de Catalunya, elaborar i revisar els plans, els programes i els projectes hidrològics, i fer-ne el seguiment, administrar i controlar els aprofitaments hidràulics i els aspectes qualitatius i quantitatius de les aigües i del domini públic hidràulic en general, inclòs l'atorgament de les autoritzacions i les concessions.

b) En relació amb les parts del territori que corresponen a conques hidrogràfiques compartides amb altres comunitats autònomes, administrar i controlar els aprofitaments hidràulics, exercir la funció executiva de policia del domini públic hidràulic i tramitar els expedients que es refereixin a aquest domini, llevat de l'atorgament de concessions d'aigua.

c) La promoció, la construcció, l'explotació i el manteniment de les obres hidràuliques de competència de la Generalitat.

d) El control, la vigilància, la inspecció, la planificació, l'autorització de l'adopció de decisions sobre el repartiment i l'assignació de recursos hídrics a la xarxa Ter-Llobregat i les relacions de col·laboració amb les entitats locals dirigides a la incorporació d'aquestes entitats a l'abastament des de la xarxa bàsica sens perjudici de les relacions d'assistència i col·laboració que en el seu àmbit territorial i en exercici de les seves funcions porti a terme l'Ens d'Abastament d'Aigua. Així mateix, també exerceix el control, la vigilància i la inspecció d'altres instal·lacions hidràuliques que se li encomanin.

e) La intervenció administrativa i el cens dels aprofitaments de les aigües superficials i subterrànies existents i dels abocaments que puguin afectar les aigües superficials, subterrànies i marítimes.

f) El control de la qualitat de les platges i de les aigües en general.

g) El control de la contaminació de les aigües per mitjà d'un enfocament combinat, utilitzant un control de la contaminació en la font mitjançant la fixació de valors límit d'emissió i objectius de qualitat del medi receptor.

h) La gestió, la recaptació, l'administració i la distribució de recursos econòmics que li atribueix aquesta Llei i l'elaboració del seu pressupost.

i) L'acció concertada i, si escau, la coordinació de les actuacions de les administracions competents en matèria d'abastament i sanejament en el territori de Catalunya.

j) La promoció d'entitats i associacions vinculades a l'aigua i el foment de llurs activitats.

k) El requeriment i l'obtenció de la informació necessària de les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, per a l'exercici de les competències que se li atribueixin.

l) L'ordenació dels serveis d'abastament en alta i de sanejament.

m) En relació amb els sistemes públics de sanejament, l'autorització dels abocaments d'aquests al medi receptor, i també l'eventual reutilització dels seus efluents, l'alta inspecció i les altres funcions que la legislació atribueix als organismes de conca i a l'autoritat competent de l'Administració de la Generalitat en el Districte de Conca Fluvial de Catalunya.

n) La proposta al Govern de l'establiment de limitacions en l'ús de les zones inundables que s'estimen necessàries per garantir la seguretat de les persones i els béns.

o) Les funcions i les atribucions que la legislació general atorga als organismes de conca en els termes que estableix aquesta Llei.

8.3  L'Agència ha de ser informada prèviament a la realització de qualsevol actuació que afecti el domini públic hidràulic de les conques hidrogràfiques internes i que, en exercici de llurs competències, duguin a terme les diverses administracions públiques.

8.4  Als efectes del que disposa l'apartat 3, s'entén per actuacions que afecten el domini públic hidràulic, a més de les vinculades als béns esmentats en l'article 2 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües, les relatives a la flora i la fauna afectes a aquest domini.

8.5  En la tramitació dels plans d'ordenació urbanística municipal, les normes de planejament urbanístic, els programes d'actuació urbanística municipals o comarcals que hagin estat tramitats independentment i que continguin determinacions pròpies dels plans d'ordenació urbanística municipal, els plans de millora urbana, els plans parcials urbanístics i els plans especials urbanístics, se n'ha de demanar un informe a l'Agència, un cop aprovats inicialment.

Article 9

Règim jurídic de l'Agència Catalana de l'Aigua

9.1  Els actes de l'Agència dictats en exercici de les seves funcions com a poder públic són actes administratius.

9.2  Són actes administratius, en particular, els següents:

a) Els actes d'ordenació i de gestió del domini públic hidràulic.

b) Els actes dictats en exercici de la potestat sancionadora.

c) Els actes de gestió, inspecció i recaptació dels tributs de la Generalitat sobre l'aigua i altres ingressos de dret públic.

d) Els actes derivats de les relacions de l'Agència amb altres òrgans i ens de la Generalitat i amb tercers que impliquin un exercici de potestats públiques.

9.3  El règim de comptabilitat de l'Agència és el corresponent al sector públic. La contractació de l'Agència ha de garantir els principis de publicitat i lliure concurrència i s'ha de regir pel que estableix el Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de contractes de les administracions públiques, i la Llei 48/1998, de 30 de desembre, sobre procediments de contractació en els sectors de l'aigua, l'energia, els transports i les telecomunicacions.

9.4  Els actes dictats pel director o per la directora de l'Agència Catalana de l'Aigua esgoten la via administrativa i poden ser objecte del recurs potestatiu de reposició, regulat per la Llei de l'Estat 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Els actes produïts en matèria tributària poden ser objecte de recurs per la via economicoadministrativa prèvia al control judicial.

9.5  Els actes sotmesos al dret civil o laboral de l'Agència són impugnables davant la jurisdicció corresponent, amb la reclamació prèvia davant el conseller o la consellera del departament competent en matèria de medi ambient, d'acord amb la legislació aplicable.

9.6  La responsabilitat patrimonial dels òrgans de l'Agència és exigible en els mateixos casos i pel mateix procediment que a l'Administració de la Generalitat.

9.7  En els termes establerts per la legislació bàsica sobre aigües i costes, la sanció de les infraccions lleus i menys greus correspon al director o a la directora de l'Agència; la de les greus, al director o a la directora de l'Agència, en el cas que no excedeixi el 50% de l'import màxim establert, o al conseller o a la consellera del departament competent en matèria de medi ambient, i la de les molt greus, al Govern de la Generalitat. El règim d'infraccions i sancions en matèria tributària es regeix per la seva normativa específica.

Article 10

El personal de l'Agència Catalana de l'Aigua

10.1  El personal de l'Agència es regeix pel dret laboral, llevat de les places, que en relació amb la naturalesa de llur contingut, quedin reservades a funcionaris públics. L'adscripció eventual de funcionaris a l'Agència té lloc de conformitat amb el que estableix la legislació sobre funció pública de l'Administració de la Generalitat.

10.2  La selecció de personal de l'Agència s'ha de fer d'acord amb els principis de mèrit i capacitat.

Article 11

L'organització de l'Agència Catalana de l'Aigua

11.1  Els òrgans de govern, gestió i assessorament de l'Agència són el Consell d'Administració, el Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua, el director o la directora i el gerent o la gerent.

11.2  Els altres òrgans de gestió en règim de participació s'estableixen per reglament, d'acord amb el règim establert per la legislació bàsica en matèria d'aigües.

11.3  El Govern de la Generalitat aprova l'Estatut de l'Agència com a desplegament reglamentari de la seva estructura organitzativa i del règim de funcionament, d'acord amb els principis de desconcentració de funcions i participació de les administracions competents, dels usuaris i d'altres entitats representatives d'interessos a l'entorn de l'aigua en l'àmbit d'una demarcació hidrogràfica, una conca o una subconca.

11.4  El Consell d'Administració és l'òrgan de govern en règim de participació de l'Agència, integrat per representants de la Generalitat, dels òrgans o les entitats de l'Administració general de l'Estat que exerceixin competències en matèria d'aigües o obres hidràuliques en el territori de Catalunya, dels ens locals i dels usuaris de l'aigua.

11.5  Els usuaris de l'aigua participen en el Consell d'Administració en un nombre no inferior a un terç del total dels seus membres, per mitjà de representants dels usos domèstics, industrials, agraris i ramaders, escollits d'entre les organitzacions i les associacions més representatives de llurs interessos.

11.6  El president o la presidenta del Consell d'Administració és el conseller o la consellera del departament competent en matèria de medi ambient, i n'és vicepresident o vicepresidenta el director o la directora de l'Agència Catalana de l'Aigua.

11.7  Correspon al Consell d'Administració:

a) Elaborar i elevar al Govern, per mitjà del departament competent en matèria de medi ambient, la proposta de planificació hidrològica del districte de conca fluvial de Catalunya i les seves revisions dins el seu àmbit de competències, i també la proposta de constitució de societats filials i la participació en altres societats.

b) Aprovar l'avantprojecte de pressupost de l'Agència, i concertar crèdits d'acord i amb caràcter previ a les autoritzacions que siguin preceptives en cada cas.

c) Aprovar el balanç i altres documents que resultin de l'aplicació del Pla general de comptabilitat pública.

d) Atribuir recursos econòmics als projectes aprovats.

e) Aprovar els convenis i els programes de l'Agència.

f) Aprovar les ordenances i els estatuts de les comunitats d'usuaris i regants en les conques hidrogràfiques internes de Catalunya.

g) Declarar la sobreexplotació d'aqüífers i l'establiment de perímetres de protecció.

h) Exercir les altres funcions que li atorguin les lleis o l'Estatut de l'Agència.

i) Tenir coneixement previ de la proposta de nomenament del director o de la directora de l'Agència.

11.8  El Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua és l'òrgan deliberant i d'assessorament de l'Agència en règim de participació de la representació dels diferents interessos vinculats al cicle hidrològic.

11.9  Integren el Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua un nombre de vocals no superior a cinquanta, representants de les entitats locals, de les entitats ecologistes, de les associacions de veïns, de les organitzacions de consumidors i usuaris, de les organitzacions sindicals, de les universitats, de les entitats d'abastament i proveïment d'aigües, dels usos recreatius, dels usos industrials, dels usos agraris i ramaders de l'aigua, escollits entre les organitzacions i les associacions més representatives de llurs interessos, i experts en la matèria.

11.10  Són funcions del Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua:

a) L'assessorament i la formulació de propostes d'actuació en matèria hídrica.

b) L'informe sobre la planificació i la programació hidrològica, i les seves revisions.

c) L'informe sobre els projectes de disposicions generals que afectin l'àmbit hidrològic.

d) Altres funcions que li atorgui l'Estatut de l'Agència.

11.11  La direcció és l'òrgan executiu que dirigeix i representa l'Agència, i li corresponen les funcions següents:

a) Atorgar les concessions i les autoritzacions relatives a l'aprofitament i ús de l'aigua i del domini públic hidràulic en general, i a l'abocament d'aigües residuals de competència de l'Agència.

b) Aprovar definitivament els projectes constructius i decidir la prestació de serveis.

c) Aplicar el règim fiscal del domini públic que correspon a l'Agència.

d) Exercir la potestat sancionadora i ordenar, quan sigui procedent, la tramesa d'expedients a la jurisdicció penal.

e) Signar convenis amb l'Administració de la Generalitat o altres entitats.

f) Autoritzar els actes d'afectació i desafectació dels béns de domini públic adscrits a l'Agència, i també els actes de disposició, alienació o transacció de la resta de béns i drets de l'Agència, amb subjecció al que estableix l'Estatut de l'empresa pública catalana.

g) Presentar anualment al Consell d'Administració les propostes de programes d'actuació, d'inversió i de finançament, els balanços i la memòria corresponent.

h) Exercir les funcions d'òrgan de contractació i les que el Consell d'Administració li delegui.

i) Autoritzar les despeses amb càrrec a crèdits pressupostaris de l'Agència, dins els límits que s'estableixen per reglament.

j) Determinar, a proposta del gerent, la plantilla de personal de l'Agència.

k) Qualsevol altra funció de l'Agència no atribuïda expressament a cap altre òrgan.

11.12  El Govern de la Generalitat nomena el director o la directora de l'Agència a proposta del conseller o de la consellera del departament competent en matèria de medi ambient, una vegada escoltat el Consell d'Administració.

11.13  La gerència és l'òrgan de gestió i administració ordinàries de l'Agència, i li corresponen les funcions següents:

a) Exercir la direcció superior de personal i dels serveis de l'Agència.

b) Autoritzar despeses dins els límits que s'estableixin per reglament amb càrrec als crèdits pressupostaris de l'Agència i ordenar-ne els pagaments.

c) Executar els acords del Consell d'Administració.

d) Qualsevol altra funció que determini l'Estatut de l'Agència.

11.14  El conseller o la consellera del departament competent en matèria de medi ambient nomena la persona que ocupa la gerència.

11.15  Les comunitats d'usuaris titulars d'aprofitaments pertanyents a les conques compreses íntegrament en el territori de Catalunya resten adscrites, a efectes administratius, a l'Agència, la qual exerceix totes les funcions i les atribucions que sobre aquesta matèria assigna la legislació vigent a l'organisme de conca.

11.16  En relació amb les comunitats d'altres conques els aprofitaments de les quals estiguin situats en el territori de Catalunya, l'Agència pot establir relacions de col·laboració pel que fa a la construcció d'obres hidràuliques i altres matèries de competència de la Generalitat.

Article 12

El patrimoni de l'Agència Catalana de l'Aigua

12.1  Constitueixen el patrimoni de l'Agència els béns que li són adscrits i els béns i els drets propis de qualsevol naturalesa que adquireixi per qualsevol títol.

12.2  Els béns adscrits conserven llur qualificació jurídica originària, sense que l'adscripció impliqui transmissió del domini ni llur desafectació.

12.3  La gestió del patrimoni s'ajusta al que disposa el Decret Legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana i la legislació de patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

12.4  En cap cas no integren el patrimoni de l'Agència els béns vinculats a la prestació del servei que hagin de ser adscrits a les administracions locals actuants.

Article 13

Els recursos econòmics de l'Agència Catalana de l'Aigua

Els recursos econòmics de l'Agència estan integrats per:

a) El cànon de l'aigua.

b) El cànon d'utilització i ocupació del domini públic hidràulic.

c) El cànon de regulació i la tarifa d'utilització de l'aigua.

d) Les taxes, els drets i altres prestacions patrimonials que li corresponguin.

e) L'endeutament.

f) Els productes, els rendiments o els increments derivats del seu patrimoni.

g) Els ingressos obtinguts en l'exercici de les seves activitats.

h) Els ingressos provinents de les sancions.

i) Les transferències que, si escau, s'estableixin en els pressupostos de la Generalitat.

j) Les subvencions, les aportacions i les donacions que siguin atorgades a favor seu, procedents d'altres administracions, d'ens públics o de particulars.

k) Qualsevol altre recurs que se li pugui atribuir.

Capítol II

L'Administració hidràulica local

Article 14

Les entitats locals de l'aigua

Les entitats locals de l'aigua (ELA), definides per l'article 2, són ens de caràcter territorial i funcional, que es constitueixen per a la gestió més eficient dels recursos hídrics i de les obres i les actuacions hidràuliques i per a la prestació dels serveis relacionats.

Article 15

Constitució i registre

15.1  La constitució d'una ELA d'àmbit supramunicipal exigeix als municipis que s'hi integrin l'atribució a l'ELA de totes les seves competències, o d'una part d'aquestes, sobre el cicle hidràulic, i també sobre els serveis i les instal·lacions que hi estan vinculats.

15.2  La constitució d'una ELA i les seves modificacions han de ser comunicades a l'Agència Catalana de l'Aigua, tot adjuntant, quan sigui procedent, la documentació acreditativa de la constitució.

15.3  L'Agència Catalana de l'Aigua gestiona un registre de caràcter públic sobre les comunicacions i la documentació rebudes.

15.4  L'Agència Catalana de l'Aigua emet informe preceptiu sobre els expedients de constitució de les ELA.

Article 16

Delegació o assignació de competències

16.1  L'Agència Catalana de l'Aigua pot delegar o assignar l'exercici de les competències pròpies a les ELA a petició motivada d'aquestes.

16.2  La delegació o l'assignació han de ser expresses i responen a motius de capacitat tècnica i de gestió, de garantia de més eficiència, d'extensió territorial i de població.

Article 17

Acció de foment

17.1  El Govern estableix les mesures de foment per a la constitució de les ELA.

17.2  Els consells comarcals poden adoptar mesures de foment per a l'impuls i la promoció de les ELA, amb les quals estableixen les relacions de col·laboració necessàries per a l'exercici més eficaç de llurs funcions.

TÍTOL II

La planificació hidrològica

Article 18

Elaboració de la planificació

El Govern, per mitjà de l'Agència Catalana de l'Aigua, elabora la planificació de les conques internes, que correspon aprovar inicialment al Govern, i participa, en la manera que determina la legislació vigent, en la planificació hidrològica que correspon a l'Administració de l'Estat, particularment en la que afecta la part catalana de les conques dels rius Ebre, Garona i Xúquer.

Article 19

Objectius

La planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya atén els objectius següents:

a) Garantir la suficiència i l'ús sostenible del recurs.

b) Garantir una gestió equilibrada i integradora del domini públic hidràulic que asseguri la protecció i la coordinació de les administracions afectades.

c) Economitzar i racionalitzar la utilització del recurs, i assignar els diversos usos en funció de la qualitat requerida.

d) Garantir el manteniment dels cabals ecològics.

e) Assolir un bon estat de les aigües superficials mitjançant la prevenció del deteriorament de la seva qualitat ecològica, i fer un enfocament combinat del tractament de la contaminació i la recuperació de les aigües contaminades.

f) Assolir un bon estat de les aigües subterrànies, mitjançant la prevenció del deteriorament de la qualitat, fer un enfocament combinat del tractament de la contaminació i garantir l'equilibri entre la captació i la recàrrega d'aquestes aigües i la recuperació de les aigües contaminades.

g) Vetllar per la conservació i el manteniment de la xarxa fluvial catalana i de les zones humides i lacustres, i també pels ecosistemes vinculats al medi hídric.

Article 20

Plans i programes integrants

20.1  Integren la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya els plans i programes següents:

a) El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.

b) El Programa de mesures.

c) Els programes de control.

20.2  També integren la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya els programes i plans de gestió específics.

20.3  L'Agència Catalana de l'Aigua ha d'elaborar un programa economicofinancer, complementari de la planificació hidrològica.

Article 21

El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya

21.1  El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya determina les accions i les mesures necessàries per assolir els objectius establerts per l'article 19.

21.2  El Pla de gestió ha de preveure, a més de les determinacions obligatòries que resulten de la legislació en matèria d'aigües, els requeriments qualitatius, quantitatius i econòmics de la utilització del recurs, els instruments necessaris per protegir els sistemes hídrics i els criteris per qualificar un projecte o una obra hidràulica d'interès prioritari per a la Generalitat.

21.3  El procediment per formular el Pla de gestió es determina per reglament, garantint, en tot cas, el tràmit d'informació pública i la participació de les administracions afectades.

Article 22

El Programa de mesures

22.1  El Programa de mesures forma part del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.

22.2  El Programa de mesures, de conformitat amb els objectius de planificació hidrològica, concreta les prescripcions del Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya i fixa les actuacions dirigides a:

a) L'obtenció d'un inventari dels recursos hídrics en qualitat i quantitat.

b) L'abastament de les poblacions.

c) La determinació, la recuperació i la protecció dels cabals ecològics.

d) La recuperació, la protecció i la millora de la qualitat de les aigües.

e) La recuperació, la conservació i la millora dels ecosistemes vinculats al medi hídric.

f) L'establiment d'un registre de zones protegides.

g) El control de les captacions i abocaments.

h) L'estalvi, l'optimització i la millora de l'eficiència de l'ús de l'aigua.

i) La prevenció i la defensa contra les inundacions.

j) El sanejament i la depuració de les aigües residuals, incloent-hi la descàrrega de sistemes unitaris.

k) La reutilització de l'aigua procedent d'estacions depuradores d'aigües residuals.

l) La gestió dels fangs procedents de sistemes públics de potabilització i de sanejament d'aigües residuals.

m) La previsió dels col·lectors bàsics d'aigües pluvials.

n) L'anàlisi econòmica del cicle de l'aigua en general i per sectors desglossant-lo, almenys, en domèstic, industrial i agrícola.

o) La concreció de l'àmbit territorial de les ELA qualificades.

p) El foment de la difusió, la formació i la sensibilització en matèria d'ordenació i gestió de l'aigua.

q) En general, la gestió de les masses d'aigua.

22.3  El Programa de mesures conté les previsions d'actuacions i obres hidràuliques estructurals i de gestió a desenvolupar per l'Agència Catalana de l'Aigua i, si escau, per les ELA, desglossades per conques i, si escau, per unitats de prestació de serveis hidràulics.

22.4  En el Programa de mesures es determinen les inversions en infraestructures, manteniment i reposició i el règim de participació de la Generalitat i, si escau, de les entitats beneficiàries en el finançament de cada actuació.

22.5  Les inversions en obres i serveis de competència local incloses en el Programa de mesures s'integren, com a programa específic, en el Pla director d'inversions locals, que estableix l'article 186 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril.

Article 23

Els programes de control

23.1  Els programes de control tenen per objecte oferir una visió general, coherent i completa de l'estat de les aigües superficials i subterrànies, i han d'incloure les mesures necessàries per conèixer l'estat ecològic i la composició de les aigües superficials i l'estat químic i quantitatiu de les aigües subterrànies.

23.2  En les zones declarades protegides s'han d'establir també programes de control de l'estat de les aigües superficials i subterrànies, atenent els requeriments fixats per la normativa sectorial a l'empara de la qual s'ha fet la declaració.

Article 24

Els plans i els programes de gestió específics

El Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya es complementa amb l'elaboració de plans i programes de gestió específics per tractar aspectes individualitzats de la gestió de l'aigua que poden afectar, entre altres, els àmbits següents:

a) Conques i subconques del Districte de Conca Fluvial.

b) Sectors particulars de l'economia.

c) Categories d'aigües o ecosistemes particulars o problemes particulars de les aigües.

Article 25

Aprovació, durada i revisió

25.1  Correspon al Govern, en l'àmbit de les seves competències, l'aprovació del Programa de mesures, dels programes de control i dels plans i programes de gestió específics i llur revisió, a proposta de l'Agència Catalana de l'Aigua.

25.2  Les entitats locals participen en l'elaboració dels plans i els programes per mitjà de llur representació en l'Agència Catalana de l'Aigua i sol·liciten la inclusió d'actuacions i d'obres que siguin de llur interès, d'acord amb el que s'estableixi per reglament.

25.3  El Govern, amb l'informe previ del director o de la directora de l'Agència Catalana de l'Aigua i després de la deliberació del Consell d'Administració d'aquesta, pot acordar, per raons extraordinàries, la inexecució d'actuacions o obres incloses en el Programa de mesures o en aquests plans i programes.

25.4  L'Agència Catalana de l'Aigua, per iniciativa pròpia o a petició dels ens locals, proposa al Govern, per raons d'urgència, la inclusió d'actuacions i obres en els programes i en els plans ja aprovats.

25.5  El procediment d'aprovació, la revisió i la vigència del Programa de mesures, dels programes de control i dels plans, i els programes de gestió específics es determinen per reglament.

Article 26

Estudis i projectes hidràulics

26.1  Els estudis i els projectes necessaris per donar compliment a la planificació hidrològica s'aproven d'acord amb el procediment establert per la normativa que els sigui aplicable.

26.2  Els projectes hidràulics s'ajusten a les previsions de la legislació i el planejament urbanístic.

26.3  Els projectes hidràulics són executius des de l'aprovació del pla i del programa de què formen part. Aquesta aprovació comporta la declaració d'utilitat pública, la necessitat d'ocupació dels béns i drets afectats a efectes de l'expropiació forçosa, l'ocupació temporal i la imposició o modificació de servituds. La declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació es refereixen també als béns i als drets afectats pel replantejament del projecte i per les modificacions d'obres que es puguin aprovar amb posterioritat.

26.4  Correspon al Govern declarar d'interès prioritari de la Generalitat, d'acord amb els criteris fixats pels instruments de planificació hidrològica, determinats projectes hidràulics i obres de construcció i explotació d'infraestructura hidràulica. L'execució d'aquestes obres, sempre que es faci d'acord amb els projectes aprovats, només pot ser suspesa per l'autoritat judicial, sens perjudici del que estableixen els articles 23 i 77 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

26.5  Estan subjectes a llicència les obres o les actuacions que no responguin a un interès supramunicipal i esgotin la funcionalitat en el terme municipal en el qual es realitzin.

Article 27

Contingut dels estudis i els projectes

27.1  Els estudis i els projectes hidràulics han de constar dels documents que es determinin per la normativa que hi sigui aplicable. Cal esmentar-hi sempre els béns i els drets afectats per llur execució.

27.2  En el cas que el projecte pugui tenir repercussions significatives sobre el medi ambient, s'ha d'incorporar, com a document diferenciat, un estudi d'impacte ambiental amb el contingut que determina la normativa sectorial. En tots els altres supòsits s'ha de presentar un informe dels possibles efectes sobre el medi.

Article 28

Execució de la planificació hidrològica del Districte de Conca Fluvial de Catalunya

28.1  L'Agència Catalana de l'Aigua és la responsable del compliment de la planificació hidrològica.

28.2  L'execució i, si escau, l'explotació i el manteniment, quan corresponguin a l'Agència Catalana de l'Aigua, de les actuacions incloses en els plans o programes poden ser encomanades a les ELA en els termes recollits per l'article 16.

28.3  L'execució i la gestió es realitzen en la manera establerta per la gestió dels serveis públics.

Article 29

Convenis de col·laboració

29.1  La col·laboració entre l'Agència Catalana de l'Aigua i les entitats competents per executar una actuació es pot formalitzar mitjançant un conveni de col·laboració.

29.2  En els convenis de col·laboració s'estableixen les aportacions econòmiques respectives i llur garantia, la titularitat de les instal·lacions, d'acord amb el que estableix l'apartat 3, la responsabilitat del seu manteniment i les que es considerin adequades en relació amb l'execució d'aquestes instal·lacions.

29.3  Quan les instal·lacions siguin construïdes sobre terrenys aportats per les entitats beneficiàries, es pot establir la cessió definitiva d'aquestes a favor seu, d'acord amb el règim de titularitat i la prestació del servei públic de què es tracti. Això no obstant, quan les instal·lacions s'integrin en la xarxa bàsica d'abastament, l'Agència Catalana de l'Aigua hi ha d'exercir les potestats establertes a l'article 31 d'aquesta Llei. En tot cas, el beneficiari està obligat a gestionar les instal·lacions de manera eficient.

TÍTOL III

Abastament d'aigua de municipis

Article 30

Destinació dels recursos hídrics

La Generalitat destina els recursos hídrics disponibles que gestiona cadascuna de les diferents xarxes bàsiques d'abastament de municipis, de manera indistinta, als diversos sistemes de subministrament municipals o supramunicipals connectats amb aquelles xarxes amb independència de la procedència del recurs, tot respectant les competències municipals en els termes que estableixen la legislació municipal i aquesta Llei.

Article 31

Ordenació d'abastaments

31.1  La Generalitat, com a titular de les competències d'ordenació del cicle de l'aigua, adoptarà mesures per garantir l'abastament dels municipis dins els límits i en els termes establerts per la planificació hidrològica.

31.2  Als efectes d'aquesta Llei, les xarxes bàsiques d'abastament, amb independència de llur règim de titularitat i de gestió, estan subjectes al control i la supervisió de la Generalitat, la qual exerceix les potestats establertes per la legislació sectorial d'aigües i, en particular, té atribuïdes les prerrogatives següents:

a) La policia de l'aprofitament, que comporta el deure del titular de la xarxa de permetre l'accés a les instal·lacions del personal de la Generalitat i facilitar-li de manera periòdica informació sobre els cabals que hi circulen.

b) La facultat d'imposar, per a totes les concessions i tots els aprofitaments, la substitució de la totalitat o de part dels cabals circulants en les xarxes bàsiques d'abastament per altres de diferent origen o d'un altre punt de presa, respectant els drets concessionals i el marc de la planificació hidrològica. En aquest cas, la Generalitat només respon de les despeses derivades de l'obra de substitució, les quals poden repercutir en els beneficiaris.

En el cas de concessions per a regadius i altres usos agraris, la substitució es pot fer per cabals procedents de la reutilització d'aigües residuals depurades que tinguin les característiques adequades a la finalitat de la concessió. En aquest darrer supòsit, les conduccions que transporten les esmentades aigües han de ser independents de les que transporten les aigües destinades a l'abastament domiciliari.

c) En situacions de sequera extraordinària o estats de necessitat que requereixin de manera urgent la disponibilitat d'aigua, el Govern adopta mesures amb caràcter temporal en relació amb les xarxes bàsiques d'abastament per superar les situacions esmentades, d'acord amb el que estableix l'article 58 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües. L'aprovació de les mesures porta implícita la declaració d'utilitat pública de les obres a efectes d'ocupació temporal i la urgent necessitat de l'ocupació.

Article 32

Règim de gestió

32.1  La construcció, l'explotació, la gestió i la conservació de les xarxes bàsiques d'abastament es porten a terme mitjançant les formes establertes per a la gestió dels serveis públics.

32.2  La Generalitat, mitjançant l'Agència Catalana de l'Aigua, i les ELA o els ens locals col·laboren en la gestió de les instal·lacions que integren les xarxes bàsiques d'abastament.

32.3  Les instal·lacions que integren les xarxes bàsiques d'abastament de titularitat pública o privada poden ser objecte de transferència o cessió a la Generalitat, i mantenen en tot cas la seva afectació al servei bàsic d'abastament a municipis.

Article 33

Protecció i defensa

33.1  Les afeccions que causin danys a les instal·lacions de les xarxes bàsiques d'abastament o que pertorbin la prestació del servei donen lloc a:

a) L'adopció per l'administració competent de les mesures provisionals que siguin necessàries per protegir el domini públic i per assegurar la prestació del servei públic d'abastament d'aigua regulat en aquest títol.

b) La imposició de multes coercitives per l'administració competent per a l'execució dels actes administratius, d'acord amb el que estableix la legislació de procediment administratiu, un cop transcorreguts els terminis assenyalats en el requeriment previ. La quantia de les multes coercitives no pot ser superior a 30.050,61 euros. Les multes poden ser reiterades en períodes no inferiors a vint dies fins al compliment efectiu del requeriment.

c) La incoació d'un expedient sancionador.

33.2  Com a mitjà de protecció de les instal·lacions de les xarxes bàsiques d'abastament, s'estableix una zona de servitud afecta al servei públic de les conduccions i altres elements subterranis que en formin part consistent en una franja de deu metres d'amplada mesurada de forma horitzontal i centrada sobre l'eix de les instal·lacions lineals, dins de la qual les activitats i els usos del sòl resten sotmesos a les limitacions següents:

a) La prohibició d'edificar-hi o instal·lar-hi construccions permanents.

b) La necessitat d'obtenir l'autorització de l'entitat titular o gestora del servei per efectuar-hi moviments de terres o bé obres en la superfície o el subsòl.

c) L'accés lliure i permanent del personal propi o designat per l'entitat titular o gestora del servei per dur-hi a terme les tasques necessàries de vigilància, manteniment, reparació, fitació i renovació de les instal·lacions, i també el dipòsit de materials.

d) La submissió de qualssevol altres activitats i operacions a l'autorització prèvia de l'entitat titular o gestora del servei, que n'ha de considerar la compatibilitat amb la seguretat de les instal·lacions i amb la garantia de la continuïtat del mateix servei.

33.3  L'entitat titular o gestora del servei pot acordar o promoure l'expropiació forçosa dels drets i les facultats sobre béns de titularitat privada que resultin afectats per la definició de la zona de servitud establerta a l'apartat 2, en relació amb les instal·lacions actualment existents. Amb aquesta finalitat, la declaració d'utilitat pública i la necessitat d'ocupació s'entenen implícites en l'aprovació definitiva dels plans o projectes corresponents, segons el que estableix l'article 17.2 de la Llei d'expropiació forçosa.

33.4  En tot allò no regulat per aquesta Llei, pel que fa al règim demanial de les instal·lacions, és aplicable la normativa reguladora del patrimoni de la Generalitat quant a les instal·lacions de la seva titularitat, o la normativa reguladora del patrimoni dels ens locals pel que fa a les instal·lacions de titularitat local.

Article 34

La xarxa d'abastament Ter-Llobregat

34.1  La producció i el subministrament d'aigua potable per a l'abastament d'aigua potable per a l'abastament de poblacions per mitjà de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat és un servei públic d'interès de la Generalitat i, per tant, de la seva competència, que comprèn, en tot cas, les operacions següents:

a) La regulació dels recursos hídrics i l'adopció de determinacions per a la millor explotació en quantitat i qualitat.

b) La planificació, la redacció dels projectes, l'execució de les obres, la gestió i l'explotació de les instal·lacions.

34.2  Correspon també a la Generalitat, en relació amb la xarxa d'abastament Ter-Llobregat, modificar, adaptar, reajustar i ampliar la quantitat dels recursos en origen, la duració temporal i la regulació estacional de les concessions a les poblacions dins de l'àmbit territorial de prestació del servei, establint, per a les ampliacions i les noves concessions, les condicions econòmiques que siguin necessàries.

34.3  L'Administració hidràulica pot:

a) Determinar per a cada cas el punt de la xarxa d'abastament des del qual s'ha d'atorgar qualsevol concessió nova o qualsevol ampliació de les concessions existents per a l'abastament d'un o diversos municipis des d'aquella xarxa, sense que puguin atorgar-se directament concessions per a altres usos.

b) Ordenar la incorporació de nous abastaments o l'ampliació dels existents mitjançant la connexió de les instal·lacions municipals a la xarxa d'abastament, amb l'increment previ de la dotació de la concessió atorgada. La resolució, que s'ha de dictar vist l'informe de l'entitat local encarregada de la gestió d'aquella xarxa, ha d'establir la quota de connexió a satisfer pels nous abastaments, d'acord amb els criteris continguts en l'article 38 d'aquesta Llei.

Article 35

Règim jurídic de les instal·lacions de la xarxa Ter-Llobregat

35.1  Resten afectats al servei públic de competència de la Generalitat els béns i les instal·lacions de titularitat pública que formen part de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat. Aquests béns i aquestes instal·lacions s'adscriuen a l'Ens d'Abastament d'Aigua per al servei dels seus fins.

35.2  Les instal·lacions de la xarxa Ter-Llobregat enumerades en l'annex 1 que hagin estat construïdes o siguin explotades en execució de contractes de gestió del servei públic d'abastament d'aigua, de concessions per a l'aprofitament del domini públic hidràulic o per qualsevol altra situació vinculada a la prestació del servei d'abastament de poblacions mantenen la titularitat actual, amb submissió a les potestats administratives a què fa referència aquesta Llei. Aquestes instal·lacions resten subjectes a reversió de la Generalitat, lliures de càrregues i amb afecció al servei d'abastament d'aigua de la seva competència.

Article 36

L'Ens d'Abastament d'Aigua

36.1  L'Ens d'Abastament d'Aigua és una entitat de dret públic de la Generalitat de Catalunya amb personalitat jurídica pròpia, encarregat de la gestió conjunta i coordinada de les concessions per a abastament en alta de poblacions incloses en l'àmbit territorial definit per aquesta Llei, i l'Ens és el responsable de la construcció, la conservació, la gestió i l'explotació de la xarxa Ter-Llobregat.

36.2  La naturalesa jurídica de l'Ens d'Abastament d'Aigua és la que estableix l'article 1.b).1r del Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, aprovat pel Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre.

36.3  L'Ens d'Abastament d'Aigua resta adscrit al departament competent en matèria de medi ambient.

Article 37

Funcions de l'Ens d'Abastament d'Aigua

37.1  L'Ens d'Abastament d'Aigua exerceix les funcions següents en relació amb els béns i les instal·lacions que integren la xarxa Ter-Llobregat i que s'enumeren en l'annex 1, sens perjudici del règim de titularitat i gestió que tinguin i de les competències sectorials en la matèria:

a) La construcció, la millora, la gestió i l'explotació de les instal·lacions que constitueixen la xarxa d'abastament Ter-Llobregat, que comprenen el tractament, l'emmagatzematge i el transport de l'aigua. L'explotació i la gestió poden fer-se de manera directa o indirecta, per mitjà dels corresponents contractes administratius de gestió i prestació de serveis públics.

b) La coordinació de l'explotació de les instal·lacions que formen les diverses xarxes del sistema Ter-Llobregat, als efectes del que determina l'article 39 d'aquesta Llei.

c) L'assistència i la col·laboració amb les entitats locals per a la prestació dels serveis de la seva competència en matèria d'abastament d'aigua.

d) Subsidiàriament i en els supòsits previstos en la legislació de règim local, la redacció dels projectes, la construcció i l'explotació d'instal·lacions en l'àmbit de la competència municipal o comarcal.

37.2  Correspon a l'Ens d'Abastament, amb l'autorització de l'Agència Catalana de l'Aigua, adoptar decisions sobre el repartiment i l'assignació a cada xarxa del sistema Ter-Llobregat de les dotacions d'aigua disponibles, a fi d'atendre les variacions estacionals de la demanda i garantir l'equilibri de subministrament del conjunt de municipis servits per la xarxa d'abastament Ter-Llobregat.

37.3  L'Ens d'Abastament d'Aigua pot signar convenis d'explotació coordinada de les instal·lacions públiques i privades que integren la xarxa d'abastament Ter-Llobregat amb les empreses o les entitats a les quals pertanyen aquelles instal·lacions. En tot cas, l'explotació s'ha de fer de manera coordinada i amb intervenció d'aquest Ens.

37.4  L'Ens d'Abastament d'Aigua pot encarregar-se, temporalment i mentre les entitats locals no assumeixin les funcions que tenen encomanades, de l'execució de les obres i la prestació dels serveis que resultin necessaris per a l'abastament de poblacions determinades des de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat amb dret a la percepció de les tarifes corresponents.

Article 38

Instal·lacions de l'Ens d'Abastament d'Aigua

38.1  L'Ens d'Abastament d'Aigua és el titular de les obres i instal·lacions que executi amb càrrec als recursos propis i pot rebre l'adscripció d'altres per raó dels serveis que li correspon prestar.

38.2  La incorporació de noves poblacions a l'abastament des de la xarxa d'abastament o l'ampliació dels cabals aprofitats per un o diversos municipis dóna lloc a l'obligació de satisfer a l'Ens, en concepte de quota de connexió, una quantitat fixada pel Consell d'Administració de l'Ens i aplicada proporcionalment als nous cabals derivats sobre el total servit des de la xarxa bàsica.

Article 39

Recursos econòmics de l'Ens d'Abastament d'Aigua

39.1  Els recursos econòmics de l'Ens d'Abastament d'Aigua són constituïts per:

a) El rendiment dels béns que li siguin adscrits i dels béns i els valors que adquireixi en exercici de les seves funcions.

b) Les assignacions pressupostàries de la Generalitat i dels seus organismes autònoms i, si escau, de les corporacions locals representades en el mateix Ens i d'altres administracions públiques.

c) Les subvencions, les aportacions voluntàries o les donacions que li concedeixi qualsevol persona pública o privada.

d) Les remuneracions per l'estudi i la redacció de projectes, la direcció i l'execució de les obres que li siguin encomanades, i també les que procedeixin de la prestació d'altres serveis facultatius i tècnics.

e) Els ingressos obtinguts per operacions de crèdit.

f) Qualsevol altre que li pertoqui d'acord amb les lleis que siguin aplicables.

39.2  És un ingrés propi de l'ens el producte de les tarifes per la prestació del servei que aquesta Llei li encomana. Les tarifes comprenen els costos derivats de la construcció i del finançament de les obres de la xarxa d'abastament Ter-Llobregat en la part del cost que hagi de suportar l'Ens de conformitat amb la legislació que sigui aplicable al finançament d'aquestes infraestructures, i també l'explotació i la conservació de les instal·lacions que integren aquella xarxa, i han de ser satisfetes per tots els usuaris d'aigua dels municipis que rebin el servei. En els supòsits a què fa referència l'apartat d) de l'article 37.1, correspon a l'Ens la percepció de la tarifa de construcció o d'explotació de la xarxa o instal·lació local per raó dels serveis que presti subsidiàriament.

39.3  Les entitats subministradores d'aigua han de percebre de llurs abonats l'import de les tarifes de prestació del servei a què es refereix l'apartat 2 i n'han de fer l'ingrés a l'Ens d'Abastament d'Aigua en la forma fixada a aquest efecte.

39.4  Per a la realització dels seus fins, l'Ens pot fer ús de l'endeutament en qualsevol modalitat, dins de l'import fixat per les lleis de pressupostos i d'acord amb les tarifes que siguin autoritzades, el producte de les quals pot garantir les operacions efectuades.

Article 40

El Consell d'Administració de l'Ens d'Abastament d'Aigua

El Consell d'Administració de l'Ens d'Abastament d'Aigua s'integra amb una representació paritària de l'Administració de la Generalitat i de les corporacions locals destinatàries de l'abastament. El nombre de membres que componen aquest Consell i la forma de designació s'han d'establir per decret.

Article 41

El president, el vicepresident i el director o gerent de l'Ens d'Abastament d'Aigua

41.1  El president de l'Ens és nomenat pel Govern entre els membres del Consell d'Administració. El president té la representació legal de l'Ens, exerceix les funcions directives i executives superiors i li correspon proposar el nomenament del director o gerent de l'entitat.

41.2  El Consell d'Administració designa entre els seus membres, a proposta de les entitats locals, un vicepresident, el qual ha d'exercir les funcions que li assigni l'Estatut de l'Ens.

41.3  El director o gerent de l'ens és nomenat pel Consell d'Administració a proposta del president. Es pot designar, així mateix, un conseller delegat.

Article 42

Estatut de l'Ens d'Abastament d'Aigua

El Govern ha d'aprovar l'Estatut de l'Ens d'Abastament d'Aigua, ha de determinar les facultats que corresponen a cadascun dels seus òrgans i el règim d'acords del Consell d'Administració. Supletòriament regeixen les normes de la legislació de règim jurídic administratiu referents als òrgans col·legiats.

Article 43

Règim jurídic de l'activitat de l'Ens d'Abastament d'Aigua

43.1  L'Ens d'Abastament d'Aigua sotmet la seva activitat a les normes del dret mercantil, civil o laboral, d'acord amb la naturalesa de l'acte del qual es tracti i sens perjudici del que disposa l'article 22 del Text refós de la Llei de l'Estatut de l'empresa pública catalana, aprovat per Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre.

43.2  En particular, quan desenvolupa funcions públiques, pròpies o delegades per l'Administració competent s'ha d'ajustar a l'ordenament jurídic administratiu. Contra els actes i els acords de l'Ens subjectes al dret administratiu, es pot interposar recurs d'alçada davant del conseller del departament competent en matèria de medi ambient i la resolució esgota la via administrativa als efectes d'impugnació en la via contenciosa administrativa, d'acord amb la legislació general.

Article 44

Cabals assignats a l'abastament per mitjà de la xarxa Ter-Llobregat

44.1  S'autoritza l'assignació a l'abastament que es fa per mitjà del sistema Ter-Llobregat, d'un cabal total de divuit metres cúbics per segon, integrat en una part pel cabal de vuit metres cúbics per segon, com a màxim, derivat del riu Ter i, en la resta i fins al cabal total esmentat, pels existents en el riu Llobregat, segons el seu règim de regulació en el moment de l'entrada en vigor de la Llei 4/1990, de 9 de març, sobre ordenació de l'abastament d'aigua a l'àrea de Barcelona.

44.2  El cabal assignat es destina, provisionalment i amb reserva de la planificació hidrològica, a l'abastament de les poblacions servides per mitjà de les xarxes detallades en l'annex 1, d'acord amb la distribució que segueix:

Xarxa A: 13,403 m3/s.

Xarxa B: 0,574 m3/s.

Xarxa C: 0,253 m3/s.

Xarxa D: 1,775 m3/s.

Xarxa E: 1,030 m3/s.

Xarxa F: 0,966 m3/s.

El dret a la utilització dels cabals es pot inscriure en el Registre d'Aigües a sol·licitud de les entitats interessades. Això no obstant, es mantenen els drets que deriven de les concessions ja atorgades, sens perjudici de fer-ne la revisió.

44.3  Els cabals addicionals que resulten de les noves obres de regulació de la conca del riu Llobregat s'han de destinar al subministrament d'aigua per a l'abastament de poblacions per mitjà de la xarxa bàsica Ter-Llobregat i han de ser inscrits en el Registre d'Aigües a nom de l'Ens d'Abastament d'Aigua. L'atorgament d'altres concessions de nous cabals regulats es condiciona en tot cas a l'acompliment d'aquella afectació de destinació per abastament.

TÍTOL IV

Promoció i execució de regatges

Article 45

Obres susceptibles d'acollir-se al règim de les obres hidràuliques establert en aquesta Llei

Es poden acollir al règim d'aquesta Llei, en els termes establerts pels articles d'aquest títol, les obres d'implantació de nous regs i de transformació dels existents.

Article 46

Subjectes

La sol·licitud d'execució de les obres l'han de fer les comunitats de regants, els sindicats de regs o les societats, les associacions o les agrupacions d'agricultors constituïdes legalment o, si manquen aquestes, un o diversos interessats de la zona regable, sempre que acreditin la conformitat dels propietaris titulars, com a mínim, de la meitat de la superfície a regar.

Article 47

Règim de les obres

47.1  Les obres d'infraestructura de regatge que executin l'Administració de la Generalitat o les seves entitats per a beneficiaris determinats s'han d'ajustar, en tot cas, a les condicions generals que segueixen:

a) Totes les obres s'han d'executar amb una aportació econòmica a càrrec dels beneficiaris, la qual s'ha de fer efectiva segons alguna de les modalitats establertes per l'apartat 2.

b) L'aportació dels béns i els drets afectats per les obres correspon als beneficiaris, que poden gaudir d'aquesta condició als efectes establerts per la legislació d'expropiació forçosa.

c) Les obres, un cop executades i rebudes definitivament, i satisfeta totalment pels beneficiaris la contribució econòmica a càrrec seu, passen a la propietat de la comunitat de regants, societat, agrupació o junta d'obres beneficiària, que s'ha d'haver constituït abans de la contractació de l'execució dels treballs.

47.2  La contribució econòmica dels beneficiaris en el cost de les obres pot consistir, alternativament, en:

a) Una aportació percentual sobre el pressupost total d'execució, a satisfer en el decurs de l'obra.

b) El pagament d'una tarifa d'utilització de l'aigua a satisfer, des del moment que l'obra pugui entrar en servei.

Article 48

Règim de finançament

48.1  L'import de la contribució econòmica dels beneficiaris, sigui quina sigui la modalitat d'aquella, s'ha d'acordar per a cada cas i ha de ser:

a) El 40% del cost total d'inversió, en el cas de millora de regs existents.

b) El 30% del cost total d'inversió, en el cas de regs de nova implantació o d'ampliació de zones regables.

c) El 30% del cost total d'inversió, en el cas d'obres de millora de regs existents a fi d'obtenir un estalvi d'aigua que permeti posar a disposició de l'Agència Catalana de l'Aigua els romanents hídrics que es produeixin, perquè en faci la gestió.

d) El 30% dels costos totals d'inversió, en el cas de millora de regs existents on es dugui a terme el procediment de concentració parcel·lària.

48.2  En el pressupost total de les inversions s'han d'incloure el cost dels treballs, els estudis i els projectes previs a l'execució de les obres i també el cost d'adquisició dels béns i els drets necessaris i de restitució, si escau, de les afeccions produïdes. El valor dels terrenys aportats pels beneficiaris s'ha de deduir, a la vista de la taxació feta per l'Administració, de l'aportació econòmica que s'hagi acordat.

48.3  Pel que fa als regs anomenats de suport, tant en el cas de millora de regs existents o d'ampliació de zones regables com en el cas de regs de nova implantació, la contribució econòmica dels beneficiaris queda reduïda d'un 50%. S'entén per reg de suport el destinat al regadiu que té una dotació màxima per hectàrea i any de 3.500 metres cúbics d'aigua. Excepcionalment, el Govern pot incrementar aquesta dotació en els casos que no comportin un canvi substancial dels conreus actuals.

48.4  El cost de les obres de millora de regadius, d'ampliació de les zones regables i de regadius de nova implantació que s'abasteixin amb aigües procedents d'estacions depuradores ha d'anar el 30% a càrrec dels beneficiaris, llevat que es tracti de regadius de suport, cas en què la participació ha de ser del 15%, i el 70% restant a càrrec del departament competent en matèria de regadius. En aquest cas, quan es tracti d'obres d'infraestructura per a la reutilització i d'obres de substitució, l'Agencia Catalana de l'Aigua ha de participar conjuntament amb el departament competent en matèria de regadius en el finançament de les despeses. Excepcionalment, el Govern pot incrementar aquesta dotació en els casos en què no hi hagi un canvi substancial dels conreus actuals.

48.5  Excepcionalment el Govern, per causes degudament justificades derivades de reparacions d'infraestructures de regadiu afectades per catàstrofes naturals, pot reduir els percentatges a càrrec dels beneficiaris establerts pels apartats 1, 3 i 4, a proposta del departament competent en matèria de regadius o a proposta conjunta d'aquests i del competent en matèria d'aigües, quan escaigui.

Article 49

Garanties en la modalitat d'aportació percentual

En la modalitat d'aportació a què es refereix l'article 47.2.a), els beneficiaris resten obligats a aportar, abans de la contractació de les obres, la garantia del compliment de les obligacions econòmiques a llur càrrec, d'acord amb el que estableix la legislació aplicable als contractes de l'Administració de la Generalitat.

Sens perjudici del que disposa aquest article el Govern, en circumstàncies degudament justificades, pot acordar altres sistemes per garantir el compliment de les obligacions econòmiques a càrrec dels beneficiaris.

Article 50

Costos financers en la modalitat d'aplicació d'una tarifa d'utilització de l'aigua

En la modalitat d'aplicació d'una tarifa d'utilització de l'aigua l'import aplicable d'acord amb els percentatges determinats per l'article 48 s'ha d'incrementar amb els costos financers de les operacions creditícies que l'Administració o les seves entitats hagin d'efectuar, en funció de les anualitats d'aplicació de la tarifa que siguin acordades.

Article 51

L'ens de gestió de regatges

51.1  El Govern ha de constituir un ens de gestió específic encarregat de dur a terme totes les actuacions de promoció i d'execució de regatges a què es refereix aquest títol, tant pel que fa a la construcció de canals i sèquies principals com a les obres de conducció secundària dins de cada zona regable.

51.2  L'ens de gestió pot revestir la forma de societat anònima, el capital social de la qual s'ha de subscriure íntegrament amb càrrec al pressupost de la Generalitat.

51.3  Per al compliment del seu objecte, l'ens de gestió pot dur a terme la construcció i l'explotació de les obres i efectuar les operacions financeres necessàries. També li corresponen el rendiment i l'administració de les tarifes d'utilització de l'aigua que resultin aplicables.

TÍTOL V

Els sistemes de sanejament

Article 52

Gestió

52.1  El sistema públic de sanejament d'aigües residuals, definit per l'article 2.13, és gestionat per les ELA que han assumit l'exercici de les competències municipals de sanejament, sens perjudici de la titularitat de les instal·lacions.

52.2  La gestió del sistema públic de sanejament d'aigües residuals s'efectua per qualsevol de les formes establertes per als serveis públics.

52.3  Mentre les ELA no assumeixin la gestió del sistema de sanejament definit per aquesta Llei, les instal·lacions que en formen part són gestionades per l'Administració competent.

Article 53

Intervenció administrativa

53.1  Correspon a les ELA d'atorgar les autoritzacions d'abocaments, inspeccionar, sancionar i rescabalar dels eventuals sobrecostos d'explotació en els sistemes públics de sanejament de llur àmbit.

53.2  Les ELA han de confeccionar i mantenir un cens de les empreses connectades al sistema i són responsables de l'acompliment dels límits d'abocament del sistema al medi receptor.

Article 54

Facultats de l'Agència Catalana de l'Aigua en relació amb els sistemes públics de sanejament

54.1  En relació amb els sistemes públics de sanejament, corresponen a l'Agència Catalana de l'Aigua les funcions previstes a l'article 8.2.m) d'aquest Decret legislatiu.

54.2  L'autorització d'un abocament al medi només eximeix la connexió a un sistema públic de sanejament si aquest no existeix o bé si, encara que n'hi hagi, és autoritzat per l'organisme de conca perquè és més beneficiós per al medi.

Article 55

Atribució de recursos

L'Agència Catalana de l'Aigua atribueix a les ELA els recursos necessaris per a la prestació eficient dels serveis de sanejament. L'atribució s'efectua amb afectació de destinació i pot comprendre les despeses d'inversió, de millores, de manteniment, de reposició d'inversions i d'explotació de l'estació de depuració d'aigües residuals i de les instal·lacions del sistema en alta. També pot comprendre totalment o parcialment les despeses dels sistemes de sanejament gestionats per l'ELA, segons el nombre i la complexitat d'aquestes.

Article 56

El Reglament dels serveis públics de sanejament

56.1  En els termes continguts en els articles 52, 53, 54 i 55, i tenint en compte les característiques de les conques i subconques, el Govern aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament, el qual ha de recollir, entre altres, els aspectes següents:

a) Formes i terminis de la cessió o la transmissió a les ELA de la propietat de les instal·lacions de sanejament en alta, quan l'Agència Catalana de l'Aigua les executi.

b) Model estandarditzat de càlcul dels costos d'explotació dels sistemes, en funció del cabal d'aigües a depurar, la càrrega contaminant, les característiques de l'estació depuradora i altres aspectes objectius que es considerin.

c) Característiques del cens d'abocaments al sistema.

d) Normes bàsiques per al manteniment, la reposició i l'explotació dels equips del sistema, amb expressió dels abocaments prohibits i dels límits generals d'abocament.

e) Pla d'emergència del sistema.

f) Sistemes de relació entre l'Agència Catalana de l'Aigua i les ELA que garanteixin la informació recíproca, l'homogeneïtat tècnica i l'acció conjunta.

56.2  En el marc del Reglament dels serveis públics de sanejament, les ELA estableixen regulacions específiques respecte als sistemes de sanejament de llur competència.

Article 57

Infraccions i sancions en relació amb el sistema de sanejament

57.1  Són infraccions administratives les accions i les omissions tipificades i sancionades per aquesta Llei.

57.2  Són infraccions lleus:

a) L'incompliment de les condicions establertes en l'autorització d'abocament, sempre que aquest no causi danys o perjudicis al sistema de sanejament o quan aquests danys no superin els 3.005,06 euros.

b) Les accions i les omissions de les quals derivin danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament inferiors a 3.005,06 euros.

c) La realització d'obres o activitats que afectin el sistema de sanejament o el seu perímetre de protecció sense gaudir de la preceptiva autorització, sempre que no causin danys o perjudicis a les instal·lacions.

d) La desobediència dels requeriments de l'Administració en relació amb l'adequació d'abocaments o instal·lacions a les condicions reglamentàries, i també amb la remissió de dades i informacions sobre les característiques de l'efluent o les instal·lacions de tractament.

e) La manca de comunicació dels canvis de titularitat de les autoritzacions.

f) L'incompliment de qualsevol obligació o prohibició establertes per aquesta Llei que no tingui atribuïda una altra qualificació.

57.3  Són infraccions greus:

a) L'abocament al sistema efectuat sense comptar amb l'autorització corresponent.

b) Els abocaments prohibits pel reglament aplicable al sistema de sanejament.

c) L'incompliment de les condicions establertes en l'autorització, sempre que causi danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament superiors a 3.005,06 euros i fins a 15.025,30 euros.

d) Les accions i les omissions de les quals derivin danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament superiors a 3.005,06 euros i fins a 15.025,30 euros.

e) L'obstaculització de la funció inspectora de l'Administració.

f) L'ocultació o el falsejament de dades determinants de l'atorgament de l'autorització.

g) La manca de comunicació de les situacions de perill o emergència o l'incompliment de les prescripcions o les ordres de l'Administració derivades de situacions d'emergència.

h) La reincidència en la comissió de dues infraccions lleus.

57.4  Són infraccions molt greus:

a) La comissió de qualsevol conducta tipificada per l'apartat 3 si causa danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament superiors a 15.025,30 euros.

b) L'incompliment de les ordres de suspensió d'abocaments no autoritzats o abusius.

c) La reincidència en la comissió de dues infraccions greus.

Article 58

Procediment

58.1  El procediment administratiu sancionador s'ha de tramitar d'acord amb el que disposen aquesta Llei i la normativa sobre procediment sancionador aplicable als àmbits de competència de la Generalitat, i s'ha d'ajustar als principis establerts per la legislació vigent de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

58.2  L'exercici de la potestat sancionadora correspon als òrgans competents d'acord amb el que disposen aquesta Llei i els reglaments que el desenvolupen.

Article 59

Sancions

59.1  Les infraccions tipificades per aquesta Llei poden ser sancionades amb les multes següents:

a) Les infraccions lleus, multa de fins a 6.010,12 euros.

b) Les infraccions greus, multa d'entre 6.010,13 i 30.050,61 euros.

c) Les infraccions molt greus, multa d'entre 30.050,62 i 150.253,02 euros.

59.2  La imposició de les sancions correspon al president o a la presidenta de l'ELA gestora del sistema.

59.3  Les sancions s'han de graduar d'acord amb la gravetat del fet constitutiu de la infracció, considerant els danys i els perjudicis produïts, el risc objectiu causat als béns o a les persones, la rellevància externa de la conducta infractora, l'existència d'intencionalitat i la reincidència. En cap cas la imposició d'una sanció no pot ser més beneficiosa per al responsable que el compliment de les obligacions infringides.

59.4  La imposició de les sancions és independent de l'obligació exigible en qualsevol moment de reparar els danys i perjudicis causats a la integritat i al funcionament del sistema.

Article 60

Prescripció

Les infraccions i les sancions prescriuen en els terminis i les condicions que estableix la Llei de l'Estat 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 61

Comunicacions

Les ELA han de notificar de manera immediata i urgent a l'Agència Catalana de l'Aigua els fets o les actuacions que afecten el domini públic hidràulic.

TÍTOL VI

Règim economicofinancer

Article 62

Ingrés específic

62.1  Es crea el cànon de l'aigua com a ingrés específic del règim economicofinancer de l'Agència Catalana de l'Aigua, la naturalesa jurídica del qual és la d'impost amb finalitat ecològica.

62.2  En el supòsit de conques intercomunitàries, quan el subjecte passiu del cànon de l'aigua estigui obligat a satisfer algun altre tribut vinculat als abocaments, l'import corresponent a aquest darrer tribut pot reduir-se o deduir-se de l'import a satisfer pel concepte de cànon de l'aigua.

62.3  L'aplicació del cànon de l'aigua afecta l'ús de l'aigua facilitada per les entitats subministradores i la procedent de captacions d'aigües superficials o subterrànies, incloses les instal·lacions de recollida d'aigües pluvials que efectuïn directament els usuaris mateixos.

62.4  La gestió del cànon de l'aigua correspon a l'Agència Catalana de l'Aigua, que el percep directament dels usuaris o per mitjà d'entitats públiques o privades subministradores d'aigua en funció de la procedència del recurs.

62.5  L'exacció del cànon de l'aigua és compatible amb la imposició de contribucions especials i amb la percepció de taxes, quan sigui procedent, pels ens locals.

62.6  La factura de l'aigua ha d'incorporar els conceptes directament vinculats al recurs.

Article 63

Afectació

63.1  El cànon de l'aigua resta afectat a:

a) La prevenció en origen de la contaminació i la recuperació i el manteniment dels cabals ecològics.

b) L'assoliment dels altres objectius de la planificació hidrològica, i particularment la dotació de les despeses d'inversió i d'explotació de les infraestructures que s'hi preveuen.

c) Les altres despeses que genera l'acompliment de les funcions que s'atribueixen a l'Agència Catalana de l'Aigua.

63.2  El rendiment del cànon de l'aigua s'afecta sense altres condicionaments que els derivats del volum de recaptació i del criteri de la necessitat de finançament de cada despesa, degudament ponderada per l'Agència Catalana de l'Aigua.

63.3  El pagament d'interessos i l'amortització de crèdits es poden garantir a càrrec de la recaptació que s'obtindrà amb el cànon de l'aigua.

Article 64

Fet imposable

64.1  Constitueixen el fet imposable del cànon de l'aigua l'ús real o potencial de l'aigua en els termes establerts per aquesta Llei i la contaminació que el seu abocament pot produir, incloent-hi els usos de tipus indirecte provinents d'aigües pluvials o escorrenties, associats o no a un procés productiu.

64.2  Resten exempts de pagament del cànon de l'aigua els usos d'aigua següents:

a) El consum d'aigua fet per l'Agència Catalana de l'Aigua, les ELA i els òrgans de l'Estat per a operacions d'investigació o control, els sondeigs experimentals que no siguin objecte de cap aprofitament, les operacions de gestió i millora del domini públic hidràulic, i les efectuades amb destinació a obres públiques de la seva competència.

b) Els consums fets pels serveis públics d'extinció d'incendis o els que amb les mateixes característiques siguin efectuats o ordenats per les autoritats públiques en situacions de necessitat extrema o catàstrofe.

c) Els usos corresponents a la utilització de l'aigua que facin les entitats públiques per a alimentació de fonts públiques i monumentals, neteges de carrers i regs de parcs, jardins i camps esportius públics.

d) L'abastament fet a través de les xarxes bàsiques definides per aquesta Llei i, en general, l'abastament en alta d'altres serveis públics de distribució d'aigua potable.

e) El consum d'aigua per a l'ús agrícola, llevat que hi hagi contaminació de caràcter especial en naturalesa o quantitat per adobs, pesticides o matèria orgànica, comprovat pels serveis d'inspecció de l'Administració competent.

f) Els usos domèstics de l'aigua en tots els nuclis de població de menys de 400 habitants de població base que no disposen de subministrament domiciliari d'aigua i de xarxa de tractament o evacuació d'aigües residuals.

Article 65

Acreditament

L'acreditament del cànon de l'aigua coincideix amb el moment del consum real o potencial d'aigua, independentment que el compliment de l'obligació de pagament sigui exigible en el moment de la facturació.

Article 66

Subjectes

66.1  L'Agència Catalana de l'Aigua és el subjecte actiu del cànon de l'aigua, però pot delegar en les ELA les competències de gestió i recaptació d'aquest impost amb l'abast i les condicions que es determinin per reglament. Si té lloc aquesta delegació, l'Agència ha de transferir a les ELA afectades els crèdits necessaris per afrontar les despeses generades per l'exercici d'aquesta gestió.

66.2  Són subjectes passius en concepte de contribuent les persones físiques o jurídiques públiques o privades i les entitats a què fa referència l'article 33 de la Llei general tributària, usuàries d'aigua en baixa que la rebin per mitjà d'una entitat subministradora o la captin mitjançant instal·lacions pròpies o en règim de concessió de proveïment.

66.3  Les entitats subministradores tenen encomanada la gestió i la recaptació del cànon de l'aigua en els termes establerts per aquesta Llei. Així mateix, han de respondre solidàriament de l'ingrés de les quantitats que, en concepte de cànon de l'aigua, haguessin hagut d'exigir als usuaris, en els termes establerts pels articles 75 i 77.4. Les tasques atribuïdes a les entitats subministradores per aquesta Llei i els requisits formals necessaris per dur-les a terme són les que es desenvolupen per reglament.

Article 67

Base imposable

67.1  La base imposable és constituïda, en general, pel volum d'aigua consumit o, si no es coneix, pel volum d'aigua estimat, expressat, en tot cas, en metres cúbics.

67.2  Són mínims de facturació, als efectes del règim economicofinancer que estableix aquesta Llei:

a) 6 metres cúbics per usuari o usuària i mes.

b) 3 metres cúbics per plaça i mes per als establiments hotelers.

c) 3 metres cúbics per unitat d'acampada i mes per als establiments de càmping.

67.3  En els casos de comptadors o sistemes d'aforament col·lectius, s'han de considerar tants mínims com habitatges hi estiguin connectats.

67.4  En els supòsits d'usos industrials d'aigua i assimilables vinculats amb activitats econòmiques de caràcter estacional, i sempre que el període de funcionament de l'activitat sigui inferior a set mesos l'any, els mínims de facturació s'han de fixar d'acord amb les fórmules que es determinin per reglament, i en funci&oacu