EDICTE
de 17 de maig de 2004, sobre acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona referents al municipi de Sant Andreu de Llavaneres.
La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, en les sessions de 12 de febrer de 2003 i 17 de març de 2004, va adoptar, entre altres, els acords següents:
Exp.: 2002/004010/B
Pla parcial d'ordenació del sector 08, el Llarenc, al terme municipal de Sant Andreu de Llavaneres
Acord de 17 de març de 2004
Vista la proposta de la Ponència Tècnica i d'acord amb els fonaments que s'hi exposen, aquesta Comissió acorda:
.1 Donar per complerta la condició d'eficàcia assenyalada a l'acord d'aprovació definitiva de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona de 12 de febrer de 2003, referent al Pla parcial d'ordenació del sector 08, el Llarenc, de Sant Andreu de Llavaneres, promogut per la societat Carure, SL, i tramès per l'Ajuntament.
.2 Publicar aquest acord, el d'aprovació definitiva de 12 de febrer de 2003 i, si escau, les normes urbanístiques corresponents al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya a l'efecte de la seva executivitat immediata, tal com indica l'article 100 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme.
.3 Comunicar-ho a l'Ajuntament, al promotor i, si escau, als propietaris afectats.
Acord de 12 de febrer de 2003
Vista la proposta de la Ponència Tècnica i d'acord amb els fonaments que s'hi exposen, aquesta Comissió acorda:
.1 Aprovar definitivament el Pla parcial d'ordenació del sector 08, el Llarenc, de Sant Andreu de Llavaneres, promogut per la societat Carure, SL, i tramès per l'Ajuntament.
.2 Condicionar l'eficàcia d'aquest acord a la presentació davant l'Ajuntament, dins el termini màxim d'un mes a comptar des que l'Ajuntament requereixi al promotor, de la garantia del 12% del total del cost d'implantació dels serveis i d'execució de l'obra d'urbanització, tal com estableix l'article 81 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol.
.3 Supeditar també la publicació d'aquest acord al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya fins que l'Ajuntament presenti la documentació acreditativa de la formalització de la garantia esmentada.
.4 Comunicar-ho a l'Ajuntament, al promotor i als propietaris afectats.
Contra els acords anteriors, que no posen fi a la via administrativa, es pot interposar recurs d'alçada, de conformitat amb el que preveuen els articles 107.1, 114 i 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, davant el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, en el termini d'un mes a comptar des de l'endemà de la publicació d'aquest Edicte al DOGC. El recurs s'entendrà desestimat si passen tres mesos sense que s'hagi dictat i notificat la resolució expressa i quedarà aleshores oberta la via contenciosa administrativa.
L'expedient restarà, per a la consulta i la informació que preveu l'article 101 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, a l'arxiu de planejament de la Direcció General d'Urbanisme del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, avinguda Josep Tarradellas, 2-6, planta baixa, 08029 Barcelona.
Barcelona, 17 de maig de 2004
Mercè Albiol i Núñez
Secretària de la Comissió Territorial d'Urbanisme
de Barcelona
Annex
Normes urbanístiques del Pla parcial d'ordenació del sector 08, el Llarenc, de Sant Andreu de Llavaneres
A. Disposicions generals
Les ordenances desenvolupades contenen la reglamentació detallada de l'ús i edificació dins de l'àmbit del Pla parcial.
Quedaran qualificats en situació urbanística de fora d'ordenació els edificis i les instal·lacions construïdes abans de l'aprovació d'aquest Pla parcial.
Els edificis qualificats com a fora d'ordenació s'hauran d'enderrocar.
S'hauran de respectar les distàncies de separació de l'edificació respecte de la carretera BV-5031. La línia límit de l'edificació estarà situada a 25 metres.
S'hauran de respectar les distàncies de separació de l'edificació respecte de la riera del Balís. Segons l'informe emès per la Junta d'Aigües, serveis de les conques del centre, el dia 2 de setembre de 1999:
El Reglament del domini públic hidràulic determina, en el seu article 16, la impossibilitat d'execució d'obres en les lleres públiques que puguin impedir la circulació normal de les aigües.
D'altra banda, l'article 6 del Reglament del domini públic hidràulic especifica que els marges de les lleres públiques estan subjectes en tota la seva extensió longitudinal a una zona de servitud de 5 metres d'amplada per a ús públic (servei de vigilància de la llera i per al salvament de persones i béns) i a una zona de policia de cent metres.
A.1 Àmbit d'aplicació
L'àmbit d'aplicació de les ordenances reguladores es limita a l'àmbit que agafa el Pla parcial el Llarenc, amb una superfície de 5,40 ha.
A.2 Marc legal de referència
Per poder dur a terme la gestió urbanística cal un marc regulador previ que fixi les regles de joc. Aquest marc regulador, de caràcter tècnic-jurídic, és el planejament general d'àmbit municipal que es defineix a la Llei del sòl (article 10 i següents; en especial l'article 13) i al text refós dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística (TRC) (article 21 i següents).
Les ordenances que s'estableixen en aquest Pla parcial segueixen fidelment les pautes establertes a les Normes subsidiàries de l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres.
A.3 Instruments que desenvolupa el Pla parcial
El Pla parcial desenvolupa els criteris bàsics d'ordenació de la zona, delimitant usos i ordenances reguladores d'edificació així com tota la infraestructura d'instal·lacions necessària per al funcionament correcte de l'ordenació.
Es donen les pautes per poder fer amb facilitat el projecte de parcel·lació.
Posteriorment a l'aprovació d'aquest Pla parcial, s'hauran de redactar els projectes d'urbanització i de parcel·lació corresponents, seguint els criteris establerts al Pla parcial, a tots els seus punts.
A.4 Règim urbanístic del sòl
1) Classificació del sòl:
La conversió de sòl urbanitzable en sòl urbà es fa mitjançant aquest Pla parcial, a mesura que es realitzin tots els elements d'urbanització exigits pel mateix.
2) Destí del sòl a l'ordenació:
Pel seu destí a l'ordenació del territori, el sòl s'afecta en aquest Pla parcial a algú dels objectius següents:
Sistemes locals de comunicació. Connexió amb la carretera BV-5031.
Espais lliures destinats a parcs públics, zones verdes i passeigs.
Zones de protecció de la riera del Balís.
Edificacions i usos públics i privats, un cop el sòl compti amb tots els elements d'urbanització i s'hagi dotat dels sistemes corresponents.
3) Sistemes locals:
L'estructura orgànica del territori es complementa, a nivell local, pels elements determinants següents:
Sistema viari local.
Espais lliures i jardins públics.
4) Cessions de sòl per a sistemes locals:
Les cessions previstes a les Normes subsidiàries de Sant Andreu de Llavaneres són les següents:
Cessions: 43,90%; 23.617 m2 totals
Zona verda: 30,00%; 16.117 m2 totals
Vials: 13,90%; 7.500 m2 totals
Les cessions gratuïtes de sòl per a sistemes locals públics es regiran pel disposat a la Llei del sòl i a les determinacions del Pla parcial:
Cessions: 49,17%; 26.735,71 m2 totals
Zona verda: 30,00%; 16.310,88 m2 totals
Vials: 19,11%; 10.392,83 m2 totals
Zona de serveis tècnics: 0,06%; 32,00 m2 totals
Normes particulars per a zones i sistemes. Definicions i determinacions
B. Definició de conceptes
B.1 Parcel·la
Porció de sòl edificable.
B.2 Definició de planta baixa
Serà la definida als articles 62 i 63 de les Normes subsidiàries de planejament de l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres.
Article 62. Planta baixa:
És el pis, el paviment del qual se situa a +/- 0,60 m del punt d'aplicació de l'alçada reguladora.
És la primera planta per sobre de la planta soterrani real o possible.
B.3 Definició de planta soterrani
La situada per sota de la planta baixa.
Serà la definida a l'article 63 de les Normes subsidiàries de planejament de l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres.
Article 63. Planta soterrani:
És tota planta inferior a la baixa.
És la planta que, soterrada o semisoterrada, tingui sostre a menys de 0,60 m sobre el nivell de terra exterior definitiu en qualsevol punt del perímetre de l'edificació.
La part de planta semisoterrada el sostre de la qual sobresurti més de 0,60 m sobre aquest nivell tindrà, en tota aquesta part, la consideració de planta baixa.
Als soterranis no es permet l'ús d'habitatge.
B.4 Definició de planta pis
Tota planta d'edificació que estigui per sobre de la planta baixa (segons l'article 64 de les Normes subsidiàries).
B.5 Definició de golfes
Serà la definida a l'article 65 de les Normes subsidiàries de planejament de l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres.
És l'espai comprès entre el sostre de la darrera planta i la coberta de l'edifici. L'espai sota coberta o golfes situat per damunt del nombre màxim de plantes permès pot ser utilitzat com a espai habitable vinculat directament a l'habitatge immediatament inferior, però mai no pot constituir un habitatge independent, ja que en aquest cas equivaldria a un increment incorrecte del nombre de plantes establert, d'acord amb l'article 71.
B.6 Elements sortints
Són part integrant de l'edificació o elements constructius no habitables ni ocupables, de caràcter fix, que sobresurten de l'alineació de l'edificació.
B.7 Índex d'edificabilitat neta (0,45)
L'índex d'edificabilitat neta és el resultat de dividir l'edificabilitat màxima permesa a cada parcel·la, per la superfície d'aquesta.
B.8 Índex d'edificabilitat bruta (0,24)
L'índex d'edificabilitat bruta és el resultat de dividir l'edificabilitat màxima permesa a tot l'àmbit del Pla parcial, per la superfície de sòl total.
B.9 Alçada reguladora màxima (ARM)
És l'alçada màxima a la que poden arribar les edificacions. Es determinarà a cada punt a partir de la cota de pis de la planta que tingui la consideració de planta baixa. La mateixa queda reglamentada en diferents punts de la memòria i en esquemes gràfics.
B.10 Ocupació màxima de parcel·la
És la superfície que resulta de la projecció ortogonal sobre el plànol horitzontal de la parcel·la, de tot el volum d'edificació.
B.11 Ocupació màxima de parcel·la
És l'establerta a les normes de l'àmbit. Es mesura per la projecció ortogonal sobre el plànol horitzontal de tot el volum d'edificació.
B.12 Sòl lliure d'edificació
Són els terrenys que quedin lliures d'edificació, per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de parcel·la. Els mateixos no podran ser objecte d'aprofitament, excepte per a espais lliures i enjardinats.
C. Determinacions comunes a zones i sistemes
C.1 Tipus d'ordenació
A tot l'àmbit del Pla parcial el Llarenc, l'edificació respon al tipus d'ordenació segons edificació aïllada, en habitatges unifamiliars envoltats de jardí.
Es permetrà l'agrupació d'habitatges de dos en dos, per deixar àrees de jardí més grans. Quan s'opti per aquesta modalitat, la construcció dels dos habitatges aparionats haurà de complir les condicions següents: s'han de col·locar sobre dues parcel·les que compleixin les condicions de façana mínima i superfície mínima de parcel·la.
A la ciutat-jardí, depenent de l'ús i de la grandària de la parcel·la mínima, s'estableixen les característiques següents per a la zona 4 que ens ocupa:
Segons les Normes subsidiàries: Zona 4. Ciutat-jardí extensiva amb parcel·la mínima de 800 m2.
Per altra banda, les mateixes Normes subsidiàries estableixen la condició següent:
Per tal que les majors cessions no representin una disminució de la densitat bruta, es permetrà una reducció proporcional de la parcel·la mínima.
Aplicant aquest punt el Pla parcial estableix la parcel·la mínima per a la zona 4, en 600 m2.
El parcel·lari proposat tindrà caràcter vinculant, tot i que el projecte d'urbanització podrà establir petits ajustos.
No s'admeten parcel·les de superfícies menors, ja que no es donarà el cas de conservació de parcel·les existents, contemplades a la redacció del Pla parcial, segons es defineix a l'apartat 5 de l'article 52 de les Normes subsidiàries.
El plànol d'ordenació parcel·lària tindrà caràcter vinculant, per assegurar una grandària mitja de parcel·la de l'ordre de 670 m2.
Les construccions s'adaptaran a les característiques estètiques del sector i seran respectuoses amb el caràcter de la zona.
S'empraran mètodes constructius i materials idonis a l'indret geogràfic, quedant descartada la pissarra com a material d'acabat de cobertes.
C.2 Usos
A més a més de l'habitatge unifamiliar, es permeten usos compatibles, especificats a l'apartat 54 de les Normes subsidiàries, llevat de:
Habitatge plurifamiliar.
Industrial de categoria superior a la 1a.
Comercial concentrat o en grans superfícies.
Recreatiu en les modalitats de discoteques, bingos, sales de festa i anàlegs.
Càmping i caravaning.
Extractius.
Agrícola i ramader.
Article 54 de les Normes subsidiàries:
Ús d'habitatge: l'habitatge és l'edifici, o part d'un edifici, destinat a allotjament o residència familiar. S'estableixen les categories següents d'ús habitatge:
a) Habitatge unifamiliar: és el situat en parcel·la independent, en edifici isolat o agrupat horitzontalment amb un altre, d'habitatge o d'ús diferent a aquest, i amb accés exclusiu.
C.3 Alçada reguladora i nombre de plantes
L'alçada màxima de l'edificació es determinarà en cada punt a partir de la cota de pis de la planta que tingui la consideració de planta baixa.
Se seguiran les pautes marcades a l'article 91 de les Normes subsidiàries de l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres:
Per a les edificacions unifamiliars s'estableixen 8 metres d'alçada reguladora màxima corresponent a planta baixa +1 planta pis + golfes.
S'establirà, com a punt de mesurament d'alçada reguladora a la zona de ciutat-jardí, la cota de la planta o cada part de planta que, segons el que determinen els articles 62 i 63 de les Normes subsidiàries, tingui la consideració de planta baixa.
Sobre l'alçada reguladora es podrà construir el volum comprès en el generat pels pendents de la coberta, recolzat a l'alçada reguladora màxima sobre les línies de façanes. Aquesta coberta tindrà un pendent màxim del 30%.
1) Sobre el díedre definit al punt anterior, només podran construir-se fumerals, antenes i els elements imprescindibles de les instal·lacions. Els volums tècnics no esmentats no podran sobresortir de la coberta.
C.4 Fondària edificable
La fondària màxima anirà en funció de la resta dels paràmetres d'ordenació de la parcel·la, com l'ocupació màxima, l'edificabilitat màxima, les separacions a límits mínims de parcel·la, i el nombre de plantes.
C.5 Façana mínima
Es defineix com l'amplada mínima de parcel·la per ser edificable.
Donat que la parcel·la mínima es redueix, es considera necessari fer un ajust de façana mínima, passant de 20 metres a 19 metres.
La façana mínima s'establirà en 19 metres.
C.6 Ocupació màxima
L'ocupació màxima es mesurarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l'edificació.
L'ocupació de les plantes soterrani no podrà sobrepassar la màxima permesa de parcel·la, excepte si es fan garatges. Aquests compliran les característiques assenyalades al punt 11, apartat 2).
L'ocupació màxima de parcel·la serà del 20%. Aquesta ocupació podrà incrementar-se en un 5% per a construccions auxiliars.
Els percentatges restants es consideren espai lliure d'ús privat. No s'hi podran construir altres elements que els definits a l'article 94 de les Normes subsidiàries de l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres.
Als terrenys en pendent es varia el percentatge d'ocupació segons el quadre següent:
Menor del 30%, no varia.
Entre el 30% i el 50%, es disminueix a la meitat.
Més del 50%, seran terrenys inedificables.
C.7 Índex d'edificabilitat neta o de parcel·la
És el límit màxim d'edificabilitat d'un solar expressat en m2 de sostre edificat per m2 de parcel·la.
C.8 Sostre edificable
Es considera sostre edificable la suma del sostre edificat de totes les plantes d'un edifici, exclosos els soterranis.
Al còmput del sostre edificat per cada planta s'inclouen:
1) Els porxos i els cossos sortints.
2) A les golfes, es consideren sostre edificat les porcions que tinguin una alçada lliure, igual o superior a 1,80 m.
3) S'exclou la superfície dels ràfecs de coberta.
El volum edificable s'expressa en m2 de sostre edificable per m2 de solar.
C.9 Verd privat
Es complirà l'article 94 de les Normes subsidiàries de l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres:
1) Els terrenys que quedin lliures d'edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de parcel·la no podran ser objecte, en superfície d'altre aprofitament que el corresponent a espais lliures al servei de l'edificació o edificacions aixecades dins de la parcel·la o parcel·les. Els terrenys qualificats com a verd privat als plànols de zonificació a escala 1/2.000 tindran condició de sòl lliure d'edificació.
S'admeten els elements ornamentals compatibles amb el seu caràcter enjardinat. Es permet la instal·lació de piscines descobertes i pistes esportives.
Els propietaris de dues o més parcel·les veïnes podran establir la mancomunitat d'aquests espais lliures. En aquest cas la mancomunitat de pati s'establirà per escriptura pública inscrita al Registre de la propietat.
Les parets de tanca al carrer no podran tenir més de 0,80 metres de material opac, la resta fins a 1,80 metres en forma de gelosa o bardissa. Les parets de tanca a parcel·les veïnes no podran tenir més d'1,50 metres de material opac, la resta fins a 1,80 metres en forma de gelosia o bardissa.
2) En els casos en que sigui imprescindible anivellar el sòl amb terrasses, aquestes es disposaran de tal manera que la cota de cada una compleixi les condicions següents:
a) Les plataformes d'anivellament a tocar de les tanques no podran situar-se a més d'1,50 metres per sobre o per sota de la cota natural de la partió.
b) Les plataformes d'anivellament a l'interior de parcel·la (llevat dels soterranis) hauran de disposar-se de manera que no ultrapassin els talussos ideals de pendent 1:3 (alçada:base) traçats des de les cotes de les partions, cap amunt o cap avall.
c) Els murs d'anivellament de terres a les partions no superaran en cap punt 1,50 metres per damunt de la cota natural de la partió. Els murs interiors de contenció no sobrepassaran els 3 metres.
3) Cada predi ha de recollir les seves aigües i en cap cas permetre que arribin a cap predi veí o al vial públic.
4) L'adaptació topogràfica del terreny es remet a l'apartat 2) descrit anteriorment.
C.10 Separacions a límits de parcel·la
És la separació existent entre el límit de l'edificació i la parcel·la veïna. Aquesta separació s'haurà de respectar inclús pels cossos o elements sortints. L'únic que pot sortir és el ràfec de l'edificació, amb un vol màxim de 40 cm.
La separació mínima serà de 5 metres a carrer i 3 metres a la resta de límits de parcel·la, llevat del cas d'utilitzar la tipologia d'habitatges aparionats, on es mantindrà la separació a carrer de 5 metres, però no caldrà mantenir la separació al veí.
Les separacions a carrers i a partions es mesuraran a partir de la línia de tancament de façana. En els casos en que la línia exterior del ràfec de coberta sobresurti més de 40 cm del tancament de façana, es considerarà el límit del ràfec, el punt d'aplicació de la distància a mantenir amb veïns i carrer.
Es permetrà l'opció d'habitatges aparionats, mitjançant el cos de garatge i separant-se l'habitatge els 3 metres a veí.
A parcel·les que tinguin façana al vial de la riera (zona verda), i a les que tinguin façana al vial principal, de 12,50 metres d'amplada, així com les que donen al vial en cul de sac, es permetrà una separació respecte del carrer de 3 metres, donat que els espais que tenen davant seran sempre espais lliures sense edificacions.
C.11 Construccions auxiliars
1) S'autoritza la construcció d'edificacions auxiliars sense ultrapassar el sostre edificable màxim resultant de l'edificabilitat neta. L'ocupació màxima serà del 5%. Aquestes edificacions mantindran una separació de 3 metres a carrer i de 2 metres a partions (segons l'article 92 de les Normes subsidiàries), llevat del cas d'habitatges aparionats, on els cossos del garatge podran enganxar-se a una de les parets mitgeres.
2) S'autoritza la construcció soterrada de garatges en substitució de terres amb superfície màxima de 25 m2 i alçada màxima de 3,50 metres, sense necessitat de separar-se de les partions ni dels carrers, amb independència de les construccions auxiliars fixades a l'apartat anterior, però s'haurà de condicionar la coberta com a jardí.
3) L'alçada màxima exterior d'aquestes edificacions no sobrepassarà els 3 metres.
4) Es permetrà només un gual de 3 metres d'amplada a la via pública.
C.12 Instal·lacions admeses
Al solar es permeten les instal·lacions esportives: piscines, frontons, pistes de tennis i anàlegs. L'alçada màxima dels murs d'aquestes instal·lacions esportives serà:
1) L'alçada de les tanques, quan aquestes se situïn sobre la franja de terrenys resultant de la separació de la construcció als límits de parcel·la.
2) L'alçada de les construccions auxiliars a la resta dels casos.
3) Els frontons hauran de complir les condicions d'edificació establertes amb caràcter general per a l'edificació principal o per a les construccions auxiliars, segons la seva situació a la parcel·la o, en el seu cas, s'estaran a les condicions establertes a l'article 94 de les Normes subsidiàries, per als murs interiors de parcel·la:
S'admeten els elements ornamentals compatibles amb el seu caràcter enjardinat. Es permet la instal·lació de piscines descobertes i pistes esportives.
C.13 Alçada lliure
És l'alçada lliure que queda a l'interior de l'habitatge, mesurada des del paviment d'acabat fins al sostre interior.
L'alçada lliure mínima interior serà de 2,50 metres.
C.14 Tanca de parcel·la
1) Les parets de tanca al carrer no podran tenir més de 0,80 metres de material opac, la resta fins a 1,80 metres en forma de gelosia o bardissa. Les parets de tanca a parcel·les veïnes no podran tenir més d'1,50 metres de material opac, la resta fins a 1,80 metres en forma de gelosia o bardissa.
2) En cas de la necessitat d'un mur de contenció en el seu límit amb el carrer, aquest serà com a màxim de 3 metres sempre i quan es redacti un estudi de detall per a tot el tram de l'illa, que unifiqui criteris de composició formal.
3) Les parcel·les que tinguin la seva tanca confrontant amb la zona verda no podran tenir en cap cas accés directe a les zones verdes públiques des de la seva parcel·la.
C.15 Coberta
La coberta tindrà un pendent màxim del 30%.
No s'admetran les cobertes de pissarra.
Els volums tècnics al marge d'antenes o elements imprescindibles d'instal·lacions no podran sobresortir del volum màxim establert pel plànol inclinat de la coberta.
C.16 Ràfec
Són elements situats a la intersecció de coberta amb façana, com a part integrant de l'edificació, de caràcter fix, que sobresurten de l'alineació de l'edificació.
El ràfec podrà envair un màxim de 40 cm les franges de separació als límits veïns i als límits de carrer.
No es limita la sortida màxima del ràfec respecte de la façana. Si sobrepassa els 40 cm comptarà a efectes d'ocupació i edificabilitat.
C.17 Desenvolupament del volum edificable
El màxim volum edificable permès a cada parcel·la, inclosos els vols dels cossos sortints, podrà desenvolupar-se en una o vàries edificacions principals i destinar-se part del volum per a edificacions auxiliars.
La regulació de l'àmbit fixa un nombre màxim d'unitats independents d'habitatges. Aquest nombre màxim haurà de respectar-se fins i tot quan això suposi el fet que no pugui aprofitar-se el sostre màxim possible segons l'índex màxim d'edificabilitat.
D. Determinacions per a cada zona
D.1 Concreció dels paràmetres dels conceptes ja definits
a) Sòl privat:
A la zona edificable de sòl privat regiran totes les determinacions establertes als apartats desenvolupats als punts C.1 fins al C.14.
b) Sòl públic:
A la zona qualificada de verd públic no es podrà fer cap tipus d'edificació, llevat de casetes per al manteniment dels jardins públics i cossos d'instal·lacions generals per a tot l'àmbit d'ordenació.
Sí podran passar camins de vianants o voreres.
D.2 Definició dels usos prioritaris
a) Sòl privat:
Ús d'habitatge de caràcter unifamiliar.
b) Sòl públic:
Parcs i jardins públics a les zones properes a la carretera, i passeig de vianants a la zona al voltant a la riera del Balís.
Vials públics a tot l'àmbit del Pla parcial.
D.3 Definició dels usos compatibles
a) Sòl privat:
Els definits a l'article 54 de les Normes subsidiàries de l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres.
b) Sòl públic:
Construccions per a les instal·lacions necessàries per al funcionament de tot l'àmbit. Estacions transformadores, cambres d'aigua, cambres elèctriques, etc.
Casetes per guardar eines per al manteniment de la zona verda.
Les petites construccions que no siguin per a instal·lacions seran de petita grandària. No podran tenir una ocupació més gran de 4 m2 i una alçada més gran de 2,50 metres. Seran preferiblement construccions semisoterrades i les proposarà el propi Ajuntament, d'acord amb les ordenances estètiques per aquesta zona.
D.4 Definició dels usos prohibits
a) Sòl privat:
Habitatge plurifamiliar.
Industrial en categoria superior de la 1a.
Comercial concentrat o en grans superfícies.
Recreatiu en les modalitats de discoteques, bingos, sales de festa i anàlegs.
Càmping i caravaning.
Extractius.
Agrícola i ramader.
b) Sòl públic:
Tots els que no estan descrits als apartats D.1 fins al D.3.
E. Determinacions per als sistemes
E.1 Definició del caràcter d'ús públic o privat
Ús públic: és aquell que pertany a qualsevol persona física, els usuaris de la urbanització i les alienes a la mateixa; és aquell relacionat amb els espais de cessió públics com les zones destinades a espais verds de jardins, parcs i passeigs; els vials d'accés a les parcel·les i els vials generals de pas.
Ús privat: és aquell que pertany als propietaris de parcel·les de la urbanització; és el relacionat amb l'ús d'aquestes parcel·les.
(04.113.146)