Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

RESOLUCIÓ

TRI/2773/2004, de 15 de juliol, per la qual es disposa la inscripció i la publicació del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Grupo Prado Cervera, SL (planta de Vic), per als anys 2004 i 2005 (codi de conveni núm. 0811242).

Vist el text del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Grupo Prado Cervera, SL (planta de Vic), subscrit pels representants de l'empresa i pels dels seus treballadors el dia 18 de maig de 2004, i d'acord amb el que disposen l'article 90.2 i 3 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'Estatut dels treballadors; l'article 2.b) del Reial decret 1040/1981, de 22 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis col·lectius de treball; l'article 11.2 de la Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, de l'Estatut d'autonomia de Catalunya; el Reial decret 2342/1980, de 3 d'octubre, sobre transferència de serveis de l'Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria de mediació, arbitratge i conciliació; el Decret 326/1998, de 24 de desembre, de reestructuració de les delegacions territorials del Departament de Treball; el Decret 296/2003, de 20 de desembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i el Decret 68/2004, de 20 de gener, d'estructuració i de reestructuració de diversos departaments de l'Administració de la Generalitat, modificat pel Decret 223/2004, de 9 de març, de reestructuració d'òrgans territorials de l'Administració de la Generalitat,

Resolc:

.1  Disposar la inscripció del Conveni col·lectiu de treball de l'empresa Grupo Prado Cervera, SL (planta de Vic) per als anys 2004 i 2005 (codi de conveni núm. 0811242) al Registre de convenis dels Serveis Territorials del Departament de Treball i Indústria a Barcelona.

.2  Disposar que el text esmentat es publiqui al DOGC.

Barcelona, 15 de juliol de 2004

Salvador Álvarez Vega

Director dels Serveis Territorials

a Barcelona en funcions

Traducció del text original signat per les parts

CONVENI

col·lectiu de treball de l'empresa Grupo Prado Cervera, SL, planta de Vic, per als anys 2004 i 2005

Article 1

Àmbit d'aplicació

Aquest Conveni col·lectiu s'ha d'aplicar a la planta de Vic del Grupo Prado Cervera, SL.

Article 2

Àmbit personal

Aquest Conveni afecta tots els treballadors, independentment de la categoria professional i de la data d'ingrés a l'empresa, que presten els serveis per compte d'altri al centre de treball de Vic.

Se n'exclouen expressament:

1. El personal d'alta direcció al qual es refereix l'article 2.1.a) del text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors, aprovat per Reial decret legislatiu 1/1995.

2. Els treballadors que efectuïn serveis de transport a l'empara d'autoritzacions administratives de què siguin titulars, amb vehicles comercials de servei públic de la seva propietat.

Article 3

Àmbit temporal

Les condicions d'aquest Conveni, una vegada signat, regeixen durant els anys 2004 i 2005; la seva vigència i els seus efectes, fins i tot els retributius, s'estenen des de l'1 de gener de 2004 fins al 31 de desembre de 2005, amb efectes retroactius des de l'1 de gener de 2004, independentment de la data de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Article 4

Denúncia i pròrroga

El Conveni el pot denunciar qualsevol de les parts amb una antelació mínima de 2 mesos respecte a la data d'expiració, però s'ha de mantenir vigent fins que sigui substituït per un altre. Si l'actual Conveni és denunciat, els seus preceptes han de subsistir fins a l'entrada en vigor del que el substitueixi.

Article 5

Compensació i absorció

Les condicions econòmiques que estableix aquest Conveni poden ser absorbides i compensades per unes altres que, per imperatiu legal, s'estableixin en el futur, sempre que, valorades amb criteris d'homogeneïtat, globalment i en còmput anual, superin les condicions pactades.

Article 6

Condicions més beneficioses

Cal respectar, a títol individual o col·lectiu, les condicions de qualsevol índole que siguin més beneficioses que les que estableix aquest Conveni col·lectiu, considerades en conjunt i en còmput anual.

Article 7

Comissió Paritària

Es constitueix la Comissió Paritària per a la mediació, l'arbitratge, la interpretació i el seguiment d'aquest Conveni.

La integren 2 membres de cadascuna de les parts, elegits pels components de la Comissió Negociadora del Conveni i entre ells.

Els membres integrants poden designar un president, que queda facultat per al nomenament del secretari.

Els dubtes, les interpretacions, les incidències o les reclamacions, de caràcter individual o col·lectiu, que puguin sorgir respecte del Conveni i que no hagi resolt la Comissió, requereixen necessàriament un informe d'aquesta abans de ser plantejats davant l'autoritat laboral, la jurisdicció competent o, si són de caràcter col·lectiu, el Tribunal Laboral de Catalunya.

Article 8

Dret supletori

Pel que fa a tot allò que no preveu aquest Conveni, s'apliquen el Conveni sectorial d'indústries làcties i els seus derivats, el text refós de la Llei de l'estatut dels treballadors i altres disposicions legals vigents.

Article 9

Organització de la feina

L'organització pràctica i tècnica de la feina és una facultat exclusiva de la Direcció de l'empresa, que sempre s'ha d'ajustar al que estableixen el text refós de l'Estatut dels treballadors i la normativa d'aplicació.

Article 10

Ingressos i períodes de prova

Per a tot el personal de nou ingrés a l'empresa, independentment del seu contracte laboral, s'estableixen els períodes de prova següents:

Personal no qualificat: 15 dies.

Personal qualificat i administratiu: 30 dies.

Personal tècnic i tècnic titulat: 60 dies.

El període de prova queda suspès durant les situacions d'incapacitat temporal, tant si deriva de contingències comunes com professionals.

Els dies del període de prova es consideren com a efectivament treballats.

El personal de nou ingrés inclòs en el grup d'obrers i amb la categoria professional d'especialista, en el moment que s'incorpori a l'empresa, obté la categoria d'especialista de tercera; una vegada transcorreguts 2 mesos, consolida la categoria d'especialista que correspongui.

Article 11

Ascensos

Es consagra el dret de tots els treballadors a ser ascendits a l'empresa. Per aquest motiu, qualsevol vacant produïda a l'empresa l'ha de cobrir preferentment el personal de l'empresa, sempre que demostri les aptituds requerides en les proves que es convoquin a aquest efecte, a les quals ha de tenir accés tot el personal fix de la plantilla.

Se n'exceptuen els ascensos al grup directiu, als llocs de treball que requereixin titulació de grau mitjà o superior i als de caps i inspectors comercials.

Article 12

Capacitat disminuïda

Els treballadors de l'empresa que, per accident laboral o malaltia professional, hagin sofert reduccions físiques, psíquiques o sensorials i tinguin reconeguda la invalidesa permanent total per exercir la seva professió habitual, tenen preferència per ocupar els llocs de treball vacants a l'empresa sempre que estiguin capacitats per ocupar-los. En aquest cas han de percebre el salari corresponent al lloc de treball que ocupen.

Article 13

Excedències

L'excedència pot ser voluntària o forçosa. La forçosa, que dóna dret a la conservació del lloc i al còmput de l'antiguitat, es concedeix per la designació o elecció per a un càrrec públic que impossibiliti l'assistència al treball. El reingrés s'ha de sol·licitar dins del mes següent al de cessament en el càrrec públic.

El treballador que tingui com a mínim 1 any d'antiguitat a l'empresa té dret que se li reconegui la possibilitat de situar-se en excedència voluntària per un termini que no pot ser inferior a 2 anys ni superior a 5. Un treballador només pot tornar a exercir aquest dret si han passat 4 anys des del final de l'excedència anterior.

Els treballadors tenen dret a un període d'excedència no superior a 3 anys per atendre cada fill, tant si ho és per naturalesa com per adopció, a comptar de la data de naixement o d'adopció. Els fills successius donen dret a un altre període d'excedència, el qual posa fi al que es gaudia. El període en què el treballador està en aquesta situació d'excedència és computable a l'efecte d'antiguitat i el treballador té dret a l'assistència a cursos de formació professional, a la participació dels quals ha de ser convocat per l'empresari, especialment amb motiu de la seva reincorporació. Durant el primer any, a partir de l'inici de cada situació d'excedència, el treballador té dret a la reserva del seu lloc de treball. Transcorregut aquest termini, la reserva queda referida a un lloc de treball del mateix grup professional o d'una categoria equivalent. Quan el pare i la mare treballin, només un d'ells pot exercir aquest dret.

També tenen dret a un període d'excedència de durada no superior a 1 any per tenir cura d'un familiar fins a segon grau de consanguinitat o afinitat que per raons d'edat, accident o malaltia no es pugui valer per si mateix i no exerceixi cap activitat retribuïda. No obstant això, si 2 o més treballadors de la mateixa empresa generessin aquest dret pel mateix subjecte causant, l'empresari pot limitar el seu exercici simultani per raons justificades de funcionament de l'empresa.

Així mateix, poden sol·licitar que se'ls passi a la situació d'excedència a l'empresa els treballadors que exerceixen funcions sindicals d'àmbit local, provincial o superior mentre duri l'exercici del seu càrrec representatiu. El reingrés s'ha de sol·licitar dins del mes següent al del cessament en el càrrec i és automàtic sempre que se sol·liciti dins del termini esmentat. En el supòsit que preveu aquest punt, la Direcció queda facultada expressament per substituir el treballador excedent mitjançant un contracte d'interinitat.

El treballador excedent conserva un dret preferent al reingrés només en les vacants de categoria igual o similar a la seva que hi hagi o que es produeixin a l'empresa.

En cas de dubte cal atenir-se al que es disposa en la Llei 39/1999, de 5 de novembre.

Article 14

Protecció de la maternitat

L'empresa ha de prendre les mesures necessàries sobre les treballadores en situació d'embaràs, part recent o lactància, que exerceixin tasques les condicions de les quals puguin influir negativament sobre la seva salut, la del fetus o la seva activitat sigui susceptible de presentar risc per a la seguretat i salut o una possible repercussió sobre l'embaràs o la lactància. S'han d'adaptar les condicions de treball o el temps de treball de la persona afectada. Aquestes mesures han d'incloure quan resulti necessari, la no-realització de treballs nocturns o de treball a torns.

Article 15

Categories i grups professionals

Estructura professional

Principis d'ordenació

El personal que forma la planta de Vic de Grupo Prado Cervera, SL, s'ha de classificar, en atenció a la funció que exerceix, en algun dels grups professionals següents. No obstant això, les classificacions professionals tenen un caràcter merament indicatiu, sense que l'empresa estigui obligada a establir tots i cada un dels grups i de les categories professionals en la seva estructura organitzativa.

Grups professionals

Classificació dels grups professionals:

1. Grup tècnic

2. Grup administratiu

3. Grup mercantil o comercial

4. Grup obrer

1. Grup tècnic

Queden classificats en aquest grup els qui, amb titulació o sense, fan feines que exigeixen una competència o una pràctica adequades, i exerceixen funcions de tipus facultatiu, tècnic o de direcció especialitzada.

2. Grup administratiu

Queden compresos en aquest grup els qui fan feines de mecànica administrativa, comptables i altres d'anàlegs no compresos en el grup anterior. El personal administratiu pot estar adscrit a qualsevol àrea o secció de l'empresa, tant de naturalesa administrativa i/o informàtica, com de suport a les de naturalesa tècnica, de producció o d'activitats auxiliars o comercials.

3. Grup mercantil o comercial

Comprèn el personal que es dedica a la promoció de les vendes, a la comercialització dels productes elaborats per l'empresa i al desenvolupament de la seva publicitat; també el que es dedica a la venda d'aquests productes, a l'engròs o pel sistema d'autovenda, i al seguiment de totes les incidències de la venda fins que es faci el cobrament.

4. Grup obrer

Aquest grup inclou el personal que fa feines fonamentalment de caràcter material o mecànic, tant dins del procés productiu estricte de les mercaderies elaborades per l'empresa, com en les activitats auxiliars necessàries per a la seva execució, com ara provisió de matèries primeres, distribució de productes i subproductes, manteniment dels centres de treball i dels estris que es fan servir i neteja i cura d'aquests.

Categories professionals

Els grups anteriors comprenen les categories següents:

1. Tècnics

1.1  Titulats:

a) De grau superior: són els qui tenen un títol universitari de grau superior o d'escola tècnica del mateix grau.

b) De grau mitjà: són els qui tenen un títol universitari o d'escola tècnica que no és de grau superior.

1.2  No titulats: cap de fabricació i laboratori, cap d'àrea o secció, encarregats, capatassos, inspector de districte lleter, oficial de laboratori i auxiliar de laboratori.

1.3  Tècnics de processament de dades: analista i programador.

2. Administratius: cap de primera, cap de segona, oficial de primera, oficial de segona, auxiliar i telefonista.

3. Comercials: inspector promotor, viatjant, corredor de plaça, repartidors i/o autovendes.

4. Obrers: oficial de primera, oficial de segona, oficial de tercera, especialista de primera, especialista de segona, especialista de tercera, peó especialista i peó.

Definició de les categories professionals

1. Tècnics:

a) Titulat de grau superior: és qui, amb un títol universitari de grau superior o d'escola tècnica del mateix grau, fa funcions pròpies d'aquests títols i coneixements en l'empresa.

b) Titulat de grau mitjà: és qui té un títol universitari o d'escola tècnica que no és de grau superior i fa funcions pròpies d'aquests títols o coneixements a l'empresa, sota les ordres del personal directiu o dels tècnics de grau superior, si s'escau.

c) No titulats:

Cap de fabricació

És qui, sota la supervisió directa de la Direcció, té la responsabilitat de la planificació, la direcció, la coordinació i el control dels processos de producció i manteniment de màquines i instal·lacions; estableix la manera que s'ha de fer la feina; dirigeix i coordina el personal tècnic i encarregats de producció i manteniment.

Cap de laboratori

És qui, sota la supervisió directa de la Direcció, fa les funcions pròpies del seu càrrec i respon, dins del laboratori, de la distribució i la bona execució de la feina; estableix la manera que s'ha de fer la feina; dirigeix i coordina el personal i també el bon manteniment de l'utillatge i la maquinària que hi ha en el laboratori.

Cap d'àrea o secció

És qui, sota les ordres del personal directiu competent, té al seu càrrec tasques en què calen coneixements suficients per organitzar els recursos tècnics i humans que es posen a les seves ordres, mitjançant el desenvolupament dels plans que se li fixen; orienta el personal de la seva àrea o secció; és el responsable de l'execució de les feines que se li encomanen, incloent-hi la bona execució d'aquestes, i de la conservació de l'utillatge i les instal·lacions.

Encarregat

És qui, amb una àmplia experiència i coneixements tant teòrics com pràctics dels processos productius i de manteniment, dirigeix, coordina i controla les feines, sota la supervisió directa del cap de fabricació o del cap d'àrea o secció, i és responsable de la forma d'execució, la disciplina del personal i la conservació de l'utillatge i les instal·lacions al seu càrrec.

Capatàs

És el treballador amb un coneixement i una àmplia experiència dels processos productius d'emmagatzematge de productes acabats i materials auxiliars, a qui es confia la direcció d'un grup de treballadors, per les seves condicions especials, sota la supervisió del seu superior immediat.

Inspector de districte lleter

És qui fa funcions de vigilància i control del servei de recollida i transport, estadístiques de producció, presa de mostres, de control i assessorament de ramaders en el manteniment i la millora dels seus mitjans de producció, ramat, estables, instal·lacions, etc., i altres funcions que li puguin confiar els seus superiors en relació amb la modificació, la neteja, les comprovacions de qualitat en els districtes lleters i qualsevol altra funció específica de la seva tasca de control i assessorament.

Col·labora amb els seus caps en les funcions de liquidació i pagament dels seus ramaders.

Oficial de laboratori

És qui, amb un coneixement tècnic i pràctic d'un nivell de formació professional de primer grau i segon grau o amb coneixements similars, reconeguts per l'empresa, de les normes, dels instruments i dels processos d'anàlisis de laboratori, fa tota mena d'anàlisis físiques, químiques o bacteriològiques en l'empresa i/o verifica els processos d'elaboració, producció i producte acabat, amb la responsabilitat tècnica sobre les anàlisis i verificacions fetes, sota la supervisió directa del responsable del laboratori o del Departament de Qualitat.

Auxiliar de laboratori

És qui, amb coneixements tècnics i pràctics mínims, fa anàlisis fisicoquímiques d'una manera instrumental i ajuda els oficials de laboratori en tasques senzilles que puguin tenir una comprovació ràpida.

d) Tècnics de processament de dades:

Analista

És qui verifica les anàlisis orgàniques d'aplicacions complexes per obtenir la solució mecanitzada de les aplicacions, quant a cadena d'operacions que s'ha de seguir, documents que s'han d'obtenir, dissenys d'aquests, fitxers que s'han de definir, posada al punt d'aplicacions, creació de jocs d'assaig, enumeració de les anomalies que hi pot haver i definició del seu tractament, col·laboració en el programa de prova lògica de cada programa i fi dels expedients tècnics d'aplicacions complexes.

Programador d'ordinador

És qui estudia els processos complexos definits pels analistes i confecciona els organigrames detallats de tractament; redacta programes en el llenguatge de programació que se li indiqui; confecciona jocs d'assaig; posa a punt els programes i completa els quaderns de càrrega d'aquests programes.

2. Administratius

a) Cap d'administració de primera: és l'empleat que, amb coneixements complets del funcionament de tots els serveis administratius, té la responsabilitat i la direcció total del funcionament administratiu de l'empresa.

b) Cap d'administració de segona: és l'empleat que, sota les ordres de qui dirigeix el funcionament administratiu de l'empresa, funciona amb autonomia dins la comesa assignada al departament o a la secció que regeix i ordena la feina del personal que hi presta servei.

c) Oficial de primera: és l'empleat amb un servei determinat al seu càrrec que, amb iniciativa i responsabilitat restringida, amb empleats a les seves ordres o sense, executa alguna de les feines següents: cobraments i pagaments, amb una dependència directa d'un caixer o cap, fent la seva tasca com a ajudant o auxiliar d'aquest, sense tenir firma; factures i càlcul de factures, sempre que sigui responsable d'aquesta missió; càlcul d'estadística; transcripció de llibres de comptes corrents; diari major; corresponsables i redacció de correspondència amb iniciativa pròpia.

d) Oficial de segona: és l'empleat amb iniciativa restringida i subordinació a un cap o als oficials de primera, si n'hi ha, que fa operacions auxiliars de comptabilitat o coadjuvants d'aquestes, l'organització d'arxius o fitxers, la correspondència sense iniciativa i altres feines semblants.

e) Auxiliar: és l'empleat que, sense iniciativa, es dedica a operacions elementals administratives dins l'oficina i, en general, a les merament mecàniques inherents a la feina en l'oficina.

f) Telefonista: és l'empleat que té com a missió tenir cura i estar al servei de la centraleta telefònica. Si no hi és, pot ser substituït per personal administratiu auxiliar.

3. Comercials

a) Inspector/promotor de vendes: és l'empleat que, sota la supervisió d'un superior, té la funció de recórrer les zones o les rutes que se li assignin, amb l'objecte de fer visites a clients, promoure vendes, oferir articles, vigilar la col·locació dels articles en els punts de venda així com controlar i animar l'acció comercial dels repartidors i autovendes, gestionar el cobrament d'operacions moroses o qualsevol altra missió que se li encomani relacionada amb la venda i distribució dels productes. Quan romangui en el centre de treball, pot fer tasques d'estadística, controls diversos o feines similars.

b) Viatjant: és qui al servei exclusivament de l'empresa té per comesa viatjar en una ruta predeterminada per oferir els productes i prendre nota de les comandes, informar-ne i vetllar que es compleixen.

c) Corredor de plaça: és qui està al servei exclusivament de l'empesa i d'una manera habitual té les mateixes funcions que les atribuïdes al viatjant, però limitades a la localitat que se li assigni.

d) Repartidors i/o autovenda (venedor amb autovenda): és qui s'ocupa de fer la distribució a clients de l'empresa i condueix el vehicle apropiat que se li ha assignat, fa les feines de càrrega i descàrrega del vehicle, el cobrament i la liquidació de la mercaderia i, si escau, les activitats de promoció i prospecció de vendes i publicitat; informa diàriament els seus superiors de la seva gestió i vetlla pel manteniment i per la conservació del seu vehicle.

4. Obrers

a) Oficial de primera: és qui ha fet l'aprenentatge d'un ofici determinat i exerceix les funcions pròpies d'aquest ofici, amb la perfecció deguda i el rendiment adequat; amb iniciativa i responsabilitat executa totes o algunes tasques pròpies de l'ofici, amb una productivitat i un resultat correctes; coneix les màquines, els estris i les eines que té al seu càrrec i té cura de la seva eficàcia normal, del seu greixatge i de la seva conservació; fa saber als seus superiors qualsevol desperfecte que observi i que pugui disminuir la producció. S'inclouen en aquesta categoria professional els conductors de carretons, els operaris de la secció de bric i els operaris de la secció de calderes i compressors.

b) Oficial de segona: és qui, sense arribar a la perfecció exigida als oficials de primera, executa les tasques abans definides amb la correcció i l'eficàcia suficients.

c) Oficial de tercera: és qui ha fet l'aprenentatge d'un ofici i no ha assolit els coneixements i l'experiència necessaris per executar les feines amb la correcció exigida a un oficial de segona.

d) Especialista: estan inclosos en les 3 classificacions d'aquesta categoria (de primera, de segona i de tercera) els operaris que, després d'un determinat període de pràctiques i ensinistrament, fan les tasques i les operacions del procés industrial de producció. La classificació de primera, de segona i de tercera s'estableix segons el nivell de coneixements necessaris, la complexitat, la dificultat i la responsabilitat de les operacions que fa, com també el nombre de tasques diferents que ha de fer dins el procés productiu.

Especialista de primera: és l'operari que coneix i fa diferents operacions i tasques de més complexitat i que requereixen més destresa en tot el procés productiu: elaboracions, uperitzacions, envasament, esterilització i grup d'extrusores.

Especialista de segona: és l'operari que coneix i fa diverses operacions del procés i que està al capdavant de màquines d'una certa complexitat (ajustaments, verificacions d'envasos, muntatges, etc.), i respon del seu funcionament. Es consideren dins aquesta categoria els llocs següents: càrrega, descàrrega i neteja de cisternes; enfardadora Impropac.

Especialista de tercera: és l'operari que coneix i fa una operació del procés industrial i està al capdavant d'una màquina, i respon del seu funcionament.

e) Peó especialista: és l'operari que fa feines concretes i determinades per a les quals calen capacitat d'atenció, actituds físiques adequades i una certa destresa operatòria, però sense constituir el coneixement d'un ofici.

f) Peó: és l'operari que fa tasques per a l'execució de les quals només es requereix una pràctica operatòria prèvia.

Article 16

Funcions i garanties del Comitè d'Empresa

Sens perjudici dels drets i les facultats que les lleis concedeixen, es reconeixen al Comitè d'Empresa les funcions i les garanties següents:

a) Representa el conjunt dels treballadors de l'empresa i en defensa els interessos davant l'empresa.

b) Com a òrgan col·legiat, té capacitat, dins i fora de l'empresa, per exercir accions administratives o judicials en defensa dels interessos dels seus representats.

c) El Comitè d'Empresa pot acumular el seu crèdit horari en 1 o diversos del seus components; el límit és el crèdit horari màxim total del Comitè. Aquesta acumulació, que pot ser semestral, s'ha de notificar a la Direcció de l'empresa amb 1 setmana d'antelació, excepte en el període de vacances, en què l'antelació és de 2 setmanes.

d) Sempre que hi hagi un crèdit horari disponible, els membres del Comitè han de notificar a la Direcció de l'empresa, per escrit i amb una antelació mínima de 48 hores, el gaudi de les hores sindicals, tret dels supòsits de convocatòria urgent i de caràcter imprevist, a criteri del sindicat corresponent. Aquest supòsit no eximeix els membres del Comitè de comunicar a la Direcció de l'empresa la disposició del crèdit horari disponible.

e) Ha de tenir coneixement de la subscripció de l'assegurança de vida, en benefici dels empleats, feta per la Direcció de l'empresa.

Article 17

Quota sindical

A requeriment dels treballadors afiliats a les diferents centrals sindicals, l'empresa descompta de les seves nòmines l'import de la quota sindical. El treballador interessat ha de remetre a la Direcció de l'empresa un escrit en què expressi l'ordre de descompte, la central o el sindicat a què pertany, la quantia de la quota i també el número del compte corrent i l'entitat financera a la qual s'ha de transferir la quantitat corresponent.

L'empresa ha de fer l'operació esmentada fins que rebi una indicació del treballador en contra.

L'empresa ha de lliurar al responsable de cada sindicat una relació del personal afiliat i el resguard de l'ingrés en el banc de manera mensual.

Els afiliats/ades que causen baixa en el seu sindicat corresponent l'han de comunicar per escrit als responsables sindicals.

Article 18

Tauler d'anuncis

L'empresa posa a disposició del Comitè un tauler d'anuncis, que s'ha de col·locar en un lloc visible dins de les dependències.

La Direcció de l'empresa ha de conèixer els anuncis i les altres comunicacions abans de ser inserits en el tauler.

Article 19

Jornada

En allò que no regula aquest article, cal atenir-se al que estableix el calendari laboral signat per les parts.

La jornada màxima, en còmput anual, és de 1.760 hores de treball efectiu, i es distribueix de dilluns a divendres, amb 8 hores diàries. És obligatori un descans de 15 minuts per a l'esmorzar (entrepà).

Si en un període de 7 dies hi ha 4 dies festius o més, incloent-hi el dissabte, s'ha de treballar el primer o el darrer, havent avisat els treballadors que han de realitzar el servei amb 1 setmana d'antelació, per mitjà del tauler d'anuncis, en les seccions d'embotellament, manteniment i laboratori. Cada dia festiu treballat es compensa amb un període de descans equivalent a 1,75 dies.

A les seccions de caldera, receptora, fabricació d'ampolles de plàstic i manteniment, s'estableixen torns rotatius per cobrir, els dissabtes, els serveis mínims següents: 1 persona a la caldera, 2 a la receptora, 1 a fabricació d'ampolles de plàstic, 1 a manteniment i 1 al laboratori. El temps treballat es compensa amb períodes de descans: 1 dia de descans per cada 6 hores de feina.

L'horari de recollida és des de les 9 hores fins a les 16 hores.

Es faculta la Direcció de l'empresa per establir un tercer torn de treball que afecti, preferentment, les seccions de fabricació d'ampolles de plàstic, caldera, laboratori, receptora, envasament i manteniment. El torn s'ha de cobrir, preferentment, amb personal de nova contractació, i tenen prioritat els treballadors de la plantilla que, voluntàriament, sol·licitin incorporar-s'hi.

Es faculta la Direcció de l'empresa per contractar nou personal amb l'objectiu d'adaptar la jornada laboral a les exigències del mercat i fer-la extensiva, si és pertinent, al dissabte i al diumenge, respectant les garanties i els drets adquirits dels empleats de la plantilla.

Tots els treballadors han de gaudir d'1 dia de festa per a assumptes propis sense justificar, que s'ha de gaudir fora del període de vacances i en un moment en el qual no hi hagi més d'1 persona de la seva mateixa secció gaudint-lo. La sol·licitud d'aquest dia ha de fer-se amb almenys 7 dies d'antelació a la data de gaudi.

Article 20

Roba de feina

L'empresa ha de facilitar als treballadors la indumentària i la roba de feina necessàries per a cada secció, perquè puguin exercir la seva feina en condicions òptimes d'higiene i seguretat. S'han de fer servir obligatòriament.

El personal ha de conservar en bon estat d'utilització i neteja la roba de feina que se li lliuri:

La roba d'hivern que es lliura el setembre: 2 jaquetes, 2 pantalons, 2 jerseis (cada 2 anys), 1 anorac sense mànigues (cada 2 anys), per al personal de producció.

La roba d'estiu que es lliura l'abril: 2 pantalons, 2 samarretes.

El calçat nou que es lliuri ha de ser a canvi del vell o en mal estat.

L'empresa ha de proporcionar un servei de bugaderia de la roba de feina, per mantenir la seguretat sanitària que s'exigeix.

Article 21

Vacances

Els treballadors amb 1 any d'antiguitat a l'empresa tenen dret a 22 dies feiners de vacances anuals. Les vacances són retribuïdes segons el salari real, amb la mitjana de les retribucions percebudes durant els 11 mesos anteriors al seu gaudi, a excepció de dietes, hores extraordinàries, menyscapte de diners i prolongació de la jornada.

El període de vacances, comprès entre maig i octubre, el fixen de comú acord l'empresa i el treballador, els quals també poden acordar dividir el període total en 2, respectant en tot cas els criteris següents:

a) La Direcció de l'empresa pot excloure com a període de vacances el que coincideixi amb el període de més productivitat, si s'ha acordat prèviament amb el Comitè d'Empresa.

b) Mitjançant un acord entre la Direcció de l'empresa i el Comitè, es poden fixar els períodes de vacances de tot el personal tant mitjançant torns com amb el cessament de les activitats, a excepció de les tasques de conservació, reparació i altres de similars.

c) Si es fan torns, els treballadors amb responsabilitats familiars tenen preferència a l'hora de fer coincidir les seves vacances amb els períodes de vacances escolars.

Si hi ha desacord entre les parts, aquestes acorden sotmetre's al dictamen del Tribunal Laboral de Catalunya, sens perjudici de l'informe previ de la Comissió Paritària del Conveni.

Article 22

Llicències amb retribució

El treballador, previ avís i amb justificació en forma legal, té dret a un permís retribuït per algun d'aquests motius i amb la durada màxima següent:

a) Per matrimoni: 15 dies naturals.

b) Per naixement de fills: 3 dies naturals. Si, per aquest motiu, el treballador s'ha de desplaçar fora de la comunitat de Catalunya, se li amplia el permís 1 dia natural més.

c) Per defunció o malaltia molt greu d'un parent fins al segon grau de consanguinitat o afinitat: 3 dies naturals. Si el fet s'esdevé fora del territori de la Comunitat de Catalunya, el permís s'amplia de 2 dies naturals.

d) Per necessitat d'atendre personalment afers propis d'urgència i necessitat justificades: 3 dies naturals l'any.

e) Per necessitat de complir un deure inexcusable de caràcter públic i personal: el temps necessari.

f) Per trasllat de domicili habitual: 1 dia.

g) Pel temps indispensable per a la realització d'exàmens prenatals i tècniques de preparació al part que han de realitzar-se dins de la jornada de treball.

h) Les treballadores per lactància d'un fill menor de 9 mesos tenen dret a 1 hora d'absència de la feina. Aquest permís pot ser gaudit indistintament per la mare o el pare en el cas que ambdós treballin.

El treballador ha d'avisar l'empresari amb 15 dies d'antelació a la data en què es reincorpori a la seva jornada ordinària.

j) Qui per raons de guarda legal tingui cura directament d'un menor de 6 anys o un disminuït físic, psíquic o sensorial que no exerceixi una activitat retribuïda té dret a una reducció de la jornada de treball, amb la disminució proporcional del salari, entre un terç com a mínim i la meitat com a màxim.

Té el mateix dret qui necessiti encarregar-se de la cura directa d'un familiar fins al 2n grau de consanguinitat o afinitat, que per raons d'edat, accident o malaltia no es pugui valer per si mateix i que no exerceixi activitat retribuïda.

Article 23

Plus de prolongació de jornada. Secció de càrrega i descàrrega i servei de repartiment o distribució

Plus de prolongació de jornada

Aquest plus respon a les característiques especials de la feina que fan a l'empresa les seccions esmentades i retribueix la possible prolongació de la seva jornada, sense que aquesta prolongació es consideri com a hores extraordinàries, segons estableixen els apartats següents.

1. Servei de repartiment o distribució

L'activitat laboral del personal d'aquest servei, tot i que es regeix per les normes que dicta l'empresa, es desenvolupa amb una relativa independència, per la qual cosa el ritme i la intensitat del seu treball depèn, en gran manera, del caràcter específic i particular de la seva tasca. Per consegüent, a més dels emoluments que perceben amb caràcter general els altres productors, el personal d'aquest servei té assignat un plus com a compensació per la prolongació de la seva jornada, a causa de les incidències especials de la seva feina. És per això que aquesta prolongació, tot i ser retribuïda degudament sota el concepte de plus de prolongació de jornada, no té el caràcter d'hores extraordinàries.

Les quanties que s'han de percebre durant 2004 són les següents:

Xofers: 176,0182 euros mensuals.

Ajudants: 92,6693 euros mensuals.

La possible prolongació de jornada es limita a 23 hores mensuals com a màxim.

Per al 2005, a aquestes quantitats se'ls ha d'aplicar el que estableixi el Govern més un 0,5 i es garanteix en data 31 de desembre un increment igual al de l'IPC de Catalunya més un 0,5.

2. Secció de càrrega i descàrrega

Al full de salari, sota la denominació de plus de prolongació de jornada, es reflecteixen les quantitats que percep el personal de la secció de càrrega i descàrrega per la possible prolongació de la seva jornada 1 hora diària.

Per a aquesta secció la quantitat per a l'any 2004 és de 140,5550 euros.

El personal de la secció de càrrega i descàrrega té dret a percebre el plus esmentat encara que no hagi hagut de treballar l'hora de prolongació.

Per a aquest personal, la quantitat del plus per al 2004 s'ha d'incrementar en un 2,5%.

Per al 2005, a aquestes quantitats se'ls ha d'aplicar el que estableixi el Govern més un 0,5 i es garanteix en data 31 de desembre un increment igual al de l'IPC de Catalunya més un 0,5.

Article 24

Salari base i plus de conveni

Els salaris es recullen en la taula annexa.

Per al 2003, amb efectes des de l'1 de gener, s'estableix un increment per a tots els conceptes econòmics segons l'IPC previst pel Govern (2%) més un 0,5 (amb efectes retroactius des de l'1 de gener de 2004) i es garanteix en data 31 de desembre de 2004 un increment igual al de l'IPC de Catalunya més un 0,5.

Per al 2005, s'ha d'aplicar el que estableixi el Govern més un 0,5 (amb efectes retroactius des de l'1 de gener de 2004) i es garanteix en data 31 de desembre un increment igual al de l'IPC de Catalunya més un 0,5.

Una vegada es publiqui l'IPC de l'any 2004, s'han d'actualitzar les taules salarials i s'ha de fer l'increment corresponent a la nòmina de gener i el pagament dels endarreriments dins del primer trimestre de l'any 2005.

El plus complementari de lloc de treball no és absorbible per cap concepte i té el mateix increment.

Article 25

Antiguitat

Els augments periòdics per anys de servei a l'empresa consisteixen en quinquennis, cadascun dels quals equival a un 5% del salari base que correspon percebre al treballador segons la seva categoria professional. El seu nombre és il·limitat.

Article 26

Salari mínim d'empresa

El plus de salari mínim s'estableix per garantir que els treballadors de l'empresa cobrin una retribució mínima mensual, la qual s'estableix en 948,6499 euros mensuals per al 2004.

Per a l'any 2005 s'han d'aplicar els criteris establerts a l'article 24.

El plus és el resultat d'afegir al total de les retribucions salarials que percep el treballador mensualment, excepte l'antiguitat, la quantitat que correspongui al seu cas fins arribar a l'esmentada quantia mensual.

Independentment d'aquest salari mínim mensual, s'han de percebre l'antiguitat i les pagues extraordinàries.

S'exceptuen de la garantia del salari mínim els treballadors contractats en pràctiques i per a la formació.

Si la jornada és a temps parcial, el salari mínim es percep en proporció.

Article 27

Plus de nocturnitat

Els treballadors que fan la jornada laboral entre les 10 de la nit i les 6 del matí han de percebre, en concepte de plus de nocturnitat, una quantia equivalent al 25% del seu salari base diari, llevat que el salari s'hagi establert tenint en compte que el treball és nocturn per naturalesa.

Els llocs de treball del torn de nit s'han de veure incrementats amb un nou plus denominat plus especial nocturnitat, la quantitat del qual és de 26,4977 euros al mes.

Per al 2005 s'ha d'aplicar el que estableixi el Govern més un 0,5 i es garanteix en data 31 de desembre un increment igual al de l'IPC de Catalunya més un 0,5.

En les jornades anteriors a un festiu, l'acord de modificació de l'horari de començar a treballar abans de la festa o en festa, ha d'estar subjecte a les necessitats de la producció; tema que s'ha de parlar amb el Comitè d'Empresa.

Article 28

Dietes i desplaçaments

Per a l'any 2004, l'import de les dietes per als transportistes i repartidors és el següent:

a) Ruta curta: 7,0689 euros

b) Ruta llarga: 14,1316 euros

c) Pernoctació: 46,7458 euros

Per al 2005 s'ha d'aplicar el que estableixi el Govern més un 0,5 i es garanteix en data 31 de desembre un increment igual al de l'IPC de Catalunya més un 0,5.

Quinzenalment l'empresa pot fer bestretes a compte de les dietes.

La Direcció de l'empresa i el Comitè poden pactar la substitució del sistema de dietes pel reembossament de les despeses que es justifiquin.

Article 29

Menyscapte de diners

Els treballadors que, de manera habitual, s'encarreguen tant del cobrament com de la liquidació a l'empresa de les vendes al comptat, han de rebre l'import de 12,6517 euros mensuals per aquest concepte, o la seva part proporcional si no han exercit aquestes funcions durant tot el mes.

Per al 2005 s'ha d'aplicar el que estableixi el Govern més un 0,5 i es garanteix en data 31 de desembre un increment igual al de l'IPC de Catalunya més un 0,5.

Article 30

Gratificacions extraordinàries

Tots els treballadors tenen dret a percebre, al llarg de l'any, 3 gratificacions extraordinàries en concepte de paga extraordinària de juliol, desembre i març que queden repartides de la següent manera:

Paga extra de març: comprèn el període de l'1 de gener al 31 de desembre.

Paga extra de juliol: comprèn el període de l'1 de juliol al 30 de juny.

Paga extra de desembre; comprèn el període de l'1 de gener al 31 de desembre.

Cadascuna de les pagues es calcula a raó de 30 dies de salari base, plus de conveni i antiguitat, més un complement lineal per a totes les categories.

L'import del complement esmentat per al 2004 ha de ser de 195,1608 euros per a les pagues de març i juliol, quantitats que no han de quedar afectades per l'IPC.

L'import del complement esmentat per al 2005 ha de ser de 225,1608 euros per a les pagues de març i juliol, quantitats que no han de quedar afectades per l'IPC.

Per a la paga extraordinària de Nadal es consolida en aquest Conveni el complement de 228,7755 euros.

Per al 2005, a la paga extraordinària de Nadal se li ha d'aplicar el que estableixi el Govern més un 0,5 i es garanteix en data 31 de desembre un increment igual al de l'IPC de Catalunya més un 0,5.

Cada una de les gratificacions s'ha d'abonar en les dates següents:

Paga de març: durant la primera quinzena d'aquest mes.

Paga de juliol: durant la primera quinzena d'aquest mes.

Paga de desembre: el dia 20 d'aquest mes.

Article 31

Percepcions de caràcter assistencial

En el cas de baixa mèdica per incapacitat temporal, derivada tant de malaltia comuna o professional com d'accident laboral o no laboral, l'empresa ha de completar les prestacions de la Seguretat Social o de la mútua d'accidents laborals, si s'escau, fins arribar al 100%, com a màxim, de l'import de la base reguladora de la prestació.

En totes les baixes per incapacitat temporal de l'any, l'empresa ha d'abonar el 100% de la base reguladora de la prestació durant els 3 primers dies de la baixa.

Es faculta l'empresa perquè el treballador que està en situació de baixa per incapacitat temporal sigui visitat i reconegut per un facultatiu de la seva elecció, al seu domicili o en un centre assistencial, tantes vegades com ho consideri oportú.

Article 32

Ajuda escolar

S'estableix una ajuda per a la formació escolar dels fills dels treballadors de fins als 16 anys complerts. Per als fills de fins a 3 anys complerts és imprescindible acreditar documentalment la seva assistència a un centre o guarderia.

La quantia de l'ajuda per a l'any 2004 és de 163 euros anuals per cada fill. El pagament es fa efectiu en el rebut del salari d'octubre de cada any.

La quantia de l'ajuda per a l'any 2005 és de 177 euros anuals per cada fill. El pagament es fa efectiu en el rebut del salari d'octubre de cada any.

Article 33

Assegurança de vida

L'empresa ha de concertar una assegurança de vida col·lectiva que ha d'incloure obligatòriament tots els empleats. Aquesta assegurança es regeix per les normes següents:

1. Els empleats de nou ingrés causen alta en l'assegurança el dia de la seva incorporació a l'empresa tant en qualitat de fixos com en contracte temporal.

2. El cessament definitiu en l'empresa comporta causar baixa.

3. No hi ha un reconeixement mèdic previ.

4. Totes les primes meritades són exclusivament a càrrec de l'empresa.

5. Si, en jubilar-se, el treballador vol continuar com a assegurat, ho ha de sol·licitar per escrit a la companyia asseguradora. En aquest cas, les primes meritades són exclusivament a càrrec del treballador jubilat.

6. Si interessa a algun empleat incrementar el capital assegurat, l'excés de la prima resultant és íntegrament a càrrec seu.

7. En el supòsit d'incapacitat permanent en el grau d'invalidesa absoluta per a qualsevol treball, tant si deriva de contingències comunes com professionals, els afectats tenen dret a percebre el capital assegurat. En el cas de defunció per accident de l'assegurat, els seus beneficiaris han de percebre el doble del capital assegurat.

8. En el cas de defunció de l'assegurat per causa natural abans que compleixi els 65 anys, els beneficiaris han de percebre el capital assegurat.

9. El capital assegurat per a tot el personal en plantilla de l'empresa, en les condicions esmentades, es fixa en la suma de:

a) Incapacitat total: 19.833,40 euros.

b) TAR mort: 21.335,93 euros.

c) TAR mort per accident: 19.833,40 euros.

d) TAR mort per accident de circulació: 19.833,40 euros.

Article 34

Revisió mèdica

L'empresa ha de dur a terme les accions oportunes, a través de la mútua d'accidents laborals, perquè es faci a tot el personal 1 revisió mèdica a l'any com a mínim. Aquesta revisió és obligatòria, i les despeses, si n'hi ha, són a càrrec de l'empresa.

Article 35

Hores extraordinàries estructurals

Es consideren hores extraordinàries estructurals les que són derivades de força major, per prevenir o reparar sinistres climatològics i altres danys extraordinaris i urgents.

Article 36

Preavís de cessament

El personal que pretengui cessar a l'empresa ho ha de comunicar per escrit a la Direcció amb l'antelació mínima següent:

Personal no qualificat: 15 dies.

Personal qualificat i administratiu: 30 dies.

Personal tècnic titulat: 60 dies.

Personal tècnic no titulat: 30 dies.

Els dies esmentats es consideren hàbils.

L'incompliment del preavís determina la deducció de les parts proporcionals de les gratificacions extraordinàries de març, juliol i desembre segons els dies de preavís incomplerts.

Article 37

Premi de fidelitat i constància a l'empresa. Jubilació

La jubilació del personal regit per aquest Conveni ha de tenir lloc d'acord amb el que estableix la legislació vigent.

Si té lloc la jubilació o baixa definitiva com a conseqüència de malaltia professional o accident de treball, l'empresa ha d'abonar a l'interessat la quantitat de 132,2139 euros per cada any de servei. En el cas de mort anterior a la jubilació, el cònjuge o, si escau, els fills menors d'edat o majors d'edat que siguin disminuïts psíquics o els pares que visquin a càrrec del causant han de percebre la part proporcional als anys treballats.

La cobertura d'aquesta prestació ha de ser atesa a través d'una assegurança de previsió social concertada amb l'empresa, amb la qual cosa es compleix l'obligació legal d'exteriorització dels compromisos sobre pensions i prestacions causades.

Article 38

Jubilació anticipada

Si l'empresa i el treballador ho acorden prèviament, es pot procedir a la jubilació anticipada d'aquest una vegada ha complert 64 anys, sempre que es contracti un nou empleat d'acord amb la forma i les condicions que estableixen el Reial decret 1194/1985, de 17 de juliol, i les disposicions concordants.

Article 39

Calendari laboral

L'empresa es compromet a presentar la primera proposta de calendari per a 2005 abans del 15 de novembre de 2004, si en aquesta data no s'han publicat les festes laborals autonòmiques i locals al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, durant les 2 setmanes posteriors a la seva publicació.

Article 40

Mediació i conciliació

A l'efecte de solucionar els conflictes col·lectius que es puguin originar, les parts negociadores, en representació dels treballadors i de l'empresa, s'obliguen expressament als procediments de mediació i conciliació legislats a l'Acord interprofessional de Catalunya de 7 de novembre de 1990, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 23 de gener de 1991.

Article 41

Comitè de Seguretat i Salut

Es crea el Comitè de Seguretat i Salut i condicions laborals a l'empresa, que té com a competències, sens perjudici de les que li atorga la legislació vigent, les següents:

1. El seu àmbit d'aplicació comprèn tots els factors presents al centre de treball que poden tenir algun efecte sobre la salut.

2. Informació completa sobre els factors de risc (maquinària, matèria primera, processos, etc.), així com els danys esdevinguts al centre de treball (accidents, malalties professionals, etc.).

3. Dret a inspeccionar tots els llocs de treball, a emetre informes i a proposar solucions, amb la finalitat de reduir i eliminar, en la mesura que sigui possible, el risc de malalties i accidents professionals.

4. Disposar d'un crèdit suficient d'hores per a l'exercici de la seva tasca, amb un màxim de 15 hores al mes.

El Comitè de Seguretat i Salut està format per 2 membres elegits pel Comitè d'Empresa entre els seus membres i 2 membres designats per la Direcció de l'empresa.

Article 42

Cànon sindical de negociació

Es manté en aquest Conveni el concepte de cànon sindical amb un import de 70,20 euros, i la manifestació al tauler d'anuncis del criteri de voluntarietat de l'abonament, el qual s'ha de manifestar a l'empresa per escrit, en el termini de 20 dies a partir de la firma d'aquest Conveni.

Article 43

Pagament mensual i bestretes

S'estableix el pagament mensual del salari per a tots els treballadors de l'empresa, els quals poden sol·licitar bestretes a compte del salari, que es regularitzen cada fi de mes. Es pot fer la sol·licitud una vegada al mes, abans del dia 15, i el seu pagament es fa el dia 20 del mateix mes.

L'ingrés del pagament mensual es fa efectiu el dia 5 de cada mes.

Article 44

Multes

Les multes de càrrega i descàrrega són a càrrec de l'empresa, així com les de circulació que siguin conseqüència del desenvolupament normal de la feina i que quedin justificades així.

No és aplicable el que estableix l'apartat anterior si el conductor és multat per imprudència temerària o si condueix en estat d'embriaguesa, sens perjudici de les sancions que, en matèria laboral, se li puguin aplicar.

Article 45

Fons econòmic del Comitè d'Empresa

El Comitè disposa d'un fons de 1.433,0153 euros anuals, que és a càrrec de l'empresa. El Comitè d'Empresa destina aquest fons a dur a terme les seves activitats de caràcter sindical, la negociació col·lectiva i la difusió als seus treballadors, així com altres activitats implícites o explícites del seu càrrec i la seva responsabilitat. L'import el fa efectiu l'empresa en el moment de la firma d'aquest Conveni col·lectiu.

Article 46

Règim disciplinari. Principis generals

Faltes i sancions

Principis d'ordenació

1. Aquestes normes de règim disciplinari persegueixen el manteniment de la disciplina laboral, que és un aspecte fonamental per a la convivència normal, l'ordenació tècnica i l'organització de l'empresa, i també la garantia i la defensa dels drets i interessos legítims dels treballadors i empresaris.

2. Les faltes, sempre que siguin constitutives d'incompliments contractuals i culpables del treballador, poden ser sancionades per la Direcció de l'empresa, d'acord amb la graduació següent: lleus, greus i molt greus.

3. La falta, sigui quina sigui la seva qualificació, requereix la comunicació escrita i motivada de l'empresa al treballador.

4. La imposició de sancions per faltes greus i molt greus ha de ser notificada als representants del treballadors.

Graduació de les faltes

1. Es consideren com a faltes lleus les següents:

a) 3 faltes de puntualitat no justificades en 1 mes, en l'entrada o la sortida de la feina.

b) 1 dia d'inassistència injustificada a la feina durant el període d'1 mes.

c) La no-comunicació de la inassistència a la feina per causa justificada amb l'antelació prèvia deguda, tret que s'acrediti la impossibilitat de fer la comunicació.

d) L'abandonament del lloc de treball per poc temps sense causa justificada, sempre que no causi un risc per a la integritat de les persones o les coses, cas en què es pot qualificar de falta greu o molt greu, segons la gravetat.

e) La desatenció i la falta de correcció en el tracte amb el públic que no perjudiquin greument la imatge de l'empresa.

f) Les descurances en la conservació del material que es té a càrrec o de què s'és responsable, descurances que provoquin deterioraments lleus en aquest material.

g) La manca de netedat personal que pugui afectar el procés productiu o la prestació del servei, sempre que prèviament l'empresa hagi fet l'advertència oportuna.

2. Es consideren com a faltes greus les següents:

a) Fins a 5 faltes de puntualitat en 1 mes, en l'entrada o la sortida de la feina.

b) De 2 a 4 dies d'inassistència injustificada en el treball en el període d'1 mes.

c) Absentar-se del lloc de treball sense permís o llicència.

d) L'entorpiment, l'omissió maliciosa i el falsejament de les dades que tenen incidència en la Seguretat Social.

e) La simulació de malaltia o accident.

f) La suplantació d'un altre treballador alterant els registres i els controls d'entrada i sortida de la feina.

g) La desobediència de les ordres i instruccions de treball, incloses les relatives a les normes de seguretat i higiene, i també la imprudència o la negligència en el treball, tret que en derivin perjudicis greus per a l'empresa, avaries en les instal·lacions, maquinàries i, en general, béns de l'empesa o que comportin un risc d'accident per a les persones, fins i tot per al presumpte infractor, cas en què són considerades com a faltes molt greus.

h) No comunicar a l'empresa els desperfectes o les anormalitats observats en els estris, les eines, els vehicles i les obres al seu càrrec si en deriva un perjudici greu per a l'empesa.

i) Fer feines particulars durant la jornada sense el permís oportú, i fer servir estris, eines, maquinària, vehicles i, en general, béns de l'empesa sense estar autoritzat o per a usos aliens als de la feina encomanada, fins i tot fora de la jornada laboral.

j) La transgressió o la violació de secrets de reserva obligada que no produeixi un perjudici greu a l'empresa.

k) L'embriaguesa no habitual en el treball.

l) L'execució deficient de les tasques encomanades sempre que no derivi un perjudici greu per a les persones o les coses.

m) La disminució del rendiment normal en el treball d'una manera no repetida.

n) Les ofenses de paraula o de fet comeses contra les persones dins del centre de treball i que no tinguin una gravetat acusada.

o) La comissió de 3 faltes lleus de la mateixa naturalesa i de 5 faltes lleus de diferent naturalesa, dins d'1 trimestre, sempre que s'hagi imposat una sanció.

3. Es consideren com a faltes molt greus les següents:

a) 10 faltes de puntualitat no justificades durant 6 mesos o 20 en el període d'1 any, en l'entrada o la sortida de la feina, sempre que s'hagi imposat la sanció corresponent.

b) La inassistència injustificada a la feina durant 3 dies consecutius o 5 dies alterns en un període d'1 mes.

c) El frau, la deslleialtat o l'abús de confiança en les gestions encomanades o l'apropiació, el furt o el robatori de béns propietat de l'empresa, de companys o d'altres persones, dins les dependències de l'empresa o durant la jornada de treball en un altre lloc.

d) La simulació de malaltia o accident o la prolongació de la baixa per malaltia o accident a fi de dur a terme una feina per compte propi o d'altri.

e) La transgressió o la violació de secrets de reserva obligada que produeixin perjudicis greus a l'empresa.

f) Descobrir plans de l'empresa, utilitzar documents indegudament i/o revelar fórmules, sigui quin sigui el fi per al qual es fa.

g) L'embriaguesa i la drogodependència durant el treball.

h) La realització d'activitats que impliquin fer la competència deslleial a l'empresa.

i) La disminució voluntària i continuada del rendiment en el treball.

j) La inobservança dels serveis de manteniment i dels serveis mínims en cas de vaga.

k) L'abús d'autoritat exercit per qui té funcions de comandament.

l) L'assetjament sexual sense distinció de sexes.

m) La no-utilització dels elements de protecció en matèria de seguretat, higiene i salut laborals, degudament advertida.

n) La reincidència o reiteració en la comissió de 3 faltes greus, encara que siguin de diferent naturalesa, en el termini d'1 any, sempre que s'hagi imposat sanció.

Article 47

Sancions

Les sancions màximes que es poden imposar per la comissió de les faltes esmentades són les següents:

a) Per falta lleu: amonestació verbal o escrita i suspensió de sou i feina fins a 2 dies.

b) Per falta greu: suspensió de sou i feina de 3 a 15 dies.

c) Per falta molt greu: suspensió de sou i feina de 15 dies a 1 mes o acomiadament disciplinari.

Les anotacions desfavorables que, com a conseqüència de les sancions imposades, es puguin fer constar en els expedients personals han de quedar cancel·lades en complir-se els terminis, des que es comunica la sanció, següents: al cap de 6 mesos per a les faltes lleus i al cap de 12 mesos quan es tracti de faltes greus o molt greus.

Article 48

Seguiment de la contractació

Dins de les necessitats de contractació que tingui l'empresa, aquesta ha de complir el que es preveu en la legalitat vigent per al foment de la contractació indefinida, així com el deure d'informar els representants dels treballadors a l'empresa sobre la contractació a través d'empreses de treball temporal.

Annex 1

Comissions

Les comissions per a l'any 2004 queden fixades en:

Per a l'any 2005 s'ha d'aplicar a aquests conceptes el que estableixi el Govern més el 0,5 i es garanteix en data 31 de desembre un increment igual al de l'IPC de Catalunya més el 0,5.

Annex 2

Taula salarial any 2004

C: categories; SB: salari base; PC: plus de conveni; TSA: total sense antiguitat; CPMJ: complement pagues març/juliol; CEN: complement extra Nadal; PEMA: paga extra març/abril; PEN: paga extra Nadal; TASA: total anual sense antiguitat.

(04.274.068)