DECRET
463/2004, de 28 de desembre, pel qual s'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a l'entitat Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona.
La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, avui la primera entitat financera de Catalunya, va néixer ara fa cent anys com a Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.
Les circumstàncies de la seva creació denoten ben bé la personalitat extraordinària i les característiques peculiars que la nova entitat havia d'adquirir. La seva fundació el 5 d'abril de 1904 va ser una iniciativa col·lectiva pròpia d'una societat, la catalana, que buscava per sí mateixa les solucions als seus problemes. Hi van participar les entitats cíviques més destacades de Catalunya, entre elles, la Cambra de Comerç, l'Ateneu Barcelonès, el Foment del Treball Nacional, l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.
L'esdeveniment que en va impulsar la creació és també ben característic d'aquell període tens de la primera industrialització. El febrer de 1902 una vaga general havia paralitzat Barcelona durant una setmana i havia provocat morts i ferits. Acabat el conflicte, un grup de personalitats, conscients de la necessitat de cercar mesures d'harmonia social, van convèncer les entitats barcelonines d'encapçalar una capta de fons per ajudar a les víctimes i a les seves famílies. S'hi especificava, ja de bon principi, que si els recursos obtinguts ho permetien es volia que servissin de base per a la fundació d'una caixa de retir per als obrers o d'alguna altra institució de defensa social. La Caixa de Pensions va néixer, doncs, d'una iniciativa col·lectiva del que avui anomenem societat civil i va fer-ho amb una indefugible vocació social.
La Caixa va néixer com a una entitat d'estalvis i de previsió social, però va demostrar ben aviat que el seu tarannà era ben diferent del que mostraven llavors les caixes d'estalvis tradicionals. La nova caixa va saber veure que una gestió professional a la cerca del creixement i la rendibilitat era la millor garantia per poder realitzar una acció social àmplia i profunda. L'inici immediat d'una activíssima política de creació de sucursals i el disseny de formes noves i més flexibles d'estalvi i de previsió van oferir en pocs anys resultats espectaculars.
Aquesta expansió econòmica extraordinària va ser la base d'una acció social també del tot innovadora. En lloc dels donatius tradicionals, institucions i serveis socials. Institucions sanitàries i assistencials que van aportar millores notables a la vida de milers de catalans i d'illencs: l'Institut de la Dona que Treballa, l'Obra Antituberculosa, l'Empar de Santa Llúcia, l'Institut Català per a Cecs, la xarxa de biblioteques. En una època en la què l'Estat no proporcionava accés als serveis socials i culturals més bàsics, la Caixa va fer una aportació extraordinària.
La Caixa va ser també, fins a la Guerra Civil, la gestora a Catalunya i a les Balears de les assegurances socials obligatòries: el retir obrer, les assegurances de maternitat i d'atur van ser difoses i administrades per la Caixa, que també va col·laborar activament en el disseny de les diverses prestacions i en la gestió del Instituto Nacional de Previsión, l'entitat pública responsable de les assegurances socials.
La gestió descentralitzada de les assegurances socials públiques, com tantes altres coses, va acabar amb l'adveniment del franquisme. La Caixa va ser intervinguda i la seva direcció substituïda.
La recuperació de les llibertats públiques i la liberalització del mercat financer van obrir de nou el camí a l'autèntica personalitat de la Caixa. Al capdavant altre cop de les transformacions en la gestió i en l'acció social, en aquests darrers vint-i-vuit anys la Caixa ha recuperat el seu dinamisme i el seu esperit innovador. Els elements principals són coneguts: la informatització com a eina principal en la millora radical de la productivitat i en l'oferta de nous serveis; l'obertura de noves oficines arreu d'Espanya com a mecanisme bàsic d'expansió i de creixement; una comprensió cabal de les noves necessitats dels clients particulars i empresarials, amb ofertes innovadores d'estalvi i de serveis financers; una renovació de la imatge de l'entitat amb un emblema universal. I en aquest camí, una fita fonamental, la fusió amb l'antiga Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona el 1990.
La Caixa ha arribat al seu centenari obrint una nova etapa de renovació en l'equip de direcció i de revisió d'objectius. Es tracta, ara per ara, d'una de les entitats més destacades del panorama financer europeu per la seva dimensió i per la seva presència com a entitat financera, però també pel seu compromís social i ha sabut convertir-se en una entitat global sense deixar de ser catalana.
La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, és, doncs, des dels seus orígens l'exponent d'un esforç col·lectiu, d'una ambició per créixer i per fer innovar, d'una voluntat d'aconseguir una gestió eficient per dedicar els beneficis obtinguts a la millora social del conjunt de la població; una prova de la capacitat de la societat catalana per crear i mantenir entitats líders en els seus àmbits que aconsegueixen l'adhesió i l'admiració de tothom.
Per tot això, de conformitat amb el que disposen els articles 5 i 7 del Decret 315/2004, de 22 de juny, pel qual es regula la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, a iniciativa del conseller d'Economia i Finances, a proposta de la Presidència de la Generalitat i d'acord amb el Govern,
Decreto:
Article únic
S'atorga la Medalla d'Or de la Generalitat a la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona en reconeixement a la tasca social, econòmica i innovadora d'aquesta entitat catalana que ha sabut evolucionar, durant els cent anys de la seva existència, al compàs del poble de Catalunya.
Barcelona, 28 de desembre de 2004
Pasqual Maragall i Mira
President de la Generalitat de Catalunya
(04.362.018)