Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

RESOLUCIÓ

PRE/2557/2005, de 26 de juliol, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.

L'ús del català en els àmbits socioeconòmic, tècnic i científic requereix l'elaboració i la difusió dels recursos terminològics que permeten designar i definir els nous conceptes que es posen en circulació a la nostra societat.

El Decret 217/1997, de 30 de juliol, pel qual s'aprova la modificació dels Estatuts del Consorci del Centre de Terminologia Termcat, estableix que el Termcat ha de difondre periòdicament els termes que hagin estats aprovats pel Consell Supervisor, que tenen caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

L'article 4 del Decret 36/1998, de 4 de febrer, de mesures per a l'aplicació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableix que la Direcció General de Política Lingüística ha de garantir l'aplicació de la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans i l'ús de la terminologia que elabora el Termcat en tots els departaments de la Generalitat.

L'article 2.3 del Decret 107/1987, de 13 de març, pel qual es regula l'ús de les llengües oficials per part de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, fa preceptiu per a l'Administració de la Generalitat l'ús dels termes normalitzats pel Termcat per designar en català els conceptes a què es refereixen.

D'acord amb els preceptes esmentats,

Resolc:

.1  Donar publicitat als termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat durant el primer quadrimestre de 2005, que figuren a l'annex d'aquesta Resolució, els quals s'acompanyen de les definicions i de les equivalències en altres llengües.

.2  En virtut de l'article 2.3 del Decret 107/1987, de 13 de març, i del Decret 36/1998, de 4 de febrer, els departaments de la Generalitat han d'emprar els termes de l'annex per designar en català els conceptes a què es refereixen en la seva documentació tècnica i administrativa.

Barcelona, 26 de juliol de 2005

Miquel Pueyo i París

Secretari de Política Lingüística

Annex

Termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del Termcat en el període indicat a l'apartat 1.

Qualsevol comentari sobre els termes d'aquest annex es pot adreçar al Termcat, c. Diputació, 119, 5a planta, Barcelona.

Ciències de la vida i de la salut

comaratge m

sin. llevadoria f

Ginecologia i Obstetrícia. Ofici de la persona que té com a funció assistir la dona en el moment del part i assessorar-la sobre qüestions relatives a la maternitat.

dit de zinc m

Bioquímica. Motiu polipeptídic de forma allargada característic de les proteïnes reguladores de l'expressió gènica, que es replega al voltant d'un ió zinc i confereix a les proteïnes la capacitat d'unir-se al DNA o a l'RNA.

DNA-polimerasa dirigida per RNA f

sin. compl. transcriptasa inversa f

Bioquímica. Enzim que duu a terme la síntesi de DNA a partir d'un motlle d'RNA.

Nota: La Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular recomana l'ús del terme RNA-directed DNA polymerase (.DNA-polimerasa dirigida per RNA'). Transcriptasa inversa és, però, la forma més estesa entre els especialistes.

il·lipé de Borneo m

Botànica. Arbre de la família de les dil·leniàcies originari de Malàisia i Indonèsia, de tronc curt, fulles de nerviació pinnada i capçada grossa, hemisfèrica i simpòdica, dels fruits del qual s'extreu un greix que s'utilitza en cuina, en la indústria alimentària i en la fabricació de cosmètics, sabó i espelmes.

Nota: Aquesta denominació s'utilitza especialment per a fer referència a les espècies Shorea macrophylla i Shorea stenoptera. Totes dues espècies també s'anomenen comunament il·lipé, si bé és més precisa la forma il·lipé de Borneo, per tal com permet distingir-les de l'il·lipé de l'Índia (Madhuca indica).

il·lipé de l'Índia m

Botànica. Arbre de la família de les sapotàcies originari de l'Índia, de tronc curt, branques divaricades, fulles persistents i capçada grossa i arrodonida, dels fruits del qual s'extreu un greix que s'utiliza en cuina, en indústria alimentària i en la fabricació de cosmètics, sabó i espelmes.

Nota: No hi ha acord encara entre els especialistes pel que fa a la denominació científica d'aquesta espècie. El Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica (ITIS) i l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) proposen Madhuca indica com a nom científic preferent. Les formes Madhuca latifolia, Madhuca longifolia, Bassia latifolia, Bassia longifolia, Illipe latifolia i Illipe malabrorum també es documenten referides a aquesta mateixa espècie.

inhibidor de la transcriptasa inversa m

sigla ITI m

Farmacologia. Fàrmac antiretroviral que actua sobre la DNA-polimerasa dirigida per RNA i evita que es completi adequadament el procés de síntesi de DNA a partir d'RNA.

inhibidor de la transcriptasa inversa anàleg de nucleòsid m

sigla ITIAN m

Farmacologia. Inhibidor de la transcriptasa inversa que s'activa per mitjà de tres fosforilacions consecutives i que actua per la seva similitud estructural amb els nucleòsids fisiològics del virus.

inhibidor de la transcriptasa inversa anàleg de nucleòtid m

sigla ITIANT m

Farmacologia. Inhibidor de la transcriptasa inversa que s'activa per mitjà de dues fosforilacions consecutives i que actua com a conseqüència de la seva similitud estructural amb els nucleòtids fisiològics del virus.

inhibidor de la transcriptasa inversa no anàleg de nucleòsid m

sigla ITINAN m

Farmacologia. Inhibidor de la transcriptasa inversa actiu en la seva forma originària que s'uneix directament a l'enzim i l'inactiva.

no progressor -a de llarg termini m i f

Medicina clínica. Persona infectada pel virus de la immunodeficiència humana que, sense haver seguit cap tractament antiretroviral, manté estables aproximadament durant una dècada el nombre de limfòcits T CD4+ i la càrrega viral.

període de seroconversió m

sin. període finestra m

Medicina clínica. Temps que transcorre entre el moment en què es produeix una infecció vírica i el moment en què el virus pot detectar-se a la sang per mitjà de les proves serològiques.

Nota: La forma període de seroconversió s'utilitza especialment en l'àmbit de la sida.

piassaba de Bahia f

Botànica. Arbre de la família de les palmes originari del nord-est del Brasil, amb el tronc que fa fins a 20 m d'altura i amb fulles pinnaticompostes de les quals s'extreu una fibra flexible i resistent que s'utilitza en cistelleria i en la fabricació de cordes, escombres i raspalls.

piassaba de Pará f

Botànica. Arbre de la família de les palmes originari de les conques altes dels rius Negro i Orinoco, amb el tronc que fa fins a 12 m d'altura, fulles entre 4 i 5 m de longitud i espàdixs repetidament ramificats i arquejats, de les fulles del qual s'extreu una fibra elàstica i resistent que s'utilitza en cistelleria i en la fabricació de cordes, escombres i raspalls.

progressió a sida f

Medicina clínica. Pas de la fase crònica de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana a la fase de sida declarada.

tractament antiretroviral de gran activitat m

sin. TARGA f

Farmacologia. Tractament que combina diversos fàrmacs antiretrovirals per aconseguir que la càrrega viral es mantingui per sota dels nivells de detecció.

Nota: De vegades s'utilitzen els termes mega-TARGA (.megatractament antiretroviral de gran activitat') i giga-TARGA (.gigatractament antiretroviral de gran activitat') per a fer referència als tractament en què s'utilitzen més de tres i més de sis fàrmacs, respectivament.

Ensenyament de llengües

biografia lingüística f

Apartat del portafolis europeu de llengües destinat a l'autoavaluació i la planificació personal en què es descriuen les experiències de formació en llengües del titular.

dossier m

Apartat del portafolis europeu de llengües en què es fa constar la documentació personal il·lustrativa de les habilitats lingüístiques del titular.

Nota: Poden formar part del dossier certificats d'idiomes, diplomes, treballs escrits, projectes i altres documents relacionats amb els aspectes exposats al passaport de llengües i a la biografia lingüística.

passaport de llengües m

Apartat del portafolis europeu de llengües en què es reflecteixen les competències lingüístiques personals i en què s'inclouen les qualificacions i les experiències interculturals més rellevants del titular.

portafolis europeu de llengües m

sigla PEL m

Document d'àmbit europeu que inclou informació sobre les competències lingüístiques i les experiències culturals significatives d'una persona.

Nota: El portafolis europeu de llengües està format per un passaport de llengües, una biografia lingüística i un dossier.

Esports: futbol americà

agafada lliure f

Acció defensiva que consisteix a interceptar la pilota provinent del xut d'un adversari mantenint almenys un peu a terra.

ala obert -a m i f

Receptor situat generalment a tocar de la línia de scrimmage i lluny dels extrems de la línia ofensiva.

ala tancat -ada m i f

sin. compl. tight end [en] m i f

Jugador atacant que té la funció principal de rebre passades i de bloquejar defensors quan el joc ho requereix, que se sol situar a tocar de la línia de scrimmage i a l'extrem de la línia ofensiva.

àrbitre -a de camp m i f

Àrbitre que se situa al mateix costat que l'àrbitre de línia principal i s'encarrega de controlar que no s'excedeixi el temps que té l'equip atacant per a posar la pilota en joc i de supervisar les passades i les recepcions que es produeixen prop de la seva posició.

Nota: Segons el reglament de la Lliga de Futbol Professional dels Estats Units, l'àrbitre de camp se situa darrere de l'equip defensor.

àrbitre -a de fons m i f

Àrbitre que se situa al darrere de l'equip defensor, al mig del terreny de joc, que s'encarrega de controlar el nombre de jugadors d'aquest equip i les passades i les recepcions que es produeixen prop de la seva posició.

Nota: Segons el reglament de la Lliga de Futbol Professional dels Estats Units, l'àrbitre de fons se situa al mateix costat que l'àrbitre de línia.

àrbitre -a de línia m i f

Àrbitre que se situa a l'extrem de la línia de scrimmage oposat al de l'àrbitre de línia principal, que s'encarrega de vigilar aquesta línia i les jugades que es produeixen prop de la seva posició.

àrbitre -a de línia principal m i f

Àrbitre que se situa a l'extrem de la línia de scrimmage corresponent a la cadena, que s'encarrega de supervisar les accions que s'esdevenen prop d'aquesta línia abans i després de l'esnap, de controlar les corregudes i les recepcions que s'esdevenen prop de la seva posició i d'assenyalar el punt exacte on ha quedat la pilota en acabar la jugada.

àrbitre -a lateral m i f

Àrbitre que se situa al darrere de l'equip defensor, al mateix costat que l'àrbitre de línia principal, que té la funció de supervisar les passades i les recepcions que es produeixen prop de la seva posició.

àrbitre -a principal m i f

Àrbitre que se situa darrere del quarterback i dels corredors, que té la funció de vetllar perquè l'esnap sigui legal, que segueix totes les accions del quarterback i que té la darrera paraula en cas de desacord entre els àrbitres.

àrea d'equip f

Cadascuna de les dues àrees rectangulars situades entre les línies de iarda 25, paral·lelament a les línies de banda i fora del terreny de joc, delimitades frontalment per la línia limítrofa, on se situen els jugadors que no són al terreny de joc, els entrenadors i altres tècnics de cada equip durant el partit.

àrea tècnica f

Cadascuna de les dues àrees rectangulars delimitades per la línia d'entrenadors i la línia limítrofa, on es poden situar els entrenadors durant el partit.

audible m

Canvi de tàctica que el quarterback transmet en forma de senya als companys just abans d'iniciar una jugada, quan creu que la defensa contrària ha endevinat l'estratègia que volien posar en pràctica.

blitz m

Jugada defensiva en què un grup de jugadors proven de placar el quarterback o el corredor en possessió de la pilota immediatament després de l'esnap, amb l'objectiu de fer recular unes iardes l'equip atacant.

Nota: Aquesta jugada la duen a terme els jugadors de la segona línia o bé els linebackers.

bloqueig per l'esquena m

Bloqueig dirigit contra un adversari que no sigui el corredor, en què la força inicial del contacte es fa per darrere i per damunt de la cintura.

bloqueig per sota de la cintura m

Bloqueig dirigit a una zona del cos situada més avall de la cintura d'un adversari que té almenys un peu en contacte amb el terreny de joc.

bloquejador -a m i f

Cadascun dels dos jugadors de la línia ofensiva situats als costats exteriors dels guardes, que tenen la funció de protegir el quarterback i d'obrir espais per als corredors.

bloquejador -a dret -a m i f

Bloquejador situat al costat exterior del guarda dret.

bloquejador -a esquerre -a m i f

Bloquejador situat al costat exterior del guarda esquerre.

bomba f

Passada llarga i alta feta a un receptor que fa una correguda llarga.

bossa f

Zona al voltant del quarterback, delimitada a la part anterior per la línia ofensiva i a la part posterior pels corredors, que al començament de cada intent els jugadors atacants protegeixen per evitar que els defensors hi penetrin i plaquin el quarterback.

cadena de mesura f

Indicador constituït per una cadena de 10 iardes de longitud i una estaca carabassa a cada extrem, que utilitzen els marcadors de iardes per a assenyalar la distància que ha d'avançar l'equip atacant en els quatre intents de què disposa.

central m i f

Jugador que s'encarrega de fer l'esnap i posteriorment de fer accions de bloqueig, que se situa al mig de la línia ofensiva.

clíping m

Infracció consistent a bloquejar per darrere i aproximadament a l'altura dels genolls un adversari que no sigui el corredor.

col·locador -a m i f

Jugador de l'equip especial que situa la pilota en el terreny de joc o al damunt del suport i la subjecta fins que el xutador la colpeja.

corredor -a m i f

Jugador atacant que té la funció principal de fer avançar la pilota cap a la línia de gol contrària.

Nota: En moltes formacions els corredors són dos i se situen unes iardes per darrere del quarterback. Sovint també protegeixen el quarterback, especialment quan aquest jugador ha de fer una passada. Hi ha dos tipus de corredors, el corredor de potència i el corredor d'habilitat.

corredor -a d'habilitat m i f

Corredor que sol rebre la pilota en el mà a mà i la porta mentre corre procurant escapolir-se dels defensors.

corredor -a de potència m i f

Corredor que sol rebre la pilota només en les jugades en què s'han d'avançar poques iardes i que té també la funció de bloquejar els defensors per obrir pas al corredor d'habilitat.

Nota: El corredor de potència, a diferència del corredor d'habilitat, no sol rebre la pilota en el mà a mà. En moltes formacions és el jugador atacant amb la posició més endarrerida.

cuirassa f

Peça de l'equip esportiu que serveix per a protegir les espatlles i el pit dels jugadors.

defensor -a lateral m i f

Jugador que té la funció principal de marcar els receptors.

Nota: En moltes formacions els defensors laterals són dos i se situen més enllà dels extrems de la línia de defensa i una mica més endarrerits.

equip atacant m

Grup de jugadors que surten al camp quan el seu equip té la possessió de pilota, que tenen l'objectiu d'avançar en el terreny de joc cap a la línia de gol contrària.

equip defensor m

Grup de jugadors que surten al camp quan l'equip contrari té la possessió de pilota, que tenen l'objectiu de defensar la seva línia de gol de l'avançada de l'equip atacant.

equip especial m

Grup de jugadors que estan especialitzats a executar jugades concretes, particularment les de xuts, i només surten al camp en el moment de dur-les a terme.

Nota: L'equip especial pot estar integrat per jugadors que no formen part ni de l'equip atacant ni de l'equip defensor. Aquest terme s'utilitza sovint en plural.

escombrada f

Jugada d'atac en què els guardes abandonen ràpidament la línia ofensiva, esquiven per un costat la línia defensiva i es desplacen cap endavant per placar els defensors i obrir pas al corredor d'habilitat.

esnap m

Acció amb què s'inicia cada intent, en què el central fa arribar la pilota al quarterback passant-se-la per entremig de les cames i generalment en un mà a mà.

fumble! [en] interj

Crit amb què s'adverteix una pèrdua de pilota.

futbol flag m

Variant del futbol americà en què no és permès el contacte físic entre els contrincants i en què els jugadors de l'equip defensor tracten d'aturar les jugades d'atac arrencant un dels dos mocadors que duu a la cintura el jugador que té la pilota.

guarda m i f

Cadascun dels dos jugadors de la línia ofensiva situats a banda i banda del central, que tenen la funció principal de protegir el quarterback de les entrades dels contraris.

guarda dret -a m i f

Guarda situat a la dreta del central.

guarda esquerre -a m i f

Guarda situat a l'esquerra del central.

guardamalucs m

Peça de l'equip esportiu que serveix per a protegir els malucs i el còccix dels jugadors.

indicador d'intents m

Indicador constituït per una placa rectangular situada al capdamunt d'un pal d'almenys 5 peus, que s'utilitza per a mostrar l'intent en curs i la posició d'inici de la jugada.

intencionat a ningú m

Falta que comet el quarterback quan, a fi d'evitar que el plaquin, llança la pilota a terra o fora del camp sense dirigir-la a cap jugador, que es penalitza amb la pèrdua de l'intent.

intent m

Cadascuna de les quatre jugades seguides de què disposa l'equip en possessió de pilota per a provar d'avançar 10 iardes o més.

Nota: Si l'equip atacant no ha avançat almenys 10 iardes després del quart intent, l'equip contrari obté la possessió de pilota.

interferència f

Falta que comet un jugador quan impedeix antireglamentàriament que un adversari pugui rebre lliurement una passada.

invasió f

Falta que comet el jugador que, abans de l'esnap, s'ha situat en una posició massa avançada en la formació inicial.

jugada f

Conjunt d'accions que tenen lloc durant el temps en què un equip té la possessió de pilota entre dues interrupcions consecutives del joc.

jugada addicional f

Jugada de què disposa l'equip que acaba d'aconseguir un touchdown, en què pot triar entre fer un xut des de la línia de 3 iardes, o bé fer una correguda o una passada per tornar a arribar a la línia de gol.

Nota: Segons el reglament de la Lliga de Futbol Professional dels Estats Units, el xut s'ha de fer des de la línia de 2 iardes.

jugada d'engany f

Jugada en què l'equip atacant simula seguir una tàctica de joc però n'acaba executant una altra, amb l'objectiu que l'equip defensor estigui desprevingut i la jugada tingui més possibilitats de reeixir.

linebacker [en] m i f

sin. compl. rerelínia m i f

Jugador defensor que té les funcions de tapar les possibles vies de penetració dels corredors, de placar-los i d'interceptar les passades, que se situa endarrerit en relació amb la línia defensiva.

linebacker exterior [linebacker: en] m i f

Cadascun dels dos linebackers situats als extrems de la línia interior, que tenen com a funció principal interceptar les passades.

linebacker interior [linebacker: en] m i f

Linebacker situat al mig de la línia interior que té com a funció principal placar els contraris.

línia m i f

Jugador que forma part de la línia defensiva o de la línea ofensiva.

línia f

Cadascun dels dos conjunts de jugadors de cada bàndol que s'arrengleren a banda i banda de la línia de scrimmage, de manera aproximadament paral·lela i encarats els d'un equip amb els de l'altre, en el moment de fer l'esnap.

línia d'entrenadors f

Línia contínua traçada a l'exterior del terreny de joc, paral·lelament a la línia de banda a una distància d'1 iarda, situada entre les prolongacions imaginàries de les línies de 25 iardes, que els entrenadors no poden traspassar.

línia de scrimmage [scrimmage: en] f

Línia imaginària paral·lela a les línies de gol que indica on s'ha de situar la pilota per a executar l'esnap i és el límit de la línia ofensiva.

línia defensiu -iva central m i f

Jugador situat al mig de la línia defensiva, just al davant del central, que té les funcions de placar els corredors i d'intentar ocupar la línia ofensiva bloquejant-ne els jugadors.

línia defensiu -iva exterior m i f

Cadascun dels dos jugadors situats als extrems de la línia defensiva que tenen les funcions de placar el quarterback abans que passi o llanci la pilota després de l'esnap i d'interceptar el jugador adversari que avanci amb la pilota per l'exterior de la formació defensiva.

Nota: Segons la posició, es distingeix entre el línia defensiu exterior dret i el línia defensiu exterior esquerre.

línia defensiu -iva interior m i f

Cadascun dels dos jugadors de la línia defensiva situats a banda i banda del línia defensiu central que solen ser els primers a poder placar el corredor que té la possessió de la pilota.

Nota: Segons la posició, es distingeix entre el línia defensiu -iva interior dret -a i el línia defensiu -iva interior esquerre -a.

línia defensiva f

sigla DL f

Línia de l'equip defensor formada per jugadors que tenen les funcions de superar la línia ofensiva i arribar fins al contrari que té la possessió de la pilota, de placar els corredors i de provar d'impedir que el quarterback faci les passades.

línia interior f

Cadascuna de les dues línies perpendiculars a les línies de iarda i a una distància de 20 iardes de les respectives línies de banda, que estan constituïdes per ratlles de 24 polzades de longitud traçades cada 5 iardes del terreny de joc a partir de les línies de gol.

Nota: Segons el reglament de la Lliga de Futbol Professional dels Estats Units, les línies interiors se situen a una distància de 24 iardes de les respectives línies de banda.

línia limítrofa f

Línia discontínua traçada paral·lelament a l'exterior de les línies que delimiten perimetralment el terreny de joc, a una distància de 4 iardes.

línia ofensiva f

sigla OL f

Línia de l'equip atacant formada per jugadors que tenen les funcions de protegir el quarterback o el company en possessió de la pilota fent una barrera que els defensors no puguin traspassar, d'obrir pas al corredor i bloquejar els contraris que li volen barrar el pas.

mà a mà m

Acció de posar un jugador la pilota a les mans d'un altre jugador del mateix bàndol.

marcador -a d'intents m i f

Cadascun dels dos auxiliars dels àrbitres que, situats un a cada banda del terreny de joc, sostenen l'indicador d'intents.

mocador m

Cadascuna de les dues peces de teixit de forma allargada que es lliguen a la cintura els jugadors de futbol flag.

pals f

Estructura constituïda per dues barres verticals de 30 peus de longitud mínima situades al centre de la línia de fons, a una distància entre si de 18 peus i 6 polzades, i unides per un travesser a 10 peus de terra per damunt del qual s'ha de fer passar la pilota per puntuar.

passada de pantalla f

Jugada d'atac en què el quarterback fa una passada lateral curta mentre uns quants jugadors de la línia ofensiva es desplacen per formar una barrera que protegeixi el receptor de la passada.

pèrdua de pilota f

Acció de caure-li a un jugador la pilota a terra de manera involuntària.

Nota: La pilota es converteix aleshores en pilota lliure. Se sol advertir amb el crit de fumble!

pilota lliure f

Pilota en joc que no està en possessió de cap jugador i que pot ser recuperada per tots dos bàndols.

play action [en] m

Jugada d'atac en què el quarterback simula un mà a mà amb un corredor però acaba fent una passada llarga a un receptor, amb la intenció que l'equip avanci força iardes.

porta f

Espai que els jugadors de la línia d'atac obren entre els defensors per fer un camí per on puguin avançar els corredors.

primer intent m

Primera jugada de les quatre de cada sèrie de què disposa l'equip atacant per a intentar avançar deu iardes o més, o per a anotar mitjançant un touchdown o un xut a pals.

punt addicional m

Punt que obté l'equip atacant després d'un touchdown si en el xut que ha triat de fer en la jugada addicional aconsegueix fer passar la pilota entre els pals i per damunt del travesser.

quarterback m i f

sin. compl. rerequart -a m i f

Jugador atacant situat al darrere de la línia ofensiva, a continuació del central, que transmet als companys les instruccions de l'entrenador, rep la pilota procedent de l'esnap i inicia la jugada d'atac.

receptor -a m i f

Jugador atacant que té la funció principal de rebre les passades del quarterback.

Nota: En moltes formacions els receptors són dos i se situen més enllà dels extrems de la línia ofensiva.

retenció il·legal f

Falta que consisteix a impedir l'avançada d'un adversari que no sigui el corredor agafant-lo amb les mans o amb els braços o bé bloquejant-lo per l'esquena.

retorn del xut d'allunyament m

Acció en què l'equip que rep un xut d'allunyament procura avançar en el terreny de joc en direcció a la línia de gol contrària.

retorn del xut inicial m

Acció en què l'equip que rep un xut inicial procura avançar en el terreny de joc en direcció a la línia de gol contrària.

retornador -a m i f

Qualsevol dels jugadors de l'equip especial que s'encarreguen de rebre la pilota procedent de certs xuts i d'avançar pel terreny de joc en direcció a la línia de gol contrària.

reunió f

Agrupament de jugadors d'un equip en el camp abans d'iniciar una jugada amb l'objectiu de parlar de la tàctica de joc que seguiran.

revers m

Jugada d'atac en què el quarterback fa un mà a mà amb un corredor, el qual es desplaça cap a un costat del camp i passa la pilota a un receptor que corre just en el sentit oposat, cosa que provoca que la defensa es mogui cap a la direcció equivocada.

rush [en] m

Acció en què el jugador atacant en possessió de la pilota corre tan de pressa com pot en línia recta cap a la línia de gol de l'equip contrari, que acaba quan rep una passada, el plaquen o fa un touchdown.

sac m

Placatge que es fa al quarterback quan encara es troba darrere la línia de scrimmage i té la possessió de la pilota.

safety [en] m

Acció en què l'equip defensor aconsegueix placar el jugador contrari en possessió de la pilota dins de la zona d'anotació de l'equip atacant.

Nota: Aquesta acció atorga dos punts a l'equip defensor i obliga l'equip atacant a fer un xut lliure.

saguer -a m i f

Jugador que defensa l'àrea més endarrerida del camp, que té la funció principal de placar el jugador adversari que hagi superat els altres companys d'equip i d'interceptar les passades de l'equip atacant.

saguer -a fort -a m i f

Saguer que té la funció principal de placar els corredors.

saguer -a lliure m i f

Saguer que té la funció principal d'interceptar les passades de l'equip atacant.

secundària f

Grup de jugadors que formen part de la defensa constituït pels defensors laterals i els saguers.

senya f

Combinació de paraules o números que un equip utilitza per a indicar les jugades que vol executar.

senyal de pilota llesta f

Senyal que fa l'àrbitre principal al començament de cada intent per indicar que l'equip atacant pot posar la pilota en joc.

Nota: Sovint s'utilitza la forma sintètica pilota llesta.

shotgun [en] f

Formació ofensiva en què el quarterback se situa en una posició força més endarrerida del que és habitual a fi d'observar els moviments de la defensa i triar un company desmarcat a qui passar la pilota.

sortida falsa f

Falta que comet un jugador atacant quan es mou abans que es faci l'esnap, la qual es penalitza amb una reculada de 5 iardes.

suport m

Element, generalment de plàstic, que es col·loca al terreny de joc i sobre el qual se situa la pilota quan s'han de fer determinats xuts.

tenalla m

Infracció consistent a bloquejar pels genolls o per sota dels genolls un adversari que no sigui el corredor i que un altre jugador ja està bloquejant.

topa-i-corre m

Tàctica defensiva en què els defensors es concentren en una zona entre la línia de scrimmage i les cinc iardes següents amb l'objectiu d'assegurar el bloqueig del receptor que corre en possessió de la pilota.

touchback [en] m

Acció en què el xut inicial travessa la línia de gol de l'equip defensor.

Nota: El touchback comporta que a l'intent següent la línia de scrimmage se situï a la línia de 20 iardes del camp de l'equip defensor.

touchdown [en] m

Acció d'atrapar la pilota dins la zona d'anotació contrària o de tocar o traspassar la línia de gol de l'equip contrari en possessió de la pilota.

Nota: El touchdown atorga sis punts a l'equip que l'ha fet.

umpire [en] m i f

Àrbitre que se situa darrere de la línia defensiva, que s'encarrega de supervisar els moviments i les accions que realitzen les línies defensiva i ofensiva, i de comprovar que els uniformes i l'equip dels jugadors siguin reglamentaris.

violència innecessària f

Falta que assenyala l'àrbitre contra un jugador quan considera que ha realitzat una acció amb una agressivitat excessiva i injustificada.

xut a pals m

Xut efectuat per l'equip atacant en el quart intent a unes iardes de la línia de scrimmage i en direcció als pals, que li atorga tres punts si la pilota passa entre els pals i per damunt del travesser.

xut d'allunyament m

Xut alt que fa el xutador en rebre l'esnap del quart intent quan sembla molt difícil arribar a la zona d'anotació contrària, amb l'objectiu d'aconseguir que l'equip contrari comenci l'atac al més lluny possible de la línia de gol.

Nota: L'equip defensor obté la possessió de pilota després d'aquesta jugada.

xut de sobrebot m

Xut en direcció als pals contraris que consisteix a deixar anar la pilota amb les mans i colpejar-la immediatament amb el peu després que hagi fet un bot a terra.

Nota: Generalment s'utilitza la forma sintètica sobrebot.

xut inicial m

Xut que efectua l'equip en possessió de pilota des de la seva línia de 35 iardes en començar el partit, en reprendre'l a la segona part i per posar la pilota en joc després de marcar punts.

Nota: La resolució del xut inicial indica la situació de la línia de scrimmage de l'intent següent. Segons el reglament de la Lliga de Futbol Professional dels Estats Units, el xut inicial s'efectua des de la línia de 30 iardes.

xut lliure m

Xut que es fa per començar el joc o per continuar-lo després d'un safety o d'un touchdown, en què no hi pot haver cap defensor a menys de 10 iardes.

xutador -a m i f

Qualsevol dels jugadors de l'equip especial que s'encarreguen de fer les jugades de xut.

xutador -a d'allunyament m i f

Jugador de l'equip especial encarregat de fer els xuts d'allunyament.

zona d'anotació f

Cadascuna de les dues àrees limitades per les línies de fons i les línies de gol respectives i per les línies de banda, que tenen 10 iardes de profunditat.

Indústria

crumb [en] m

Indústria alimentària. Producte obtingut per cocció i assecatge de la barreja de pasta de cacau, llet concentrada i sucre, o únicament de llet concentrada i sucre, el qual, un cop mòlt, s'utilitza en l'elaboració de la xocolata amb llet.

mantega d'il·lipé f

Indústria alimentària. Greix que s'extreu dels fruits de l'il·lipé de Borneo i de l'il·lipé de l'Índia, molt utilitzat en la cuina del sud-est asiàtic, en la indústria alimentària i en la fabricació de productes cosmètics, sabó i espelmes.

oli d'il·lipé m

Indústria alimentària. Fracció líquida de la mantega d'il·lipé.

piassaba f

Indústria de la fusta. Fibra flexible i de color marró que s'extreu del pecíol foliar d'algunes palmeres tropicals, especialment de la piassaba de Bahia i de la piassaba de Pará, i que s'utilitza en cistelleria i en la fabricació de cordes, raspalls i escombres.

Informàtica

pesca electrònica f

Pràctica exercida a través d'Internet consistent a suplantar la identitat electrònica d'una organització determinada amb l'objectiu de convèncer algú perquè reveli informació confidencial que posteriorment serà utilitzada amb finalitats fraudulentes.

pescaire electrònic -a m i f

Persona que, a través d'Internet, suplanta la identitat electrònica d'una organització determinada amb l'objectiu de convèncer algú perquè reveli informació confidencial que posteriorment utilitzarà amb finalitats fraudulentes.

Manutenció

carretó filoguiat m

Carretó guiat automàticament que es mou seguint el camp magnètic creat per un cable elèctric soterrat a través del qual circula un corrent d'alta freqüència.

carretó optoguiat m

Carretó guiat automàticament per mitjà d'un sistema optoelectrònic que el condueix seguint una línia pintada o una cinta adherida a terra.

estira-i-empeny m

Accessori mecànic que s'acobla a la part davantera d'un carretó de forquilla i que, per mitjà d'un sistema hidràulic, fa lliscar la mercaderia per sobre de les pales per a carregar-la o descarregar-la.

filoguiat -ada adj

Dit del vehicle guiat automàticament que es mou seguint el camp magnètic creat per un cable elèctric soterrat a través del qual circula un corrent d'alta freqüència.

optoguiat -ada adj

Dit del vehicle guiat automàticament per mitjà d'un sistema optoelectrònic que el condueix seguint una línia pintada o una cinta adherida a terra.

paletització f

Operació que consisteix a disposar productes en palets per a transportar-los o emmagatzemar-los.

paletitzadora f

Màquina que disposa productes en palets per a transportar-los o emmagatzemar-los.

paletitzar v tr

Disposar productes en palets per a transportar-los o emmagatzemar-los.

portapalets m

sin. transpalet m

Carretó proveït d'una forquilla de dos braços horitzontals que es pot elevar uns quants centímetres del terra, destinat al transport de mercaderies disposades sobre palets.

Sociologia

família heteroparental f

Família constituïda per una parella heterosexual amb un o més fills biològics o adoptius.

família homoparental f

Família constituïda per una parella homosexual, masculina o femenina, amb un o més fills biològics o adoptius.

heteroparental adj

Relatiu a la parella heterosexual amb un o més fills biològics o adoptius.

heteroparentalitat f

Condició de la parella heterosexual amb un o més fills biològics o adoptius.

homoparental adj

Relatiu a la parella homosexual, masculina o femenina, amb un o més fills biològics o adoptius.

homoparentalitat f

Condició de la parella homosexual, masculina o femenina, amb un o més fills biològics o adoptius.

(05.238.025)