RESOLUCIÓ

JUS/359/2006, de 16 de febrer, per la qual es dóna publicitat de la Resolució de 25 de novembre de 2005 de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, en el recurs governatiu interposat pel notari de Barcelona senyor José Luis Gómez Díez contra la qualificació de la registradora de la propietat núm. 1 de Santa Coloma de Gramenet.

Atès que en data 25 de novembre de 2005, la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques ha adoptat la Resolució en el recurs governatiu interposat pel notari de Barcelona senyor José Luis Gómez Díez contra la qualificació de la registradora de la propietat núm. 1 de Santa Coloma de Gramenet, per la qual suspèn la inscripció d'una escriptura de manifestació d'herència en la qual la compareixent accepta i s'adjudica els béns relictes amb el caràcter de substituta vulgar de la primera instituïda;

D'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei 4/2005, de 8 d'abril, dels recursos contra les qualificacions dels registradors de la Propietat de Catalunya i d'acord amb el que preveu l'article 80 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya;

En ús de les competències que tinc atribuïdes,

Resolc:

Donar publicitat a la Resolució de 25 de novembre de 2005 de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques en el recurs governatiu interposat pel notari de Barcelona senyor José Luis Gómez Díez contra la qualificació de la registradora de la propietat núm. 1 de Santa Coloma de Gramenet, per la qual suspèn la inscripció d'una escriptura de manifestació d'herència en la qual la compareixent accepta i s'adjudica els béns relictes amb el caràcter de substituta vulgar de la primera instituïda, que es publica com a annex a aquesta Resolució.

Barcelona, 16 de febrer de 2006

Xavier Muñoz Puiggròs

Director general de Dret i d'Entitats Jurídiques

Annex

RESOLUCIÓ

de 25 de novembre de 2005, de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques, en el recurs governatiu interposat pel notari de Barcelona senyor José Luis Gómez Díez contra la qualificació de la registradora de la Propietat número 1 de Santa Coloma de Gramenet, per la qual suspèn la inscripció d'una escriptura de manifestació d'herència en la qual la compareixent accepta i s'adjudica els béns relictes amb el caràcter de substituta vulgar de la primera instituïda.

Es dicta en el recurs governatiu interposat pel notari de Barcelona, senyor José Luis Gómez Díez, contra la qualificació de la registradora de la Propietat, titular del Registre número 1 de Santa Coloma de Gramenet, senyora Maria Rosario Molina Navarro, que denega la inscripció d'una escriptura de manifestació d'herència en la qual el compareixent accepta i s'adjudica els béns relictes amb el caràcter de substituta vulgar de la primera instituïda.

Relació de fets

I

El dia 4 d'octubre de 2004, el notari de Barcelona José Luis Gómez Díez va autoritzar una escriptura de manifestació d'herència atorgada per la senyora Andrea I. B., la qual, en concepte de substituta vulgar de la senyora Gabriela B. S., hereva instituïda primerament, accepta l'herència relicta pel senyor Francisco B. O. i se l'adjudica.

En l'esmentada escriptura de manifestació d'herència, en allò que es determinant per a aquest recurs, s'expressa el següent:

"Compareix

"La senyora Andrea I. B., major d'edat, soltera, veïna de Santa Coloma de Gramenet, amb domicili

"[...] Intervé en nom propi i interès particular.

"Té, segons el meu parer, la capacitat legal necessària per formalitzar aquesta escriptura de manifestació d'herència i portant-ho a efecte,

Exposa:

"I.- Que el senyor Francisco B. O. va morir quan tenia 71 anys, a Santa Coloma de Gramenet, el dia 19 d'agost de 1976, en estat casat amb la senyora Gabriela B. S., i sense deixar descendència.

"II.- Que la seva última voluntat la representa el testament que el dia 8 de novembre de mil nou-cents setanta-tres va deixar atorgat davant el notari de Santa Coloma de Gramenet, senyor José María Lozano Gómez, en el qual va disposar el tenor literal següent:

"Disposició testamentària: Institueix hereva dels seus béns, drets i accions la seva esmentada esposa, substituïda amb caràcter vulgar per la senyora Andrea I. B., neboda de la seva esposa.

"III.- Que l'esposa d'aquest causant, la senyora Gabriela B. S., va morir amb posterioritat a ell, el dia 22 de desembre de 1990, sense haver acceptat ni repudiat l'herència del seu marit, senyor Franciso B. O.

"V.- I exposat això,

"Atorguen:

"Primer.- La senyora Andrea I. B. accepta l'herència relicta del senyor Franciso B. O. per dret de substitució de la primera hereva instituïda per ell, la senyora Gabriela B. S. (en virtut del que disposa l'article 155 de la Compilació de dret civil de Catalunya, vigent en el moment de la mort de tots dos causants) i s'adjudica el bé inventariat ala present escriptura."

II

El dia 21 de juliol de 2005, l'escriptura i la documentació complementària va ser aportada al Registre de la Propietat de Santa Coloma de Gramenet (assentament 2.672 del Llibre Diari 50).

Qualificada el dia 4 d'agost de 2005 (cal fer constar que consten a l'expedient altres dues notes de qualificació, de dates 25 d'octubre de 2004 i 15 d'abril de 2005, amb el mateix contingut, però amb diferent peu de recurs), es va suspendre la inscripció i es va prorrogar la vigència de l'assentament de presentació per un termini de seixanta dies, a la vegada que es feia constar el dret del presentant a sol·licitar la pràctica d'anotació de suspensió per defecte esmenable.

III

En la nota de qualificació, la registradora fonamenta la denegació en els termes següents:

"En el cas concret, no és aplicable el dret de substitució vulgar a favor de la senyora Andrea I. B., sino el dret de transmissió a favor dels hereus que acreditin que ho són de la senyora Gabriela B. S."

Fonamenta la seva argumentació en què l'article 155 de la Compilació de dret civil especial de Catalunya de 21 de juliol de 1960 no abasta la mort sense haver acceptat o repudiat l'herència.

A favor del seu posicionament cita doctrina relacionada amb l'article 258 de la Compilació (actual article 29 del Codi de successions), que considera que en casos com el que ens ocupa no existeix frustració del ius transmissionis, sinó simplement una suspensió d'aquest dret que desapareix quan el cridat en concepte d'hereu del primer instituït rep la "delació" del seu causant i que, per tant, com que continua existint ius delationis, no pot invocar-se l'aplicació de la substitució vulgar, argument que es completa, basant-se en l'article 265.3 de la Compilació de dret civil especial de Catalunya (avui 38.3 del Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya) en relació amb el 258.1 del mateix cos legal, indicant que el primer estableix la preferència del ius transmissionis respecte del dret d'acréixer i de la substitució vulgar i, que el segon, quan empra la paraula "sempre" confirma aquesta preferència a establir que el ius transmissionis opera sempre a favor dels hereus del primer instituït.

IV

En data 11 d'agost de 2005, el notari autoritzant de l'escriptura va interposar, directament davant d'aquesta Direcció General, recurs governatiu contra la qualificació denegatòria de la inscripció del títol. Exposa el recurrent que es tracta d'un cas de substitució vulgar sense expressió de casos per part del testador, després de deixar constància del contingut de la disposició testamentària, en la qual es preveu la substitució vulgar.

Efectua a continuació un seguit de consideracions que, entén, permeten fonamentar la seva posició: la primera es refereix a la jurisprudència generalitzada que manté la preferència de la voluntat del testador com a llei de la successió; la segona, respecte de l'article 265.3 de la Compilació, article que, a parer seu, se cita en la nota de qualificació de manera parcial i obviant l'expressió "...o ho fossin els cridats per la via de la substitució vulgar ...", perquè considera que aquest precepte regula els supòsits de concurrència entre el dret d'acréixer, el dret de transmissió i la substitució vulgar, sense donar preferència al dret de transmissió.

La segona qüestió introdueix l'estudi de la institució de la substitució vulgar, en concret contraposa els dos posicionaments entorn dels quals se sol fer girar aquesta figura, d'una banda, els dels que hi veuen un cas de designació sota condició suspensiva i, per tant, si el substitut mor abans de frustrar-se la delació o vocació del substituït, desapareix la institució, i, d'una altra, el d'aquells que consideren que es tracta d'una designació successiva.

El notari es remunta, en aquest punt, al dret romà, tot assenyalant que aquest el tractava com una designació sotmesa a condició suspensiva, del tipus si heris non erit, de forma que el respecte a la voluntat del testador es manifestava en el fet que, mort l'hereu instituït sense haver acceptat formalment l'herència, el seu relleu el prenia el substitut vulgar. Admet, però, que aquest és un posicionament que no resulta clar que hagués seguit la Compilació.

D'altra banda, sosté que l'article 258 de la Compilació s'ha d'interpretar restrictivament i que per això no regeix per als casos de desheretament o d'indignitat, ja que operarà el dret de representació en la llegítima i el de substitució vulgar en la incapacitat, la qual cosa el porta a considerar que no és correcta l'aplicació extensiva efectuada per la registradora de l'esmentada institució.

Argumenta, finalment, que allò determinant és la voluntat del testador i que si aquesta és clara, en el sentit d'establir que en defecte de l'instituït operi el ius transmissionis, no serà aplicable la substitució vulgar, però que si aquesta voluntat no és clara, haurà de prevaldre aquest dret. Recolza aquest posicionament en la interpretació doctrinal que en relació amb el Codi civil espanyol considera dominant i sosté que, per al cas de mort de l'hereu instituït sense haver acceptat o repudiat l'herència, preval la substitució vulgar, com a manifestació de l'omnímoda voluntat del testador i en què s'ha d'entendre que, abans del Codi de successions, no existia en el dret català l'acceptació tàcita.

V

D'acord amb el que disposa la Llei 4/2005, de 8 d'abril, del recurs governatiu contra les qualificacions dels registradors de la propietat de Catalunya, i per remissió d'aquesta l'article 327 de la Llei hipotecària, aquesta Direcció General va remetre el recurs i la documentació que l'acompanya al registrador, la qualificació negativa del qual va se objecte de recurs.

VI

En data 15 de setembre de 2005, la registradora va enviar l'informe en defensa de la qualificació a aquesta Direcció General i el 30 de setembre va remetre l'expedient, per a la seva resolució. L'expedient inclou: 1) còpia simple de l'escriptura qualificada, 2) còpia de la qualificació efectuada (cal subratllar que en consten tres d'idèntiques però amb diferent peu de recurs), 3) l'escrit del recurs governatiu, 4) l'informe de la registradora, i 5) acreditació d'haver donat trasllat del recurs als titulars.

VII

En la resolució del recurs aquesta Direcció General ha estat assessorada per la Comissió creada a aquests efectes per la Llei 4/2005, de 8 d'abril, dels recursos contra les qualificacions dels registradors de la Propietat de Catalunya.

Fonaments de dret

Primer: dret aplicable

Amb caràcter previ a l'anàlisi de la qüestió debatuda, s'ha de determinar la del dret aplicable al cas que ens ocupa. D'acord amb la disposició transitòria 10a del Codi de successions, les successions obertes abans de l'entrada en vigor de l'esmentat Codi es regeixen per la llei aplicable al moment de l'obertura de la successió; en aquest cas, com que la mort del testador i consegüent obertura de la successió es produeix l'any 1976, és a dir, quan era vigent la Llei 40/1960, sobre Compilació del dret civil especial de Catalunya, s'ha d'aplicar aquesta, concretament els seus articles 155, 258 i 265.

Segon: dret de transmissió i substitució vulgar

2.1  La qüestió que es planteja en aquest recurs es concreta a determinar si en el cas de mort del primer instituït sense haver acceptat o repudiat l'herència i existint una clàusula testamentària de substitució vulgar, aquesta resulta aplicable preferentment al dret de transmissió com sosté el notari recurrent, o, per contra, ho és el dret de transmissió, com argumentà la registradora de la Propietat. Aquesta és una de les qüestions clàssiques que es planteja en l'estudi de la substitució vulgar des de molt abans de l'entrada en vigor de la Compilació. Es produeix sempre que, com ara, es dóna el cas de concurrència de la substitució vulgar i del ius transmissionis. La seva anàlisi s'ha de fer atenent la possibilitat de transmissió del ius delationis, que, en base amb el dret romà justinianeu, ja preveia a l'article 258.1 de la Compilació, i que avui reprodueix el vigent article 29 del Codi de successions, és a dir, que mort l'hereu sense haver acceptat o repudiat l'herència deferida, el dret a succeir mitjançant la seva acceptació i el de repudiar són transmesos sempre als seus hereus.

2.2  Cal, per tant, determinar si pel fet de no haver exercit l'hereu instituït el seu dret a acceptar o renunciar a l'herència, és aplicable o no la clàusula continguda al testament, que preveu la substitució vulgar, o aquesta resulta inaplicable com a conseqüència de l'aplicació preferent del ius transmissionis.

2.3  La doctrina s'ha dividit entre els autors que, majoritàriament, entenen que si es produeix la mort de l'hereu després de la del causant ha existit la possibilitat d'acceptar o repudiar per part de l'hereu instituït, que es concreta en el ius delationis, i en conseqüència, aquest dret s'incorpora al seu patrimoni i és transmissible als seus hereus en virtut del ius transmissionis. Aquesta argumentació la referma la literalitat de l'article 258.1 de la Compilació (actual article 29 del Codi de successions) que, a més, posa un èmfasi especial a l'adverbi "sempre" per referir-se a la transmissió del ius delationis, un "sempre" que denota de manera clara el caràcter imperatiu de la preferència del dret de transmissió i de l'exclusió de la substitució vulgar. El dret a acceptar o repudiar l'herència no té caràcter personalíssim i és transmissible sempre als hereus, i, per tant, a manca del fet base de la substitució vulgar, és a dir, que quedi frustrada la crida a favor del primer instituït, aquella no resulta eficaç. Així, doncs, mentre estigui vigent el ius delationis, no és possible aplicar la delació successiva que implica la substitució vulgar d'acord, ja que l'apartat 3 de l'article 265 de la Compilació estableix una implícita preferència del dret de transmissió, que es veu refermada per l'apartat 1 de l'article 258 quan empra l'adverbi "sempre". En definitiva, la substitució vulgar només serà efectiva quan es produeixi un supòsit de premoriència del primer instituït o per indignitat o repudiació casos en què el primer instituït no rep res i, per tant, no pot transmetre res als seus hereus.

2.4  Certament, tal i com indica el recurrent, el testament es constitueix en llei de la successió, sent determinant la voluntat del causant, però, presumir que per l'existència de substitució vulgar s'exclou el dret de transmissió, és fer una aplicació molt extensiva de difícil prova, encara més si es considera que, en el cas de produir-se la acceptació, que pot ser tàcita, per part del primer instituït, els béns no passarien al substitut vulgar, sinó als hereus de l'instituït en primer lloc, circumstància aquesta coneguda pel testador i plenament acceptada per ell en atorgar el testament. Tant és així que si volia evitar el joc pràctic del dret de transmissió, és a dir, que els seus béns passessin als hereus del seu hereu, tenia al seu abast las substitucions fideïcomissàries, les fideïcomissàries de residu o, fins i tot, les preventives de residu, regulades de manera àmplia, completa i acurada en la Compilació de 1960 com ho són ara en el Codi de successions.

2.5  En conseqüència, d'acord amb el tenor literal de l'article 258.1 de la Compilació i la pràctica més usual, la mort del primer instituït sense haver acceptat o repudiat l'herència determina que els hereus puguin acceptar ambdues herències, ja que aquell primer ius delationis s'incorpora en cabdal relicte, com un dret més, en virtut del dret de transmissió.

Tercer: dret de transmissió i acceptació tàcita

3.1  En el cas present hi ha una hereva instituïda que ostenta vocació i delació hereditàries des de la mort del seu marit el 19 d'agost de 1976, i respecte de la qual el testament preveu una substitució vulgar a favor de la neboda de l'hereva que, d'altra banda, és copropietària amb el testador de l'únic immoble de l'herència. L'hereva instituïda mor al cap de més de catorze anys, el 22 de desembre de 1990, sense haver atorgat testament. En catorze anys és clar que ha existit la possibilitat d'acceptar o renunciar l'herència, fet que no s'ha produït de manera expressa tot i que no es pot descartar de forma absoluta que no s'hagi produït de manera tàcita, perquè de la documentació aportada sembla que l'hereva ha viscut ininterrompudament en l'únic immoble que constituïa l'herència, del qual és copropietària, cal recordar-ho, la neboda de l'hereva, designada substituta vulgar pel testador. Per tant, una vegada morta la primera instituïda i tot i que, com dèiem, sigui força versemblant que s'hagués produït l'acceptació tàcita, con que aquesta no s'ha acreditat el ius delationis respecte del primer causant, es manté en tots els seus termes d'acord amb l'article 258.1 de la Compilació, s'exclou l'aplicació de les regles de l'article 155 del mateix cos legal sobre la substitució vulgar per al cas que l'instituït no pugui o no vulgui ser hereu, ja que aquest supòsit parteix de la base que s'ha frustrat la delació hereditària, fet que en el present cas no s'ha produït.

3.2  El fet que des de l'obertura de la successió del primer causant fins al moment de l'atorgament de l'escriptura hagin transcorregut gairebé 28 anys i 14 de la mort de l'hereva primerament instituïda, no és determinant, ja que mai no es pot presumir una renúncia que, a diferència de l'acceptació, ha de ser sempre expressa i formal.

3.3  Per tot el que s'ha exposat, en el present cas és inaplicable la substitució vulgar i sí, en canvi, la transmissió del ius delationis que, en relació amb l'herència del senyor Francisco B. O. que ostentava la senyora Andrea I. B., dret que s'ha incorporat, per la seva mort al seu cabdal hereditari, de manera que són els hereus de la senyora Ibáñez els qui tenen el dret d'acceptar o renunciar.

Resolució

Aquesta Direcció General ha acordat desestimar el recurs interposat i confirmar la nota de qualificació de la registradora.

Contra aquesta resolució les persones legalment legitimades poden presentar recurs, mitjançant demanda, davant el Jutjat de Primera Instància de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, en el termini de dos mesos a comptar a partir de la data de la seva notificació, i seran d'aplicació les normes del judici verbal, d'acord amb el que disposen els articles 324, 325, 327 i 328 de la Llei hipotecària, en relació amb l'article 3 de la Llei 4/2005, de 8 d'abril, dels recursos contra les qualificacions dels registradors de la propietat de Catalunya.

Barcelona, 25 de novembre de 2005

Xavier Muñoz i Puiggròs

Director general de Dret i d'Entitats Jurídiques

Nota: el text que figura entre cometes és traducció de l'original castellà.

(06.016.095)