RESOLUCIÓ

JUS/1578/2006, de 16 de maig, de modificació dels Estatuts del Col·legi d'Advocats de Reus.

Vista la Resolució de 22 de juny de 1993, publicada en el DOGC núm. 1767, de 7.7.1993, per la qual es va declarar l'adequació a la legalitat, es va ordenar la inscripció en el Registre de Col·legis Professionals de la Generalitat de Catalunya i la publicació dels Estatuts del Col·legi d'Advocats de Reus, i vistes les Resolucions de 12 d'abril de 1996 (DOGC núm. 2198, de 24.4.1996), i de 12 d'agost de 1998 (DOGC núm. 2716, de 2.9.1998), de modificació dels Estatuts;

Vista la modificació global dels Estatuts, aprovada en la Junta General Extraordinària de data 19 de desembre de 2003;

Vistos la Llei 13/1982, de 17 de desembre, de col·legis professionals, i el Decret 329/1983, de 7 de juliol, d'aprovació del reglament que la desplega; el Decret 213/1983, de 31 de maig, pel qual es deleguen en el conseller de Justícia funcions atribuïdes al Departament de la Presidència; la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i la Resolució d'11 de maig de 1999, de publicació de les relacions de procediments administratius regulats per la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 2898, de 28.5.1999);

Atès que la modificació dels Estatuts s'adequa a la legalitat;

Atès que el present expedient ha estat promogut per persona legitimada, que s'han aportat els documents essencials, i que s'han complert tots el tràmits establerts;

D'acord amb el que disposen els articles 79 i 80 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya;

A proposta de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques,

Resolc:

.1  Declarar l'adequació a la legalitat de la modificació dels Estatuts del Col·legi d'Advocats de Reus i disposar la seva inscripció en el Registre de Col·legis Professionals de la Generalitat de Catalunya.

.2  Disposar que es publiqui al DOGC la modificació dels Estatuts esmentats, com a annex aquesta Resolució.

Barcelona, 16 de maig de 2006

Josep M. Vallès

Conseller de Justícia

Annex

TÍTOL 1

Del Col·legi

Article 1

Del Col·legi d'Advocats

El Col·legi d'Advocats de Reus és una corporació de dret públic emparada per la llei, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena per al compliment de les seves finalitats.

Article 2

Normativa aplicable

El Col·legi es regeix per la següent normativa:

a) L'aprovada per la Generalitat de Catalunya, en el marc de les seves competències.

b) L'aprovada pel Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya.

c) Els presents Estatuts.

d) Altres normatives que siguin d'aplicació.

Article 3

Domicili social i àmbit d'aplicació

El domicili del Col·legi d'Advocats de Reus és a l'avinguda de Marià Fortuny, 83, 1a planta.

L'àmbit territorial comprèn el territori de les comarques del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre.

Article 4

Finalitats del Col·legi

Són finalitats essencials del Col·legi:

a) Ordenar, dins el marc de les lleis, i vigilar l'exercici de la professió d'advocat.

b) Representar els interessos generals de la professió d'advocat, especialment en les seves relacions amb l'Administració.

c) Defensar els interessos professionals dels col·legiats.

d) Vetllar perquè l'activitat professional de l'advocat s'adeqüi als interessos dels ciutadans.

e) Les altres previstes per la llei i les normes aplicables.

Article 5

Funcions del Col·legi

Són funcions pròpies del Col·legi per a assolir els seus objectius:

a) Vetllar per l'ètica professional i pel respecte als drets dels ciutadans i exercir la jurisdicció disciplinària en matèries professionals i col·legials.

b) Participar en els òrgans consultius de l'Administració, quan aquesta ho requereixi.

c) Organitzar activitats i serveis comuns de caràcter professional, cultural, assistencial, de previsió i anàlegs que siguin d'interès per als col·legiats.

d) Evitar l'intrusisme i la competència deslleial entre professionals.

e) Intervenir, com a mitjancer i en procediments d'arbitratge, en els conflictes que per motius professionals es promoguin entre els col·legiats.

f) Establir criteris orientadors en matèria d'honoraris quan aquests no s'acreditin en forma d'aranzels, tarifes o taxes.

g) Emetre informes i dictàmens en procediments judicials o administratius en els quals es discuteixin qüestions relatives a honoraris professionals.

h) Organitzar cursos de formació professional.

i) Aprovar els seus pressupostos, regular i fixar les aportacions dels col·legiats.

j) Organitzar el Torn d'Ofici i d'Assistència als detinguts, en el marc legal establert.

k) Totes les altres funcions que siguin beneficioses per als interessos professionals i que s'encaminin al compliment dels objectius col·legials.

l) Les que preveu la llei i les normes aplicables.

TÍTOL 2

Dels òrgans del Col·legi

A) De la Junta General.

Article 6

Membres de la Junta General

La Junta General és l'òrgan sobirà del Col·legi. Tots els col·legiats incorporats de ple dret al Col·legi tenen veu i vot, tret dels que estiguin afectats per una sanció que comporti la suspensió o limitació d'aquesta activitat col·legial.

Malgrat l'esmentat anteriorment, els col·legiats inscrits com a exercents tenen vot doble i els inscrits com a no exercents tenen un sol vot.

Les juntes poden ser ordinàries o extraordinàries.

Article 7

Juntes generals ordinàries

7.1  S'ha de celebrar Junta General Ordinària obligatòriament dins de l'últim trimestre de l'any, per a l'examen i votació del pressupost de l'exercici següent.

7.2  També ha de convocar-se Junta General Ordinària durant el primer trimestre de l'any, per a donar compte de la memòria de l'any anterior i per a l'examen i votació del compte general de despeses i ingressos de l'exercici anterior.

7.3  Quinze dies abans de la Junta Ordinària del primer trimestre de l'any, els col·legiats poden presentar les proposicions que desitgin sotmetre a la deliberació i acord de la Junta General. Aquestes proposicions han d'anar signades per un nombre de col·legiats equivalent al 5% del total del cens de col·legiats. Després de llegir aquestes proposicions, la Junta General ha d'acordar si és procedent debatre-les. Si la votació és negativa, no es procedirà a estudiar-les i votar-les.

Article 8

Convocatòria

8.1  Les juntes generals han de convocar-se amb una anticipació mínima de vint dies naturals, llevat dels casos d'urgència estimats pel degà, cas en què es pot reduir el termini a un mínim de 48 hores.

8.2  La convocatòria l'ha de fer el degà o la persona que el substitueixi.

8.3  La convocatòria ha de contenir, a més del lloc, data i hora de la reunió, l'ordre del dia, i ha d'indicar la data i hora per a la segona convocatòria, que haurà de fer-se sempre al mateix lloc que la primera.

8.4  Llevat que per llei o reglament s'establís una altra cosa, la convocatòria per a les juntes s'enviarà a l'adreça postal o electrònica que hagin facilitat els col·legiats al Col·legi, i a més s'exposarà al tauler d'anuncis.

Article 9

Presidència i secretaria de les juntes generals

La Junta és presidida per qui exerceixi el càrrec de degà, i actua de fedatari, com a secretari, el de la Junta de Govern.

En el cas que per absència o dimissió no puguin cobrir-se les funcions de degà o secretari, ni sigui possible cobrir-les per l'ordre regular de substitució, aquests càrrecs seran elegits al començament de la Junta General i solament per a aquella reunió.

Article 10

Juntes generals extraordinàries

10.1  Les Juntes generals extraordinàries tenen el mateix tràmit que les ordinàries i són convocades a iniciativa del degà o de la Junta de Govern, o bé com a conseqüència de sol·licitud formulada per escrit del vint per cent, com a mínim, del cens dels col·legiats incorporats al Col·legi almenys tres mesos abans de la convocatòria. En aquest cas, des de la petició fins a la celebració de la reunió no podran transcórrer més de trenta dies hàbils. La sol·licitud ha de fixar els temes a tractar.

10.2  Cal convocar la Junta General Extraordinària per a l'aprovació o modificació dels Estatuts, autoritzar la compra, venda o alienació de béns immobles de la corporació, aprovar específicament o censurar l'actuació de la Junta de Govern o dels seus membres, procedir a l'elecció dels càrrecs de la Junta de Govern quan sigui procedent i en tots aquells casos en què la llei, el reglament o els Estatuts ho disposin.

10.3.1 El vot de censura a la Junta de Govern o algun dels seus membres competirà sempre a la Junta General Extraordinària convocada a aquest sol efecte.

10.3.2 La sol·licitud d'aquesta convocatòria de Junta General Extraordinària requerirà la signatura d'un mínim del vint per cent dels col·legiats exercents, incorporats almenys tres mesos abans, i s'hi expressarà amb claredat les raons en què es fonamenta.

10.3.3 La Junta General Extraordinària haurà de celebrar-se dins dels trenta dies hàbils comptats des que s'hagi presentat la sol·licitud, i només s'hi podran tractar els assumptes indicats a la convocatòria.

10.3.4 La constitució vàlida de l'esmentada Junta General Extraordinària requerirà la concurrència en persona de la meitat més un del cens col·legial amb dret a vot, i el vot haurà de ser expressat necessàriament de forma secreta, directa i personal.

Article 11

Constitució i quòrum de votació

11.1  La Junta General queda vàlidament constituïda en primera convocatòria amb la presència de la majoria absoluta dels col·legiats. En segona convocatòria no s'estableix cap tipus de quòrum.

En començar la sessió es verifica l'assistència i es procedeix a la lectura de l'ordre del dia i de l'acta de la sessió anterior, per ser aprovada, si escau.

11.2  Els acords es prenen per majoria simple dels assistents.

11.3  Per a prendre acords que comportin la unió, fusió, absorció o dissolució del Col·legi o bé la cessió de facultats a un altre col·legi o organisme superior, és necessari que hi votin a favor un mínim de les tres quartes parts dels col·legiats exercents que tinguin la residència professional dins l'àmbit territorial del Col·legi.

11.4  En cap cas el vot és delegable.

B) De la Junta de Govern.

Article 12

Composició

12.1. La Junta de Govern està formada per nou membres:

a) El degà.

b) Cinc diputats, numerats de l'u al cinc, el primer dels quals rep també el nom de vicedegà.

c) El tresorer.

d) El bibliotecari.

e) El secretari.

Article 13

Atribucions de la Junta de Govern

13.1  Correspon a la Junta de Govern la direcció i administració del Col·legi en general.

13.2  Són atribucions de la Junta de Govern:

1. Aprovar, suspendre o denegar les sol·licituds d'incorporació al Col·legi.

2. Exercir la funció disciplinària.

3. Vetllar perquè la conducta dels col·legiats s'adapti a les normes de l'ètica professional, sens perjudici de les facultats del degà en casos d'urgència.

4. Vigilar i impedir l'intrusisme.

5. Aprovar el Reglament de règim interior de la Junta de Govern i proposar a la Junta General l'aprovació del Reglament de funcionament general interior del Col·legi.

6. Convocar les juntes generals i elaborar l'ordre del dia. Executar-ne els acords. Convocar eleccions quan sigui procedent.

7. Defensar en tot moment els interessos del Col·legi i dels col·legiats quan sigui necessari.

8. Promoure tot allò que s'estimi beneficiós per al Col·legi i els interessos professionals.

9. Informar quan se li requereixi degudament des dels organismes competents.

10. Recaptar, distribuir i administrar els fons del Col·legi.

11. Fixar les quotes de percepció periòdica.

12. Elaborar els pressupostos i estats de comptes per sotmetre'ls a l'aprovació de la Junta General.

13. Fomentar les relacions cordials entre el Col·legi i els col·legiats i les persones destinades a l'Administració de Justícia.

14. Evacuar consultes i emetre dictàmens.

15. Informar els col·legiats de les qüestions corporatives que puguin ser del seu interès.

16. Crear, modificar i dissoldre comissions de col·legiats que interessin als fins del Col·legi. Conferir-los les facultats que la Junta de Govern estimi procedents i aprovar els reglaments de regulació de les comissions.

17. En general, dirigir i administrar el Col·legi, prendre acords i realitzar les funcions que es creguin oportunes per a un compliment de les finalitats essencials del Col·legi i que no siguin competència de les juntes generals.

18. Aprovar el reglament d'honors, distincions i protocol.

19. Crear, modificar i dissoldre una Comissió Permanent de la Junta de Govern, que tindrà les facultats que li confereixi l'acord de constitució i modificació. La Junta de Govern aprovarà un reglament per regular el funcionament de la Comissió Permanent.

20. I totes les establertes per l'ordenament jurídic.

Article 14

Sessions de la Junta de Govern

14.1  La Junta de Govern es reuneix com a mínim una vegada al mes, i tantes vegades com la convoqui el degà, o bé quan ho sol·liciti una tercera part dels components. Pot també establir un reglament de règim interior per al seu funcionament.

14.2  Per a constituir-la s'exigeix la presència de la majoria de membres.

14.3  Els acords es prenen per majoria simple dels assistents.

14.4  El vot del degà és diriment en cas d'empat.

Article 15

Requisits per a formar part de la Junta de Govern.

Per a formar part de la Junta de Govern és necessari:

a) Ser col·legiat en exercici amb residència professional dins la demarcació del Col·legi.

b) Posseir la plena capacitat civil.

c) No estar suspès en l'exercici de la professió.

Article 16

Incompatibilitats

Són incompatibilitats per a l'exercici del càrrec:

a) Tenir relació o dependència laboral amb el Col·legi.

b) Tenir deutes vençuts amb el Col·legi.

c) Tenir pendent una resolució, una resposta judicial o administrativa amb el Col·legi.

d) Formar part dels òrgans directius d'un altre Col·legi de la mateixa branca professional, o tenir-ne contracte laboral.

e) Exercir un càrrec oficial que hagi de qualificar la legalitat dels Estatuts o resoldre recursos del Col·legi, llevat del càrrec de membre del Consell de Col·legis.

Article 17

Del degà

a) Correspon al degà la representació oficial del Col·legi. Presideix les juntes de govern, les juntes generals i totes les comissions o delegacions del Col·legi a què assisteixi, i dirigeix les reunions i actes que presideixi, de la legalitat i l'ordre de les quals haurà de vetllar.

Atorga la col·legiació o l'autorització prevista a l'article 46 a les persones que ho demanin i compleixin els requisits.

Ordena els pagaments i confirma amb la seva signatura tota la documentació oficial que es lliuri, llevat dels casos en què hagi delegat aquestes funcions.

Convoca les juntes de govern i les juntes generals, d'acord amb el que preveuen els Estatuts.

b) A més de les atencions anteriors, el degà s'ha d'esforçar principalment a mantenir amb tots els companys una relació constant de protecció i consell, i procurarà que la seva actuació constitueixi una alta tutela moral, de manera que la seva rectitud, serenitat i afecte siguin exemple per a tothom.

Article 18

De la substitució del degà

El diputat primer, que també té la denominació de vicedegà, o els altres diputats per ordre correlatiu, si no se'n pot fer càrrec el precedent, substitueixen el degà en cas de vacant, malaltia o absència.

Article 19

Del secretari

Correspon al secretari donar fe de tots els actes i acords; portar els llibres necessaris per a la bona marxa del Col·legi; tenir cura de l'arxiu; expedir certificacions amb el vistiplau del degà; organitzar i dirigir les oficines i ser-ne el cap de personal; portar el registre de col·legiacions; redactar les citacions sota les instruccions del degà; auxiliar el degà en les seves funcions específiques; verificar l'assistència a les reunions i redactar les actes. En els casos de vacant, malaltia o absència és substituït pel diputat tercer; si no és possible, pel diputat quart, i si tampoc és possible, pel cinquè.

Article 20

Del tresorer

Correspon al tresorer materialitzar els ingressos i despeses i custodiar els fons del Col·legi; complir les ordres de pagament del degà; ingressar i retirar els fons dipositats en comptes bancaris i similars conjuntament amb el degà; preparar els pressupostos que s'hagin de presentar; portar els comptes directament o sota la seva vigilància i responsabilitat, i informar la Junta de la marxa econòmica del Col·legi.

En cas de vacant, malaltia o absència serà substituït pel bibliotecari. Si no és possible, pel diputat cinquè, i si tampoc és possible, pel quart.

Article 21

Del bibliotecari

Correspon al bibliotecari tenir cura de la biblioteca i publicacions.

C) Eleccions i duració dels càrrecs.

Article 22

Dels electors

Els càrrecs de la Junta de Govern es proveeixen per elecció, a la qual poden participar tots els col·legiats incorporats de ple dret com a mínim tres mesos abans de la data de la convocatòria de les eleccions.

Article 23

Duració dels càrrecs

Els càrrecs de la Junta de Govern tenen una durada de quatre anys, i són reelegibles indefinidament.

La Junta renovarà cada dos anys la meitat de components. La primera vegada es farà d'acord amb el que es preveu en la norma transitòria.

Article 24

De les eleccions

L'elecció de càrrecs es fa en Junta General Extraordinària qualsevol dia del mes de desembre. A aquest efecte, es constituirà una mesa electoral presidida pel degà, o bé per un exdegà o un membre de la Junta que no es presenti a reelecció si el degà és candidat. Actuaran com a adjunts dos col·legiats, el de més edat i el d'incorporació més recent. Actuarà de secretari el de la Junta de Govern, i si aquest és candidat, l'exsecretari anterior en el temps o un membre de la Junta de Govern que no es presenti a reelecció.

Es vota cada un dels càrrecs a cobrir, i resulta elegit qui obtingui majoria relativa. La votació ha de ser secreta i personal. En cap cas el vot és delegable.

Si per cada càrrec a cobrir només es presenta un candidat, aquest serà proclamat sense necessitat de votació.

Article 25

Formes d'exercir el vot

L'elecció de membres de la Junta de Govern serà per votació directa i secreta dels col·legiats i no s'admetrà el vot per correu ni per mitjà d'apoderats o representants.

Article 26

Escrutini, proclamació i presa de possessió

L'escrutini es fa immediatament després de l'elecció, i la mesa electoral proclama els elegits. En cas d'empat, resultarà elegit el candidat que tingui el número de col·legiat més antic al Col·legi d'Advocats de Reus.

Els elegits hauran de prendre possessió del càrrec en la primera Junta General del mes de gener previ jurament o promesa de complir lleialment el càrrec respectiu i guardar secret de les deliberacions de Junta de Govern. En aquest moment cessaran els substituts.

Article 27

Convocatòria de les eleccions

A la convocatòria de les eleccions s'hi hauran de fer constar els càrrecs a elegir, els terminis per a la presentació de candidatures i el calendari electoral.

Per a poder ser elegit és necessari presentar la candidatura a la Junta de Govern quinze dies naturals abans de la data fixada per a l'elecció. Els candidats han de ser proclamats per la Junta de Govern dins dels tres dies naturals següents a l'expiració d'aquell termini, i se n'ha d'exposar la llista al tauler d'anuncis del Col·legi. Les reclamacions han de presentar-se dins dels cinc dies naturals immediats i resoldre's dins dels tres dies naturals següents.

Cap col·legiat pot presentar-se a més d'un càrrec. En el cas de no presentar-se candidats per als llocs respectius, seran nomenats els col·legiats que la Junta General acordi.

Article 28

Substitució dels càrrecs vacants

Les vacants dels càrrecs que es produeixin a la Junta de Govern durant el curs del mandat es cobriran seguint l'ordre de substitució previst o, si no és possible, per nomenament de la mateixa Junta, sens perjudici que es puguin convocar, amb caràcter extraordinari, eleccions per a cobrir el càrrec o càrrecs vacants. Malgrat això, si la vacant es produeix quan falti més d'un any per a la renovació estatutària d'aquest, s'han de convocar forçosament eleccions extraordinàries per al cobriment del càrrec en el termini de 90 dies naturals. El substitut, encara que ho fos per elecció, seguirà en el seu nou càrrec tan sols el temps que faci falta fins a la renovació estatutària d'aquest.

En el cas que durant el mandat de la Junta de Govern es produeixin vacants de la meitat o més dels components de la Junta de Govern, es consideraran expirats els mandats de substitució i s'ha de procedir a la convocatòria d'una Junta General Extraordinària a fi i efecte d'elegir els càrrecs vacants.

D) Normes comunes a les Juntes Generals i de Govern.

Article 29

Quòrum dels acords

Els acords es prenen per majoria dels assistents, llevat dels supòsits en què es requereixi un quòrum especial.

Article 30

Executivitat dels acords

Tots els acords dels òrgans col·legials són immediatament executius i s'han de complir d'acord amb els seus propis termes, sens perjudici dels recursos corresponents, llevat dels supòsits en què estigui establert el contrari.

Article 31

Actes de les juntes

S'ha de redactar una acta de cada sessió, sota la responsabilitat del secretari, el qual lliura els certificats corresponents amb el vistiplau del degà o de qui el substitueixi. A les reunions immediatament posteriors s'ha de llegir l'acta de la sessió anterior.

És obligatori portar un llibre d'actes. Al llibre hi ha de constar un assentament d'obertura signat pel secretari i s'ha d'especificar el nombre de fulls.

Article 32

Nul·litat o anul·labilitat dels acords

Els actes o acords dels òrgans col·legiats són nuls de ple dret o anul·lables en els supòsits i casos establerts per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 33.

No és necessària convocatòria en el cas que estiguin reunits tots els components de l'òrgan col·legial respectiu i acordin per unanimitat constituir-se en Junta.

TÍTOL 3

Règim econòmic

A) Recursos financers.

Article 34

El Col·legi ha de disposar dels recursos econòmics necessaris per a costejar les despeses que calguin per a poder complir les seves finalitats.

Article 35.

Els recursos financers del Col·legi tenen caràcter ordinari i extraordinari.

Article 36

La Junta de Govern estableix les quotes d'incorporació i les restants ordinàries que han de satisfer els col·legiats per contribuir al sosteniment ordinari de les càrregues i serveis col·legials.

Les quotes extraordinàries i altres recursos han de ser aprovats per la Junta General.

Article 37

Les quotes i altres recursos obliguen tots els col·legiats. Malgrat això, la Junta de Govern podrà acordar la reducció o exempció total o parcial de les quotes de les persones que per l'edat, falta de recursos, malaltia o qualsevol altra causa justificada puguin merèixer aquesta consideració.

B) Pressupostos.

Article 38

La Junta de Govern ha de presentar anualment a la Junta General un pressupost únic, que constitueix l'expressió xifrada, conjunta o sistemàtica, de les obligacions que com a màxim es poden reconèixer i dels drets que es preveuen liquidar durant l'exercici econòmic corresponent.

També ha de contenir els ingressos detallats per conceptes que hom preveu percebre dins de l'exercici per a cobrir les despeses. L'exercici pressupostari coincideix amb l'any natural.

Article 39

Quan s'hagi de fer alguna despesa per a la qual no existís crèdit en el pressupost o el crèdit consignat fos insuficient, s'ha d'habilitar un crèdit extraordinari en el primer cas o un crèdit suplementari en el segon.

També es pot optar per confeccionar un pressupost especial.

Malgrat això, es pot ordenar una transferència de crèdit quan s'hagi produït una economia real en la dotació corresponent, o bé quan es prevegi racionalment un excés en els ingressos previstos.

El degà pot ordenar, de conformitat amb la Junta de Govern, les operacions del paràgraf anterior.

Article 40

Els pressupostos especials es poden aprovar en qualsevol moment de l'exercici.

TÍTOL 4

Dels col·legiats

A) De la incorporació.

Article 41

Per a l'exercici de la professió d'advocat dins l'àmbit territorial de la demarcació col·legial és necessària la incorporació al Col·legi o haver realitzat, en els termes legalment establerts, l'oportuna comunicació prèvia.

Article 42

Per a incorporar-se de ple dret al Col·legi com a col·legiat en exercici és necessari:

1. Posseir la nacionalitat d'algun dels estats membres de la Unió Europea, sempre que es compleixin els requisits exigits a aquest efecte per la normativa vigent.

2. Ser major d'edat.

3. Estar en possessió del títol de llicenciat en Dret o els títols estrangers que, conforme a les normes vigents, siguin homologats a aquest.

4. No estar comprès en cap causa d'incapacitat per a exercir l'advocacia.

5. No estar comprès en cap causa d'incompatibilitat per a exercir l'advocacia.

6. La manca d'antecedents penals que inhabilitin per a l'exercici de l'advocacia.

7. No estar complint o pendent de complir alguna sanció de suspensió de l'exercici de l'advocacia.

8. Abonar la quota d'ingrés corresponent.

9. Formalitzar l'adscripció al règim de previsió social legalment exigit.

10. Justificar els requisits administratius que en cada moment exigeixin les lleis vigents.

Els que s'incorporin amb el caràcter de no exercents estan dispensats dels dos últims requisits.

A proposta de la Junta de Govern i per acord de la Junta General del Col·legi, es poden nomenar Col·legiats d'Honor quan concorrin circumstàncies que així ho aconsellin.

Els Col·legiats d'Honor estan dispensats de les obligacions econòmiques derivades de la col·legiació i no poden ser electors ni elegibles.

Article 43

La incorporació comporta que l'interessat queda subjecte als drets i obligacions del Col·legi i sotmès, per tant, a tota aquella normativa que li sigui aplicable, i en especial l'acatament a la Constitució i a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i a les normes deontològiques de la professió d'advocat.

Article 44

Els col·legiats tenen dret, entre d'altres, a ser electors i ser elegits per als càrrecs previstos en aquests Estatuts, a participar activament en la vida de la corporació, així com a participar del seu patrimoni, a gaudir de la protecció del Col·legi i de la defensa dels seus interessos professionals, de tots els serveis que el Col·legi ofereixi i, en general, a exercir els drets que la normativa els atorguin.

Han de complir les obligacions que la normativa imposa, sotmetre's a la disciplina del Col·legi i participar en el sosteniment econòmic de les despeses del Col·legi en la forma que es determini.

Article 45

El col·legiat està obligat a comunicar al Col·legi un domicili per a notificacions a tot els efectes col·legials i un número de compte bancari per tal que el Col·legi carregui les despeses col·legials a càrrec de l'advocat.

Si no comunica un domicili específic per a notificacions, s'entén que és el que va fer constar en el moment de la seva col·legiació o el darrer comunicat per escrit, en el qual tindrà efecte qualsevol notificació o comunicació intentada. Així mateix, qualsevol canvi de domicili ha de ser comunicat expressament perquè produeixi aquests efectes.

Article 46

Podran actuar com a advocats sense necessitat d'estar incorporats al Col·legi els llicenciats en dret que ho sol·licitin amb l'única finalitat de portar la defensa en procediments sobre assumptes propis, del cònjuge o de la parella de fet reconeguda conforme a llei, o dels parents dins del tercer grau de consanguinitat o el segon d'afinitat.

L'autorització serà concedida en cada cas concret pel degà, sempre que els sol·licitants compleixin amb els requisits de col·legiació, excepte amb els referits al pagament de les quotes col·legials i a l'adscripció al règim de previsió social. En la seva actuació, els llicenciats en dret autoritzats estaran subjectes a la responsabilitat civil i disciplinària dels advocats.

Aquesta autorització suposa la concessió a l'interessat de tots els drets i les obligacions dels advocats, excepte el de ser electors i elegibles i el de satisfer les quotes col·legials només en relació amb l'assumpte en qüestió.

Article 47

La inscripció al Col·legi es fa per sol·licitud escrita dirigida al degà, signada pel mateix interessat o per una persona facultada, i ha de contenir el nom, els cognoms, el domicili personal i el professional que es designi per a rebre notificacions, la petició de col·legiació i la signatura.

La sol·licitud s'ha d'acompanyar amb la documentació que justifiqui el compliment dels requisits establerts per a la incorporació.

Per obtenir l'autorització prevista a l'article 46 s'han de seguir els mateixos tràmits.

Article 48

En el termini màxim de dos mesos des de la sol·licitud, la Junta de Govern haurà d'aprovar, suspendre o denegar la sol·licitud d'incorporació al Col·legi.

S'entendrà atorgada la sol·licitud en el cas que transcorri aquest termini sense que s'hagi dictat una resolució expressa.

El degà o la persona en qui delegui pot atorgar la incorporació amb caràcter provisional en els casos d'urgència que apreciï discrecionalment.

En cap cas es pot denegar la incorporació als llicenciats en Dret o advocats que reuneixin els requisits previstos.

Article 49

La condició de col·legiat es perd per les següents causes:

a) Defunció.

b) Declaració d'incapacitat.

c) Separació o expulsió com a conseqüència del compliment d'una sanció disciplinària que la comporti.

d) Baixa voluntària comunicada per escrit.

e) Baixa forçosa per incompliment de les obligacions econòmiques.

f) Condemna ferma que comporti la inhabilitació per a exercir l'advocacia o qualsevol altra professió de caràcter jurídic.

Article 50

La suspensió o inhabilitació de l'exercici professional no comprèn la pèrdua de la condició de col·legiat. La persona suspesa o inhabilitada continua pertanyent al Col·legi, amb la limitació de drets que la causa o acord de la suspensió o inhabilitació hagi produït.

La suspensió o la inhabilitació s'ha de comunicar al Consell dels Il·ltres. Col·legis d'Advocats de Catalunya i al Consejo General de la Abogacía Española.

Article 51

Perquè la baixa forçosa de l'apartat e) de l'article 49 sigui efectiva, cal la instrucció d'un expedient sumari, que comporta un requeriment escrit a l'afectat perquè dins del termini que es fixi, no inferior a set dies, es posi al corrent dels descoberts. Passat el termini sense compliment es prendrà l'acord de baixa, que haurà de notificar-se de forma expressa a l'interessat.

En qualsevol moment l'advocat podrà rehabilitar els seus drets pagant el deute, els interessos corresponents al tipus legal i la quota d'incorporació que correspongui.

Article 52

La pèrdua de la condició de col·legiat no allibera del compliment de les obligacions vençudes. Aquestes obligacions es poden exigir als interessats o als seus hereus.

TÍTOL 5

De la jurisdicció disciplinària

Article 53

El Col·legi pot imposar sancions disciplinàries per corregir les faltes que hagin comès en l'exercici de la seva professió o activitat col·legial els professionals inscrits al Col·legi, els autoritzats pel Col·legi i els que actuïn a la demarcació del Col·legi sense estar col·legiats ni autoritzats.

Article 54

Les faltes susceptibles de sanció disciplinària són de caràcter molt greu, greu i lleu.

Article 55

No es pot imposar cap sanció sense la instrucció prèvia d'un procediment disciplinari o d'un procediment abreujat.

Quan es detecti la possible comissió d'una falta, sigui d'ofici o per denúncia o comunicació, la Junta de Govern adoptarà una de les resolucions següents:

1) Acordar la instrucció d'una informació prèvia.

2) Acordar la iniciació d'un expedient disciplinari quan la sanció sigui inicialment de caràcter molt greu o greu.

3) Acordar la iniciació d'un procediment abreujat quan la sanció tingui inicialment caràcter de lleu.

4) Abstenir-se i remetre el cas al Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya, quan es donin les circumstàncies previstes pel Reglament del procediment disciplinari aprovat pel Consell.

La Junta de Govern és també l'òrgan competent per a dictar la resolució que posi fi a l'expedient col·legial.

Article 56

La tramitació dels procediments disciplinaris, tant si és per faltes molt greus, greus o bé lleus, es farà d'acord amb el que disposa l'Estatut General de l'Advocacia Espanyola.

TÍTOL 6

Del règim jurídic dels acords sotmesos al dret administratiu i la seva impugnació

Article 57

Els acords de la Junta General i de la Junta de Govern i les resolucions del degà, àdhuc les que estiguin subjectes al dret administratiu, es regeixen per la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i altres normes que resultin d'aplicació.

Article 58

Del recurs d'alçada

Contra els actes i acords del degà, de la Junta de Govern i de la Junta General, subjectes a dret administratiu, es pot formular recurs d'alçada davant el Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya, dins el termini d'un mes a comptar des de la seva notificació als col·legiats o persones que afectin.

La resolució del recurs d'alçada esgota la via administrativa.

Article 59

Del recurs de revisió

Es pot interposar recurs extraordinari de revisió contra els actes i acords del degà, de la Junta de Govern i de la Junta General que esgotin la via administrativa o contra els quals no s'hagi interposat recurs dins el termini establert, davant el mateix òrgan, sempre que es donin els supòsits i dins els terminis establerts en l'article 118 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Article 60

Per computar els terminis establerts en aquests Estatuts es tenen en compte només els dies hàbils, excepte quan s'indiquen expressament els dies com a naturals.

Disposició transitòria

Les primeres eleccions s'hauran de celebrar al mes de desembre de 2007.

Cas de produir-se vacants en els càrrecs elegits d'acord amb l'Estatut que es deroga, es cobriran d'acord amb aquest Estatut.

Disposicions finals

Primera

Queda derogat l'Estatut del Col·legi d'Advocats de Reus, aprovat per la Junta General Extraordinària de 23 de desembre de 1992.

Segona

L'entrada en vigor d'aquest Estatut queda supeditada a la publicació en el DOGC, una vegada declarats adequats a la legalitat d'acord amb el que estableix l'article 32 del Decret 329/1983, de 7 de juliol, d'aprovació del Reglament de col·legis professionals de Catalunya.

(06.117.177)